Ara acaba de publicar-se el llibre de Javier Cercas sobre el tema, i la
seua aparició m'ha recordat el fet, i que ja en aquell temps la primera sensació que vaig tenir va ser la de llàstima i la d'inquietud. Llàstima per una persona que va haver d'inventar-se una història tan dramàtica no se sap ben bé perquè. Construir-se una història d'èxit i glòria és fàcil i comprensible des d'un punt de mira egoista, però una tan dramàtica com la d'haver viscut a un camp de concentració no té una explicació clara, i acumula una certa dosi d'entrega i compromís, d'empatia i solidaritat.
I dic açò per l'altra sensació que vaig experimentar, la inquietud. En un primer moment tots els mitjans van acusar Marco de mentir per beneficiar-se personalment, el van convertir en un falsari, aprofitat i mentider, però jo tinc la sensació que la seua covardia era més tràgica del que podia semblar. L'imagine en la primera mentida, quan va dir que estava allí, a l'horror, a Mauthausen, i com després tot va anar fent-se gran. La por a reconéixer la falsedat, la gratificació personal de ser reconegut i estimat i els remordiments interns pel que estava fent. Potser fins al punt de creure's ell mateix la seua història, de patir amb la memòria, de somniar les tortures, de recordar les morts. I, a fi de comptes, tot per una bona causa, donar a conéixer l'horror. I això ell ho estava fent bé, pensaria, perquè s'havia convertit en testimoni viu de l'horror, en acusació pública de la massacre, en reconeixemnt de les víctimes. Realment, què tenia de roin el que estava fent?La contradicció interior, la tortura psíquica que representa inventar una història de dolor i mort fa que la figura d'Enric Marco haja de ser contemplada amb compassió i, potser, amb una certa admiració, perquè ell també va sacrificar la seua vida per la llibertat i el reconéixement de tots aquells que van desaparéixer, només que ho va fer utilitzant la mentida i la falsedat, però en un món on les aparences compten més que la veritat, qui pot dir que la invenció del seu personatge va estar un acte immoral?
12 comentaris:
Imagine que cal diferenciar dues coses.
Per una banda, la dolenta, la que no ens agrada. Aquest senyor podia haver reclamat l'atenció cap a les víctimes d'una altra manera. Ara bé,l'haurien escoltat igual? Supose que no. A més, com dius, no ha fet mal a ningú, però "jugar" amb aquell patiment, fer d'ell la teua vida quan resulta que t'és alguna cosa aliena, tampoc ho veig.
Per l'altra, la bonica (o la menys dura), aquest senyor va fer que es parlara de les víctimes, es creuria víctima ell també. Però la culpa és nostra, ja ho diu Cercas, hem mitificat la víctima i ni tan sols ens hem parat a mirar-la al seu context. Tendim a penedir-nos pel que ha patit, i per la mateixa raó som incapassos de jutjar-los com correspon. Te raó Cercas, els herois es fan, han de saber dir el que toca quan correspon.
Tal volta, l'única via d'escapament siga la que Marco va prendre, inclús la més moral.
Tens raó Welts, el personatge és calidoscopi, i això és el que m'agrada d'ell, que per una banda se n'aprofita del patiment dels altres, "juga" amb ell, però per altra no ho fa amb mala intenció, i fins i tot aconsegueix posar l'atenció en ells.
I, com bé dius, la societat que va posar el focus al seu damunt, sacralitzant-lo per ser víctima, té molta responsabilitat en la dimensió que va prendre la seua figura.
Després d'escoltar a Cercas en dos entrevistes, t'he de dir que ell opina tot el contrari de tu.
Ja, Corpi, Cercas té alguna afirmació interessant, però la valoració del personatge no és tan compassiva com la meua.
Sí, pense el que tu dius va començar amb una primera mentida "piadosa" però després li se´n va anar de mare...i ja era massa tard, llavors va tindre que continuar convivint i fent la mentida més gran quasi sense voler...encara que el fons de la qüestió fos per fer coneixer el patiment de les víctimes. un abraç
I, malgrat tot això, la tortura personal que li suposaria "viure", encara que fos imaginàriament, una història tan dramàtica
Pues yo siento más inquietud que lástima hacia este hombre. Tendré que leer el libro de Cercas, pero trato de ponerme en la piel de de Marco y creo que, en mis actuales circunstancias, sería incapaz de hacer siquiera una pálida imitación
Pero claro, lo que me gustaría conocer son las circunstancias que llevaron a marco a esta impostura.
Es cierto, Emilio, provoca inquietud y desasosiego, y el juicio primero està claro, en estas cosas no se miente. Pero, con todo, no sé, me queda esa duda sobre las razones que le movieron a hacerlo.
Hola Enric, tinc un altre nou bloc, ja desaparegut l'anterior i et retrobe amb il·lusió.
Bé, en un món on no hi ha part del cos que no puga ser comprat, és a dir, que en les darreres fases del capitalisme o del discurs capitalista el subjecte ha quedat totalment mercantilitzat hem de reivindicar la localització d'una cosa o ens del nostre cos si més no, que no puga ser objecte de compra ni de venda, jo m'incline a pensar en la bondat, o en l'ànima, tan denostada temps abans i ara, i aquest home va voler comprar-se un ànima, va dir, com que tot es compra i es ven jo compraré el meu nou ésser. Em sembla covard pel que suposa de seguidisme a les polítiques tardocapitalistes de mercantilització del subjecte, un acte injust per acusar d'assassins als qui ho eren, però no d'ell, però tot i això em sembla d'un valor, per altra banda encomiable, d'un home que va voler fer alguna cosa positiva per les víctimes de la barbàrie, en un món on el deixar-se fer és la nota dominant.
En fi, valors contraposats com tu bé indiques, que fan fe de la poca serietat d'Occident i no és que en el passat haja estat millor, el món l'haurem de construir d'ací endavant.
Una abraçada i et retrobe amb alegria.
Vicent
Una bona imatge la que dius, la de comprar-se un ànima, és cert que Marco va voler comprar-se una nova identitat i ho va fer amb les armes del mercat al què vivim, i aquest va ser el principal error que va cometre, i que alimentava el tràfec d'ànimes que ens assota.
No se, Enric. "Normalmente" los impostores persiguen su provecho, un beneficio material (falsos medicos, falsos policias, falsos solteros, falsos gurus...).
Este, que no conozco muy bien, me parece que ha pasado por pruebas durisimas al identificarse con una victima del holocausto.
Sufrira de una alteracion de la personalidad? Sentira que habra recibido de los dioses la mision de concienciar al genero humano?
No seria el primero.
Voy a informarme de las circunstancias.
Saludos
Si, Igoa, por eso es un caso tan especial, porque no se acaban de entender sus motivaciones y sí, en cambio los beneficios de su actuación.
Gracias por pasarte por aquí.
Publica un comentari a l'entrada