4/01/2012

Resposta al secretari autonòmic d'educació

El senyor Rafael Carbonell ens ha enviat una carta a tots els ensenyants. Aprofitant que ens han creat d'ofici un compte de correu electrònic des de la Conselleria, no se'ls acudeix millor utilitat que fer-lo servir per comunicar unilateralment el seu punt de mira. Com que la societat de la informació té aquests avantatges, m'agradaria contestar-li i preferisc fer-ho de manera pública:

Estimat Rafael, (com que ell ens parla de tu, supose que nosaltres també podem) entenem perfectament la delicada situació econòmica que viu el nostre País (vull dir el nostre, el valencià), i com tu, sabem qui ha sigut qui l'ha espoliat, malbarat i balafiat els seus recursos. Sabem perfectament en què s'ha invertit i perquè i no dubtem de les responsabilitats polítiques que tu i els teus companys de partit teniu en aquesta situació, el que no entenem és que ara tingam que pagar nosaltres i l'educació pública el desficaci que vosaltres heu fet. Seria més lògic que pagaren els responsables i que el pes de la crisi es finançara per tots aquells que se n'han beneficiat. Però no era aquest el tema principal del qual volia parlar-te.
Estimat Rafael dubte que entengues el nostre malestar, entre altres coses perquè tu no t'has tocat el sou i això que ja era prou superior al nostre, i perquè la rebaixa del complement específic s'ha fet de manera intencionada  i estudiada, ja que s'ha descarregat el pes de la crisi sobre els treballadors de l'ensenyament, justament dels més crítics amb la vostra gestió.
Però del que no dubte ni et permet dubtar és de la nostra professionalitat, insinues a la teua carta que podem descarregar sobre el procés educatiu de l'alumnat una espècie de revenja, i aquesta és una d'aquelles insinuacions que són inadmissibles i malintencionades. Saps perfectament que és la Conselleria de la qual tu eres secretari autonòmic, la que està posant en greus dificultats el procés d'ensenyament de l'alumnat, perquè ha eliminat programes d'atenció a la diversitat (PROA, PAE, Compensatòria) que ajudaven l'alumnat amb més dificultats, ha augmentat el nombre d'alumnes per aula i reduït grups i desmantellat la llei d'ensenyament del valencià amb la creació de grups mixtes lingüístics sobre els quals no s'ha legislat. També ha retallat unilateralment les places del professorat als centres, reduint d'aquesta manera el professorat necessari per impartir les classes i impedint l'atenció individualitzada a l'alumnat i el desenvolupament de programes específics.
A més a més, les mesures que la teua Conselleria pretén posar en marxa són molt perjudicials per al procés d'ensenyament de l'alumnat, perquè només busquen estalviar fons públics, afavorir l'escola concertada i deteriorar l'escola pública. Les diferents manifestacions que, tant tu com la teua consellera Mª Josep Català, heu fet sobre la jornada laboral del professorat, les seues vacances o la seua dedicació, són simplement lamentables i no busquen la millora de les relacions sinó el desprestigi i el menyspreu d'un col·lectiu que porta anys dedicant tots els seus esforços a millorar l'ensenyament. Vosaltres sabeu que el professorat del País Valencià treballa a jornada completa als centres, amb activitats extraescolars, de reforçament i de convivència; que al juliol es forma de manera innovadora, prepara els curs vinent amb il·lusió i programa mesures efectives per millorar el procés d'ensenyament del seu alumnat i que, durant el curs, participa en els pocs programes que permeteu desenvolupar als centres. Vosaltres sabeu tot això, però en públic manifesteu el vostre menyspreu i intenteu desprestigiar el professorat.
Estimat Rafael Carbonell, deixeu-vos de cartes publicitàries i poseu-vos a la faena de millorar l'educació valenciana, és el vostre deure. Comenceu per respectar i reconéixer la faena dels professionals de l'educació, tant amb la recuperació del complement específic com amb el retractament públic de les vostres declaracions. Continueu amb un adequat finançament de l'ensenyament, amb inversions en programes i dotació. També podeu tendir ponts de diàleg amb els treballadors de la vostra conselleria, no estaria mal respectar acords anteriors i, si es volen modificar, fer-ho de manera consensuada. És important així mateix, garantir l'actual model bilingüe d'ensenyament en valencià i millorar la incorporació d'una tercera llengua.
Estimat Secretari autonòmic, si vosté i la consellera Català estan disposats a rectificar i acceptar aquestes suggerències no dubte que tindrà al professorat valencià al seu costat. Si pretén incorporar nous plans contra el fracàs o la millora del sistema públic d'ensenyament sense comptar amb el professorat, dubte que s'arribe enlloc, i no per falta de ganes i dedicació entre el professorat, sinó per falta de confiança i de mitjans per aconseguir-ho.
Moltes gràcies per l'oportunitat que m'ha oferit.

