tag:blogger.com,1999:blog-21352490337018300192024-03-13T14:23:38.635+01:00Observatori de la ciutadaniaPel foment d'una ciutadania democràticaEnric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.comBlogger397125tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-46025329671954133182024-01-29T22:45:00.002+01:002024-01-30T21:15:04.316+01:00Laia juga amb el mòbil<p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ2Nc6k5a8p6aM2-kK4qtNikgm0rWJ_NFrQMlUgGCBDf1MAle8_JVmOKIRSs1pyvzwbIChfdvTRLbM4fK6G2nNECzg3EsyQ_-LkochQYFlqhUmgM_FAIjZ_SDOPPExGks3zTiBNulmJIDvSA8XTZe9dFKvMJXR4V_chNqmcd7jIbzHdf7Yk8FywNN-s0-T/s397/laia-juga-amb-el-mobil.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="474" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiJ2Nc6k5a8p6aM2-kK4qtNikgm0rWJ_NFrQMlUgGCBDf1MAle8_JVmOKIRSs1pyvzwbIChfdvTRLbM4fK6G2nNECzg3EsyQ_-LkochQYFlqhUmgM_FAIjZ_SDOPPExGks3zTiBNulmJIDvSA8XTZe9dFKvMJXR4V_chNqmcd7jIbzHdf7Yk8FywNN-s0-T/w301-h474/laia-juga-amb-el-mobil.jpg" width="301" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /> L'<a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/" target="_blank">editorial Bromera</a> m'ha publicat una obra que espere resulte interessant, divertida i profitosa per a un públic pre-adolescent, <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/9222-laia-juga-amb-el-mobil-9788413586106.html" target="_blank">Laia juga amb el mòbil</a>. Es tracta d'una novel·la de divulgació que barreja gèneres i es situa entre la ficció, la reflexió per a menors i la novel·la il·lustrada. La trama de ficció situa a una xiqueta d'uns 10 anys en ple despertar digital, en els inicis de l'ús de les xarxes socials i en dura negociació amb la família. </span><p></p><p><span style="font-size: large;">Laia i els seus amics, Dídac i Carla, s'inicien en jocs al mòbil, vídeos de Tik-tok i Youtube i publicacions d'influenciadors i influenciadores d'èxit. Des del mòbil del pare o la mare, de la iaia o la tableta vella amb wi-fi, lluiten per descobrir el món apassionant que s'amaga dins de l'aparatet màgic que els pares encara no han accedit a comprar-los... a la majoria. Els fets transcorren a traves de capítols breus que pretenen enganxar els lectors i lectores joves a una trama amb un pèl d'intriga i misteri que s'acabarà desvetllant en el transcurs de l'acció. </span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMdCR7ViDx3DV51sj46thNRRzKsPJzP0Uzo71lrrs1vddM4i6ulh77HWsPOcuqQhd3PYG9pZvF8juXfJVQyCzt0Hvq6YhHc01AQffOR7cuAj1xDQWzpES-U7zvF3RWCLGPK82HHDRO_v4TKNO_Fb_EqSn_9hu4XoLonhg4dj0blk34Lv17EebJtbwerPq/s551/preguntes%20Laia%20mobil.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="370" data-original-width="551" height="298" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkMdCR7ViDx3DV51sj46thNRRzKsPJzP0Uzo71lrrs1vddM4i6ulh77HWsPOcuqQhd3PYG9pZvF8juXfJVQyCzt0Hvq6YhHc01AQffOR7cuAj1xDQWzpES-U7zvF3RWCLGPK82HHDRO_v4TKNO_Fb_EqSn_9hu4XoLonhg4dj0blk34Lv17EebJtbwerPq/w443-h298/preguntes%20Laia%20mobil.jpg" width="443" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Al final de cada capítol, reflexions en forma de pregunta sobre els fets que han succeït a la trama de ficció pretenen estimular la presa de consciència sobre els usos tòxics i els enriquidors dels dispositius digitals que s'han convertit en inevitables i imprescindibles en les nostres vides, les dels menors també. </span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdgEbP-NJguhsJ7wUORXLBCQNvYs9R8dVQyZ5OZZX8ABj1r6YLHZ9DsWmW2Ysm88O4bsBT6qnkrVcTO-H4AdcWUd8U87fHPjOd1srSwxSTEXzay3yS2TxHFP3eWtNra25LW-jwXGhJvzHJ97nT078KXweFY1rHryrMqG5ENukWUJQlBAc75tOM8c_E7Dr8/s442/ilustracio%20Laia%20mobil.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="442" data-original-width="278" height="522" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdgEbP-NJguhsJ7wUORXLBCQNvYs9R8dVQyZ5OZZX8ABj1r6YLHZ9DsWmW2Ysm88O4bsBT6qnkrVcTO-H4AdcWUd8U87fHPjOd1srSwxSTEXzay3yS2TxHFP3eWtNra25LW-jwXGhJvzHJ97nT078KXweFY1rHryrMqG5ENukWUJQlBAc75tOM8c_E7Dr8/w329-h522/ilustracio%20Laia%20mobil.jpg" width="329" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Les il·lustracions d' Anna Gisbert resulten un encert que potencia el seguiment de la trama, atrapen als lectors i lectores i reforcen les preguntes socràtiques en forma d'anotacions visuals que obliguen a fixar els ulls en elles i potenciar el pensament crític. </span><p></p><p><span style="font-size: large;">Si volem formar una ciutadania digital responsable i crítica no queda més que educar en el seu ús, ensenyar els possibles efectes nocius i mostrar el camí engrescador que representa tenir el món al nostre abast des de l'andròmina que ens acompanya a tots, joves i adults, allà on anem. No podem esperar que l'ús correcte aparega màgicament en adquirir una maduresa personal o la majoria d'edat legal, hem d'acompanyar el creixement i l'aprenentatge des del moment en què comencen a utilitzar els dispositius digitals. Si ho deixem per a després o abdiquem de la nostra responsabilitat educadora (de famílies i escola) estem entregant els nostres fills i filles a les grans companyies tecnològiques que no dubtaran en seduir-los, capturar-los i convertir-los en els seus obedients servidors. </span></p><p><span style="font-size: large;"><span>El llibre que presente vol ser una xicoteta ajuda en aquest ambiciós objectiu col·lectiu de formar a la</span><span> ciutadania digital del futur de manera </span><span>crítica i responsable. </span></span></p><p><span style="font-size: large;"><span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCp3aw5_Jnn3SXcRMftkjF_sj4raP0SXuCKD_tnX9zFt0QtXk4b5KS8rFpuLgW6_xviwSLjX9M_d5XJlHBvyrbOI2I1F3LB5e5HJMw5aNFqx6MnuPDuGb2O6nB4x2AGuwIQfRvIediVOZ2z87E5r2wfQg58Y6gUbG2OzxsR7qeQAWcaGpGLF7_lDM1Brb/s397/laura-juega-con-el-movil.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQCp3aw5_Jnn3SXcRMftkjF_sj4raP0SXuCKD_tnX9zFt0QtXk4b5KS8rFpuLgW6_xviwSLjX9M_d5XJlHBvyrbOI2I1F3LB5e5HJMw5aNFqx6MnuPDuGb2O6nB4x2AGuwIQfRvIediVOZ2z87E5r2wfQg58Y6gUbG2OzxsR7qeQAWcaGpGLF7_lDM1Brb/s320/laura-juega-con-el-movil.jpg" width="203" /></a></span></span></div><span style="font-size: large;"><span><br />I també en castellà: <a href="https://algareditorial.com/el-norte/9248-laura-juega-con-el-movil-9788491427278.html" target="_blank">Laura juega con el móvil. </a> Editorial Algar.</span></span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-766287805936702002023-10-28T19:39:00.005+02:002023-10-29T11:57:51.231+01:00Societat, drets i extrema dreta<blockquote style="border: none; margin: 0px 0px 0px 40px; padding: 0px; text-align: left;"><p><span style="font-size: medium;"></span></p></blockquote><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByfgO9koCPKCUgiXsdIN9334gFYJh7vUIh9RaMz8w2JhNLtgyvLZqd8Twm7Aa9QJglZaM4jUHPeMnG8hs3X5N3Fd120mAEknijAzBLI00FLaRYE82ZtEbnAGfCj978J_t7l-C2VLP9cQADHw7oJeu38hJl1sE_c0erAgXg6HKetAIOnIVJdMJEYpQiQRD/s1280/535b8475-5c96-438d-aaff-8cd343e53a34.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="576" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjByfgO9koCPKCUgiXsdIN9334gFYJh7vUIh9RaMz8w2JhNLtgyvLZqd8Twm7Aa9QJglZaM4jUHPeMnG8hs3X5N3Fd120mAEknijAzBLI00FLaRYE82ZtEbnAGfCj978J_t7l-C2VLP9cQADHw7oJeu38hJl1sE_c0erAgXg6HKetAIOnIVJdMJEYpQiQRD/s320/535b8475-5c96-438d-aaff-8cd343e53a34.jpg" width="144" /></a></div>Aquest cap de setmana s'ha celebrat a València el </span><a href="https://1mayo.ccoo.es/noticia:662424--Congreso_Sociedad_derechos_y_extrema_derecha_La_sombra_del_capitalismo_en_el_siglo_XXI&opc_id=a2932ac65afa81a420978b001bee51bb" style="font-size: x-large; text-align: left;" target="_blank">congrès "Societat, drets i extrema dreta</a><span style="font-size: x-large; text-align: left;">" organitzat per la </span><a href="https://1mayo.ccoo.es/" style="font-size: x-large; text-align: left;" target="_blank">Fundación 1º de mayo</a><span style="font-size: x-large; text-align: left;">. Ha estat una ocasió especial per reflexionar sobre el fenomen de l'extrema dreta amb la participació de personalitats de diferents àmbits, l'universitari (Roger David Griffin, Ismael Saz, Javier de Lucas, Anna López), el periodístic (amb Maraña, Escolar, Olga Rodríguez, Miquel Ramos, Aurora Mínguez i Virginia Pérez), el sindical (amb representants d'Itàlia, França, Brasil, Argentina, Unai Sordo i Ana García) i el de la cultura amb la lectura del manifest final per part de Luis García Montero. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-size: x-large; text-align: left;"><br /></span></div><p></p><p><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY_XTkPUw4e4Aso81mTPko02-5rEfHUQ1EGV7zxuW-3qIPTNkx-DXLLU3XS8BlZWyyPvLgcJxK7M46XoDpaeu0JufQFV2xp2MoI7yu8J6hsyy28HY1vycmo_d-K95IKnHykkd_lWWBFRLSErrP5lv26QJhRP6j3K5ibYjm-JttsZImvWaYJS0dNZ6wZgWj/s1200/congres%20extrema%20dreta.jpg" style="clear: left; float: left; font-size: medium; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1200" data-original-width="1200" height="289" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjY_XTkPUw4e4Aso81mTPko02-5rEfHUQ1EGV7zxuW-3qIPTNkx-DXLLU3XS8BlZWyyPvLgcJxK7M46XoDpaeu0JufQFV2xp2MoI7yu8J6hsyy28HY1vycmo_d-K95IKnHykkd_lWWBFRLSErrP5lv26QJhRP6j3K5ibYjm-JttsZImvWaYJS0dNZ6wZgWj/w289-h289/congres%20extrema%20dreta.jpg" width="289" /></a><span style="font-size: large;">Potser la sensació que sobrevolava totes les intervencions era la de la por i la incomprensió, excepte la del líder sindical italià Sergio Bassoli que ha reivindicat la campanya que estan desenvolupant a Itàlia, "<a href="https://youtu.be/-FjCxqo5vyc?si=jXO3HaWn_3M3a0il" target="_blank">El treball no tindrà mai por</a>" en oposició al govern de Meloni. </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5w4AqscI00NBV7jOuNJj2KGWqn6owd0_pEWXB8m0Nwvoqkb89ohJWBq1jT0fZi_Z6wlhJCkafjXuv-Tf-qki-9OuBDEJiTQHMVo11UH9ZVz1LF0uLyeJ5iErZaDgIZuypZrNAagMmjTUIPc7PCI06ucKOQJEvXilOvCxaCTzsdobsHl0wxbfOG-EUe4x/s1000/PE---Politico-sm.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhj5w4AqscI00NBV7jOuNJj2KGWqn6owd0_pEWXB8m0Nwvoqkb89ohJWBq1jT0fZi_Z6wlhJCkafjXuv-Tf-qki-9OuBDEJiTQHMVo11UH9ZVz1LF0uLyeJ5iErZaDgIZuypZrNAagMmjTUIPc7PCI06ucKOQJEvXilOvCxaCTzsdobsHl0wxbfOG-EUe4x/s320/PE---Politico-sm.jpg" width="320" /></a></div><span><br /><span style="font-size: large;">Però, és cert, que una sorpresa pels resultats electorals a diversos països ens ha encomanat la por al cos. Tot i això, m</span></span><span style="font-size: large;">és e</span><span style="font-size: large;">nllà d'aquesta inquietud, el professor de la Universitat d'Oxford David Griffin <a href="https://porexperiencia.com/dossier/derechos-y-correccion-de-errores-en-la-europa-contemporanea-que-queda" target="_blank">inicia les ponències</a> amb la recomanació i la necessitat de conéixer l'extrema dreta, d'estudiar el seu funcionament i principis polítics. Proposa una actitud oberta i no de rebuig o ridiculització, perquè afirma que són un col·lectiu que defensa uns valors i uns ideals influents que es mantenen des del període d'entreguerres amb el feixisme i que no tenen arrels econòmiques únicament, per això opina que es tracta d'una batalla ideològica, que s'ha de combatre en aquest terreny, en el de l'hegemonia cultural. </span><p></p><p><span style="font-size: large;">Si bé, <a href="https://porexperiencia.com/dossier/el-nacionalismo-nexo-y-nucleo-de-la-extrema-derecha-lo-que-hay-de-paradigmatico-y" target="_blank">Ismael Saz no creu</a> que la identificació amb el feixisme ens</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWj-pBqjUlIaV8YgOCub23Kjpnx5kScFAJSSM4a9VGNDupsDZhp3h4jFLssnXzQhVxeMUh74TJN5911WcaYecPZ1W5HhqmUodnagUjCWBes4t7Q9wmqQz8Js28iKbkcX7zOo5u3rVTeitO63LiuQKyFbmyIbImxLUn8-yIp7c-4MiJ9fr4Vpw3GW16Drn_/s1000/PE---Migracio%CC%81n---sm.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWj-pBqjUlIaV8YgOCub23Kjpnx5kScFAJSSM4a9VGNDupsDZhp3h4jFLssnXzQhVxeMUh74TJN5911WcaYecPZ1W5HhqmUodnagUjCWBes4t7Q9wmqQz8Js28iKbkcX7zOo5u3rVTeitO63LiuQKyFbmyIbImxLUn8-yIp7c-4MiJ9fr4Vpw3GW16Drn_/s320/PE---Migracio%CC%81n---sm.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br /> ajude a comprendre el fenomen de la nova ultradreta, perquè aquest moviment no és el mateix i té diferències importants. Per a la nova ultradreta el comú denominador és el nacionalisme, un nacionalisme excloent, reduccionista, privilegi d'uns pocs que assenyalen un estranger de l'interior com enemic contra el qual articular l'actuació. Aquests nous moviments, per tant, comparteixen una visió neoliberal de l'economia, odien el sindicalisme, el feminisme i el moviment LGTBQI+, que es converteixen en enemics interiors contra els quals organitzar-se i unir-se. S'emparen en una visió reduïda i esquemàtica de la nació.</span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNymZkUc3vIhyOBzZdyC2o31LCLtt4AkU_PxKyYcZ4XlCtXGlCCusYWdWFMhPBzHuSVNdg6-IT-pCMOG9X7P4govUP9ro0DrfrBGa0q2Kvpu1WVdBqbiYbapFjyI-JqxejuBRpQ7UozZYqfdN9i_4413OxyruPtMEufQ07NzpCA8_D1vH9Oe-E0DQxPgFR/s857/9d3b8c48-c0c1-45ca-ae70-c27a02a5d91f.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="633" data-original-width="857" height="236" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNymZkUc3vIhyOBzZdyC2o31LCLtt4AkU_PxKyYcZ4XlCtXGlCCusYWdWFMhPBzHuSVNdg6-IT-pCMOG9X7P4govUP9ro0DrfrBGa0q2Kvpu1WVdBqbiYbapFjyI-JqxejuBRpQ7UozZYqfdN9i_4413OxyruPtMEufQ07NzpCA8_D1vH9Oe-E0DQxPgFR/s320/9d3b8c48-c0c1-45ca-ae70-c27a02a5d91f.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Javier de Lucas, en línia del que també diu<a href="https://porexperiencia.com/dossier/enzo-traverso-la-democracia-liberal-no-es-una-barrera-de-resistencia-al-ascenso-de-las" target="_blank"> Enzo Traverso</a>, articula la seua exposició amb una crítica als moviments d'esquerra, que han abandonat la reivindicació fonamental d'una ciutadania universal i d'uns drets per a totes les persones. Perquè no pot ser que acceptem els drets dels immigrants i refugiats com una concessió, quan del que es tracta és de reconéixer uns drets consagrats en la declaració de DDHH i en tot el ordenament internacional. En realitat, l'ultra dreta augmenta el seu recolzament quan els polítics tradicionals, com Sarkozy o Macron, però també de l'SPD alemà o el Psoe espanyol, compren el marc de la immigració com un problema, com una càrrega. Hem de tornar a un consens inicial en què els drets de les persones estan fora de discussió si volem guanyar el marc ideològic hegemònic.</span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2OC1HzGPkGMhnE7vPIzkLAYwFzyHBaaNtSVVW9gsxOIxzlgBcJuERL37WAAEgOnI8muUDaUx1Dhq7DaIa7QSpYNbhiZ2i35WcMgUi16d67QzPnV3FichiOjbZCrJahIq_sLkyJNyOblxYFyLBbqz2LkY0l2NsLhGhd1taZPyIvCQD9PpNfAclcbnATlR/s1000/PE---Microfono---sm.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhH2OC1HzGPkGMhnE7vPIzkLAYwFzyHBaaNtSVVW9gsxOIxzlgBcJuERL37WAAEgOnI8muUDaUx1Dhq7DaIa7QSpYNbhiZ2i35WcMgUi16d67QzPnV3FichiOjbZCrJahIq_sLkyJNyOblxYFyLBbqz2LkY0l2NsLhGhd1taZPyIvCQD9PpNfAclcbnATlR/s320/PE---Microfono---sm.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />I d'aquest marc ideològic han parlat els representants dels mitjans de comunicació de eldiario.es, Infolibre, Público i Rtve. Hi va haver un cert consens en demanar un periodisme activista, que no militant o de partit, un periodisme que ha d'informar sobre les mentides i mitges veritats que<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDFu3Z2tM0rtdCyvYx0A6b-HryhiBPX9eF7foMGukAvHAefF5IJhBNDHg3QhU9rs45TT0GCuwpYYlr9aqvfh96b1ss3lTJ07b_y-grwy0Id0VMmsyNZOWENJcnMVK6_-VpBZzeAZvYTMrqdLN5qax8nuNTjyRiaA_uVzEn3QtWgXvf3us9mE8Wu00Qa_6-/s1280/d5743f3f-9fcf-495c-b2a0-853767b0bb80.