9/25/2011

El Papa i la moral ciutadana

Llisc a El País que Benet XVI demana als musulmans que acaten la llei civil alemanya i que, en el seu discurs de comiat d'alemanya, ha ressaltat l'ecumenisme com una necessitat del nostre temps. M'alegra llegir aquests titulars, perquè semblen marcar una línia de tolerància del catolicisme vers la resta de religions i un acatament clar de l'estat de dret i de la moral cívica democràtica. Però passat el primer ensurt, recorde altres manifestacions públiques del pare de l'església (per exemple sobre el matrimoni homosexual) i fins i tot manifestacions multitudinàries en protesta contra la llei de l'avortament que el govern espanyol va aprovar.
I pense que si la principal autoritat de l'església catòlica es permet donar lliçons de democràcia als musulmans (dels quals sempre es sospita que volen implantar la "sharia" allà on puguen), hauria primer d'aclarir les seues intromissions en estats majoritàriament catòlics com Itàlia, Irlanda o Espanya. En primer lloc hauria de demanar a tots els partits que porten el cognom "cristià" a les seues sigles, que se'l llevaren, que l'eliminaren per tal de salvaguardar la neutralitat religiosa de l'estat democràtic. Hauria també de demanar a les autoritats eclesiàstiques dels països majoritàriament catòlics que no intentaren influir en la legislació aprovada democràticament, que no intentaren imposar la seua moral religiosa a tots els ciutadans del país (molts d'ells confessats no-catòlics). Que avortar està mal (per als catòlics) i que els seus fidels no ho han de fer, però que no poden imposar la seua moral a la resta de ciutadans, que tenen el mateix dret a viure segons les seues conviccions. Hauria de demanar a determinades ordres religioses (com l'Opus Dei, els legionaris o els Kikos) que deixaren d'accedir als càrrecs decisius de l'estat, o que si ho fan en ús del seu dret, deixen a banda la seua religió i no afavorisquen els col·legis, persones o institucions afins. En fi, hauria de demanar als seus fidels que respecten les diferents maneres de viure l'amor i la parella i no s'oposaren a una llei que permet ser un poc més felices les persones que estimen persones del mateix sexe.
Tot això seria coherent amb la seua demanda als musulmans d'acatar la llei civil, fins i tot la faria més efectiva i creïble.

8 comentaris:

josevi ha dit...

Para que la cúpula de la Iglesia católica hiciera todo lo que propones, en resumen, que respetara el “libre albedrío”, y el derecho a equivocarse de todo ser humano; necesitaría hacer un movimiento anímico hacia la humildad, que pienso, está actualmente fuera de su alcance. El poder y el creerse en posesión de la verdad (y además única verdad), son las bases para afianzar la peor actitud: “la soberbia”. Por desgracia, esta actitud, es la más abundante actualmente, en casi todos los ámbitos.

Jesús Párraga ha dit...

¿"Libre albedrío"? Ese es un concepto católico, Josevi. Y existencialista, o propio de cierto existencialismo: el hombre está "condenado" a ser libre. De hecho uno de los principìos que separan a católicos y protestantes es que estos últimos, con su doctrina de la predestinación, niegan el libre albedrío. Como también algunas corrientes conductistas y sociologistas partidarias de la idea de "condicionamiento social"

Y NO HE DICHO NADA DEL PAPA, ENRIC, QUE CONSTE
:)

Por cierto, cuando me manifestaba contra la guerra de Irak yo lo hacía como persona de izquierdas pero también como católico... no sé si me estaba entrometiendo ilegítimamente en asuntos de estado... i ara que ho pense... a la vaga general del 94 vaig escriure un article a una fulla parroquial cridant a la vaga en nom de la "consciència cristiana"...
:)
:)

Enric Senabre ha dit...

Jo estaria d'acord especialment amb tu, Josevi, en el tema de la supèrbia. Pense que els catòlics es creuen amb la veritat i es senten autoritzats a dir als demés el que han de fer. Una mica més d'humilitat cristiana no els vindria mal

Enric Senabre ha dit...

No és això, Jesús, i tu ho saps. Tu com a cristià i ciutadà pots opinar el que vullgues, tens tot el dret i, a més, la teua opinió enriqueix la discussió i, especialment l'esquerra. I un retor també pot recomanar, aconsellar, exhortar els seus fidels a seguir les doctrines catòliques. Faltaria més! El que jo critique són les pressions i imposicions que, des de l'autoritat ecesiàstica es fan als governs quan aquests aproven lleis que abarquen la societat sencera i no sols als catòlics

Josevi ha dit...

Jesús, sobre la libertad (o libre albedrío), se ha escrito y se ha dicho mucho y no solo por los católicos y los existencialistas. Para mí, el ser humano, simplemente por serlo, tiene un margen de maniobra que no lo tiene ningún otro ser, es decir, tiene la posibilidad de supeditar sus instintos a su voluntad, hasta tal punto, que puede dejarse morir (el mayor instinto es el de supervivencia) por un ideal, independientemente de los condicionantes externos (o sociales), y ahí está la historia, con algunos casos que lo confirma.

Otra cosa, es que “la libertad” lleva como pareja inseparable la responsabilidad, y eso si que da “miedito” a la inmensa mayoría. Es mucho más llevadero “recibir instrucciones” externas y delegar responsabilidades en: guías, jefes, instituciones, gobiernos, parlamentarios, programas, protocolos, etc… y hasta en el “azar”, antes de tomar una decisión propia y asumir la responsabilidad asociada. De esto se aprovechan todos esos “guías-jefes”, que tienen al cargo las instituciones,… e intentan manipular (con los votos) a los “políticos de turno”, para poder cercenar los impulsos de esos pocos, que quieren ejercer su libertad y arriesgarse a equivocarse (porque claro “ellos” tienen la verdad –ironía-)

Jesús Párraga ha dit...

El concepto de "libertad", Josevi, es un pez demasiado grande para esta pecera; pero la definición que se deduce de tu comentario es casi stirneriana y yo, la verdad, hace tiempo que dejé el tabaco y el anarquismo.
:)

Enric Senabre ha dit...

Vinga Josevi, esperem un post al teu blog sobre la llibertat

Josevi ha dit...

Enric, allá por Agosto de 2009, con el título “Libertad ¡divino tesoro!”
(http://jugandoabuscarlaverdad.blogspot.com/2009/08/libertad-divino-tesoro.html)
Comenzamos una secuencia de post que duró varias semanas sobre el tema de la “libertad” , aunque como dice Jesús, es un pez demasiado gordo para estas peceras. Pero m’ho apunte per a quan em vinga la inspiració de tornar a tratar el tema

PD Otra opción podría ser, si quieres, comentar algo en aquellas entradas, y podemos seguir un intercambio de ideas.
Salut