Estratègies

Diuen que els sofistes no tenien complexos a l'hora d'utilitzar mitjans discutibles per tal de convéncer l'auditori de la bondat de les seues propostes, per això ensenyaven els seus alumnes a fer guanyar el millor argument, a saber defensar una opció i la contrària, sobretot perquè d'aquesta manera aconseguirien fer triomfar les propostes de les quals n'estaven convençuts. La postura aristocràtica i elitista de Plató feia ois a aquesta necessitat de convéncer el poble, suposem que perquè creia que la seua era sempre la millor postura i n'estaven segurs que la millor opció acabaria triomfant. És com si la veritat no necessitara defensa, perquè ella sola sobreixiria per damunt de la mentida.
Però les coses no són així, en una societat democràtica és necessari "vendre" les propostes de manera convincent o es corre el risc de perdre la partida davant d'opcions que considerem menys convenients. El problema és que, a més de principis, en política es necessita un saber tècnic, una estratègia per aconseguir fer guanyar els principis més adients (que nosaltres considerem més adients). La postura contrària, la que nega qualsevol raonament tècnic en funció de la suposada puresa dels principis suprems, suposa que la veritat, o els principis autèntics, acabaran guanyant, siga quina siga la presentació que en fem d'ells, basant-se en una suposada impossibilitat o immoralitat de raonar tècnicament en assumptes polítics.
I explique tot açò perquè pense que l'estratègia del moviment de defensa de la llengua és clarament innocent o esencialista en aquest aspecte, no sabem transmetre la conveniència del nostre argument, perquè pensem que estem en la veritat i aquesta acabarà triomfant de manera natural. Però els altres, aquells a qui no els interessa la seua llengua o no la consideren important, sí que tenen estratègia, saben perfectament com guanyar-se l'electoral i fidelitzar la simpatia vers les seues propostes. Perquè, qui pot negar-se a que els seus fills aprenguen anglés a l'escola? Qui a que aprenguen tres llengues? Qui a saber xinés? Són propostes que convencen l'auditori i davant d'elles hauriem de tenir una estratègia unificada i en positiu. No podem presentar l'ensenyament del valencià de manera excloent amb el de l'anglés o el castellà, entre altres coses perquè sabem que no l'exclou. Però no n'hi ha prou amb saber-ho nosaltres, és necessari que ho transmetem a la ciutadania. La proposta de plurilingüisme d'escola valenciana va en la bona direcció, però el problema és que a l'hora de les mobilitzacions l'oblidem i tornem als eslògans reduccionistes i defensius, que mobilitzen els convençuts i indignats però que no amplien la base social. Un altre exemple d'estratègia que camina en la bona direcció són les Trobades, moviments amples i amb una visió positiva de l'educació i del futur, i és un altre cas que amplia la base social de defensa del valencià.
Nosaltres tenim clars els objectius finals, però necessitem tenir també una estratègia sense complexos per arribar a aconseguir-los.