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1280" data-original-width="1263" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDFu3Z2tM0rtdCyvYx0A6b-HryhiBPX9eF7foMGukAvHAefF5IJhBNDHg3QhU9rs45TT0GCuwpYYlr9aqvfh96b1ss3lTJ07b_y-grwy0Id0VMmsyNZOWENJcnMVK6_-VpBZzeAZvYTMrqdLN5qax8nuNTjyRiaA_uVzEn3QtWgXvf3us9mE8Wu00Qa_6-/s320/d5743f3f-9fcf-495c-b2a0-853767b0bb80.jpg" width="316" /></a></div><br /> es pretenen colar a través de xarxes i mitjans d'ultra dreta. El problema ve quan mitjans tradicionals i reconeguts, es fan ressò d'aquestes fake news i els donen credibilitat. El periodisme té un problema amb la ultradreta que transmet a la societat quan no exerceix la seua funció de comprovació i denúncia. </span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6bf-IyFTnmV8iExqrs5zd-HTeCHOMijRy88FGnK2ZkAVx2nZ6Nimr6Au0VE_Ovkw9VTgGUTJelTZ5EOhU8Y1RysYrgs6jLXOHaJ0c4ikGDaAyNzjOdvq7BmMAEuIp2wqp1u_IWY6JOZgcbb4WUt3D9gLXGSF6hyi71LN79pqJ1bvB0igu14yzXgECEGNP/s1000/PE---Mujer-sm.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="669" data-original-width="1000" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj6bf-IyFTnmV8iExqrs5zd-HTeCHOMijRy88FGnK2ZkAVx2nZ6Nimr6Au0VE_Ovkw9VTgGUTJelTZ5EOhU8Y1RysYrgs6jLXOHaJ0c4ikGDaAyNzjOdvq7BmMAEuIp2wqp1u_IWY6JOZgcbb4WUt3D9gLXGSF6hyi71LN79pqJ1bvB0igu14yzXgECEGNP/s320/PE---Mujer-sm.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />L'eurodiputada Eugènia Rodríguez Palop <a href="https://porexperiencia.com/dossier/el-feminismo-como-antidoto-ante-la-extrema-derecha" target="_blank">ha reivindicat </a>el paper del feminisme com a dic de contenció de moviments reaccionaris i excloents que han crescut alimentats en la lluita contra els drets de les dones però que també han trobat en elles els primers fracassos. El vot femení ha fet fracassar victòries anticipades demoscòpicament i que han vist retrocedir el seu suport gràcies a l'oposició clara del moviment feminista. </span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjzrx7R14uikuMYfpVtclu9m_ahgH_JN_dp8FjwMHjsS8cIZ1UajDVZHU8LApxlam2z2EGpPFFkwd_bGF6rhrOHvpNYD6kLR4fJrLQ_NBUhW2XkkIQBqVCYoUO70Ku0Zh9K7ZR2Wyw9C6B6yRGX_Anz9cWnE8TUf_hzbI2k6PpGlxsIdppVsofKzwAG-ol/s1280/66f0c9a9-1dad-4bbd-9605-9c513fbb8893.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="746" data-original-width="1280" height="187" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjzrx7R14uikuMYfpVtclu9m_ahgH_JN_dp8FjwMHjsS8cIZ1UajDVZHU8LApxlam2z2EGpPFFkwd_bGF6rhrOHvpNYD6kLR4fJrLQ_NBUhW2XkkIQBqVCYoUO70Ku0Zh9K7ZR2Wyw9C6B6yRGX_Anz9cWnE8TUf_hzbI2k6PpGlxsIdppVsofKzwAG-ol/s320/66f0c9a9-1dad-4bbd-9605-9c513fbb8893.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />El moviment sindical europeu ha manifestat la necessitat de mantenir una lluita que sembla llarga, perquè si uns enemics té la ultradreta és el moviment sindical. Des de la creació d'un sindicat propi que després es manifesta en contra d'un salari mínim o d'uns drets laborals, es vol colonitzar també l'acció sindical de la mateixa manera que s'ha fet amb la política. </span><p></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiRbDFF-7cv6S6534m51gCt9PfcmpnE9zsEWSSxHxgHmSy69nBUHeFhNTBaiR0rojVkfM8S8J09sW3PWovCe62SzAu8rArTt2ZasRx3UtFg8igmdnZJPDmnyxoNkxvEIrB8rqSg0l5rHad3VY27E39hrLYv1TsUlBbfiVILbbmryutOwB66Q8fFHC7ADq/s770/bbb27d4b-f872-46ca-a9ad-6bc19253b024.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="770" data-original-width="416" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiRbDFF-7cv6S6534m51gCt9PfcmpnE9zsEWSSxHxgHmSy69nBUHeFhNTBaiR0rojVkfM8S8J09sW3PWovCe62SzAu8rArTt2ZasRx3UtFg8igmdnZJPDmnyxoNkxvEIrB8rqSg0l5rHad3VY27E39hrLYv1TsUlBbfiVILbbmryutOwB66Q8fFHC7ADq/s320/bbb27d4b-f872-46ca-a9ad-6bc19253b024.jpg" width="173" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Potser ha faltat la visió dels moviments socials i organitzacions no governamentals, que també són el cap de llança contra les mesures polítiques de la ultra dreta. També han faltat veus de la política, de la que està en llocs de govern i tracten amb ells de manera directa. Amb tot, una bona oportunitat de reflexió i articulació d'un moviment de contenció contra aquesta política vella adornada amb noves maneres. La <a href="https://www.nuevatribuna.es/articulo/actualidad/manifiesto-cultura-debe-responder-actual-deriva-autoritaria/20231028135220218712.html" target="_blank">lectura del manifest de la cultura contra la deriva autoritària</a> per part de Luis García Montero és un primer pas en aquesta faena imprescindible d'oferir alternatives creïbles a aquesta visió negativa i regressiva de la convivència social que representa la ultra dreta. <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2fPwJSSVh4VFxJ1ZNeW6PtcuwC0nw3XzrwxGdbJO9wfwmmya0-KOyuYZWr8cViPnKMAp4YTEXW6LyCglnJqxWSiGo2bdoXtP3GfJR8iAbYuz1mXv5_DzLfjhldMuFgKL_lJfIG1RiJ9wL_jF9-kvytQbzJ4rVujFBY6VMjcK5Ah-7ZxFyNIrseUoZr-bS/s1024/msg24736226-234587%20(1).jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="576" data-original-width="1024" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh2fPwJSSVh4VFxJ1ZNeW6PtcuwC0nw3XzrwxGdbJO9wfwmmya0-KOyuYZWr8cViPnKMAp4YTEXW6LyCglnJqxWSiGo2bdoXtP3GfJR8iAbYuz1mXv5_DzLfjhldMuFgKL_lJfIG1RiJ9wL_jF9-kvytQbzJ4rVujFBY6VMjcK5Ah-7ZxFyNIrseUoZr-bS/w296-h166/msg24736226-234587%20(1).jpg" width="296" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbgW37JZBDm08061vpb8EL9F-ZVihmQaXFaxleld0La7MjJRmIMoyvZc7reEhfIo-UBctDp9Tc8daSVPLcpaaidIVCbv3_zYBpEm3EvmbJsVL359RfkxsmnIPrt-rrHC0ZGj5IIEN064OUZClxRu37eCHwxjlhJ8SFeyOYod3ZfEeDSm5MblnJpUbhzo3/s1080/msg24736226-234586.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="608" data-original-width="1080" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSbgW37JZBDm08061vpb8EL9F-ZVihmQaXFaxleld0La7MjJRmIMoyvZc7reEhfIo-UBctDp9Tc8daSVPLcpaaidIVCbv3_zYBpEm3EvmbJsVL359RfkxsmnIPrt-rrHC0ZGj5IIEN064OUZClxRu37eCHwxjlhJ8SFeyOYod3ZfEeDSm5MblnJpUbhzo3/w299-h168/msg24736226-234586.jpg" width="299" /></a></div><br /></span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-86763469510405928252022-11-17T19:01:00.002+01:002022-11-19T12:20:31.700+01:00El dia de la Filosofia al CVC<h2 style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bbkax63LG-ffHUIz8B-bLtfr0K5JHlQn90fDhG-Pwh-RgQl2EcszhAjdR94hccyP9GNiwoZabVXlZngvdWURhYxEL3dFwTm1ZbUWUfCUkzQUwBvncei013rJNrrXJQVPV_EWtZ-2vNETJzsJSu5eW04xlqZHaOPcgPwM6G8HEQjGTKdx-ybwAGt67g/s682/Els-cinc-participants.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="682" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg2bbkax63LG-ffHUIz8B-bLtfr0K5JHlQn90fDhG-Pwh-RgQl2EcszhAjdR94hccyP9GNiwoZabVXlZngvdWURhYxEL3dFwTm1ZbUWUfCUkzQUwBvncei013rJNrrXJQVPV_EWtZ-2vNETJzsJSu5eW04xlqZHaOPcgPwM6G8HEQjGTKdx-ybwAGt67g/w400-h225/Els-cinc-participants.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-weight: normal;">En el dia de la Filosofia d'aquest 2022, <a href="https://cvc.gva.es/dia-mundial-de-la-filosofia/" target="_blank">hem mantingut una conversa</a> al Jardí del Palau de Forcalló, seu del <a href="https://cvc.gva.es/" target="_blank">Consell Valencià de Cultura</a>, Ana Noguera, Dolors Pedrós, Amparo Carbonell, Núria Vizcarro i jo mateix al voltant de la importància i interés de la Filosofia en les nostres vides i treball. <br /><br />La conversa completa es pot veure <a href="https://youtu.be/SdgIZBPhLWY" target="_blank">ací</a>, però la meua intervenció ha estat més o menys així: <br /><br />La meua relació amb la Filosofia és contradictòria, i ho és per la mateixa naturalesa de l’ocupació que desenvolupe. Ensenye a filosofar a adolescents en un context escolar o, millor dit amb paraules grandiloqüents, ensenye a pensar. Educació i Filosofia, dos pols d’una mateixa activitat que considere indestriables. <br /><br />D’una banda, ensenyar, educar, és una activitat contradictòria que manté una relació conflictiva amb la filosofia. Tinc la sort i el càstig de desenvolupar-la en un teatre imaginari en el que sembla que fem ficció, amb uns papers assignats amb antelació, però en el qual entren en escena emocions i sentiments inesperats que desborden el guió previst. Desenvolupe una activitat en un context molt ritualitzat i estipulat, carregat de portes tancades, murs que pretenen obstaculitzar l’eixida i entrada de persones i idees, però pels quals es filtren de manera espontània les veritats més indomables i les realitats més resistents. <br /><br />L’altra part de la meua activitat, ensenyar a filosofar, o com de</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPh3hD6FERnDqzkNUYgP3Cx0WhBe_5DtqReKiAeqh_qxw2zXa_5b9b97UsQe_NQC1sH7gulewh3Xqy4Un0iaZx_Lt7KLGXhPA-4XDie-i7dTu9AwnK6o-lqKrg0zXyfWPceVDNYZG7QFM6ic07OUnRY5LOhXJqWQH5veVNwAYi0OYzhhzT6B1RGODzSA/s682/Foto-de-grup.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-weight: normal;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="682" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPh3hD6FERnDqzkNUYgP3Cx0WhBe_5DtqReKiAeqh_qxw2zXa_5b9b97UsQe_NQC1sH7gulewh3Xqy4Un0iaZx_Lt7KLGXhPA-4XDie-i7dTu9AwnK6o-lqKrg0zXyfWPceVDNYZG7QFM6ic07OUnRY5LOhXJqWQH5veVNwAYi0OYzhhzT6B1RGODzSA/w400-h225/Foto-de-grup.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-weight: normal;"><br /> vegades es diu, ensenyar a pensar, també és conflictiva, perquè pensar significa coses contradictòries, pensar és participar d’una tradició que dona sentit a l’existència, però també adquirir les eines per desembarassar-se d’aquesta tradició i formular, amb les mateixes peces, un visió pròpia i personal del món que volem habitar. <br /><br />En aquest sentit, exercesc la meua faena en col·laboració amb un sistema que em demana dues coses alhora, sotmetre i domar d’una banda, i alliberar i dotar d’autonomia de l’altra, perquè hem de proporcionar unes eines que acumulen tradició i obediència, mentre marquen el camí de la llibertat i l’emancipació. <br /><br />No és una faena fàcil, ni tampoc és massa clara la manera d’aconseguir-la, ens podem quedar curts i moldejar persones obedients, o ens podem passar i crear engendres maleducats i irrespetuosos que no valoren el pensament mateix. <br /><br />I a aquesta mena de representació conflictiva que és ensenyar a filosofar, acudim armats amb l’eina que compartim i ens fa humans, amb la paraula. <br /><br />Ensenyem a pensar amb paraules que empresonen i alliberen al mateix temps, en funció de com les posem en escena. Les paraules son el fil de la memòria, com deia Plató, el fil amb que embastem sentits implícits que cal explicitar per fer-los conscients, assumir la seua càrrega històrica i transformar-la, però no per memoritzar-la acríticament, sinó fer-la nostra, per repensar-la.<br /><br /></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioZ0-ZQsHcBkC7yteSmBzzNHyU1_k0tO7qdo9wH6luv9tKWxtaM8IFvVOAjKO2iYk84OxonfnemsW5pzGr_1cDmi0zAwVoqONyFWIc2VzcC9grV9vl6OlVRnWwghNAgiQQS369lLNJWLSaGwHm05kf6E6sBZGA99foKwJDsFBoVesbotw7UIgevjZcGg/s682/Vizcarro-Noguera-Pedros-Senabre-Carbonell-i-camera-1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-weight: normal;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="682" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEioZ0-ZQsHcBkC7yteSmBzzNHyU1_k0tO7qdo9wH6luv9tKWxtaM8IFvVOAjKO2iYk84OxonfnemsW5pzGr_1cDmi0zAwVoqONyFWIc2VzcC9grV9vl6OlVRnWwghNAgiQQS369lLNJWLSaGwHm05kf6E6sBZGA99foKwJDsFBoVesbotw7UIgevjZcGg/w400-h225/Vizcarro-Noguera-Pedros-Senabre-Carbonell-i-camera-1.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-weight: normal;"><br />I per repensar les paraules hem de rumiar-les, com deia Nietzsche que fan les vaques, i nosaltres hem de ser un poc vaques, digerint el sentit de les paraules, transformant-les, actualitzant-les, oblidant-les i recuperant-les, deshistoritzant-les, fent-les actuals, desmomificant-les. <br /><br />Però quan estàvem en aquest quefer, apareixen uns altres mestres de la paraula, uns farsants, uns demagogs, uns impostors que se les apropien i els renoven un sentit oblidat que semblava vençut, però que recupera la vigència. <br /><br />I aquests venedors de fum venen acompanyats d’imatges suggerents, sons encisadors i records prèviament esporgats de nervi alliberador. La societat del clik bate, el m’agrada, la paraula buidada d’horitzons alliberadors, la instantaneïtat i la rapidesa que no ens deixa pensar. <br /><br /> Es tracta de “L'opinió, el dogma i la por: els tres grans enemics de la filosofia, els tres aliments principals de la mort en vida.” en paraules de Marina Garcés.<br /><br />Però en aquest escenari, no podem recrear-nos en nostàlgies retroutòpiques (Que bé vivíem abans! Què feliços érem!) ni en una hipercrítica distòpica que tant agrada als intel·lectuals d’esquerres (arriba la dictadura tecnològica! La gran conxorxa). <br /><br />No tenim temps de lamentacions ni derrotisme, els nous discursos estan formulats en paraules i tenen un fons compartit, és cert que embolcallades i accelerades, però just per això exigeixen la nostra atenció, i la nostra funció és escoltar i esbrinar els sentits que oculten. <br /><br />Per això no podem abandonar, ni rendir-nos, no podem deixar aquest nou escenari als falsaris, La nostra faena, la faena de la filosofia consisteix a teixir paraules, a bastir sentits nous i alliberadors. <br /><br /> Hem de convertir “La filosofia en una pràctica d’alliberament: allibera les paraules de tot allò que les empresona, les codifica, les disciplina, les aplana o les mercantilitza.” com diu Garcés.<br /><br />La faena de l’educació, com la de la filosofia que li dona sentit, consisteix en ajudar a recordar les paraules adients per a la comprensió d’un món accelerat que barreja veritat i mentida, sinceritat i engany utilitzant les mateixes paraules amb diferents intencions. Pensar empresona i allibera, enganya i orienta, però el pensar més complexe és aquell que ajuda a trobar el camí per a la construcció d’una vida en comú imperfecta i millorable, oberta, sempre inacabada. <br /><br /> La filosofia no pot deixar de viure en la contradicció, ni de capbussar-se en el fem, com aquell Diògenes que no dubtava a discutir, sense aura de dignitat, d'elitisme ni d'erudició. Haurem de deixar el pas als “llanterners” de la Filosofia, als recollidors de fem, als recicladors de la brutícia. Haurem de discutir amb els youtubers, els influencers o els venedors de productes miracle. És un compromís amb el present i el món. <br /><br />Només d'aquesta manera aconseguirem fer present la filosofia al</span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitbtdqGBZo5vL-Uhh_1LKbM5_uDgkzUbHJGASYiIpmhVglEQVvxeCq6tgCUSZpXpXXmTA6_Z_ecpt4WtzV8Ts3MuNotSiYH4MPiGgrabaQ09dvHrgW_cBoNRZBF_s1AzJU2QoQ3Kj_xHb3QTNvwIBJPpF53VeMUm9CihX0SYyCOR_DaU9PTYbZXtyHsw/s682/PG-amb-public.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-weight: normal;"><img border="0" data-original-height="384" data-original-width="682" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitbtdqGBZo5vL-Uhh_1LKbM5_uDgkzUbHJGASYiIpmhVglEQVvxeCq6tgCUSZpXpXXmTA6_Z_ecpt4WtzV8Ts3MuNotSiYH4MPiGgrabaQ09dvHrgW_cBoNRZBF_s1AzJU2QoQ3Kj_xHb3QTNvwIBJPpF53VeMUm9CihX0SYyCOR_DaU9PTYbZXtyHsw/w400-h225/PG-amb-public.jpg" width="400" /></span></a></div><span style="font-weight: normal;"><br /> món vital més immediat de la societat que ens envolta i convertir-la en la més útil de les disciplines humanes, la més radical, l'única que aporta un punt de mira personal i alliberador. <br /><br /> I aquest és el paper que juga en el meu dia a d<i style="font-family: Arial, sans-serif; font-size: 16pt;">ia.