Immediatament vaig pensar, no faran res per parar aquesta massacre? Els governs occidentals continuaran observant i demanant contenció a un assassí que quedarà impune? La resposta europea va ser lenta, una setmana, la de l'ONU no arrancava per por a Xina, Rússia i Brasil, però la situació era suficientment clara i insostenible després d'haver recolzat les altres revoltes del món àrab.
Al final, l'ONU, contra tot pronòstic, va aconseguir posar-se d'acord en una cosa, miracle! I Espanya va participar en aquesta intervenció militar de protecció de la societat civil, o guerra necessària, com vulgau dir-li. No m'agrada la guerra, no he fet la mili, eliminaria les armes de guerra i l'exèrcit, vaig estar contra la guerra d'Irak perquè no tenia el recolzament de l'ONU i perquè era clarament tendenciosa, però ara, en aquest cas concret i tot i que no ha de ser la única solució, estic a favor d'aquesta intervenció.
Pense que Gadafi és un sàtrapa, un dictador infame, corrupte i miserable, tan miserable que no dubta en massacrar el seu poble per mantenir el seu poder corrupte. Com evitar la massacre sense intervenció militar? M'ho pot explicar Llamazares?
La intervenció de Llamazares al congrés m'ha resultat repugnant, tot i que l'havia admirat fins ara, se n'ha aprofitat de l'herència del No a la guerra! il·legítimament, ha invocat principis sagrats amb una intenció electoral, ha acusat Zapatero amb arguments tendenciosos i ha manifestat una superioritat moral de la que l'esquerra hauria de dubtar més i mostrar-se més modesta.
I no m'ha agradat això, perquè fins ara considerava Izquierda Unida com una cosa meua, he simpatitzat de sempre i votat moltes vegades, malgrat tot. Però ara no comprenc la virulència de la reacció i no compartisc la intenció del discurs. No m'agrada.
Recorde la guerra de Bòsnia, Srebenica i altres ciutats que van caure per la inactivitat d'Occident. Quants libis morts s'havien de permetre? I entenc que calen altres mesures, més pressió diplomàtica, econòmica, política, sí, també, però amb un missatge clar: no es permetrà utilitzar la força militar contra la societat civil.
I també entenc que cal demanar més coherència a l'ONU, castigar també Israel quan massacra als palestins amb avions i tancs de guerra. Sí, també. Ara és el moment, després d'aquest acord, de demanar a l'ONU coherència política. Però no demanem inactivitat perquè no sabem per on començar, no demanem solucions totals impossibles perquè condueixen a la passivitat davant la barbàrie.
Ho sent molt, però en aquest cas, en les condicions limitades aprovades per l'ONU, i només amb una finalitat de protecció de la societat civil, ara hem de dir Sí a la guerra! Encara que sone mal i no siga la solució perfecta ni total.
13 comentaris:
Estic totalment d'acord. Has argumentat de manera clara exactament el que penso i sento.
Gràcies Alejandro, la veritat que m'ha costat, perquè anava contra principis molt arrelats, però crec haver-me aclarit mentre ho escrivia.
Jo també pense el mateix que tu. Tota la negativa que tenia a la intervenció a l'Irak, ara s'ha pegat la volta. Al fill de puta este de Gadafi al Botox i els seus fills,sobre tot el xulo eixe de l'espasa de l'Islam, no poden acabar impunes pel que estan fent.
Jo també pense el mateix que tu. Tota la negativa que tenia a la intervenció a l'Irak, ara s'ha pegat la volta. Al fill de puta este de Gadafi al Botox i els seus fills,sobre tot el xulo eixe de l'espasa de l'Islam, no poden acabar impunes pel que estan fent.
Nada voy a dar el contrapunto.
Gadafi, no era un santo y de repente un asesino. No es la primera vez que muestra su cara. Lo que pasa es que los “petrodólares” todo lo tapan. Sabiendo que no era una “hermanita de la caridad” ¿Por qué tiene tantos bienes por todo el mundo?, ¿porque tiene una ejército del aire tan potente?, ¿tiene tecnología Libia para fabricar ese armamento o se lo han vendido los rusos, como a Sadam se lo vendió USA (y España que también vende armamento)?
