9/28/2009

Opinió


Mantenir un bloc és una ocupació que implica, moltes vegades, més esforços i maldecaps dels que pensem en iniciar-lo.
És cert que té avantatges, com el plaer que implica opinar sobre els temes que t'interessen, llegir les opinions dels amics que tenen el detall de deixar els seus comentaris, practicar l'art de l'assaig, més o menys rigorós, i la possibilitat de lluir de bloc, que encara queda bé.
Malgrat això, també implica molts maldecaps com l'autoexigència personal de publicar d'una manera més o menys periòdica, la necessitat de mullar-se en temes que, en principi, no són necessaris per a la nostra activitat quotidiana, la sensació d'estar predicant al desert perquè poca gent ens llegeix i el risc que implica manifestar unes opinions que, la majoria de vegades, no són més que reflexions precàries i inacabades.
Totes aquestes consideracions pesen més en temps d'inseguretats personals i acumulació d'ocupacions quotidianes, i acaben per fer-nos dubtar de la necessitat d'utilitzar el nostre temps en aquest quefer d'escriure sobre el buit digital. Potser al final pesen més els avantatges, però només perquè tenim un vici incontrolable per opinar i un sentit de la realitat absurd i descregut que ens domina i ens obliga a continuar. Un autèntic sensesentit.

9/14/2009

Transfugisme o dissidència?


El cas de Benidorm ha reobert la discussió sobre el transfugisme. És cert que, en principi, la comparació del transfugisme amb la dissidència sembla exagerada. El primer detenta un càrrec que aprofita per defensar la seua postura, el segon sol perdre la nacionalitat, la família o la llibertat. Per tant, en principi, sembla poc comparable.
Ara bé, si ens instal·lem en el nostre context polític, és cert que necessitem diferenciar entre aquell que ven el seu càrrec a canvi de diners, privilegis o favors, i aquell altre que se n'adona de que no estava on creia o de que aquells que creia companys de viatge no són com deien.
A més a més, hem de reconéixer que el pacte antitransfugisme dels partits majoritaris beneficia l'obediència i el sotmetiment a la disciplina de partit. Però encara és pitjor quan aquest pacte s'imposa als Ajuntaments, perquè en aquest cas es tracta d'una imposició basada en interesos nacionals i d'un menyspreu a la política local.
Els Ajuntaments són un altra cosa, i no haurien de medir-se amb la mateixa vara de medir que el govern estatal. El cas de Benidorm és flagrant i l'actitud del PSOE i pitjor encara, la del PSPV, és obtusa i hipòcrita, perquè saben que els regidors de Benidorm tenen el deure de canviar el signe d'un govern nepòtic i paralitzat.
Seria més valent reconéixer les característiques particulars del municipi, del País i del partit que els governa i encapçalar una oposició clara i decidida. Amb aquesta actitud és difícil que canviem la situació política.

9/07/2009

Sanitat pública


El president Obama està acomplint les expectatives que havíem dipositat en ell. El nou estil exterior, la depuració de responsabilitats en tortures i actes il•legals de la CIA –limitades i un poc a contracor, això és cert- i l’actitud enfront del mercat financer i la gestió de la crisi econòmica, han confirmat les expectatives que esperàvem. Però si un aspecte concentra les nostres simpaties és la proposta de dotar els EEUU d’un sistema sanitari públic que atenga a tota la ciutadania sense discriminacions econòmiques.
Però ahí comença la nostra sorpresa, quan trobem una forta oposició als plans d’universalització de la sanitat. Amb acusacions d’assassinar menuts i majors i de limitar la llibertat d’elecció dels pacients. Incomprensible! No puc imaginar com és possible que ningú s’opose a uns plans que beneficien a tots. A no ser que darrere de les protestes estiguen les potents companyies sanitàries, les úniques interessades en no perdre un negoci que els deixa milions de dòlars a costa de la salut dels ciutadans. I si això és cert, aleshores sembla que el concepte d’ideologia més clàssic torna a ser el que ens pot explicar com és possible una oposició moral –avortament, eutanasia, llibertat- a una mesura clarament innocent en aquest sentit. Només es poden explicar les protestes si trobem una manipulació interessada econòmicament de les companyies sanitàries que han reutilitzat els vells arguments moralistes amb intencions clarament manipuladores.
Ara canvieu l’escenari i escolteu les crítiques a la sanitat pública que es fan ací, recordeu les sedacions del Gregorio Marañon, les objeccions dels professionals a l’avortament, les errades mèdiques que provoquen morts innocents, i potser podeu veure darrere la llarga mà del capital en forma de companyies privades de segurs mèdics. Com els agradaria que açò fora com els EEUU!