</i></span></h2>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-44011758350043345892022-10-20T12:37:00.002+02:002022-10-20T18:26:49.173+02:00Premi ACIA de divulgació d'IA al llibre IA. Com els algorismes condicionen les nostres vides<p><span style="clear: left; float: left; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="486" height="317" src="https://sembrallibres.com/wp-content/uploads/2021/02/BS6_3d.png" width="223" /></span><span style="font-size: large;"><span> L'Associació Catalana d'Intel·ligència Artifical (<a href="https://www.acia.cat/ca/" target="_blank">ACIA</a>) ha concedit </span>el primer premi dels <a href="https://www.acia.cat/ca/prize-to-the-best-difussion-work/#" target="_blank">Premis als millors treballs de difusió</a> sobre Intel·ligència Artificial al llibre de l'<a href="https://sembrallibres.com/" target="_blank">editorial Sembra</a> i elaborat per Vicent Costa i Enric Senabre, <a href="https://sembrallibres.com/llibres/intelligencia-artificial/" target="_blank">IA. Com els algorismes condicionen les nostres vides</a>. </span></p><p><a href="https://sembrallibres.com/wp-content/uploads/2021/02/BS6_3d.png" style="clear: left; display: inline; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"></a><span style="font-size: large;">Es tracta d'un prestigiós premi que, des de 2012, reconeix el treball realitzat en la difusió de la IA. </span></p><span style="font-size: large;">Enguany, els premis s'han concedit en el marc del 2<a href="https://ccia2022.cat/" target="_blank">4é congrès Internacional de l'ACIS 2022</a> i Vicent Costa</span><span style="font-size: large;">, investigador de l'IIIA- CSIC i la Universitat Autònoma de Barcelona,<a href="https://twitter.com/acia_cat/status/1583116634675634177" target="_blank"> ha acudit a recollir-lo</a>.</span><div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiElzKsZlM03yHr8NqYVm6vjNd7SqPu_mC73Q82Mg6zkwN0a5SMbIESMIQOSTpL9mODyQlhgPsly0rllWaZPsgYlN7E4QmSJuCdPAgYLiDWeNNw66pO0ja0beequ2akR0hHZB-MI2BOmMSd3RpvjnnWaVWpymTuCQbLadPJc8wZLOKe2WYsYtU6JH_0aQ/s1280/premi%201.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiElzKsZlM03yHr8NqYVm6vjNd7SqPu_mC73Q82Mg6zkwN0a5SMbIESMIQOSTpL9mODyQlhgPsly0rllWaZPsgYlN7E4QmSJuCdPAgYLiDWeNNw66pO0ja0beequ2akR0hHZB-MI2BOmMSd3RpvjnnWaVWpymTuCQbLadPJc8wZLOKe2WYsYtU6JH_0aQ/s320/premi%201.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyyCJe0V00xpcv1uXkqIgLMWPWiJlSzFa6Q0NgCcqaTkhE5s80WJFabvm5FjxhWNUHurjnYGWKb8vHgjwWJKjTpZQAdHuk3-OCRBOcIKTRxnuTdG-TAyNNdWwA2BMSlXxz_6Who_SEABCnIlUPUNNARdi7jvVpasB_YXlpa415Y0bQRMywb8VlSFSw6A/s1280/premi%202.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="960" data-original-width="1280" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhyyCJe0V00xpcv1uXkqIgLMWPWiJlSzFa6Q0NgCcqaTkhE5s80WJFabvm5FjxhWNUHurjnYGWKb8vHgjwWJKjTpZQAdHuk3-OCRBOcIKTRxnuTdG-TAyNNdWwA2BMSlXxz_6Who_SEABCnIlUPUNNARdi7jvVpasB_YXlpa415Y0bQRMywb8VlSFSw6A/s320/premi%202.jpg" width="320" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoOLFziSfsUugpQy78SMxh217Ftmjx8Krq2TnQSe5bFV9Tzj75_T39ez3UYeCTR8wfdIXcHZTgtSNMKBmZP8Pib9GDu_J33Ht3zEIlBvJ6Ct-hCWB2Cj9f0-VFmgQg-KiTqN58Yu52lext0HWghfQPWWqp-l1tya7UTGYu0tGnPcKKhJVEzm-skWZlfw/s1121/premi%203.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1107" data-original-width="1121" height="316" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgoOLFziSfsUugpQy78SMxh217Ftmjx8Krq2TnQSe5bFV9Tzj75_T39ez3UYeCTR8wfdIXcHZTgtSNMKBmZP8Pib9GDu_J33Ht3zEIlBvJ6Ct-hCWB2Cj9f0-VFmgQg-KiTqN58Yu52lext0HWghfQPWWqp-l1tya7UTGYu0tGnPcKKhJVEzm-skWZlfw/s320/premi%203.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Estem molt contents per la concessió d'aquest premi que reconeix un treball que ens situa davant els reptes urgents que ens planteja la intel·ligència artificial. A partir d’exemples quotidians, ens ofereix eines per a reflexionar sobre les implicacions socials i morals dels algorismes que ja condicionen les nostres vides. Un llibre imprescindible per a prendre partit en una lluita desigual però apassionant de la guerrilla democràtica contra el control de les grans corporacions tecnològiques.</span></p><p><span style="font-size: large;"><span>Aquest prestigiós premi </span><span>va premiar </span><span>l'any passat L'</span><a href="https://www.udg.edu/ca/catedres/OEIAC" target="_blank">observatori d'Ètica en intel·ligència artificial </a><span>de la Universitat de Girona, i enguany ha concedit el segon premi a</span><span>l curs "</span><a href="https://ideai.upc.edu/en/news/el-curs-ciutadania-guardonat-amb-el-2n-premi-acia-de-difusio-en-ia" target="_blank">CiutadanIA: intel·ligència artificial per a tothom</a><span>" desenvolupat per especialistes d'IDEAI-UPC. </span></span></p></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-69354123763377093952022-07-04T20:05:00.002+02:002022-07-04T20:06:26.205+02:00Llegir en valencià. El despertar. <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm19dJpHwxerUtDj7Y0WpDwVWSb-_pV_s0GuVFYWhgFb6Md17kfBgDuOx974jKTSASTt126rRP8dHuQS8tspFU9vCfkisizf1fW3T_fxLHSjzQugeVFEEHER8fDhN8RC8jo4u3gZw5V5exdXesR5l-2XB9ncnaczmx5UuDSjBT93fm3-7O7oVCQf_Rdw/s1080/Levante_6_i_7.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="400" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgm19dJpHwxerUtDj7Y0WpDwVWSb-_pV_s0GuVFYWhgFb6Md17kfBgDuOx974jKTSASTt126rRP8dHuQS8tspFU9vCfkisizf1fW3T_fxLHSjzQugeVFEEHER8fDhN8RC8jo4u3gZw5V5exdXesR5l-2XB9ncnaczmx5UuDSjBT93fm3-7O7oVCQf_Rdw/w400-h400/Levante_6_i_7.jpg" width="400" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">La <a href="https://fundaciobromera.org/" target="_blank">Fundació Bromera per al foment de la lectura</a> ha organitzat, un any més, la campanya <a href="https://www.llegirenvalencia.org/llegir2022/" target="_blank">Llegir en valencià, en aquest cas, per la sostenibilitat</a> i amb l'objectiu de visibilitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible del planeta (ODS). </span><p></p><p><span style="font-size: large;">Onze llibres composen aquesta col·lecció que publiquen els periòdics <a href="https://www.levante-emv.com/" target="_blank">Levante </a>i <a href="https://www.informacion.es/" target="_blank">Información</a>, els dissabtes i diumenges de juliol per 1€. La campanya està dirigida a un públic lector que s'inicia en la lectura en valencià i es compromet amb la salut del planeta. </span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifJaM9EzPRuKtsrzt2mTSIclVJZ6ItLC-Ng-KVrnY3rD61qYhVpZuh2tOAA36rA8-M0Mr5VGl7Z-Q29DeZ1Qe01ThJuxAbSpkLeq5xaely5H4RyON_lbKkBC0W2lczfsGWGuxzxcbNTRYMvPkc_O1arIeyVLPZ6s7XjHTQ4i9srFEENiW_SqKGpv77DQ/s1499/portada.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1499" data-original-width="950" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifJaM9EzPRuKtsrzt2mTSIclVJZ6ItLC-Ng-KVrnY3rD61qYhVpZuh2tOAA36rA8-M0Mr5VGl7Z-Q29DeZ1Qe01ThJuxAbSpkLeq5xaely5H4RyON_lbKkBC0W2lczfsGWGuxzxcbNTRYMvPkc_O1arIeyVLPZ6s7XjHTQ4i9srFEENiW_SqKGpv77DQ/s320/portada.jpg" width="203" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Diumenge 10 de juliol, amb el diari <a href="https://www.levante-emv.com/promociones/2022/06/10/llegir-valencia-promou-sostenibilitat-traves-67118130.html" target="_blank">Levante</a>, (diumenge 23 de Juliol amb Información d'Alacant) apareix el volum dedicat a una Educació de qualitat titulat<a href="https://www.llegirenvalencia.org/llegir2022/llibres/7/el-despertar" target="_blank"> El despertar</a>. Una narració d'Enric Senabre amb il·lustracions de Pablo Caracol, ambientada en la <a href="https://www.vilademuro.net/" target="_blank">Vila de Muro en la comarca del Comtat</a>, en què una mare fadrina, Clara, ha de tractar de conciliar el seu treball de zeladora a l’hospital i l’educació de Paula, la filla adolescent de la qual sent que es va separant a poc a poc. La preocupació pel futur de la filla farà que s’implique en l’institut i que descobrisca una nova oportunitat acadèmica i vital.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">Perquè les persones no som rius i podem tornar arrere, el retorn a les aules li permetrà recuperar el temps perdut, aprendre a valorar-se a si mateixa i acostar-se de nou a la seua filla.</span></p><p><span style="font-size: large;">Un relat en què les aspiracions personals, l'educació integral de qualitat. la memòria històrica i la Filosofia es combinen de manera virtuosa per aconseguir una vida viscuda amb intensitat. </span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiExjmEfSCp8lYBBLijypK-eb3bNGVzSb2BjbrkXEhomKQ-VNWuh2-mfyrTUzq1M5VFRpqTBEYhtekMiBR7ZZSrsE6riGoVaVfzDW2lPXqkMxomh4m75HEJh9zZdi383abcwlam5vJiD2KunQKkzuWKNsT-YsoGWPgr06bSkP0LPLmXPbUUvQ8HteBqQ/s1080/Informacion22_i_23%20juliol.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1080" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgiExjmEfSCp8lYBBLijypK-eb3bNGVzSb2BjbrkXEhomKQ-VNWuh2-mfyrTUzq1M5VFRpqTBEYhtekMiBR7ZZSrsE6riGoVaVfzDW2lPXqkMxomh4m75HEJh9zZdi383abcwlam5vJiD2KunQKkzuWKNsT-YsoGWPgr06bSkP0LPLmXPbUUvQ8HteBqQ/w640-h640/Informacion22_i_23%20juliol.jpg" width="640" /></a></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p><p><span style="font-size: large;"><br /></span></p><p><br /></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-56052948091834321862022-06-29T19:53:00.001+02:002022-06-29T19:53:35.879+02:00És l'hora de l'educació. Acabem fartes!<span style="font-size: large;"><br /></span><span style="font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoNYE7vuXDhlIttpRZQ4AT7dJrVjRGO5py_Xl7ffwLlrVQQXLQa6tXDhN09S4fGc46esiM77se25elnfaziqNRr0qaN5dJ9TC8P_OLb8ZxE2KQ66Roe6t6zF1W4mI5UNCP0H8xtRrrnkBpmaGGFp5w6XhedmvroB-KxsCYP8-X6cryZAgYVNyMtfdL8Q/s1912/unnamed.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1125" data-original-width="1912" height="188" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhoNYE7vuXDhlIttpRZQ4AT7dJrVjRGO5py_Xl7ffwLlrVQQXLQa6tXDhN09S4fGc46esiM77se25elnfaziqNRr0qaN5dJ9TC8P_OLb8ZxE2KQ66Roe6t6zF1W4mI5UNCP0H8xtRrrnkBpmaGGFp5w6XhedmvroB-KxsCYP8-X6cryZAgYVNyMtfdL8Q/s320/unnamed.jpg" width="320" /></a></div>El professorat acaba el curs molt cremat. Ha estat un any difícil; amb mascaretes, incerteses, avís de nova llei i nous currículums que no arriben mai, horaris adaptats i esforços extra per integrar l'alumnat amb seqüeles d'una pandèmia que sembla haver-nos deixat però continua ben present. Amb aquest panorama, Marzà ha transitat a ocupacions més urgents i ha estat substituït per Raquel Tamarit, a la qual s'han dirigit els sindicats educatius per exigir unes mesures que són imprescindibles per mantenir la qualitat educativa.<br /><br />La <a href="https://fe.pv.ccoo.es/noticia:630929--ACABEM_FARTES!&opc_id=857cd89e8cee1f81176b802e4a3a8e95" target="_blank">FECCOOPV</a> ha <a href="https://twitter.com/Rafalavall/status/1542102399082455041" target="_blank">organitzat una concentració</a> a les portes de la<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlcF592nEZz0y7RFoA_noSCdh30rQjowgSr3bF6fIcwzkdeeye7Djrh_lQWFeDdhTj1WgvgNdTl2A6RU0h7vty-x6BgOrzg1hU9r_QkvZdIeem9OOC5NfWkUlxYR8r9Va-uUUn8u0V7NCj5SazhHEiDFiFbtU-RY1FPEwZxtO2gJhfnquGflaEPRQkQ/s684/concentracio.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="441" data-original-width="684" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZlcF592nEZz0y7RFoA_noSCdh30rQjowgSr3bF6fIcwzkdeeye7Djrh_lQWFeDdhTj1WgvgNdTl2A6RU0h7vty-x6BgOrzg1hU9r_QkvZdIeem9OOC5NfWkUlxYR8r9Va-uUUn8u0V7NCj5SazhHEiDFiFbtU-RY1FPEwZxtO2gJhfnquGflaEPRQkQ/s320/concentracio.jpg" width="320" /></a></div><br /> Conselleria d'Educació amb un reguitzell de reivindicacions que mostren la necessitat de solucions a problemes que poden anquilosar-se i posar en risc el sistema educatiu valencià, mentre<a href="https://stepv.intersindical.org/" target="_blank">, l'STEPV </a><a href="https://www.diarilaveu.cat/noticia/8048/stepv-planteja-a-tamarit-reduir-ratios-i-potenciar-el-valencia" target="_blank">ha plantejat a la</a><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://www.diarilaveu.cat/noticia/8048/stepv-planteja-a-tamarit-reduir-ratios-i-potenciar-el-valencia" target="_blank"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif-6rzeWtv2sBu8OU3KqQPxKVfYS6sNbpxsXMvHdMpCmRS3LA2YVnKoEBlJ0CSq7JZX0saFm0cuk9JWBK5eU0uYp108eLV8vRH9IvnQDhCa4OtazZr7VGOBWz5OjJHz34aJgLtXHV4l4QcoOLuf9nKGw2pHCiYp0swELUw3OA2yC-jzSeNBg4Lm-ge9g/s650/tamarit.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="433" data-original-width="650" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEif-6rzeWtv2sBu8OU3KqQPxKVfYS6sNbpxsXMvHdMpCmRS3LA2YVnKoEBlJ0CSq7JZX0saFm0cuk9JWBK5eU0uYp108eLV8vRH9IvnQDhCa4OtazZr7VGOBWz5OjJHz34aJgLtXHV4l4QcoOLuf9nKGw2pHCiYp0swELUw3OA2yC-jzSeNBg4Lm-ge9g/s320/tamarit.jpg" width="320" /></a></div><br /> Consellera un pacte per a negociar aspectes d'ensenyament públic no universitari i d'ensenyament privat concertat.<br /><br /></span><div><span style="font-size: large;">Les seues reivindicacions coincideixen en exigir una <b>baixada de ràtios</b>, que és una d'aquelles coses que no hauriem d'haver oblidat mai dels temps de pandèmia. Passem pàgina massa ràpid i no aprenem d'aspectes que, en temps d'adversitats, s'han mostrat efectius. La reducció d'alumnat per aula, degut a l'alternança en l'assistència i al reforç de personal<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUeJZSyIHzOVRfErI8v6mS5AG4mH2ZfjTnVSxC77Go6KapGL1ERzAXcY5qbmG6BoWX-XE83gx8cxla2KXLB6Sga5ibfN3fBtoOdimBqNSWeZ6QX1Am5zgs8sZ0igAdeno2OtKG6w_5VM9l5a-CZ5y5EaJ8JxSb67nn7gflYwK4PkE_0cSS9MNi-xQN-Q/s561/ratios.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="266" data-original-width="561" height="152" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhUeJZSyIHzOVRfErI8v6mS5AG4mH2ZfjTnVSxC77Go6KapGL1ERzAXcY5qbmG6BoWX-XE83gx8cxla2KXLB6Sga5ibfN3fBtoOdimBqNSWeZ6QX1Am5zgs8sZ0igAdeno2OtKG6w_5VM9l5a-CZ5y5EaJ8JxSb67nn7gflYwK4PkE_0cSS9MNi-xQN-Q/s320/ratios.jpg" width="320" /></a></div><br /> covid, ha mostrat que l'atenció individualitzada ajuda a conciliar la diversitat i col·laborar en un aprenentatge personalitzat amb més garanties d'èxit. Però de seguida s'ha volgut oblidar i l'eliminació del professorat de recolzament ha tornat als 30 alumnes per aula i a les mateixes dificultats per posar en marxa les recomanacions que la mateixa Conselleria exigeix en sentit teòric a través de la legislació i impedeix en la pràctica per la seus dotació material i personal. Per això aquest aspecte s'ha de veure reforçat amb <b>més recursos de personal i augment d'inversió educativa.</b><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7TeUFJc5LXvWb4J5afbEuOFz5FtNGfI-MsFyVzUB-sCt3uk9SRNaVi-X4LNkmSHKrIJc3D3zGbfP66thtBwjlVS2T49w51Nfetd2V2WM91FUdczRa9FYzR1yytioLZBGtThvGD8d5_hlEJosMbPjqPRom9WPiatiM1ukMqi3Fk2nB-nD-u21WXxCbyQ/s617/burocracia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="321" data-original-width="617" height="166" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7TeUFJc5LXvWb4J5afbEuOFz5FtNGfI-MsFyVzUB-sCt3uk9SRNaVi-X4LNkmSHKrIJc3D3zGbfP66thtBwjlVS2T49w51Nfetd2V2WM91FUdczRa9FYzR1yytioLZBGtThvGD8d5_hlEJosMbPjqPRom9WPiatiM1ukMqi3Fk2nB-nD-u21WXxCbyQ/s320/burocracia.jpg" width="320" /></a></div><br />Un altre aspecte en què coincideixen és en <b>la reducció de la burocràcia als centres,</b> aspecte aquest que facilitaria la funció educativa per tal de centrar-se en l'important, atendre l'alumnat de manera directa i efectiva. <br /><b>L'actualització salarial del personal docent</b> és també una<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMWu5IGNvc59dKlj7avXyRg71FUVfTzq_9zYgPR9620n9p_8WK4UewSI7BSF42Yg00_VhcnCKWPGwnKhS0Qy4Y0lFE0abTx02Nz6n2KUfw2FYBNUBu_nMz0i1xkE38dJKz4jnhBX4PXao6-ZTqLxoKm5AnBI0aO3b-9x4k1lo1LtzBe0vmnL-csTuKUA/s439/salaris.