Obviamente, desconozco las razones que han motivado a Llamazares a su postura de NO a la guerra. Quiero entender, que no ha actuado a título personal, sino como portavoz de las mayorías de IU. Si la razón es simplemente electoral, comparto tu postura crítica con respecto a la suya. Pero si es ética/moral ya no.
Esto de la guerra es un tema peliagudo. Pienso personalmente, que se está con la violencia, o no se está. Porque eso de estar contigo pero sin ti, no está claro. Es decir, no se puede estar “un poco” con la violencia según convenga. Porque entonces, ¿dónde ponemos el límite para su uso?. Quiero pensar, que esa es la razón del retraso de la decisión de la ONU. Yo continuo estando en contra de la guerra.
Siempre se pueden argumentar razones humanitarias, evitar crímenes de guerra, etc.…, parece ser, que Gadafi ejecutaba a sus propios soldados cuando no quería luchan a su favor. ¿Es crimen de guerra el que la coalición mate a esos soldados, o a cualquier ser humano que esté en el bando de Gadafi por miedo?, ¿es lícito, tener los llamados eufemísticamente “daños colaterales”?, ¿quién puede decidir cuándo matar y a quien o no?
Efectivamente hay otros métodos. Gandhi dio un ejemplo de lucha sin violencia. Cuba está bajo un bloqueo económico, que les ha enseñado a reciclar de verdad. ¿Por qué no se le hace los mismos a todos los países con dictaduras?, ¿porque tienen el petróleo y nos toca el bolsillo a nosotros?... No se, son planteamientos para reflexionar un poco.
Salud.
PD. Debo reconocer que cuando sale el Gadafi o sus hijos en TV altivos, también tengo que hacer esfuerzos para no desear que se los carguen.
Recordeu, amics, que la onada de revoltes als països àrabs no va començar a Tunísia amb aquell pobre home que es va cremar, sinó amb la vaga de fam de Aminatu Haidar a les Canàries i, un any després amb el campament saharaui que exigia millors condicions de vida. El govern marroquí va esclafar la protesta saharaui fins i tot casa per casa a Al-Aaium i els sociates que havien anat com a planyideres a fer-se la foto amb la senyora Haidar es van clavar el cap al cul i van dir que açò i allò, i que “ir pa ná es tontería”. I recordeu que del Sahara venen els xiquets que reben moltes famílies espanyoles en general i valencianes en particular, que són, en certa manera, part nostra. Amics, les nostres màximes morals han de ressistir la prova de la universalització i amb el recolzament a la intervenció en Líbia no se’n dóna, (perquè allò que ha demanat tradicionalment l’esquerra, en un conflicte bèl•lic, són forces terrestres d’interpossició) És per això que, si fallen les analogies (i comparar el no intervencionisme d’ara amb el no intervencionisme en la Guerra Civil Espanyola és, simplement, una estupidesa), cal anar al cas particular i partir de la base de la “maldat” de l’individu en qüestió… Mare de Déu, Senyor!: “És que Gadafi és dolent!, I ho sé perquè ho he vist a la televisió!” Bé. Però heu d’insultar també Llamazares? I dir, Enric, que el seu discurs era “repugnant”? Que estem, contra Gadafi o contra IU? Pobre Llamazares! De ser el “tonto útil” del PSOE ha passat a ser un “tonto inútil”… fins i tot per al PSOE.
El fill és pitjor que el pare, és cert, un "pijo" que ha estudiat a les millors universitats europees. Quin frau aquests revolucionaris que ens van enganyar durant un temps amb un discurs buit però farcit de referents suposadament esquerrosos
Tens raó, Josevi, i ja veig que a tu també et repel el fill aquest, com a Corpi i a mi. Deia que tens raó en que Occident ha alimentat a la bèstia, en que sempre hi ha víctimes innocents, en que al final la guerra sol ser pitjor com a solució. Però què fem? Deixem que massacre el poble, mentre mantenim un discurs innocent i pacifista? En el que no estic d'acord és en rebutjar qualsevol violència, perquè sempre és diferent, i crec que hem de carregar-nos de raons en cada cas per saber si és necessària, inevitable, gratuita, interessada, etc. Per exemple en la guerra d'Irak era interessada, però ara no, ara crec que és justificable, encara que entenc perfectament els arguments que exposes i em fan dubtar, és cert.
