5/05/2014

Llenguatge sexista

Les festes de moros i cristians d'Alcoi són, com possiblement ja sabreu, de les poques que continuen posant traves a la integració de la dona. Les autoritats que gestionen la festa (Associació de Sant Jordi i juntes directives de les "filaes") i, possiblement, una majoria de festers (i no utilitze el masculí en sentit genèric) continuen sense acceptar que la dona té tot el dret a participar a la festa de manera plena. Tot i això, un altre bon grapat de festers i festeres tenen clar que no es poden posar portes al camp, ni limitar els drets de les festeres, però han acceptat la via "lenta" que ha imposat l'associació.
Bé, dic tot açò per introduir la situació, diguem-ne social, que dona caliu al tema del qual vull parlar, que és el del llenguatge sexista. I explique aquesta realitat perquè el llibret de festes que repartia gratuïtament el periòdic El nostre d'Alcoi fa un repàs a la composició de les diferents "filaes", i es dedica a autèntiques contorsions lingüístiques, que han confeccionat i enviat els propis dirigents festers, per tal d'ocultar la situació real de la dona a les seues "filaes". Per exemple, la majoria de "filaes" expliquen que els seus components estan formats per "festers", "juvenils", "xiquets" i "socis". En aquest cas, la utilització del primer "festers", és un genèric que oculta que no hi ha festeres de ple dret en la majoria dels casos, mentre el "xiquets" sí que s'utilitza com a genèric real, perquè inclou xiquets i xiquetes, que no tenen problemes mentre són menudes. Llegint la informació proporcionada és pràcticament impossible saber quina és la composició real per sexes, en aquest cas els genèrics s'utilitzen com a ocultació d'una situació de discriminació i treballen per perpetuar-la. En canvi, una filà com el Marrakesch fa la mateixa distribució, però en aquest cas sabem, perquè coneixem la situació real, que "festers" inclou "festeres", ja que és de les poques que ha admés la participació de la dona en igualtat de condicions. En aquest cas hauria sigut millor que hagueren utilitzat la formula "festers i festeres", que hauria resultat més "real" i al mateix temps més revolucionària, ja que hauria servit per denunciar la ocultació que realitzen la resta de "filaes".
Però n'hi ha un altre grup de "filaes" que prefereix deixar ben a les clares la discriminació real i classifica als "festers" per un costat i a un grup que anomena de diferents maneres segons les "filaes", i que representen autèntiques contorsions lingüístiques per tal de mostrar que el genèric "fester" no inclou les "festeres" i que elles estan fora de la condició de "fester". Per exemple, alguns diuen "acompanyants" i altres concreten més i escriuen "acompanyants femenines", altres opten per "dames" simplement, alguns s'agafen al vestit i anomenen "disseny femení" als membres que el vesteixen, uns quants diuen "col·laboradors femenins" o "components femenines" i uns altres prefereixen el més clar i simple "dones basques" o "dones", com si foren una espècie diferenciada del gènere humà, però en cap cas "festeres".
Com podem apreciar, per tant, la utilització del genèric no sempre deixa clara la situació que vol descriure. En aquests casos seria preferible duplicar l'expressió i referir-se a ells i elles, festers i festeres o homes i dones, encara que siga una expressió més artificial. Potser en altres situacions, quan el genèric està clar i no dona lloc a dubte ni amaga cap discriminació real, no calga la duplicació genèrica i siga suficient amb ells, els festers o els humans.
Tot i això, aquest exercici lingüístic al qual s'han dedicat les "filaes", amb honroses excepcions, només demostra que el llenguatge no és una simple descripció imparcial d'una realitat donada. Més aïna demostra que el llenguatge "crea" el món, o si més no, el transforma, i que la seua utilització adequada i coherent representa una de les múltiples maneres que tenim els humans de canviar el món i d'eliminar la discriminació de la nostra societat. Si no fora així, per a què tantes molèsties en posar nom a una situació innombrable legalment i intolerable socialment?

12 comentaris:

Vicent ha dit...

Jo pense que el feminisme ha fet, el marxista, molt per les dones, des de la revolució industrial en què les dones eren vistes com hui als països musulmans fins ara,ha plogut molt i més que haurà de ploure, però no tothom pot ser feminista, ni tothom estem d'acord en anatemitzar, com a Suècia paraules com "mascle" o "himen", és una mica la demanda infinita femenina, que ja et dic, és necessària, però contingent, m'explique, cal que hi haja feministes, però també hem de donar lloc als "búfals" o als "homo" o "hètero" i a tot tipus de persones, el que passa i coincidisc amb tu en què el llenguatge ho és tot, el que succeeix és que no podem confondre allò necessari amb allò contingent, mira hi ha els feixistes que volen la resurrecció de la figura paterna a Occident, i fins i tot aquells són necessaris, controlats i minoritaris, però també necessaris, són un braç de la balança d'infinits braços, doncs bé, tot ha funcionat mentre la llançàvem a terra, la figura paterna, però una volta caiguda el món trontolla, igual que quan brillava des del faristol, la realitat és un equilibri i, com a tal molt inestable, ara, estic d'acord en què feministes, mascles i femelles, homes i dones hem de fer un món més habitable en què el llenguatge no siga un espill del nostre instint de mort, del nostre ideal, sense arribar a delirar, doncs passa que quan hi ha períodes en què a un grup social se l'arracona, ja siguen dones feministes, feixistes o "búfals" el llenguatge, que és un ésser viu, es rebel·la i delira també, es perverteix i ixen els "veritables búfals" intentant endagar-ho tot, imagina't que a l'assassinat de jueus en deien els nazis esterilització. Per això cal la igualtat entre homens i dones i tot tipus de gent.
En fi, que estic d'acord amb el tema bàsic de l'article tot i que hem de deixar lloc a tothom i controlar els que s'hi extralimiten, només per evitar que facen mal i aquests dels moros i cristians haurien de fer-s'ho mirar, sort que hi ha gent com tu que ho denúncia.

