7/25/2025

Trencar la llei del silenci

Portem anys de treball del moviment feminista que han aconseguit visibilitzar els drets de les dones i convertir-los en irrenunciables, a més d'aportar un empoderament ben saludable i una autoconfiança i autoestima necessàries per reivindicar la universalització dels drets humans sense distinció de gèneres. 

Si bé, sembla que en aquest procés, els xics s'han quedat enrere, veuen amb reticències els avanços en igualtat i se senten desplaçats de la posició social a què se senten destinats. Per això necessitem treballar el feminisme també amb ells, des d'una postura oberta i d'escolta activa, sense pressupòsits ni imposicions, però amb l'objectiu clar de fomentar l'empatia, la comprensió i la promoció dels ideals d'igualtat, respecte i convivència sense distinció de gènere, ètnia o origen social.

El llibre que presentem està dirigit a fomentar aquests valors. Entre la novel·la i l'assaig, l'obra barreja la força de la trama amb la reflexió sobre les noves masculinitats, el consentiment i les violències silenciades. Una lectura que convida a repensar els vincles, els valors i les complicitats que sostenen el masclisme.

Està publicat a Bromera , disposa d'una guia didàctica per treballar a l'aula i el podeu adquirir a qualsevol llibreria, física o digital. L'argument s'inicia després de la festa de final de curs, quan una notícia sacseja Amadi: han violat la seua amiga Violeta i no saben qui ha sigut el responsable. Sense records d?aquella nit, el dubte s'instal·la dins seu: i si ha estat ell? Amb el pes del dubte i la necessitat de saber, inicia una recerca que el porta a qüestionar no només els fets, sinó també els fonaments mateixos de la seua identitat i del seu paper com a home dins de la societat.


Utilitzar les xarxes socials amb intencionalitat educativa


Article publicat a El diari de l’educació el 24 de juliol de 2025 on es conta l’experiència desenvolupada a l’aula amb l’alumnat de Filosofia de 1r de Batxillerat el curs 2024/25:

És una idea que porte treballant des de fa temps[1], si el món de la vida de l’alumnat està instal·lat, també, en un entorn digital, necessitarem, per tant, incidir en aquest mitjà si volem tenir una certa influència educativa en el seu món. 

Les propostes que es donen des de l’àmbit institucional en aquest sentit són totalment contraproduents, ja que les prohibicions, mesures sobreprotectores i consells prepotents des d’una posició de superioritat, provoquen la creació d’una muralla digital entre l’ús habitual de les xarxes dels i les adolescents i l’entorn educatiu. En cap cas serveixen, ni crec que ho pretenguen, per prevenir el ciberbuylling, els discursos d’odi o les fake news. L’alarma de la comunitat educativa davant l’augment d’aquest tipus de publicacions és clarament hipòcrita, i només proposen una bena als ulls o una muralla opaca per tal de no veure’ls, no per donar-los solució. 

Seguir llegint…

7/22/2025

Palestina


Al llibre de Periscopi, Un dia a la vida de l'Abed Salama, de Nathan Thrall, es conten els fets reals que van succeir a Cisjordània quan un autobús escolar va bolcar el 12 de febrer de 2012, es va incendiar i va provocar la mort de sis xiquets, una professora i un bon grapat de ferits. La història, barrejada amb el relat periodístic, explica els moments posteriors a l'accident, aporta una visió directa de la vida a l'entorn de Jerusalem i recupera la història de Palestina a través dels principals actors de la tragèdia. 

La situació que es trasllueix al través dels fets dramàtics de l'accident en què estan involucrats xiquets de 5 anys són esgarrifants. Una nació oprimida per un estat que els arracona, els classifica i els tracta com infrahumans en un sistema polític i burocràtic organitzat amb la clara intenció d'espoliar-los i exterminar-los o, com a mínim, convertir-los en població de segona, en mà d'obra barata o en esclaus o servs de la població israeliana. La vida quotidiana dels palestins és un autèntic laberint de carreteres restringides, controls d'accés, passaports de colors i limitacions impensables en la seua vida quotidiana. La humiliació a la població palestina és contínua i persistent, es manifesta en cada gest, en cada fet, en cada actuació. Per anar a treballar, a escola, al metge o a visitar als familiars, en totes les situacions, l'estat israelià demostra el seu menyspreu i rebuig i avisa que encara pot ser pitjor, que la vida dels palestins està en mans de qualsevol israelià; policia, militar o coló.

En el trànsit entre la hipocresia del règim descrit, que organtiza l'apartheid, i el cinisme del que es lleva la careta i aniquila qualsevol legalitat internacional, apareix el genocidi a Gaza. L'estat israelià articula a Cisjordània un règim racista basat en una legislació arbitrària i cruel, que elimina els drets d'una part de la població per raons ètniques, tot i que manté una aparença de legalitat, absurda i injusta, però legalitat a fi de comptes. És una situació que ens sembla intolerable, que no pensàvem que podia ser superada amb l'aniquilació total de qualsevol dret i l'organització del genocidi més important del segle XXI. Pot semblar paradoxal que les víctimes del major genocidi del segle XX (i de la història) s'hagen convertit en els executors d'un altre genocidi en què ells són els victimaris, els actors principals, cruels i immorals. Però ser víctima no dona dret a eliminar els drets de la resta de la humanitat ni d'una part. 

Malgrat tot, llegint la novel·la ja s'endevina el gèrmen, la preparació del genocidi actual. La restricció de la lliure circulació entre zones delimitades ètnicament, la separació de territoris amb murs i fronteres arbitràries, la classificació de la població pel color dels seus salconduits, la negació d'ajuda als ferits, ambulàncies separades, hospitals i escoles segregades i un actitud cruel dels mandataris i bona part de la població israeliana que mira amb plaer la mort d'uns xiquets pel fet de ser palestins, anuncia la conversió en infrahumana de la població àrab. A excepció d'uns pocs ciutadans (els veïns de la colònia pròxima a l'accident) que expressen el seu suport a les famílies de les víctimes i dels sanitaris i personal d'emergències, la població jueva mira amb passivitat i, fins i tot, crueltat satisfeta, la tragèdia. L'actitud dels joves israelians amb missatges despectius i irònics a les xarxes, anuncien la falta d'empatia prèvia a la preparació del genocidi. És la mateixa actitud d'alguns alemanys que miraven l'holocaust jueu amb satisfacció miserable, perquè eren rates, deien, no humans, animals sense drets, ni tan sols a la vida. Ara són aquelles víctimes les que converteixen els palestins en infrahumans, en animals. 

La situació s'ha tornat intolerable i, més enllà de Cisjordània, que continua sent un apartheid immoral i il·legal, el grau d'extermini amb Gaza ha superat totes les expectatives. L'anul·lació de les convencions i lleis internacionals, la desautorització de l'ONU, els bombardeigs indiscriminats a zones civils, la prohibició d'entrada d'aliments i organitzacions que ajuden en casos de guerra, l'expulsió de poblacions senceres obligades a traslladar-se en bloc, la creació de camps de concentració sense condicions mínimes de vida, en resum, la violació completa de les mínimes normes ètiques que regulen la convivència entre persones i països i la desaparició de qualsevol bri de compassió, han convertit Gaza en el major genocidi del segle XXI, perpetrat en aquest cas per l'estat israelià i el semitisme convertit ara en un moviment molt paregut al nazional socialista.