Al llibre de Periscopi, Un dia a la vida de l'Abed Salama, de Nathan Thrall, es conten els fets reals que van succeir a Cisjordània quan un autobús escolar va bolcar el 12 de febrer de 2012, es va incendiar i va provocar la mort de sis xiquets, una professora i un bon grapat de ferits. La història, barrejada amb el relat periodístic, explica els moments posteriors a l'accident, aporta una visió directa de la vida a l'entorn de Jerusalem i recupera la història de Palestina a través dels principals actors de la tragèdia. La situació que es trasllueix al través dels fets dramàtics de l'accident en què estan involucrats xiquets de 5 anys són esgarrifants. Una nació oprimida per un estat que els arracona, els classifica i els tracta com infrahumans en un sistema polític i burocràtic organitzat amb la clara intenció d'espoliar-los i exterminar-los o, com a mínim, convertir-los en població de segona, en mà d'obra barata o en esclaus o servs de la població israeliana. La vida quotidiana dels palestins és un autèntic laberint de carreteres restringides, controls d'accés, passaports de colors i limitacions impensables en la seua vida quotidiana. La humiliació a la població palestina és contínua i persistent, es manifesta en cada gest, en cada fet, en cada actuació. Per anar a treballar, a escola, al metge o a visitar als familiars, en totes les situacions, l'estat israelià demostra el seu menyspreu i rebuig i avisa que encara pot ser pitjor, que la vida dels palestins està en mans de qualsevol israelià; policia, militar o coló.
En el trànsit entre la hipocresia del règim descrit, que organtiza l'apartheid, i el cinisme del que es lleva la careta i aniquila qualsevol legalitat internacional, apareix el genocidi a Gaza. L'estat israelià articula a Cisjordània un règim racista basat en una legislació arbitrària i cruel, que elimina els drets d'una part de la població per raons ètniques, tot i que manté una aparença de legalitat, absurda i injusta, però legalitat a fi de comptes. És una situació que ens sembla intolerable, que no pensàvem que podia ser superada amb l'aniquilació total de qualsevol dret i l'organització del genocidi més important del segle XXI. Pot semblar paradoxal que les víctimes del major genocidi del segle XX (i de la història) s'hagen convertit en els executors d'un altre genocidi en què ells són els victimaris, els actors principals, cruels i immorals. Però ser víctima no dona dret a eliminar els drets de la resta de la humanitat ni d'una part.
Malgrat tot, llegint la novel·la ja s'endevina el gèrmen, la preparació del genocidi actual. La restricció de la lliure circulació entre zones delimitades ètnicament, la separació de territoris amb murs i fronteres arbitràries, la classificació de la població pel color dels seus salconduits, la negació d'ajuda als ferits, ambulàncies separades, hospitals i escoles segregades i un actitud cruel dels mandataris i bona part de la població israeliana que mira amb plaer la mort d'uns xiquets pel fet de ser palestins, anuncia la conversió en infrahumana de la població àrab. A excepció d'uns pocs ciutadans (els veïns de la colònia pròxima a l'accident) que expressen el seu suport a les famílies de les víctimes i dels sanitaris i personal d'emergències, la població jueva mira amb passivitat i, fins i tot, crueltat satisfeta, la tragèdia. L'actitud dels joves israelians amb missatges despectius i irònics a les xarxes, anuncien la falta d'empatia prèvia a la preparació del genocidi. És la mateixa actitud d'alguns alemanys que miraven l'holocaust jueu amb satisfacció miserable, perquè eren rates, deien, no humans, animals sense drets, ni tan sols a la vida. Ara són aquelles víctimes les que converteixen els palestins en infrahumans, en animals.
La situació s'ha tornat intolerable i, més enllà de Cisjordània, que continua sent un apartheid immoral i il·legal, el grau d'extermini amb Gaza ha superat totes les expectatives. L'anul·lació de les convencions i lleis internacionals, la desautorització de l'ONU, els bombardeigs indiscriminats a zones civils, la prohibició d'entrada d'aliments i organitzacions que ajuden en casos de guerra, l'expulsió de poblacions senceres obligades a traslladar-se en bloc, la creació de camps de concentració sense condicions mínimes de vida, en resum, la violació completa de les mínimes normes ètiques que regulen la convivència entre persones i països i la desaparició de qualsevol bri de compassió, han convertit Gaza en el major genocidi del segle XXI, perpetrat en aquest cas per l'estat israelià i el semitisme convertit ara en un moviment molt paregut al nazional socialista.
