Educació ideologitzada

Quan el govern Zapatero va reformar el sistema educatiu i va introduir com a gran novetat la creació d'una àrea diferenciada d'educació ciutadana, les crítiques per ideologització de l'educació, manipulació política i excessiu adoctrinament van saltar des dels àmbits catòlics i conservadors. Un compromís de l'actual partit en el govern, i aleshores a l'oposició, va ser eliminar aquesta àrea curricular i restituir el caràcter suposadament neutral i apolític de l'educació. Malauradament, en aquest cas no ha tardat en acomplir la primera part del compromís, la d'eliminar l'àrea d'educació ciutadana, però ha incomplit de manera flagrant la segona part de la promesa, la d'alliberar el sistema educatiu d'adoctrinament partidista, cosa que demostra que les crítiques anteriors no partien de la neutralitat manifestada sinó de la voluntat d'adoctrinar en els valors propis.
Els currículums bàsics per a desenvolupar els continguts de la nova llei educativa, sobretot pel que fa a les àrees de filosofia i ètica, és a dir de formació moral, demostren que el PP ha apostat fort per convertir l'educació en una espècie de catequesi dels valors liberals més conservadors. Demonització de la

desobediència civil, l'objecció de consciència i la protesta ciutadana, lloes a les forces armades de l'estat i al patriotisme espanyol, justificació del liberalisme econòmic i minimització dels seus efectes socials, qüestionament de la investigació científica sobre aspectes criticats per l'església catòlica, introducció de l'esperit emprenedor i empresarial com a eix bàsic de l'acció educativa i altres perles de l'estil marquen les intencions clarament ideològiques i tendencioses de l'actual reforma educativa.
Però més enllà d'aquestes consideracions, el problema que volia plantejar és el de si aquesta manera d'imposar uns continguts ideològics via currículum poden obtenir el resultat buscat, és a dir, que el professorat es convertisca en transmissor directe d'aquests valors marcats per les instàncies polítiques superiors. I la resposta és que no, però un poc sí. M'explique.
És evident que el professorat que programa aquests continguts curriculars ha de triar, seleccionar, prioritzar i donar un enfocament personal i, normalment, més obert i tolerant del que marca el document oficial. En aquest sentit, podríem dir que la transmissió a les aules d'aquestes instruccions valoratives no és tan automàtica com pensen les autoritats educatives, que creuen que la publicació al BOE és com una mena de realització de l'esperit absolut en el sentit hegelià, i que tot allò que s'escriu al butlletí oficial es converteix en realitat de manera automàtica. Gràcies a Déu les coses no funcionen així, i de segur que molts professors i professores compromesos donaran un sentit més democràtic i crític a la recepció i comprensió del funcionament moral i polític actual.

Ara bé, això no significa que la publicació d'aquestes instruccions morals al BOE no tinguen, en certa mesura, un efecte pràctic a les aules. Evidentment, les editorials hauran de publicar els seus manuals seguint les indicacions del Ministeri, i una bona part del professorat seguirà aquestes indicacions o el llibre de text, convertint-se d'aquesta manera en transmissors directes del catecisme oficial. Podríem dir que una oficialitat acrítica o clarament partidària d'aquesta ideologia (com la de la majoria de centres concertats i privats) trobarà en aquestes instruccions la seua excusa per fer-se forts i imposar la ideologia que consideren correcta fins al punt de creure's autoritzats a imposar-la  a tota la ciutadania. I tot això ho saben al Ministeri, i per això ho fan, perquè saben que el seu projecte passa per esquinçar la societat civil en dos bàndols fins al moment que la debilitat de l'adversari permeta imposar de manera total els valors retrògrades i confessionals que mantenen. Es comença per l'educació perquè es pensa que, d'aquesta manera, la introducció de reformes més efectives en sentit pràctic com les de la llei de l'avortament o la de seguretat ciutadana resultaran més fàcils d'imposar a una ciutadania poc crítica i obedient.