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="439" data-original-width="419" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgMWu5IGNvc59dKlj7avXyRg71FUVfTzq_9zYgPR9620n9p_8WK4UewSI7BSF42Yg00_VhcnCKWPGwnKhS0Qy4Y0lFE0abTx02Nz6n2KUfw2FYBNUBu_nMz0i1xkE38dJKz4jnhBX4PXao6-ZTqLxoKm5AnBI0aO3b-9x4k1lo1LtzBe0vmnL-csTuKUA/s320/salaris.jpg" width="305" /></a></div><br /> reivindicació comuna i lògica en l'actual context d'inflació desbocada. No es pot exigir als treballadors i treballadores que paguen els plats trencats de l'absència d'una política de contenció de l'augment dels preus de l'energia i altres productes bàsics. <br /><b>La dignificació de les tutories</b> és una reivindicació de la FECCOOPV que, de segur, serà assumida per la resta de sindicats, perquè si una de les ocupacions dels i les docents ha vist augmentada la dedicació necessària és la de tutoria. Seria de justícia que es reconeguera a efectes econòmics i/o de reducció d'altres càrregues laborals per tal de recompensar i facilitar aquesta dedicació vital en el nou context educatiu. <br /><b>La no imposició obligada dels àmbits</b>, és també un aspecte que la Conselleria hauria de replantejar-se. Parlant des de la convicció i el compromís amb la innovació educativa, hem d'afirmar que aquesta s'ha de construir des de baix, motivant i incentivant el professorat innovador i estenent i facilitant la implantació d'aquestes innovacions, i no des de la imposició des de dalt, que només genera malestar i efectes més perniciosos que positius. <br />A aquestes reivindicacions hem de sumar <b>mesures per millorar les condicions de treball dels tribunals d’oposicions, introduir als centres educatius les figures d’educador/a social i de contenció, la reducció de càrrega lectiva del professorat major de 55 anys o la reducció de jornada per interès particular, entre d’altres reivindicacions.<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBU-T3rj8U6p0MV-e2F2xa09geWVEUhZ1HPxWDw1Go-1iw0yVxWsORT8d_UYTOJwY7UpSMhxZYm5jwVqOG4vUJde4m30qggXn1I2dqp_dbQ9nj5Y0qIqTV1gf2IdPmFgMupYdjluEYMjAJfjZCmBflIVtaC6rtjXzOU8MDb-5HJKklfA1Q0XBrqIKPHA/s1912/varis.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="368" data-original-width="1912" height="124" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBU-T3rj8U6p0MV-e2F2xa09geWVEUhZ1HPxWDw1Go-1iw0yVxWsORT8d_UYTOJwY7UpSMhxZYm5jwVqOG4vUJde4m30qggXn1I2dqp_dbQ9nj5Y0qIqTV1gf2IdPmFgMupYdjluEYMjAJfjZCmBflIVtaC6rtjXzOU8MDb-5HJKklfA1Q0XBrqIKPHA/w640-h124/varis.jpg" width="640" /></a></div><br /></b><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs0fw9tRpuusTU-UNRlUgXmRc0yoErSgWG7cF5OS55loz_Co1mxli4jTzS8qlMnaWI-ui_RHoKUMXt8eBYP9l2ceG6sg58kAOgB8EuUXwijta4Kxdw2fAcas2KaJ6JsPZzf_HNgJevqEJEm-bRIN1oB30Z2hhXDuKJWh0p9XxxFw84BSlZjpCQ6ZeGFQ/s678/valencia.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="221" data-original-width="678" height="104" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgs0fw9tRpuusTU-UNRlUgXmRc0yoErSgWG7cF5OS55loz_Co1mxli4jTzS8qlMnaWI-ui_RHoKUMXt8eBYP9l2ceG6sg58kAOgB8EuUXwijta4Kxdw2fAcas2KaJ6JsPZzf_HNgJevqEJEm-bRIN1oB30Z2hhXDuKJWh0p9XxxFw84BSlZjpCQ6ZeGFQ/s320/valencia.jpg" width="320" /></a></div><br />L'STEPV afegeix <b>l'augment de la presència del valencià com a llengua vehicular </b>en el sistema educatiu, un aspecte que després de la introducció del plurilingüisme és vital per la supervivència de la llengua i un <b>pacte d'estabilitat per al professorat interí</b>, que també es presenta com a necessari en l'actual context de revisió de l'accés a la funció pública, les incerteses que genera i els possibles efectes no prevists que puga tindre.<br /><br /></span></div><div><span style="font-size: large;">Aquestes mesures són compartides per la majoria de treballadors i treballadores de l'ensenyament i representen un crit d'ajuda per tal de salvar el sistema educatiu valencià. Si realment es creu en polítiques d'esquerra, s'ha de prioritzar l'educació i la sanitat pública, i aquestes són propostes que haurien d'anar en la línia política de l'actual govern del Botànic i de la Conselleria d'Educació. Necessitem il·lusionar la ciutadania, aportar propostes que ens ajuden a creure en la política com una activitat transformadora, només d'aquesta manera s'aconseguirà parar la dreta i les propostes reaccionaries que proposa. </span></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-8568854100001827652022-05-07T11:16:00.002+02:002022-05-07T11:25:17.072+02:00Les línies del diàleg<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdpPxPk9vlMSIBxqj1CEsoB9FxmARfqonyx3BKrwprAMXvwAghUvaK55vp8bECSd2FFO3o0pZ3Ayh2njSFZaShNw9n-mUjH_AvL-DV1MUM2tju22E9xzCwGf5UABdPlIdCla9-3cxTefEvN4DXpXVdsVG78blpM2UcEaJ6FDSlPW96F5MvwkepNnpkoA/s397/les-linies-de-dialeg.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjdpPxPk9vlMSIBxqj1CEsoB9FxmARfqonyx3BKrwprAMXvwAghUvaK55vp8bECSd2FFO3o0pZ3Ayh2njSFZaShNw9n-mUjH_AvL-DV1MUM2tju22E9xzCwGf5UABdPlIdCla9-3cxTefEvN4DXpXVdsVG78blpM2UcEaJ6FDSlPW96F5MvwkepNnpkoA/s320/les-linies-de-dialeg.jpg" width="203" /></a></div><br /><span style="font-family: inherit; font-size: large;">A <a href="https://bromera.com/educacio/module/aveilla/FrontAveillaModels?module_action=detail&id=49#revista/" target="_blank">L'illa. Revista de lletres</a>, n. 80, he escrit <a href="https://bromera.com/educacio/module/aveilla/FrontAveillaModels?module_action=detail&id=49#revista/25" target="_blank">la ressenya del llibre de Fani Grande, Les línies del diàleg</a>. </span><p></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;">El <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8634-les-linies-de-dialeg-9788413582832.html">llibre</a>, editat per Bromera, és un recull d'articles escrits inicialment al blog de l'autora, <a href="http://elfemurdeeva.es/" target="_blank">El fémur de Eva</a>, que aborden un seguit d'aspectes que segueixen d'actualitat tot i estar escrits la majoria d'ells fa uns anys, cosa que ens pot fer reflexionar sobre la complexitat de moltes de les qüestions que aborda i la capacitat de l'autora per tractar-los amb una amplitud de mires encomiable. </span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span style="text-indent: 37.7953px;">Com dic a la ressenya, que podeu llegir a la </span><a href="https://bromera.com/educacio/module/aveilla/FrontAveillaModels?module_action=detail&id=49#revista/25" style="text-indent: 37.7953px;" target="_blank">revista </a><span style="text-indent: 37.7953px;">o a la imatge final, els temes es tracten</span><span style="text-indent: 37.7953px;"> e</span><span style="text-indent: 1cm;">n un to directe i col·loquial que
recorda l’origen digital dels mateixos i que, </span><span style="text-indent: 1cm;">des</span><span style="text-indent: 1cm;">
de l’honestedat i el compromís, desenvolupen</span><span style="text-indent: 1cm;"> l’art de l’argumentació </span><span style="text-indent: 1cm;"><span>des de les causes socials més actuals, com el
feminisme, la defensa de drets LGTBI+, la lluita contra el canvi
climàtic, el </span>suïcidi<span> d'adolescents, l'assetjament escolar o la violència de gènere. </span></span></span></p><p><span><span style="text-indent: 1cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span><span style="text-indent: 1cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8RFBJyqWXMhRZ07Hd1erRyX9duCZRUTIcla3BFD0lz2rzvSuWOVJ2e6oemWHZby5don1L5AElN5Yg82b7oVWOgPrEii7H2K20hNzsM20PwrhAzQ2ju_YT5KrgscL1CAUIGAvhJapvbYg-XLkWLvYv7jQk_mBitN0b44uQgDvadMgucRtk4A43MVkQ8Q/s800/148d9d33-45d0-40ed-a325-a5f949c0faae.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="800" data-original-width="360" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj8RFBJyqWXMhRZ07Hd1erRyX9duCZRUTIcla3BFD0lz2rzvSuWOVJ2e6oemWHZby5don1L5AElN5Yg82b7oVWOgPrEii7H2K20hNzsM20PwrhAzQ2ju_YT5KrgscL1CAUIGAvhJapvbYg-XLkWLvYv7jQk_mBitN0b44uQgDvadMgucRtk4A43MVkQ8Q/s320/148d9d33-45d0-40ed-a325-a5f949c0faae.jpg" width="144" /></a></span></span></span></div><span><span style="font-family: inherit; font-size: large; text-indent: 1cm;"><span><br />La ressenya la vagi escriure amb el llibre en </span>impremta<span>, però ara, amb ell a les mans i rellegit en el seu format final després d'una presentació desimbolta i dinàmica amb l'editor Gonçal López Pampló i la professora i amiga Cristina Marqués, a la <a href="https://firallibre.com/" target="_blank">57 Fira del llibre de València</a>, comprove que les expectatives despertades pel projecte inicial es confirmen amb escreix. </span></span></span><p></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><span><span style="text-indent: 1cm;"><span>Fani escriu bé, sap enganxar els i les lectores des de la primera línia, i el desenllaç no decep en cap moment. Els interrogants queden en l'aire i la interpretació es deixa oberta i respectuosa al procés de digestió posterior. Unes línies que obren el diàleg,<span> </span></span></span></span><span><span style="text-indent: 1cm;">s’esfilagarsen, es creuen, es perden
i es retroben quan esdevenen pensament en
</span><span style="text-indent: 1cm;">moviment</span><span style="text-indent: 1cm;">.</span></span></span></p><p><span style="font-family: inherit; font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7oIY1R8WD3VNQzuOTQ8tpylOngKMwBJ9GO7wC7-xIZuSbfTqPWWB2jeMt25L52b6ZyFykB4OT1f9THtef1f6VrWEXTQfZ_tg1U7HuE-MwMzK_1v6vH93-KwMvPbNJPREkJVvfPpeRNjUR0mAZaHWZgzVeqHAoJJ0uSNJzSjDPwpwwOy2aB_6L1ilh7Q/s671/article%20illa%20les-linies-de-dialeg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="671" data-original-width="476" height="640" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi7oIY1R8WD3VNQzuOTQ8tpylOngKMwBJ9GO7wC7-xIZuSbfTqPWWB2jeMt25L52b6ZyFykB4OT1f9THtef1f6VrWEXTQfZ_tg1U7HuE-MwMzK_1v6vH93-KwMvPbNJPREkJVvfPpeRNjUR0mAZaHWZgzVeqHAoJJ0uSNJzSjDPwpwwOy2aB_6L1ilh7Q/w454-h640/article%20illa%20les-linies-de-dialeg.jpg" width="454" /></a></span></div><span style="font-family: inherit; font-size: large;"><br /><span style="text-indent: 1cm;"><br /></span></span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-33128093291510263302022-04-13T17:40:00.008+02:002022-04-13T17:44:38.090+02:00Les lligues de debat com a eina educativa<p></p><p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;">
<span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-size: small;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"></span></span></span></span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"></span></span></div><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><div style="text-align: center;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span style="font-size: large;"><a href="https://diarieducacio.cat/les-lligues-de-debat-com-a-eina-educativa/" target="_blank">ARTICLE PUBLICAT A EL DIARI DE L'EDUCACIÓ EL DIA 13/04/2022</a></span></span></span></div><div style="font-size: medium; text-align: center;"><br /></div><span style="font-family: inherit; font-size: medium;">La
<a href="https://www.vives.org/">Xarxa Vives d’Universitats</a>
organitza les <a href="https://www.vives.org/programes/estudiants/lliga-debat-universitaria/">Lligues
de debat universitària</a> </span></span></span></span><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(del
4 al 7 d’abril)</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">,
de <a href="https://www.vives.org/programes/estudiants/lliga-debat-secundaria-batxillerat/">secundària
i batxillerat</a> (</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">del
30 de març a l’1 d’abril,</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">en
col·laboració amb <a href="https://escolavalenciana.org/">Escola
Valenciana</a>) i enguany, per primera vegada, la <a href="https://www.vives.org/esdeveniments/lliga-de-debat-senior/">sènior</a>
</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(del
4 al 5 de maig)</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
L’activitat consisteix en una competició dialèctica que enfronta
equips de les diferents universitats que composen la Xarxa. En el cas
de la competició de Secundària i Batxillerat es realitzen fases
locals prèvies en cada universitat que enfronten centres educatius
d’arreu del territori de parla catalana adscrits a cada
universitat. <span><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLDTQsSsgHHiw08ZScIKxgNxsARIRY6Pqi2xGKXsGEx8ynLe58fpd3Fq7lbDhRPTVJqYTufRUD4DU2IAAITbGS5jSfskWZQcoq1LEL94Xjy3OSqP4gB4KGhoxEBtoC5IVbJ7TgN1Md8e5N-xPIw_aAFO_Nac32_EFbZbWPAy6L4liGrCDKi3bp5FlSHA/s686/premi%20equip.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="392" data-original-width="686" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLDTQsSsgHHiw08ZScIKxgNxsARIRY6Pqi2xGKXsGEx8ynLe58fpd3Fq7lbDhRPTVJqYTufRUD4DU2IAAITbGS5jSfskWZQcoq1LEL94Xjy3OSqP4gB4KGhoxEBtoC5IVbJ7TgN1Md8e5N-xPIw_aAFO_Nac32_EFbZbWPAy6L4liGrCDKi3bp5FlSHA/s320/premi%20equip.jpg" width="320" /></a></span></span></span></span></span></span>
</span><p></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Els
objectius fonamentals que busca la Lliga de debat son l’ús i el
coneixement de la llengua catalana, el foment de la competència oral
entre l’alumnat, la difusió del respecte, la tolerància i la
contraposició argumentada d’idees i </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">el
treball en equip. En aquest context les competències </span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">comunicativa</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
i ciutadana són les dues que es treballen de manera fonamental. </span></span></span></span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Aquesta
competició </span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">s'organitza
sobre un tema </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">diferent
cada edició (enguany «Cal posar límits a la ciència?» en la de
Secundària i «</span></span></span></span></span></span></span><strong><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">És
necessària una indústria farmacèutica pública a la Unió
Europea?» </span></span></span></span></span></strong><strong><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">en
la Universitària) </span></span></span></span></span></strong><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
cada equip ha de preparar discursos a favor i en contra i sotmetre's
a les preguntes de l'altre equip, així com plantejar dubtes o
assenyalar debilitats dels equips amb els quals debat</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">e</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">n.
En aquest sentit, l'activitat implica saber parlar en públic, però
fer-ho amb arguments ben travats i, a l'hora, tenir el domini sobre
el tema i la flexibilitat suficient per contestar preguntes de tots
els tipus sobre els discursos exposats. Un exercici de preparació </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">i
investigació prèvia,</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
però també de capacitat d'improvisació, </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">flexibilitat
i domini del tema</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">.