Vicent

Anònim ha dit...

Que manera de hacerse víctimas , yo no vi mujeres en la procesión del traslado. Donde estaban. O sólo quieren escuadras.

Anònim ha dit...

En canvi sí que vas veure a TOOOOTS i cadascun dels homes festers en la processó del trasllat, no?

Enric Senabre ha dit...

Qui són els "búfals", Vicent? Però pel que dius, està clar que ha d'haver de tots els pensaments i posicions, això és saludable i ajuda a millorar, creixer i, fins i tot, posar en dubte les idees pròpies, que sempre és bo. Però el problema són els límits, com bé dius, quan entren en qüestió drets fonamentals, no calen mitges tintes.
En aquest cas només s'ha d'acceptar un fet innegable, una situació discriminatòria, i posar els mitjans per solucionar-lo.

Enric Senabre ha dit...

Al primer anònim. No hi ha cap victimisme, l'article l'escriu un home que no és fester, i només parle en sentit personal, no represente ningú, elles es representen soles.
I el seu nivell d'implicació a la festa l'han de decidir elles, cada una en funció de les seues creences, crec.

Enric Senabre ha dit...

Al segon anònim. Efectivament, poses el dit a la nafra, a les dones sempre se'ls exigeix una puresa i un compromís que no s'exigeix els homes. En aquest cas es veu clar.

Vicent ha dit...

Els "búfals" els anomene jo als qui senten angoixa de castració i la fan material amb l'odi innat de l'ésser humà contra allò femení, la fan material en forma d'insults, vexacions, violència, humiliacions, o fins i tot menyspreu.

I clar que quan hi ha un greuge cal, com tu ho fas actuar, de la millor manera possible, que no sol ser sempre la més dràstica.
En aquest cas fa més una dotzena d'escriptors en la xarxa denunciant-ho que grans manifestacions, que per cert són necessàries també en molts moments, junt a vagues o actes de rebel·lia.

Vicent

Vicent ha dit...

Mentre no facen mal tots tenim lloc, un homòfob que vexe o que insulte o que faça actuacions en contra d'homosexuals o de dones cal que siga inhibit, dràsticament si cal.

Tots tenim pel fet de ser barons angoixa de castració, però no podem atiar-la i materialitzar-la mitjançant els actes luctuosos, ni tampoc allò femení amb la seua enveja del penis, cal mantenir sempre l'ètica de saber que no podem fer mal, de cap manera imaginable, tot i que de vegades és molt difícil evitar-ho, m'estic referint al mal que fem amb l'enveja del penis, jo quan la tinc intente escriure i descarregar-me amb la paraula, es pot matar callant i ningú no ens pot dir assassins tot i haver creat una mort covard

Vicent ha dit...

Normalment en moments de crisi en tots els àmbits, ens o nivells l'angoixa masculina o de castració atia a l'angoixa femenina o enveja del penis i aquesta a la primera i el resultat és el conflicte o la guerra en el pitjor dels casos, no només els elements o ens masculins maten en una guerra sinó que (i parle d'angoixes masculines i femenines siga quin siga el sexe físic, tots tenim part de masculí i de femení i d'ambdós tipus d'angoixes) són també els desitjos derivats de l'angoixa femenina qui crea la futura mort directament o indirecta.
Qui estiga lliure de pedra que llance la primera culpa, he, he, he...

En fi, si has llegit Slavoj Zizek intuiràs de què parle quan dic que tant l'angoixa femenina i la masculina són perilloses tot i que contingents per existir a l'ésser humà des de la seua naixença i són atiades per l'odi a allò femení innat en l'Home.

Ja et deixe

Vicent

efurom1 ha dit...

Estoy de acuerdo en que la mujer tiene derecho(con permiso de Arias Cañete) a participar en la fiesta de manera plena .
Dicho esto, tengo que decir que no entiendo muy bien estas fiestas de moros y cristianos y no voy a opinar.
Pero como me sigues desde hace tiempo, Enric, no sé si leíste una entrada mía hace tiempo en la que me oponía a otras fiestas "históricas" como el Aniversario de la batalla de Las Navas de Tolosa".

Anònim ha dit...

No teneis ni idea de lo que es la fiesta de moros y cristianos de Alcoy , en cuanto la mujer entre a participar en pleno derecho que decís vosotros , esta fiesta inigualable , pasara a ser una mas , y en cuestión de pocos años , se habrá tirado a perder . Ojalá , no dejen avanzar en este tema mas , pues cada paso que dan , las fiestas
están más cerca de dejar de ser lo que son .
O vuelve a ser lo que era antes años 70/80/90 . O no tendrá ningún sentido

Enric Senabre ha dit...

Claro anónimo, lo suyo sería volver al paleolítico, cuando empezaron las fiestas de moros y cristianos y los hombres arrastraban a las mujeres del pelo para procrear con ellas.
Anda ya!