No Jesús, no. No anem contra IU, i menys contra Llamazares, de fet ja he dit que li tenia simpatia, fins i tot dins de la lluita fratricida d'IU, era el que més em convencia. Però no confongues la crítica fonamentada amb la desqualificació. Amb la teua resposta em demostres que l'esquerra no soporta molt bé la crítica, i menys si és interna, i sempre té l'excusa a mà, els del Psoe que volen acabar amb nosaltres, no? Recorda que la crítica no ve del Psoe (i encara que fora així), sinó de dins, i per tant, caldria, com a mínim tenir-la en compte, si és vol acceptar la diversitat d'opinions que, fins i tot pot ser beneficiosa (sobretot per no acabar expulsant els que pensen diferent).
I pel que fa a la comparació amb el Sahara em sembla molt adient, és cert que en aquest cas el govern marroquí també va utilitzar un força desproporcionada i militar, i l'ONU hauria d'haver intervingut, però no ho va fer. I ara què fem? Com no va intervenir allí, que deixe massacrar ací? L'argument no es manté i perjudica a tots.
La comparació amb la guerra civil espanyola si que té sentit, per molt que a tú et semble una estupidesa (gràcies!), encara que en aquell cas els que tenien l'armament pesant i finançat per potències estrangeres eren els sublevats. Només has de canviar sublevats per govern establit per la força, i trobaràs que la neutralitat europea de llavors hauria estat similar a una neutralitat actual.
I en la única cosa que t'admet part de raó, en que una interposició terrestre seria més raonable, és cert, però com estan les coses, qui envia soldat d'a peu allí? Cal ser una mica més realista i demanar l'impossible, però amb possibilitats de fer alguna cosa. Estar sempre demanant la perfecció ideal, acaba paralitzant l'acció política i donant ales als que no tenen escrúpols.
Home, no sé jo si "La intervenció de Llamazares al congrés m'ha resultat repugnant" és pot dir que és una "crítica fonamentada". Però això, la veritat, me té igual. Supose que, al remat, Gasparín acabarà com Rosa Aguilar o Peralta, que de tant que eren de l'esquerra plural han acabat singularment ministra o delegat del govern: és el que té els serveis prestats i el PSOE no és com Roma.
Pel que fa al tema que ens ocupa, qui està intervenint a Líbia no és l'ONU, la força militar de la qual són els cascos blaus, sinò una coalició militar que s'amapara en una resolució de l'ONU quan es passa per "los cojones del alma" unes quantes altres resolucions.
I pael que fa amb l'analogia amb la nostra Guerra Civil... doncs, com vullgues. De fet la Guerra Civil Espanyola serveix per a tot: quan la guerra a Iugoslavia un ministre alemany va comparar (si no recorde malament) al UCK amb Dolores Ibarruri... El molt refilldeputa.
Salut, Enric! Si més no, que no ens falte salut.
Bajando un poco la tensión.
En este video el doctor en economía Arcadi Oliverer, aunque está hablando sobre, la causa de la inmigración, también nos muestra indirectamente los causantes directos de las guerras y la hipocresía en la que nos movemos. Creo que viene bien al tema:
http://www.youtube.com/watch?v=VlelJa79Juo&feature=player_embedded
Salut
Para los que estamos acostumbrados a decir No a la guerra resulta difícil decir ahora -y suena hasta raro-decir Sí a la guerra.
Estoy de acuerdo con tus argumentos: no todas las guerras son iguales, etc.
Pero como dice el refrán: "quien siembra vientos, recoge tempestades".
Gadafi ha sido el niño mimado de ciertos gobernantes europeos como Berlusco y Ansua.
Les hemos vendido armas, hemos hecho negocios con el petróleo y hemos sembrado la sombra del miedo a un hipotético terror islamista antes que decir "No a Gadafi" en su momento.
¿Para qué sirve la diplomacia?
Gracias Josevi, muy interesante.
Y Emilio tienes toda la razón, pero porque le hemos vendido nosotros las armas a Gadafi, ahora tenemos que dejarle utilizarlas contra la población civil? No tenemos más responsabilidad aún en evitar su uso inhumano? yo también apoyo la diplomacia, pero tarda mucho en llegar, y no me gustaría otra matanza como la de Srebenica.
Publica un comentari a l'entrada