Una combinació ben difícil d'aconseguir,</span></span></span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
</span></span></span></span></span><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">però
que aporta un bagatge intel·lectual molt valuós dins del procés
d’aprenentatge. </span></span></span></span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Saber
argumentar a favor i en contra de qualsevol tema no és un simple
exercici formal, sinó l</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">a
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">única
manera que tenim de valorar la consistència i encert d'ambdós
visions dels problemes. No </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">es
tracta de </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">realitz</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">ar</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
un joc intranscendent sinó </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">de</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
parti</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">r</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
de la convicció de qu</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">è</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
no tenim la veritat absoluta i per això volem conéixer totes les
postures per poder jutjar amb coneixement de causa. </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Una
escola de ciutadania ben útil per formar les generacions que han de
decidir sobre les qüestions fonamentals que tenim plantejades.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">L’</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">activitat
permet al professorat treballar de manera multidisciplinar i per
projectes, ja que el tema proposat actua com a eix de treball i s’ha
d’avaluar des de diferents punts de mira per aportar una
argumentació rica i complexa. El fet de tenir com a objectiu
participar en la competició real, aporta al procés educatiu el
caràcter aplicat, </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">significatiu</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
i competencial que enriqueix qualsevol activitat educativa. A més a
més, durant la fase de competició, concentrada en tres o quatre
dies intensius i amb dedicació exclusiva, es produeix un procés
d’acceleració educativa que enriqueix l’aprenentatge. Si unim la
concentració de tots els participants en un mateix lloc (la
universitat organitzadora), afegim un component afecti</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">u</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
i de relacions personals que potencien el procés i el fixen </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">gràcies</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
als </span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">aspectes</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">
emocionals. </span></span></span></span></span></span></span>
</span></p>
<p align="justify" style="line-height: 100%; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-family: inherit; font-size: medium;"><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">El
resultat és una experiència educativa única, ideal per motivar
l’alumnat, tractar la diversitat i la inclusió, treballar les
altes capacitats des d’una perspectiva integral i enriquir i
accelerar el procés d’aprenentatge de manera generalitzada siguen
quines siguen les característiques de l’alumnat participant.
</span></span></span></span></span></span></span><span style="font-variant: normal;"><span style="color: black;"><span face="Arial, sans-serif"><span><span style="letter-spacing: normal;"><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">Animeu-vos
a participar!</span></span></span></span></span></span></span></span></p><br /><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-80159973869610103342022-03-17T14:00:00.000+01:002022-03-17T14:00:08.125+01:00Treballar menys per viure millor<p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEja66LSesKSMS6AqoNbCHPRUb6BFoUny74U5vIRkPDWDcXONTHqIFNfASSAsxJrux0M4zXm9f0mW4FXPUtfipcgn7kxJX578JyQlmfaaMS8endw3UqBfIePq5f12femy1Ke8m9cZjr6hd5Jjft8TSKXmfgb3vOLZRQdYLYKPH4ny8CpM87HiGYEz08QsA=s2303" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2303" data-original-width="1465" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEja66LSesKSMS6AqoNbCHPRUb6BFoUny74U5vIRkPDWDcXONTHqIFNfASSAsxJrux0M4zXm9f0mW4FXPUtfipcgn7kxJX578JyQlmfaaMS8endw3UqBfIePq5f12femy1Ke8m9cZjr6hd5Jjft8TSKXmfgb3vOLZRQdYLYKPH4ny8CpM87HiGYEz08QsA=s320" width="204" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />El joc de la intertextualitat genera relacions virtuoses que superen les intencions declarades dels autors, però mostren connexions que no són del tot casuals. Això és el que passa amb els dos llibres de pensament de la col·lecció Bàsics Sembra, <i>Quatre dies</i> de Joan Sanchis i <i>Intel·ligència Artificial </i>de Vicent Costa i Enric Senabre. Amb tot, com diem, no sembla casual aquesta coincidència si atenem a la línia editorial consolidada per aquesta jove editorial valenciana. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">El llibre Quatre dies, de Joan Sanchis, aposta per reduir la jornada laboral i ajustar-la a quatre dies, seguint l'estela de reivindicacions sindicals que va aconseguir la vaga de la Cadanenca. El procés, consolidat al segle XX, va permetre reduir les hores de treball fins arribar a les 38-40 setmanals actuals, però des de mitjans d'aquell segle i inicis del XXI aquest procés s'ha interromput i, fins i tot, sembla haver eixit de l'agenda sindical, més preocupada per l'estabilitat laboral i el salari just. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Sanchis reviscola aquesta reivindicació fonamental del procés de reconeixement dels drets laborals i l'adapta a les noves condicions econòmiques i socials, en les quals adquireix un sentit reforçat. Ara, més que mai, treballar menys és garantia de viure millor i de construir un món més igualitari i atent a les necessitats humanes bàsiques. Els avanços en l'organització del treball, les millores tecnològiques i una concepció renovada de les relacions entre treball i vida personal ens porten a plantejar-nos seriosament la necessitat de treballar menys per millorar la qualitat de vida. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Les propostes del llibre estan fonamentades i argumentades en el funcionament del propi</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglz_c2wl06d02hshsMlnQnDtV5jhtp9SPaKv48y-j5LTuVa33CC70pv5vt-fvkhxDVytglcQ_ad4Z514SaO7FVzoV6gwEx5Rh2dmFezj-HUgzGUYCE7rw83kjzbtY1a4BWdgGT0RkDyap9b2S5D5tiL624N2M1OZUj4lDn22ERkqu4cLmfVcyOdknwUg=s670" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="670" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEglz_c2wl06d02hshsMlnQnDtV5jhtp9SPaKv48y-j5LTuVa33CC70pv5vt-fvkhxDVytglcQ_ad4Z514SaO7FVzoV6gwEx5Rh2dmFezj-HUgzGUYCE7rw83kjzbtY1a4BWdgGT0RkDyap9b2S5D5tiL624N2M1OZUj4lDn22ERkqu4cLmfVcyOdknwUg=s320" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /> sistema econòmic, que necessita un treball qualificat realitzat en condicions de seguretat i motivació òptimes i aquesta nova realitat ens condueix directament al treball agrupat en quatre dies. Els avantatges ecològics són evidents però, a més, també pot summar avantatges econòmics per a les pròpies empreses. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">En aquest procés de tecnificació del treball i d'incorporació de la robòtica al món laboral és on trobem aquesta intertextualitat enriquidora. Perquè normalment, com afirma Sanchis, ens enfrontem a aquest procés de robotització amb una perspectiva reactiva, ancorada en concepcions antiquades del treball: </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>"El problema amb el qual s'enfronten moltes persones i autors en afrontar aquest dilema entre tecnologia i ocupació és que, en realitat,les seues possibles conseqüències ataquen de manera directa la centralitat del treball remunerat en les nostres societats contemporànies. Si el treball el realitzen les maquines, quin significat han de tenir ara les nostres vides?"</i></span></p><p><span style="font-size: medium;">Però just aquest és l'error, perquè hem de renovar la mirada i plantejar el problema des d'una perspectiva renovada, proactiva i creativa, que responga amb propostes innovadores a solucions tecnològiques desconegudes fins ara. Per això és necessari construir: </span></p><p><span style="font-size: medium;"><i>"una nova visió en positiu del futur, en què els protagonistes i els sobirans del nostre propi destí som nosaltres mateixos. Ni nosaltres, ni les institucions, ni la política, ni l'economia haurien de donar res per descomptat."</i></span></p><p><span style="font-size: medium;">I és just en aquesta proposta atrevida i trencadora, on es produeixen les coincidències amb el llibre "Intel·ligència Artificial". Perquè ací es planteja la necessitat d'un canvi en la concepció del treball per tal d'incorporar la IA al món laboral de manera positiva i enriquidora. Si mantenim les actuals relacions de plusvàlua empresarial és difícil aprofitar els avenços en productivitat que aporta la robotització, però si canviem aquesta concepció i les mateixes distribucions dels recursos, podem adonar-nos-en com la introducció de la Ia en el món del treball pot ajudar a aconseguir la setmana laboral de quatre dies. Propostes com la Renda bàsica universal, el reconeixement del caràcter social dels guanys i la redistribució de la riquesa són mesures en les quals coincideixen ambdues propostes. </span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2ZCH8iAB8gDiNe0k3jl9IRCpgbUGDcnGvGVFTasC3qGDuADRv6jbNUjIUP-GxXwz1GT6Qq8_BcgpaYW5ClPCSZ5tpwdlEDXgsaC196uB3AijT_bBXDrc0JjD_DQ0uu952LCaZtqNYTrZivUFdmUpzwUmP5jnOi1Yr_-kITp1qyv2TlJVZQu1Xj7Pnwg=s525" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="324" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg2ZCH8iAB8gDiNe0k3jl9IRCpgbUGDcnGvGVFTasC3qGDuADRv6jbNUjIUP-GxXwz1GT6Qq8_BcgpaYW5ClPCSZ5tpwdlEDXgsaC196uB3AijT_bBXDrc0JjD_DQ0uu952LCaZtqNYTrZivUFdmUpzwUmP5jnOi1Yr_-kITp1qyv2TlJVZQu1Xj7Pnwg=s320" width="197" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Tenim els recursos tecnològics, coneixem els mitjans, el que ara ens cal és un nou contracte social que reconega el caràcter social dels guanys aconseguits en el procés de producció. Només replantejant les relacions de producció de manera equitativa podrem incorporar la robotització del món laboral de manera favorable per al desenvolupament social. No atendre aquestes demandes és condemnar-nos a la conflictivitat social producte d'una desigualtat injusta que en les modernes societats és intolerable i, a més, produeix efectes perniciosos que intoxiquen el progrés. </span><p></p><div><span style="font-size: medium;">Sanchis proposa mesures dialogades i consensuades entre empresariat, sindicats i administració. Tant de bo el camí puga ser democràtic i respectuós amb els drets humans dels diferents col·lectius implicats. Si bé, hem de recordar que els avanços en reducció de la jornada laboral produïts durant aquest procés no ha estat concessions gracioses de l'empresariat, sinó més bé producte de la lluita, el sacrifici i les exigències dels treballadors i treballadores, com el cas de la vaga de la Canadenca que es proposa com a fita emblemàtica d'aquest camí. </span></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-38674461920538820982022-02-25T10:23:00.003+01:002022-02-25T10:23:41.427+01:00El gamberrisme justificat<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgefRsWkpnbGzUwfXeSwKtFzD8FmGwEshqydk93MnuzdUCOuBhan95SVSVtJCPXsFmGdF-Ax1QUG-iYMPhzv3f5BPpH5mxva5pcGeUUX02LwRDzPRGY5N1jKOEynjD3lXSIFvgABsJL13mc48-vhTzucwWPpqCgO-AYUhXxxobWEcCW3ROi3BXayI2acA=s625" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="625" height="192" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgefRsWkpnbGzUwfXeSwKtFzD8FmGwEshqydk93MnuzdUCOuBhan95SVSVtJCPXsFmGdF-Ax1QUG-iYMPhzv3f5BPpH5mxva5pcGeUUX02LwRDzPRGY5N1jKOEynjD3lXSIFvgABsJL13mc48-vhTzucwWPpqCgO-AYUhXxxobWEcCW3ROi3BXayI2acA=s320" width="320" /></a></div><br />Vivim al món de la prestidigitació, de la màgia enganyosa i mentidera, aquella que amaga el truc i potència la trampa, que ens fa creure en un poder superior, una connexió galàctica o la comunicació directa amb l'altra vida. Aquest és el món en què vivim i no ens n'adonem, lluitem contra conills que ixen de barrets, trucs que fan desaparéixer persones i mags i magues que ens venen una actualitat emmascarada. <p></p><p>Amb aquesta perspectiva es fa difícil educar, quan l'alumnat creu realment que els problemes que veuen a la sessió de màgia es produeixen de debò, obliden que els conills que apareixen dels barrets venen d'una macrogranja contaminant, la persona que desapareix està explotada en un mercat laboral injust i els venedors de fum tenen el poder de fer desaparéixer els problemes que molesten. </p><p>No veiem perquè no volem veure, perquè és evident que el responsable de la infelicitat i l'explotació és</p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3ez0BJLgBS2HMWr2gqLJ_UvDf-7ZG4gW4bC1YD25bC4SjdfruYDeS7lCkH6Ljdw-wSnS7D1RY5Nf3-A2jcCgfNOFnzzBVcNqG8ej5fn-qv20WsydelniZZIvqwkLeGUrNS-kuL7txGPauDG2TlfbPfiyAVw_1RW_sTdmm6BZdjJiXdJ0SHaZdSTwZ3A=s857" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="857" data-original-width="641" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEg3ez0BJLgBS2HMWr2gqLJ_UvDf-7ZG4gW4bC1YD25bC4SjdfruYDeS7lCkH6Ljdw-wSnS7D1RY5Nf3-A2jcCgfNOFnzzBVcNqG8ej5fn-qv20WsydelniZZIvqwkLeGUrNS-kuL7txGPauDG2TlfbPfiyAVw_1RW_sTdmm6BZdjJiXdJ0SHaZdSTwZ3A=s320" width="239" /></a></div><br /> aquella instància que no vol que mirem amb atenció, que ens distrau amb qüestions superficials, que culpabilitza aquell col·lectiu que és víctima de les mateixes circumstàncies socials i econòmiques que ells, que nosaltres, perquè tots assistim a la mateixa funció. <p></p><p>Només des d'aquesta perspectiva s'entén que estem parlant de les feminazis quan el problema és la igualtat, de la memòria història quan del que es tracta és de desmemòria cruel, del moviment Lgtbi quan la qüestió es redueix al respecte. I mentre, el saqueig dels diners públics continuen amb impunitat, el desmantellament de la sanitat, les pensions i la sanitat va fent el seu camí sense observadors impertinents o de comunisme mentre el neoliberalisme salvatge va fent las seua faena. </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhsLEva0y1LZPqxN1V_vePALM8BaKrjaLnK4-QlMVIdv9OiMkunah7FqYBXta8eVkH5VyMdhnJVBQDncg2OjgnIfw5pf3Yi5HbWNoSPyafKGHbZeqgoz7viD-FnsUxLV9I8wu5jBgO2CLprVTjvmklSFosb3nvmHYDCcPfbmZoVeaCKAmmuwjV6678S7g=s2508" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1608" data-original-width="2508" height="205" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhsLEva0y1LZPqxN1V_vePALM8BaKrjaLnK4-QlMVIdv9OiMkunah7FqYBXta8eVkH5VyMdhnJVBQDncg2OjgnIfw5pf3Yi5HbWNoSPyafKGHbZeqgoz7viD-FnsUxLV9I8wu5jBgO2CLprVTjvmklSFosb3nvmHYDCcPfbmZoVeaCKAmmuwjV6678S7g=s320" width="320" /></a></div><br />I, mentre, l'escola va fent, sense trucs ni trampes, desarmada davant unes màquines de comunicar que no dubten en utilitzar-los tots, que tenen gabinets d'estratègia i empreses de consulting que assessoren en els millors dels recursos per mentir. Davant dels <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/deu-alumnes-expulsats-un-institut-betera-l-agressio-homofoba-un-professor_1_1491107.html" target="_blank">successos </a>de l'IES les Alfàbegues i <a href="https://www.apuntmedia.es/noticies/societat/miquel-alvarez-professor-agredit-l-institut-betera-l-alumnat-reproduit-un-discurs-d-odi-s-d-aturar_1_1491299.html" target="_blank">l'agressió que ha patit Miquel Álvarez</a>, haurem de recordar que l'escola no és una illa, que les seues valles són poroses, malgrat estar tancades, i que un titular tendenciós, una roda de premsa incendiària o una notícia descontextualitzada destrossa anys de treball, de prevenció i d'educació en valors. Més mal que bé, l'escola fa la seua faena en condicions ben complicades, però segueix, defallint a cada moment, dubtant de l'efectivitat de la seua actuació, però sense aturar-se. Perquè malgrat el gamberrisme estimulat per banderes i coartades ideològiques antiquades que passen per contestatàries, l'escola continua educant, i no pot ni ha de parar, potser algun dia, les diverses instàncies que eduquen la tribu (mitjans de comunicació, política, famílies...) se n'adonen que no la poden abandonar i que, per educar un individu, es necessita tota la tribu. <p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-14503785611508706802021-12-30T12:46:00.001+01:002021-12-30T12:56:17.725+01:00Moral de mascareta per davall del nas<p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc3fWCkzy6Jaur8jipfMmycT5VBTeBh9TCAYBviMrNHgRy1GDwbdA0PI6qQ4brDdXka3_tIEvl7bIXWtUIkq9KfiSMXQKVgeaTS7x3c6YOPKX9369PxLZh72Mr2J0HHBnWzPmnh-431SkdYCkqkWbqG3iHsMwfQq-_bj77f_ek56d3h51kgU-iMcM7Nw=s953" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="545" data-original-width="953" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEhc3fWCkzy6Jaur8jipfMmycT5VBTeBh9TCAYBviMrNHgRy1GDwbdA0PI6qQ4brDdXka3_tIEvl7bIXWtUIkq9KfiSMXQKVgeaTS7x3c6YOPKX9369PxLZh72Mr2J0HHBnWzPmnh-431SkdYCkqkWbqG3iHsMwfQq-_bj77f_ek56d3h51kgU-iMcM7Nw=s320" width="320" /></a></span></div><span><br /><span style="font-size: large;">Em fascina la gent que porta la mascareta per davall del nas, tapant-los només la boca, tot i saber, supose, que d'aquesta manera no serveix de res ja que pel nas ixen els mateixos aerosols que per la boca. Però ells i elles circulen per la vida amb una espècie de bula respecte de l'ús de la mascareta. Si t'atreveixes a preguntar et poden donar diverses respostes; que no poden respirar -com si a la resta no ens limitara la respiració de la mateixa manera-. que se'ls cau -el misteri és perquè als demés no ens cau-, o que no se n'han adonat -raó discutible quan passa de manera habitual-.