15 comentaris:

Corpi ha dit...

Jo crec que, igual que la consellera, hauries de demanar perdó i desírselo en castellano, porque igual no t'entiende.

josevi ha dit...

Perfecta contestación! se podrá decir más alto, pero no más claro.

Enric Senabre ha dit...

Ja ho he pensat, Corpi, ja, però mira jo tinc el mateix defecte, no m'ix parlar castellano... quan no em dona la gana i m'ho imposen

Enric Senabre ha dit...

Gràcies Josevi, estic fins els... d'aquesta gent que no estima l'educació pública, ni tan sols l'educació.

coeliquore ha dit...

Chapeau!!!!
¿Podría copiarlo y enviárselo a mis colegas?. Gracias mil.

Enric Senabre ha dit...

Per descomptat que pots coeliquore, està a la vostra disposició

Pere ha dit...

Bé, Enric, una altra etzibada als mossens que ens governen. Com són de cínics, com aparenten. Que es pensen que estem en el tren faller i cal anar tot el dia disfressats per a enganyar? Van amb la cara de demòcrates, sense despentinar-se, en les seues declaracions, en les seues aparicions –fantasmals–, i després en la fosca dels seus despatxos fan una altra. Primer un escaló en la baixada a les profunditats, després un altre, i així, nosaltres adaptant-nos al canvi de pressió, fins que l'olla algun dia esclatarà. ¿O passarà com en la metàfora ecològica de la granota en la banyera d'aigua calenta que es va escalfant a poc a poc? No oblidem, que les protestes són d'un civisme paradoxal. I no ho dic ni amb ironia, ni amb desengany, si no amb perplexitat perquè estic confús

Enric Senabre ha dit...

Em fa por la teua reflexió, Pere, perquè tens raó que anem acostumant-nos poc a poc a aquesta situació miserable i per la que anem redolant sense adonar-nos. La metàfora de la granota és esgarrifant, serem com granotes que ens acostumem fins esclatar? Jo tampoc ho se, però només imaginar-ho em produeix calfreds

elC ha dit...

sí senyor! amb un parell....wiz tu egs...

Enric Senabre ha dit...

Gràcies per la visita i el comentari, elC

Silvia ha dit...

unes paraules molt encertades, Enric. És de vergonya com s'està desmantellant l'educació pública i pot ser que el pitjor encara estiga per arribar. No obstant això, també penso que tot el context social que s'està generant (mobilitzacions, debats, opinions a la xarxa...) estan fent molt per l'educació de la ciutadania (sobretot de la més jove). Una poètica (o irònica) forma de renéixer de les cendres ara que des de l'educació ortodoxa se li ha tallat el cap.

Per cert, visita si pots el meu blog, tens una petita 'sorpresa' esperant-te :)

Enric Senabre ha dit...

És cert Sílvia, i pot ser la única manera d'aprendre ciutadania siga aquesta, de manera pràctica i des de l'experiència personal dels canvis socials i de com ens afecten. Ves per on, aquest govern aconseguirà allò que volia exorcisar, formar ciutadans més conscients i crítics. Amb les seues mesures caven la seua superació.

Lluís ha dit...

Ben respost

Anònim ha dit...

Has acabat parlant-li de "vosté" :-D Bromes apart, una bona representació bloguera de la lluita que duem endavant. Ma'treviria a dir que algun sindicat et llegeix i et plagia per infomar als seus afiliats...

Enric Senabre ha dit...

Gràcies LLuís i anònim. Els vostres comentaris donen molts ànims!