Havia llegit que a França la filosofia està de moda, però no podia imaginar que la cosa anava de debò. Sabeu que a l'estat veí es publica una revista mensual de temàtica exclusivament filosòfica, Philosophie magazine? Doncs sí, aquesta publicació aborda diferents temàtiques d'actualitat des d'un punt de mira filosòfic, un autèntic exemple de vitalitat filosòfica i d'enriquiment de la comunicació pública i de debat d'idees. La campanya electoral francesa des del punt de mira de la controvèrsia il·lustrada entre Hobbes i Rousseau, la situació de Siria, el nou hedonisme capitalista o la situació de l'educació, s'aborden en aquesta publicació des de perspectives filosòfiques actualitzades. És un exemple de la necessitat i conveniència d'una reflexió filosòfica que aporte les llums necessàries per a l'esclariment dels problemes socials i humans més actuals.
Una publicació com aquesta és impensable a l'ambit lingüístic català ni espanyol, potser per falta de tradició filosòfica, o el que és pitjor, per falta de tradició intel·lectual, perquè per aquest costat dels Pirineus no se solen abordar les qüestions polítiques ni personals amb una perspectiva crítica.
Justament per això es fa més necessària que mai la presència de la filosofia a l'àmbit educatiu. Sense les destreses intel·lectuals que aporta aquesta disciplina és impossible aprofundir en l'esperit democràtic i els hàbits de convivència pacífica. Avui més que mai, es fa necessari reivindicar aquesta disciplina com una mena d'antídot contra l'estupidesa i la credulitat acrítica. En aquesta línia, 17 institucions, plataformes i organitzacions catalanes han celebrat aquest dissabte a l'Ateneu Barcelonès una jornada en defensa de la formació filosòfica i ètica.
5 comentaris:
La filosofía (el amor al saber) pienso que es la clave de la libertad. Francia siempre nos ha llevado delantera en estos menesteres. Aquí, en este país, nos vamos moviendo pero muy poco a poco, pero con estos gobiernos “tecnicoides y cientificoides”, que lo único que quieren son “autómatas sin criterio propio”, intentan ahogar el pensamiento crítico. Para ello, la filosofía ( y las humanidades en general) son desprestigiada con el pensamiento simplista e infantil de que “lo que interesa son las ciencias y las ingenierías para ser útiles a las empresas” (y lo dice alguien que estudió una carrera técnica, engañado por ese mismo pensamiento).
La filosofía, y los que estudian “estas cosas”, pueden empezar a pensar, y eso no conviene. Hoy mismo, he oído la noticia sobre los recortes en educación y entre otros (ratio, horas lectivas, etc.), decían: “ Los institutos no tienen porque impartir las dos líneas (ciencias y letras). Con una es suficiente”.
¿Cuál de las dos líneas crees que se mantendrá en un instituto que solo puede tener una de las dos opciones?. Golpe de gracia a las letras y a la posibilidad del estimular el pensamiento crítico.
No sé, Igual soy un mal pensado, y como siempre dicen eso de: “es lo mejor para España”. Jo… quien será España, porque a los que poblamos esa nación nos están arreglando el “body”.
Salut
Absolutament d'acord, Enric. La meua formació en filosofia és més que dolenta; és nul·la. No en sé absolutament res. Professors que no s'hi ficaven molt (llàstima, no vaig tenir-te a tu, jeje, de segur que haguera sigut millor). I jo, he de reconèixer-ho, que tampoc me n'he interessat pel meu compte.
Crec que és una enorme carència. Crec, com tu dius, que és imprescindible per a analitzar de forma crítica el que volen vendre'ns.
Pel que diu Josevi, crec que no han d'estar renyides, la filosofia i la ciència. Una cosa no lleva l'altra. I no he pensat mai que haja d'estudiar-se alguna carrera només per la seua utilitat; més bé al contrari, hauri de fer-se perquè sí, perquè t'agrada, i punt.
I no apostaria jo perquè guanyaren les ciències, si només tenim un batxillerat als instituts.
La filosofia ben entesa és una de les disciplines, no la única, que desenvolupa el pensament crític. Per això és tan important fer-la pròxima i actual, perquè no la podem convertir en una disciplina erudita o decorativa. La seua força està en el present, encara que el seu caràcter siga intemporal. Per això m'ha agradat la revista francesa, pel seu caràcter aplicat que és, a fi de comptes, el que interessa a la ciutadania. Gràcies per les vostres opinions, Josevi i Monica, i més perquè venen de dos científics, això confirma que l'oposició entre ciències i humanitats és fictícia.
Si una publicación como esta es impensable aquí es porque todavía nos queda mucho camino para ponernos a su altura.
De todas maneras hemos tenido épocas en este país en las que la opinión de un filósofo tenía su peso en la opinión pública. Pienso en Ortega y en su "Delenda est monarchia".
Lo que pasa, Enric, es que ahora parece que estamos agilipollaos y no sabemos distinguir lo blanco del negro.
Lo siento Emilio, no estoy de acuerdo contigo, creo que los filósofos siempre han sido poco escuchados por estos lares.Por no tener, no hemos tenido ni época dorada. Ahora bien, tienes razón en que estamos agilipollaos, eso sí.
Publica un comentari a l'entrada