</span></span><p></p><p><span style="font-size: large;">Jo, més aïna crec que es tracta d'una d'eixes conductes morals distractores o justificadores d'una actuació discutible o reprovables des del punt de mira ètic. D'alguna manera, amb aquest estil peculiar incompleixen una norma moral sense haver de qüestionar-se la seua correcció i sense haver de patir ni els càstigs ni assumir la responsabilitat de l'actuació. Aquest estil moral no qüestiona la norma general, la necessitat de portar mascareta en aquest cas, i l'assumeixen, però n'incompleixen les normes bàsiques d'ús, que consisteixen en portar-la tapant boca i nas. Amb tot, l'incompliment no és total, no deixen de portar-la obertament, actitud que els portaria a possibles sancions o haver de justificar el perquè de la seua postura i assumir-ne les conseqüències, per a ells i per a la resta de conciutadans en forma de contagi i malaltia. </span></p><p><span style="font-size: large;"><span>La postura de no portar-la es podria considerar com una objecció de consciència moral, discutible, però atrevida i clarament identificable. </span><span>Però no, aquest estil és diferent, no es rebel·la contra una norma que consideren injusta - de fet, no sabem si la consideren injusta o correcta- sinó que simplement la incompleixen cobrint-se les espatlles d'una possible sanció. És una actitud hipòcrita, en la mesura que manifesten un acatament a la llei per al conjunt de la ciutadania, però una excepcionalitat personal en el seu cas. S'ha de portar mascareta, semblen dir amb la seua conducta, però jo la porte com em dona la gana, perquè soc especial o millor o superior. </span></span></p><p><span style="font-size: large;">El pas a la universalització de la norma moral no el donen, perquè necessiten unes màximes especials adaptades a la seua circumstància personal. Ni des d'un punt de mira d'una moral deontològica -desitja que la teua màxima es convertisca en llei universal-, ni finalística o utilitarista -fes que les teues accions repercutisquen en un bé comú-, ni dialògica -no discuteixen la conveniència de la norma- ni tant sols de la virtut -perquè la seua conducta no és gens exemplar i ho saben-. Cap de les postures morals reconegudes, excepte la d'un egoisme moral descarat, justifiquen aquesta manera d'actuar, però la conducta persisteix malgrat tot. </span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQXcuNCLxIVPQaxAynTZOqWPEXMFdN5A71Cs9X6LGoBOu-rANBF9cS3s6Oc3xJ11MphaaRFlxiDEJf2-f41Y0SeMrd9ABaRxOvJvTy7yEEDQbueiKYI_0oMq7j8nyx2ZbQJ0qI45qs7D0Ry0RzHcp6WequDWGz_6qb-GFTky73C0MBZ5LGpa3gi3F_mg=s1200" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1200" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEgQXcuNCLxIVPQaxAynTZOqWPEXMFdN5A71Cs9X6LGoBOu-rANBF9cS3s6Oc3xJ11MphaaRFlxiDEJf2-f41Y0SeMrd9ABaRxOvJvTy7yEEDQbueiKYI_0oMq7j8nyx2ZbQJ0qI45qs7D0Ry0RzHcp6WequDWGz_6qb-GFTky73C0MBZ5LGpa3gi3F_mg=s320" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: large;"><br />Aquesta actitud també té un reflex paral·lel en política, concretament en l'actitud d'una part ben identificable de l'oposició política, la d'aquella que té pretensió de governar en algun moment, que critica qualsevol mesura del govern, però no la desafia ni en proposa d'alternatives, més enllà de tot el contrari del que propose el govern, siga això el que siga. La postura negacionista la identifiquem clarament i ens podem oposar i construir barreres a la seua influència, però aquesta actitud del sí però no és més corrosiva moralment i amb els mateixos efectes sanitaris perniciosos. Es tracta, igualment, de defugir les responsabilitats dels nostres actes, en aquest cas polítics, i adoptar una postura despreocupada i irresponsable. </span><p></p><p><span style="font-size: large;">Ja ho sabeu, poseu-vos bé la mascareta, si més no donareu un missatge clar a la ciutadania i us protegireu contra el virus de la hipocresia, moral i política. </span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-85366254036165107432021-11-18T00:00:00.165+01:002021-11-18T00:00:00.201+01:00En el dia de la Filosofia, cal més Filosofia<p><span style="font-size: medium;"><span>Article publicat a <a href="https://diarieducacio.cat/" target="_blank">El diari de l'educació</a> el dia de la Filosofia de 2021 </span></span></p><p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-VuoBkzABbmA/YZQn4VIK2FI/AAAAAAAAKsU/cI8VIhusxhED4eYFmvDONmvU3Qzc04IZQCLcBGAsYHQ/s1848/defensa%2Bfilosofia%2B1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1848" data-original-width="1181" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-VuoBkzABbmA/YZQn4VIK2FI/AAAAAAAAKsU/cI8VIhusxhED4eYFmvDONmvU3Qzc04IZQCLcBGAsYHQ/s320/defensa%2Bfilosofia%2B1.jpg" width="205" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;">Hui és el dia de la Filosofia i, en un dia com aquest, els i les professionals de l'educació filosòfica exigeixen a les instàncies polítiques estatals i nacionals l'ensenyament dels valors democràtics i cívics mínims per conviure, l'ensenyament de la Filosofia en l'educació obligatòria. Si bé, és trist adonar-nos-en com aquestes instàncies continuen negant la necessitat de la Filosofia i condemnant-la un tercer dijous de novembre, un dia com hui en què fa vint-i-cinc segles va ser condemnat a mort Sòcrates. Però per entendre el problema en totes les seues dimensions, hem de <span>fer un exercici hermenèutic i remuntar-nos a l'antiga Grècia, a</span><span> </span><span>l'Atenes democràtica del segle Vé a.n.e., la de Pèricles, la que es posa com a exemple polític iniciador d'un model participatiu i crític inspirador de les democràcies modernes.</span></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">Al diàleg Protàgores de Plató es discuteix sobre la necessitat d'ensenyar la virtut política, el que hui coneixem com ciutadania. Afirma Protàgores a 327a que a una ciutat on tocar la flauta fora una exigència imprescindible per viure en comú, tothom ensenyaria la seua descendència a tocar-la, sorgirien escoles que impartirien cursos i la ciutat dedicaria els seus esforços a mostrar-ne la importància a la ciutadania. I després el</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rWTNbVuxZy0/YZQn90FURmI/AAAAAAAAKsY/4s1WWOL0VE0GW5WlGQ59OnE0611XBNu-gCLcBGAsYHQ/s227/ProtagorasA.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="227" data-original-width="200" height="227" src="https://1.bp.blogspot.com/-rWTNbVuxZy0/YZQn90FURmI/AAAAAAAAKsY/4s1WWOL0VE0GW5WlGQ59OnE0611XBNu-gCLcBGAsYHQ/s0/ProtagorasA.jpg" width="200" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><span><br /> resultat seria divers, algunes persones ho farien millor, i d'altres pitjor però, en conjunt, tota la ciutadania la tocaria de manera suficient i satisfactòria. De la mateixa manera, afirmava Protàgores, si a la societat democràtica volem obtenir uns mínims de </span><span>convivència pacífica i respectuosa, unes normes ètiques bàsiques, hauríem d'implantar </span><span>l'exigència de conéixer i dominar de manera mínima la virtut política i social, el que avui denominem convivència ciutadana, valors morals o mínims ètics imprescindibles. </span></span><p></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9rAHm4YmuoE/YZQoDQodeAI/AAAAAAAAKsc/Fvf0kq4VkYw235h9pKG_PeNUrRHZWL08QCLcBGAsYHQ/s339/mort%2Bde%2Bsocrates.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="149" data-original-width="339" height="141" src="https://1.bp.blogspot.com/-9rAHm4YmuoE/YZQoDQodeAI/AAAAAAAAKsc/Fvf0kq4VkYw235h9pKG_PeNUrRHZWL08QCLcBGAsYHQ/s320/mort%2Bde%2Bsocrates.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Des de postures ideològiques i pedagògiques oposades,</span><span style="font-size: medium;"><span> </span><span>Sòcrates va dedicar la seua vida a educar </span><span>el mateix, la virtut política, tot i que des d'una perspectiva metodològica oposada a la dels Sofistes, amb el diàleg i l'autoconeixement. Aquest ensenyament va implicar-li una condemna a mort que no va voler eludir si havia de deixar de portar a terme la seua activitat educativa, perquè considerava que una ciutadania </span></span><span style="font-size: medium;"><span>ben educada era garantia de cohesió i convivència social. Ambdues postures mostren que, </span><span>més enllà de postures ideològiques concretes, </span><span>una </span><span>educació política participativa i conscient és necessària per formar </span><span>una ciutadania democràtica i participativa. </span></span><p></p><p><span style="font-size: medium;">La desaparició de la reflexió filosòfica i, concretament de la deliberació ètica de la proposta</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-GmkYCJ43fMg/YZQoJ06zd-I/AAAAAAAAKsk/jtCx5E0gVX4-x9L4Qk5cVxBQP6Y3FDVYACLcBGAsYHQ/s281/defensa%2Bfilosofia%2B2.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: medium;"><img border="0" data-original-height="281" data-original-width="179" height="281" src="https://1.bp.blogspot.com/-GmkYCJ43fMg/YZQoJ06zd-I/AAAAAAAAKsk/jtCx5E0gVX4-x9L4Qk5cVxBQP6Y3FDVYACLcBGAsYHQ/s0/defensa%2Bfilosofia%2B2.jpg" width="179" /></span></a></div><span style="font-size: medium;"><br /> de currículum educatiu proposada pel Ministeri d'Educació per a la nova Lomloe és una mostra de desconeixement, sinó de mala intenció, pel que fa a la formació d'una ciutadania crítica i democràtica a les modernes societats actuals. L'assignatura de Valors cívics i ètics queda com l'únic racó dedicat a aquest quefer, però amb una dotació horària inicial d'una hora setmanal, situació clarament insuficient per enfortir una reflexió moral mínima. A més, abordar els valors ciutadans des d'una perspectiva contextual, com sembla proposar el currículum de l'assignatura, sense una reflexió ètica més general que aporte perspectiva, deixa sense comparació suficient la gestació de la pròpia consciència crítica. Tot i ser necessària, l'assignatura de Valors cívics i ètics, amb mitjans horaris i professionals suficients, ha d'anar acompanyada, en un nivell posterior, d'una reflexió ètica filosòfica que faça conscient a l'alumnat de les raons dels valors morals admesos socialment. Podríem dir que sense ètica i filosofia, la moral queda reduïda a una discussió de valors contextuals i personals sense possibilitat de creixement personal. Si no volem mantenir l'educació ètica com un complement de la Religió (com feia la LOMCE), haurem de convertir aquest àmbit de reflexió en un conjunt d'assignatures obligatòries i amb prestigi curricular i dignitat horària.</span><p></p><p><span style="font-size: medium;">La discussió sobre els valors ètics i cívics des d'una perspectiva situada i contextualitzada en el moment actual, forma part de la necessària discussió moral que l'alumnat ha de fer per comprendre el món en què viu. Açò, és cert, es pot fer de manera transversal, a través de la tutoria i fins i tot es convenient que es faça des de diferents assignatures o de manera interdisciplinar a través d'àmbits. Ara bé, una reflexió més fonamentada, raonada i comparada només es pot fer des d'un àrea específica impartida per professionals formats a l'efecte, només es pot fer des de la disciplina filosòfica que comprén els Valors ètics i cívics i una posterior Ètica o una Filosofia amb un bloc específic dedicat a l'ètica. Sense aquest segon nivell, la reflexió moral transversal queda al mateix grau que les diferents postures morals religioses i consolida un Bla bla bla hipòcrita i, de vegades, cínic que l'alumnat capta de manera conscient i inconscient. </span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-I3dDW9JiKsQ/YZQoOKkfZOI/AAAAAAAAKss/vClm2Q7SKeIu5lewpkAFOIMNI1_JPRCugCLcBGAsYHQ/s512/vacuna%2Bmasclisme.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="407" data-original-width="512" height="254" src="https://1.bp.blogspot.com/-I3dDW9JiKsQ/YZQoOKkfZOI/AAAAAAAAKss/vClm2Q7SKeIu5lewpkAFOIMNI1_JPRCugCLcBGAsYHQ/s320/vacuna%2Bmasclisme.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Per això és tan greu la desaparició d'un àmbit pròpiament filosòfic de reflexió ètica dins de l'educació obligatòria, perquè deixa la ciutadania a mercè dels venedors de fum, dels traficants de valors i dels impulsors de falses veritats que es mostren com a autèntiques. Ens queixarem de la baixa qualitat democràtica de la nostra societat, renegarem de la facilitat amb què les xarxes socials proposen models tòxics i ens sorprendrem de l'arribada dels traficants d'ideologia que recorden el feixisme més recalcitrant. Però no podem oblidar que l'autèntic antídot contra les Fake news, que la vacuna contra la intolerància i les creences excloents, contra el masclisme i els discursos d'odi, no és altra que l'educació crítica i radical d'una consciència ètica formada personalment des de criteris ferms i reflexius. Tota la resta és fum, grans paraules acompanyades de fets menuts que sembren la desconfiança entre la ciutadania. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">No ho podem ignorar ni fer la viu viu, si volem una societat de flautistes, necessitem formació musical, si volem una societat de ciutadans i ciutadanes, necessitem formació ètica, i això no s'aconsegueix de manera màgica, cal invertir recursos, humans i organitzatius, demostrar que els valors que es proclamen es segueixen de manera efectiva i aportar les raons per les quals volem adoptar-los. Això o la hipocresia moral de què alguns se'n beneficien, No direu que no ho sabíem. </span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-85189309756827785422021-11-18T00:00:00.164+01:002021-11-18T00:00:00.201+01:0013 anys de ciutadania per al Dia de la Filosofia<p><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-F4xl0-I-HOw/YYbAB9R5blI/AAAAAAAAKqg/yKTxW7_5ju8CUcJhVoRJs-RV6OVbLjlawCLcBGAsYHQ/s688/di%2Bfilosofia.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="358" data-original-width="688" height="167" src="https://1.bp.blogspot.com/-F4xl0-I-HOw/YYbAB9R5blI/AAAAAAAAKqg/yKTxW7_5ju8CUcJhVoRJs-RV6OVbLjlawCLcBGAsYHQ/s320/di%2Bfilosofia.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;">Hui és el dia de la Filosofia. Un tercer dijous de novembre del 399 a.n.e., la sentència sobre Sòcrates va ser executada, la cicuta va provocar el seu efecte i va matar el filòsof que es va oposar a abandonar la seua ocupació educativa, malgrat que aquesta postura li costara la vida. Sòcrates estava convençut que l'ensenyament filosòfic i ètic era fonamental per enfortir la ciutadania i aconseguir una societat de persones lliures i responsables que desenvolupen la seua activitat política en un marc democràtic. Els Sofistes, els primers mestres professionals de la història, també ho sabien i desenvolupaven el seu quefer coetàniament a l'atenenc, i amb el mateix propòsit, formar ciutadania crítica que participe en una societat democràtica. Hui, vint-i-sis segles després, tornen a expulsar els Sofistes d'Atenes i a condemnar Sòcrates a mort, o pitjor, a no ensenyar allò que es tan necessari per als éssers humans, la Filosofia.</span><p></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-LDz7TwjHAas/YYa2b1wdnSI/AAAAAAAAKqY/SY6wSC9A4jUMJA5fYTLJ1AGZFEL5hky6gCLcBGAsYHQ/s157/elsabordelaciutadania.gif" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="157" data-original-width="100" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-LDz7TwjHAas/YYa2b1wdnSI/AAAAAAAAKqY/SY6wSC9A4jUMJA5fYTLJ1AGZFEL5hky6gCLcBGAsYHQ/w204-h320/elsabordelaciutadania.gif" width="204" /></a></div><p><span style="font-size: medium;"><span>Fa 13 anys, l'entrada en vigor de la LOE, introduïa una nova assignatura, </span><span>Educació per a la ciutadania, </span><span>L'assignatura va ser polèmica per les crítiques dels sectors de la dreta política i social i del catolicisme que la consideraven una intromissió en els seus principis morals i religiosos i acusaren el govern de Zapatero que la va posar en marxa d'adoctrinament. Amb tot, tampoc va ser rebuda de manera entusiasta per bona part dels i les professionals encarregats d'impartir-la, el professorat de Filosofia i d'Història, que la van considerar una "Maria", potser per la càrrega horària que l'administració educativa va considerar necessària per impartir-la, una hora setmanal. I just per això vaig escriure aquest llibre</span><span>, </span><a href="https://bromera.com/educacio/el-nord/3090-el-sabor-de-la-ciutadania-9788498243826.html" target="_blank">El sabor de la ciutadania</a><span>, </span><span>i vaig obrir aquest bloc,</span><span> </span><a href="http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/?m=1" target="_blank">Observatori de la ciutadania</a><span>, que ara acompleix 13 anys, </span><span>perquè per a mi l'educació en ciutadania i drets humans de les generacions joves és una prioritat ineludible de les societats que es volen democràtiques. Sempre he pensat que una societat participativa necessita una ciutadania formada i educada en el respecte dels drets humans i els valors de la tolerància, la igualtat i la llibertat, i el marc educatiu formal ens proporciona una oportunitat perfecta per fer-ho, sempre que se li proporcionen els mitjans adients per desenvolupar-ho. </span></span></p><p><span style="font-size: medium;">A més, aquesta assignatura venia acompanyada d'un cicle complet de formació ètica i filosòfica, d'una assignatura d'Ètica en 4t d'ESO i de Filosofia i Ciutadania en 1r. de Batxillerat, a més de la Història de la Filosofia de 2n de Batxillerat. Va ser l'aposta més decidida per l'educació filosòfica i ètica deslligada de la Religió feta per una llei educativa i impulsada pel PSOE més progressista de la història espanyola. A més, venia per a solucionar la carència d'aquesta formació que l'anterior llei educativa, la LOCE, havia provocat. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Des d'aquell moment, han passat dues lleis educatives més per les aules, la LOMCE, la</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-o6zkMwPTn5Q/YYbA0g2QlUI/AAAAAAAAKqo/0ALPA8sCYG0Xetq-vU5B2m1nTydq0TLygCLcBGAsYHQ/s1960/congres.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="1246" data-original-width="1960" height="203" src="https://1.bp.blogspot.com/-o6zkMwPTn5Q/YYbA0g2QlUI/AAAAAAAAKqo/0ALPA8sCYG0Xetq-vU5B2m1nTydq0TLygCLcBGAsYHQ/s320/congres.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /> famosa Llei Wert que condemnava la Filosofia a una assignatura optativa testimonial en Batxillertat, i la LOMLOE, la nova llei que ha entrat en vigor en part aquest curs i iniciarà el seu desplegament el vinent. Enmig, un <a href="https://elpais.com/sociedad/2018/10/17/actualidad/1539790211_552468.html" target="_blank">acord unànime del Congrés espanyol</a> el 2018 que va exigir la presència digna de la Filosofia en el sistema educatiu en forma d'un cicle complet que començaria en 4t de l'ESO amb una assignatura d'Ètica i es desplegaria en Batxillerat amb una dotació horària suficient. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">La realitat del desplegament curricular de la LOMLOE no sembla acomplir els compromisos adoptats pels partits que formen el govern actual, PSOE i Podemos, i que van signar aquell manifest. Amb la proposta incial de desplegament curricular de la Lomloe, la Filosofia i l'Êtica han desaparegut de l'ESO, ha aparegut una assignatura de Valors cívics i ètics, amb dotació horària insuficient d'una hora setmanal, i les hores destinades a Filosofia en Batxillerat no acompleixen, de moment, les necessitats mínimes per desenvolupar els continguts competencials amb garanties d'èxit. És cert que queda la part que les comunitats autònomes han de completar (el 50% en el nostre àmbit lingüístic) i que poden completar i reforçar la presència d'assignatures de formació filosòfica, com l'optativa de Filosofia a 4t d'ESO i/o una Ética de reflexió filosòfica obligatòria, a més de la necessària dotació horària per a Valors cívics i ètics. Sabem que els nostres governs han dit repetidament que la formació filosòfica és fonamental en el nostre sistema educatiu, esperem que ara demostren amb fets aquesta importància. </span></p><p><span style="font-size: medium;">Amb tot, i a l'espera de major concreció, el panorama és desolador 13 anys després d'aquella ventada d'esperança de la Ciutadania. És cert que l'assignatura de Valors ètics i cívics s'assembla en continguts i objectius a aquella Educació per a la ciutadania, però continua amb dotació horària insuficient (un hora setmanal és una ofensa i una mostra de la poca importància que li donen els legisladors a aquesta educació en valors) i, sobretot, no va seguida d'una reflexió ètica en cursos posteriors que aporte a l'alumnat la perspectiva crítica que necessita per convertir-se en ciutadania activa, participativa i democràtica. </span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-vretmGIioko/YYbBF4sBhQI/AAAAAAAAKqw/fpovunIDCZUSW1RSH6x4yqMbqO3a4cRUQCLcBGAsYHQ/s1200/profes%2Bfilosofia.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-vretmGIioko/YYbBF4sBhQI/AAAAAAAAKqw/fpovunIDCZUSW1RSH6x4yqMbqO3a4cRUQCLcBGAsYHQ/s320/profes%2Bfilosofia.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Estem altra vegada com sempre, la política espanyola oblida (esperem que la catalana, valenciana i mallorquina no caiga en el mateix error) que la formació ciutadana és fonamental per al seu funcionament, que cal tenir una ciutadania forta, participativa i formada per tal de fer funcionar les institucions democràtiques amb transparència i esperit crític. Potser han oblidat que es van comprometre amb la Filosofia fa tres anys? O és que ara prefereixen els súbdits, més obedients i manipulables, als ciutadans, crítics i participatius? Quins són els objectius educatius que persegueix aquesta llei? Per què no es desplega curricularment amb la necessària atenció a la formació ciutadana, democràtica i cívica? Què ha passat amb la representació política per abandonar el propòsit fonamental de qualsevol proposta educativa?</span><p></p><p><span style="font-size: medium;">És una mostra d'escàs compromís polític no acomplir els acords signats, un senyal d'hipocresia moral que marca el camí a les noves generacions i sembra el dubte sobre la utilitat de la democràcia. Després, quan altres forces polítiques critiquen la política de manera genèrica, quan desprestigien les institucions democràtiques i sembren la llavor de models polítics antidemocràtics, ens preguntarem per què ha passat. Què hem fet mal en aquest procés de degeneració democràtica que patim de manera accelerada. </span></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Y5cQTWC6ebo/YYbBXin1uRI/AAAAAAAAKq4/KRJb-XiX9x0SX1mafb3msuwqXTW8LLsMACLcBGAsYHQ/s880/fake%2Bnews1.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="495" data-original-width="880" height="180" src="https://1.bp.blogspot.com/-Y5cQTWC6ebo/YYbBXin1uRI/AAAAAAAAKq4/KRJb-XiX9x0SX1mafb3msuwqXTW8LLsMACLcBGAsYHQ/s320/fake%2Bnews1.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Quan el feixisme i el populisme basat en les fake news s'apropie de manera definitiva de l'escena política, quan ja no quede ningú per defensar els principis democràtics, aleshores haurem de recordar a qui va desmuntar la formació cívica de la joventut de manera irresponsable i frívola el perquè d'aquestes conseqüències, per què una formació sense reflexió crítica, sense democràcia ni valors mínims de convivència és una tragèdia!</span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-51164950634407859142021-10-26T20:13:00.002+02:002021-10-26T20:14:24.370+02:00Per què Bac Noir li va agradar a Marine Le Pen i per què agradarà els simpatitzants del partit del moc verd<p><a href="https://1.bp.blogspot.com/-a0vcrQ-THs8/YXhCAkOVw1I/AAAAAAAAKoU/nR1kL8LU9r8c0dWTdS0DWWaj8g6kkJEegCLcBGAsYHQ/s1080/bac_nord-669283201-large.jpg" style="clear: left; display: inline; float: left; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="793" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-a0vcrQ-THs8/YXhCAkOVw1I/AAAAAAAAKoU/nR1kL8LU9r8c0dWTdS0DWWaj8g6kkJEegCLcBGAsYHQ/s320/bac_nord-669283201-large.jpg" width="235" /></a><span style="font-size: large;">En un </span><span style="font-size: large;">recent</span><span style="font-size: large;"> </span><span style="font-size: large;">article de <a href="https://www.lamarea.com/">La Marea</a>, </span><span face=""Roboto Slab", sans-serif" style="background-color: white; font-size: large;"><a href="https://www.lamarea.com/2021/10/19/bac-nord-levantar-la-alfombra-sin-que-te-recomiende-le-pen/" target="_blank">‘Bac Nord’: levantar la alfombra sin que te recomiende Le Pen</a>,</span><span style="font-size: large;"> Patricia Simon recomanava la pel·lícula de Cédric Jiménez, malgrat que l'havia recomanada també Marine Le Pen, la líder del Front National francés. Segons la crítica de La Marea, l'obra mostra la realitat bruta dels barris d'immigració de Marsella, una de les ciutats franceses amb més conflictivitat social, i ho fa per aportar una visió realista de la situació que, des de l'esquerra no es vol veure. La pel·lícula seria una cosa així com una mena d'oli de ricí necessari que s'ha d'empassar la intel·lectualitat benpensant que defensa els drets dels i les immigrants de manera genèrica i abstracta. Un bany de realitat, una obligació d'escoltar allò que no volem sentir. </span></p><p><span style="font-size: large;">Després de veure la pel·lícula pense ben bé el contrari, l'article de Patricia Simon assimila de tal manera el discurs de l'extrema dreta sobre la immigració que no veu les mancances que la cinta manifesta de manera evident. Recórrer a l'argument clàssic de l'extrema dreta, aquell que defensa que ells diuen les coses que ningú vol escoltar, que són políticament incorrectes o que mostren una realitat que el poder polític vol ocultar, significa asumir aquest discurs sense discussió. </span></p><p><span style="font-size: large;">Bac Nord conta la història (basada en fets reals, diuen) d'uns policies que són encausats judicialment per apropiar-se la mercaderia d'una operació antidroga. La pel·lícula se centra en tres d'aquests policies, professionals implicats, honrats i amb un sentit de la justícia excepcional. Seguim el seu periple i, de seguida en som conscients de la dificultat que tenen per desenvolupar el seu treball: poc recolzament dels directius policials, sou escàs, realitat incòmoda... Són tres herois que lluiten contra un medi advers des del compromís i el companyerisme que els uneix. Tot i que les temptacions són moltes, en un moment de la pel·lícula se'ls retrau que es juguen la vida per 1300 euros, ells segueixen compromesos amb la seua actuació i funció social fins al punt que accepten una operació, dirigida pels comandaments policials per indicacions polítiques, en què han d'aconseguir droga de manera il·legal per tal de comprar la confident que els ha de donar la informació fonamental per desmantellar una entrega important. </span></p><p><span style="font-size: large;">Com dic, la pel·lícula se centra en els policies protagonistes i la resta de companys, uns personatges de pedra picada, sense fisures morals ni dubtes sobre la legitimitat de les seues actuacions, encara que aquestes impliquen saltar-se la legalitat. L'espectador empatitza a la perfecció amb ells, els comprenen quan s'enfronten a dificultats insalvables, els acompanyen quan roben la droga aprofitant la seua condició policial i desitgen amb ells que l'operació siga un èxit. Evidentment el director aconsegueix el seu propòsit, portar l'espectador al costat dels protagonistes de manera entregada. Ni un dubte sobre ells recorre la cinta, en cap moment es sospita que puguen estar aprofitant la conjuntura per apropiar-se la mercaderia, ni que busquen prestigi o reconeixement professional, ni un bri de racisme motiva el seu comportament. Res, són professionals íntegres a la recerca de la justícia. </span></p><p><span style="font-size: large;">Si atenem a l'altre costat, als ciutadans que habiten els barris dormitori d'aquesta Marsella desestructurada, només trobem traficants emmascarats, capos d'accent estranger, menors que copien l'activitat dels majors en els seus jocs i famílies que col·laboren amb el delicte sense cap problema ètic. Entre uns edificis mig enderrocats viuen uns éssers dels quals no en sabem res més que són immigrants, tenen hàbits culturals estranys i costums delictives per pròpia iniciativa. </span></p><p><span style="font-size: large;">Éra lògic que Marine Le Pen trobara la seua Marsella reflectida en aquesta cinta, perquè la pel·lícula reprodueix a la perfecció el discurs de l'extrema dreta sobre la immigració; hordes de salvatges que només venen a delinquir i destrossar la cultura occidental als quals s'enfronta una policia honrada, que treballa sense mitjans degut a uns polítics que no inverteixen en combatir aquesta situació. No és cert que es dibuixe una situació realista, ben al contrari, es caricaturitza una situació injusta sense explicar en cap moment la causa d'una guetització que naix directament d'aquestes polítiques excloients que l'extrema dreta s'esforça en mantenir i augmentar. Els personatges no tenen matisos, els bons són bons, i policies, els dolents són dolents, i </span><span style="font-size: large;">immigrants i </span><span style="font-size: large;">res més, la culpa és dels polítics que només busquen vots i rendibilitat electoral i el resultat és una ciutat invivible que necessita de més repressió policial per protegir els ciutadans honrats i d'uns polítics implicats en aquesta lluita sense treva contra la immigració. </span></p><p><span style="font-size: large;">Si aquesta era la realitat que havíem de veure, no calia la pel·lícula, amb l'espot electoral de l'FN ja en teníem prou. </span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-37891104916799341052021-10-20T17:53:00.002+02:002021-10-20T17:54:24.158+02:00Ostatges<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-KfA38SC1qLs/YXA3vdq5OtI/AAAAAAAAKn0/xjPArz06GI88pgRcl2cFemn7BTZ09I-OwCLcBGAsYHQ/s2048/Ostatges.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1366" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-KfA38SC1qLs/YXA3vdq5OtI/AAAAAAAAKn0/xjPArz06GI88pgRcl2cFemn7BTZ09I-OwCLcBGAsYHQ/s320/Ostatges.jpg" width="213" /></a></div><br /><span style="font-size: large;">L'emocionalitat transcorre en una temporalitat pròpia. Normalment ens agradaria solucionar aquestes qüestions de manera ràpida, indolora i racional. Però el temps d'assimilar els sentiments, els sotracs emocionals, les passions i els colps profunds, disposa d'uns canals propis, d'unes dreceres desconegudes per la justificació racional.</span><p></p><p><span style="font-size: large;">En Ostatges, Nina Bouraoui dona una lliçó magistral sobre els efectes dels tràngols i traumes emocionals patits en la infància i adolescència. Creem haver assimilat aquests successos, passem pàgina, ens obliguem a oblidar, però els seus camins discorren per altres senderis i el temps d'assimilar-los no és el mateix que el de l'anàlisi conscient i racional. Sylvie, la protagonista de la novel·la, viu una vida que semblava controlada, feliç, satisfeta, però un succès inesperat (l'abandó de la llar del seu marit) l'obliga a sentir, a escoltar unes veus interiors que la posseeixen i l'obliguen a actuar de manera inesperada. </span></p><p><span style="font-size: large;">Un fons emocional atàvic reapareix, uns sentiments reprimits s'apropien del seu jo i mostren que havien estat sempre ahí, amagats, esperant el moment adient per tornar. El monstre som nosaltres, però un monstre que volem controlar i no podem, que fem callar però parla. Els traumes, els successos impactants queden marcats en el nostre interior i no ens abandonen mai, o necessiten un temps alternatiu, una gestió complicada. </span></p><p><span style="font-size: large;">Alguna cosa va veure Freud quan va descriure l'inconscient, potser va anar massa lluny en la seua definició i de segur que ho va fer de manera poc experimental, però alguna cosa rau en l'interior de la nostra psiqué que ens domina sense adonar-nos-en, que ens influeix sense ser-ne conscients. </span></p><p><span style="font-size: large;">Una violació, per exemple, és un succés imborrable en la vida d'una dona, el seu rastre és invisible fins i tot per a la pròpia víctima, i la gestió de la seua presència és més difícil del que podem considerar de manera superficial. Un olor, un color, una mirada o la manera peculiar d'agafar una cigarreta poden portar al present aspectes que creiem superats i oblidats. La gestió emocional de la sensibilitat és més difícil d'aconseguir que una racionalització superficial. Necessitem escoltar i escoltar-nos, curar amb estima i autoestima, assimilar el dolor i el goig i fer-lo nostre, reviure'l amb pena o alegria.</span></p><p><span style="font-size: large;"><span>En Ostatges Nina </span><span>Bouraoui</span><span> mostra de manera diàfana la profunditat de les emocions i la dificultat de la seua assimilació de manera sana, rebusca en les raons de comportaments inexplicables que necessitem racionalitzar però no comprenem. D'alguna manera les decisions sempre es prenen de manera impulsiva, emocional, desconeguda, encara que, a posteriori, decidim racionalitzar-les per tal de comprendre el sentit d'uns actes que no sempre podem explicar. </span></span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-47949794617882636102021-03-31T18:56:00.005+02:002021-04-10T18:34:54.168+02:00Estimular la lectura d'assaig <p><span style="font-size: large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"></div><span><span style="font-size: large;"><a href="https://diarieducacio.cat/estimular-la-lectura-dassaig/" target="_blank">Article publicat</a> a el diari de l'educació el dia 7/4/2021</span><br /><span style="font-family: arial; font-size: large;"><br /></span></span><div><span style="font-size: large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-QOkL-X3gMdM/YGSkoi1RnyI/AAAAAAAAKeM/hwHWvFTsigMABtjMJx5RRqjA9nPxmtuxQCLcBGAsYHQ/s1081/assaig1x1.png" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1080" data-original-width="1081" src="https://1.bp.blogspot.com/-QOkL-X3gMdM/YGSkoi1RnyI/AAAAAAAAKeM/hwHWvFTsigMABtjMJx5RRqjA9nPxmtuxQCLcBGAsYHQ/s320/assaig1x1.png" width="320" /></a></span><span><span style="font-family: arial; font-size: large;">La llibreria virtual de la Plaça del llibre ha elaborat una <a href="https://llibreriaplacadelllibre.com/2021/03/la-llista-definitva-de-lassaig-valencia/" target="_blank">enquesta </a>sobre q<span style="background-color: white;">uines són les obres assagístiques més representatives del panorama valencià, i el resultat ha estat 50 títols imprescindibles de l’assaig valencià. Crida l'atenció d'aquesta tria l'escassa presència d'assaig dirigit a un públic infantil i juvenil (escolar o no), excepció feta de les obres de Fani Grande i Pilar Alfonso, a més dels dos de la col·lecció <a href="https://sembrallibres.com/categoria/basics/" target="_blank">Bàsics</a> de Sembra, que podrien arribar a un públic juvenil, tot i no estar específicament dirigides. </span></span></span><p></p><p><span><span style="background-color: white; font-family: arial; font-size: large;">Obres ben interessants per acostar la literatura de pensament a un segment que està iniciant-se en la lectura, però poques de totes totes per fomentar la lectura d'aquest gènere entre un públic en període d'iniciació lectora. És cert que qualsevol persona pot llegir qualsevol cosa i que les limitacions de gènere i edat són limitacions artificials que oculten més que estimulen, però no és menys cert que per temàtica, estil o format d'edició no sol donar-se aquest acostament.</span></span></p><p><span style="background-color: white; font-family: arial; font-size: large;">Però en són poques i potser siga perquè, tractant-se d'una enquesta, el públic juvenil i infantil no ha participat, o potser siga perquè les obres dirigides a aquest segment de la població no tinguen la suficient qualitat o interés. També pot ser que no siguen conegudes pels lectors i lectores no relacionats amb l'àmbit escolar o juvenil que ha votat. Siga pel que siga, el resultat és l'oblit d'un segment vital per al foment lector i el menyspreu de l'assaig com a gènere adient per aquesta població. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;">I el tema podria no ser greu o simplement intranscendent si no coincidira amb un altre fenomen ben freqüent als nostres plans de foment lector i és que no és habitual llegir assaig a les aules ni, per descomptat en família o de manera lúdica. La literatura d'idees es considera un gènere difícil, poc atractiu, descoratjador per a l'alumnat i el públic juvenil en general i, per això, no es solen regalar ni s'introdueixen com a lectura recomanada fins els cursos superiors i de manera dosificada. El professorat de llengua l'inclou, normalment, amb els criteris anteriors, i el d'altres matèries com Ètica, Filosofia, Història o Física i Biologia no ho fan de manera sistemàtica, potser per por de sobrecarregar l'alumnat amb massa lectures o per la creença que no estan preparats per endinsar-se en aquest tipus de literatura. Si afegim que regalar un llibre d'assaig a un o una jove es pot considerar poc menys que una ofensa, tenim un panorama ben poc estimulant per acostumar a la literatura d'idees. </span></p>
<p><span style="font-family: arial; font-size: large;">Personalment no hi estic d'acord amb aquesta perspectiva, possiblement perquè en sóc autor d'uns quants i perquè sóc professor de Filosofia i, per tant, preocupat per fomentar la reflexió i l'argumentació raonada d'idees a l'aula. De fet, pense el contrari, que l'assaig, o l'escriptura de no ficció, és molt atractiu per als i les joves, sempre que es trien obres adients a l'edat a la qual ens dirigim. De fet, les generacions digitals llegeixen i escriuen molta literatura d'idees i discutir sobre elles els engresca i motiva especialment. Les xarxes socials més habituals entre ells n'estan plenes de frases que expressen arguments sobre els temes que els interessen i, normalment, les trien per identificar-s'hi, expressar sentiments o reivindicar idees com la igualtat entre sexes, el dret dels homosexuals o la defensa dels animals.</span></p>
<p><span style="font-family: arial; font-size: large;">La lectura de llibres d'assaig els ajudaria a polir aquestes idees, fer més complex el pensament i millorar l'argumentació, i és quasi una obligació acompanyar l'alumnat en aquest procés de creixement personal. <a href="https://fpnvalencia.es/" target="_blank">La filosofia per a xiquets i xiquetes</a> porta treballant en aquesta direcció des de fa anys, però caldria ajudar aquest procés des de la lectura, personal i en grup. És cert que no seria convenient començar amb texts massa complicats i llargs, sinó adaptar-los al seu procés de raonament. En el període d'infantil, escrits breus, clars i concisos, il·lustrats o no, però sempre acompanyats d'exemples que els permeten identificar els raonaments. Amb la pubertat, a partir dels 12 anys, es pot continuar amb llibres que barregen ficció i no ficció, o que acompanyen la ficció d'apartats de reflexió explícita d'idees que obliguen l'alumnat a adonar-se'n de la diferència de llenguatge i del rigor de l'expressió d'idees escrites. Les parts assagístiques hauran de servir per donar expressió a idees vagues que normalment sobrevolen les novel·les de ficció i que, d'aquesta manera, estructuren el pensament i ajuden a formar la consciència crítica entre l'alumnat. Aforismes breus que estimulen el pensament, escrits expositius que clarifiquen idees i diàlegs argumentats que exposen l'intercanvi de posicions, poden ser una bona manera de potenciar el creixement moral i personal de la joventut. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;">És difícil que el públic infantil i juvenil trie obres d'assaig per pròpia voluntat, les raons són variades i les podríem discutir, però en aquest sentit, l'escola haurà de fer el paper d'estímul i iniciació, com en tants altres aspectes. La discussió sobre com hem de <a href="https://departamentdefilosofia.wordpress.com/2019/07/11/pla-de-foment-lector/" target="_blank">fomentar la lectura</a> d'aquest gènere entra dins de la discussió general sobre com estimular la lectura en general als centres educatius, si de manera <a href="https://departamentdefilosofia.wordpress.com/2019/07/08/obligar-o-convidar-a-llegir/" target="_blank">dirigida i obligada o lliure i voluntària</a>, amb <a href="https://departamentdefilosofia.wordpress.com/2019/07/09/lectura-dialogica/" target="_blank">lectura dialògica</a> o <a href="https://departamentdefilosofia.wordpress.com/2019/07/10/treballar-els-llibres/" target="_blank">altres metodologies</a> i, en aquest sentit, també tenim molt a parlar, però aquest és un altre <a href="https://departamentdefilosofia.wordpress.com/2019/07/12/decaleg-per-a-estimular-la-lectura/" target="_blank">debat </a>que tenim pendent i haurem de fer. </span></p>
<p><span style="font-family: arial; font-size: large;">Sempre s'ha dit que la nostra llengua ha produït molta poesia i que la novel·la ha estat el gènere que més es publica. En aquest context, l'assaig ha quedat com una mena de gènere marginal, adient per a qüestions tècniques i específiques, però poc atractiu per al gran públic. És un greu error, l'assaig és el gènere que més ajuda a la formació d'una ciutadania crítica i responsable, que necessita una formació ideològica forta si vol comprendre el món en què viu i participar-hi activament. No deixem de banda l'assaig en els plans de lectura i ajudem les noves generacions a conformar una consciència ciutadana rica i oberta, que no es deixe enganyar pels primers venedors de fum que apareguen per les pantalles.</span></p></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-2181807979854821252021-03-29T20:40:00.002+02:002021-03-29T20:40:27.945+02:00Entrevista a Re.school<p><span style="font-size: large;">Des de la sèrie de vídeos<a href="https://www.youtube.com/c/RESCHOOL/videos" rel="noreferrer noopener" target="_blank"> Un café amb...,</a> que està fent Paula Pedrero per a la web educativa <a href="https://re.school/es/" rel="noreferrer noopener" target="_blank">Re.school</a>, m'han fet esta entrevista en què repassem alguns temes educatius com l'ús didàctic de les xarxes socials, el paper de la Filosofia en l'ensenyament i els efectes socials de la pandèmia sobre la joventut arrel de la publicació del llibre <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8183-generacio-c-conviure-amb-la-pandemia-9788413581224.html" rel="noreferrer noopener" target="_blank">Generació C. Reflexions per a conviure amb la pandèmia</a>, de <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/" rel="noreferrer noopener" target="_blank">l'editorial Bromera</a>.</span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen="" class="BLOG_video_class" height="381" src="https://www.youtube.com/embed/xieOWZuhQpI" width="460" youtube-src-id="xieOWZuhQpI"></iframe></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><span style="font-size: large;"><br /></span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-76312159403327187782021-03-09T18:53:00.004+01:002021-04-01T11:50:04.125+02:00Intel·ligència Artificial. Com els algorismes condicionen les nostres vides.<p><span style="font-size: large;"> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><a href="https://sembrallibres.com/llibres/intelligencia-artificial/" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;" target="_blank"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1245" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/--JMskE5MOKQ/YEe1EoGX5CI/AAAAAAAAKcU/hoUwFve34HIq3RY8pMjmC-vmZPKVfeDMQCLcBGAsYHQ/w244-h400/coberta.png" width="244" /></a></span></div><div style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Gotham; margin: 0px 0px 1.41575em; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><a href="https://sembrallibres.com/llibres/intelligencia-artificial/" target="_blank">Sembra llibres</a> ens ha publicat aquest llibre que, estem convençuts, us ajudarà a comprendre aquest entorn tecnològic en què estem immersos. Preguntes com q<span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;">uè és la intel·ligència artificial? Com es va originar? Com ha passat a ser tan important en el nostre dia a dia? Què tenen a veure</span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><em style="box-sizing: border-box; font-family: Gotham; text-align: justify;">Black Mirror</em><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;">i l’aplicació Radar COVID? Per què Google Photos va classificar de manera racista una</span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><em style="box-sizing: border-box; font-family: Gotham; text-align: justify;">selfie</em><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;">d’una parella de joves afroamericans? Pot un</span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><em style="box-sizing: border-box; font-family: Gotham; text-align: justify;">software</em><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;">perseguir presumptes delinqüents? És ètic que una aplicació seleccione personal? Acabarem fent</span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><em style="box-sizing: border-box; font-family: Gotham; text-align: justify;">match</em><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;"> </span><span style="background-color: white; font-family: Gotham; text-align: justify;">amb un robot? Per què són tan opacs i poderosos els algorismes d’Amazon, Google o Netflix?<br /></span></span><span style="font-size: large;">En aquest llibre bàsic i necessari, Enric Senabre i Vicent Costa ens situen davant els reptes urgents que ens planteja la intel·ligència artificial. A partir d’exemples quotidians, ens ofereixen eines per a reflexionar sobre les implicacions socials i morals dels algorismes que ja condicionen les nostres vides. Un llibre imprescindible per a prendre partit en una lluita desigual però apassionant de la guerrilla democràtica contra el control de les grans corporacions tecnològiques.</span></div><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZrtlHnTjliw/YEe1jKxgC4I/AAAAAAAAKcc/tHnlUnzsr8sYG_Q5lGdZIRcUtepVDYTmwCLcBGAsYHQ/s830/logo%2Bsembra.png" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="830" data-original-width="591" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZrtlHnTjliw/YEe1jKxgC4I/AAAAAAAAKcc/tHnlUnzsr8sYG_Q5lGdZIRcUtepVDYTmwCLcBGAsYHQ/s320/logo%2Bsembra.png" /></span></a></div><p></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; font-family: Gotham; margin: 0px 0px 1.41575em; text-align: justify;"><span style="box-sizing: border-box; font-weight: 600; text-align: start;"><span style="font-size: large;">«Un llibre imprescindible per a prendre partit en una lluita<br /> desigual però apassionant de la guerrilla democràtica contra el control de les grans corporacions tecnològiques.»</span></span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-24819934917663046472021-02-09T20:50:00.002+01:002021-02-09T22:18:06.518+01:00Ugrešić i Baba Yagà. Feminisme i literatura.<div style="text-align: left;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122;"><div class="separator" style="clear: both; font-size: large; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-qTXRut75JPM/YCLfiG668MI/AAAAAAAAKQo/jcoTMPInznkSbXbR-TpWWfIYxHP7Rdr_ACLcBGAsYHQ/s405/baba.gif" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="263" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-qTXRut75JPM/YCLfiG668MI/AAAAAAAAKQo/jcoTMPInznkSbXbR-TpWWfIYxHP7Rdr_ACLcBGAsYHQ/s320/baba.gif" /></a></div><span style="font-size: large;">Dubravka Ugrešić és una escriptora croata, resident a Àmsterdam, que ha estat ben traduïda al castellà per Anagrama (<i>El ministerio del dolor, No hay nadie en casa, </i>tot i que les edicions estan descatalogades i difícils de trobar) i Impedimenta (<i>Zorro i Babà Yagà puso un huevo</i>) si bé, inexplicablement, no al català. I és una llàstima, perquè el context des del qual escriu coincideix en algun dels aspectes amb el de l'àmbit catalanoparlant: el fet de tenir una llengua materna minoritària, qüestionada i maltractada, fins i tot pels mateixos parlants, el de viure un conflicte nacional i nacionalista i el de conéixer el posterior exili, fan de les experiències de l'autora un referent amarg però identificable. </span></span></span></div><div style="text-align: left;"><div class="separator"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-MCqZp6zBbM8/YCLfron9ZfI/AAAAAAAAKQw/Cwor4O2kCfgoM-vKlQzYqAqiaXl320R0ACLcBGAsYHQ/s150/ministerio.gif" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="150" data-original-width="100" height="400" src="https://1.bp.blogspot.com/-MCqZp6zBbM8/YCLfron9ZfI/AAAAAAAAKQw/Cwor4O2kCfgoM-vKlQzYqAqiaXl320R0ACLcBGAsYHQ/w267-h400/ministerio.gif" width="267" /></span></a></div><span style="font-size: large;"><span style="background-color: white; color: #202122;">Ugrešić</span><span style="background-color: white; color: #202122;"> v</span><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122;">a viure la implosió de l'antiga Iugoslàvia en primera persona i va haver d'exiliar-se per les crítiques que va fer a la independència croata i als nacionalismes serbi i croata. Professora de llengua russa i eslava, conta a <i>El ministerio del dolor</i> la difícil integració dels exiliats de l'antiga Iugoslàvia a altres paisos europeus, en aquest cas Holanda i reflexiona sobre el paper de la llengua en el manteniment d'una identitat nacional que interfereix amb la reconstrucció personal després d'unes experiències traumàtiques producte d'una guerra incivil que va patir episodis esgarrifosos difícils d'oblidar. </span></span><span style="background-color: white; color: #202122;"><i>El ministerio del dolor </i>conta l'experiència d'una professora de llengües eslaves que es troba </span><span style="background-color: white; color: #202122;">un grapat d'exiliats serbis, croats, bosnians musulmans i cristians als quals dona classe i</span><span style="background-color: white; color: #202122;"> converteix en un grup més enllà de les diferències que els separen. Les classes esdevenen una espècie de teràpia a través de la literatura que intenten l'impossible, curar les ferides que marquen la vida dels exiliats. La utilització de les variants dialectals de l'alumnat de diferents nacions ex-Iuogoslaves marquen la posició social i econòmica dins d'un enfrontament fratricida que els impedeix viure amb plenitud. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: large;">Els seus relats, perquè anomenar-les novel·les seria reduccionista, transiten entre l'autobiografia, la ficció i l'assaig, i sorprenen pel caràcter complex que amaguen darrere d'un llenguatge amable i accessible, però sense concessions. El domini dels referents culturals eslaus i centreeuropeus unit a l'atenció i coneixement del context sociopolític europeu, converteixen les seues obres en un motiu de lectura engrescador. </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><br /></span><div class="separator" style="clear: both; color: #202122; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-o-PP6loApFQ/YCLfnaUqW6I/AAAAAAAAKQs/b5q1wgQE-G8UpwuhXwcax_TIspkc768XgCLcBGAsYHQ/s405/zorro.gif" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><span style="font-size: large;"><img border="0" data-original-height="405" data-original-width="263" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-o-PP6loApFQ/YCLfnaUqW6I/AAAAAAAAKQs/b5q1wgQE-G8UpwuhXwcax_TIspkc768XgCLcBGAsYHQ/s320/zorro.gif" /></span></a></div></div><div style="text-align: left;"><span style="font-size: large;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122;"><i>Zorro </i>reflexiona sobre l'escriptura i l'ofici d'escriptor, i escriptora, perquè el biaix de gènere està molt present en l'obra d'</span></span><span style="background-color: white; color: #202122;">Ugrešić</span><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122;">, que sempre aporta la seua visió feminista a les reflexions que embasta. En el cas de <i>Zorro</i>, la dona d'un ex-escriptor continua la seua obra des de l'anonimat, en un cas que homenatja molts casos històrics similars. </span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: large;">Però la més colpidora de les últimes que s'han traduït, és <i>Baba Yagá puso un huevo</i>. Un conte contat en tres actes que sorprén per la placidesa narrativa amb què comença, lligant uns personatges entre còmics i paròdics i que acaba amb una assaig d'etnologia cultural que mostra l'autèntic sentit de la història. Baba Yagá és una bruixa en la tradició eslava i representa a totes les dones discriminades de la història, és una figura mitològica present en altres cultures, com la grega, a través de Baubo, amb qui comparteix el caràcter obscé del seu significat: </span></span></div><div style="text-align: left;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122; font-size: large;"><br /></span></span></div><div style="text-align: center;"><span style="font-size: large;"><span><span face="sans-serif" style="background-color: white; color: #202122;">"<i>L</i></span></span><span style="color: #202122;"><i>a obscenidad es de carácter ritual y tiene una intención clara. Baubo es la famosa vieja impúdica que se levantó las faldas y le enseñó los genitales a Deméter. Burlándose del papel de sabia consoladora (que es lo que se esperaba de ella), Baubo logró hacer reír a Deméter.</i>" p. 288 </span></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div>Baba Yagà acumula també aquest caràcter transgressor que les dones maldites de la història han hagut d'assimilar. Però ella amaga una darrera arma, a l'estil de la Uma Thurman de <i>Kill Bill</i>, trau l'espasa que manté amagada baix del seu cap i es capaç d'utilitzar-la per venjar totes les violacions i crims que les dones han patit: </span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #202122; font-size: large;">"Y<i>o no he pasado por alto esta espada debajo de la cabeza, creo en su importancia. Es más, estoy convencida de que en algún lugar quedan registradas todas las facturas pendientes de pago. Porque imaginémonos que las mujeres, apenas una insignificante mitad de la humanidad, ¿verdad? Las BabaYagá que sacan la espada de debajo de su cabeza y se lanzan a ajustar cuentas. Por cada bofetón, por cada violación, cada ofensa, cada lesión, cada escupitajo que recibieron en la cara, Imaginemos solo que se levantan de las cenizas todas las novias y viudas incineradas en la India y empiezan a recorrer el mundo blandiendo la espada. Imaginemos a todas esas mujeres invisibles que, a través de rejillas de hilo, atisban el entorno desde sus burkas búnker, esas que incluso se tapan la boca con cortinillas mientras hablan, comen, besan (porque la boca es tan impura, en la boca entran muchas cosas y muchas cosas salen de ella). Imaginemos un ejército de millones de "locas", de mujeres sin techo, mendigas; mujeres con rostros quemados por ácido porque unos autoproclamados justicieros masculinos se sintieron ofendidos al ver una cara femenina descubierta; mujeres cuya vida está completamente controlada por sus maridos, padres y hermanos; mujeres lapidadas.</i>" p. 365</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;">Amb aquesta història s'entén la narració anterior, que semblava innocent però amagava<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-tw1Shn9_llc/YCLfx1BptCI/AAAAAAAAKQ4/h0cD9MsxLhod0S8Z5Up8RMnWzs9JL5zDwCLcBGAsYHQ/s620/Uma.jpg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="348" data-original-width="620" src="https://1.bp.blogspot.com/-tw1Shn9_llc/YCLfx1BptCI/AAAAAAAAKQ4/h0cD9MsxLhod0S8Z5Up8RMnWzs9JL5zDwCLcBGAsYHQ/s320/Uma.jpg" width="320" /></a></div><br /> l'espasa de Baba Yagá d'un feminisme que ha d'utilitzar l'espasa de l'alliberament, l'espasa del feminisme:</span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: center;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><i> "Yo, Aba Bagay, pertenezco a las «proletarias», a la Internacional de las Babas, ¡yo soy esa de ahí!" </i></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><br /></span></div><div style="text-align: left;"><span style="color: #202122; font-size: large;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-UBLLRZQiuNM/YCL73ZHEnLI/AAAAAAAAKRs/GItBWKwGkgEqhIdTmrbMo2Y1j_VgGPyGgCLcBGAsYHQ/s2048/Cubierta_La-edad-de-la-piel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1331" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-UBLLRZQiuNM/YCL73ZHEnLI/AAAAAAAAKRs/GItBWKwGkgEqhIdTmrbMo2Y1j_VgGPyGgCLcBGAsYHQ/s320/Cubierta_La-edad-de-la-piel.jpg" /></a></div><br />I tenim llibre nou, <a href="https://impedimenta.es/producto/la-edad-de-la-piel" target="_blank">La edad de la piel, també en Impedimenta.</a> No us el perdeu, és impressionant. </span></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-1500408115717949812020-12-25T12:30:00.001+01:002020-12-25T12:30:49.602+01:00Entrevista a l'agència EFE<p><span style="font-size: large;">La periodista de<a href="https://www.efe.com/efe/comunitat-valenciana/10" target="_blank"> l'agència EFE</a>, Loli Benlloch (<a href="https://twitter.com/lolibenlloch" target="_blank">@lolibenlloch</a>) m'ha fet una entrevista amb motiu de l'aparició del llibre <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8183-generacio-c-conviure-amb-la-pandemia-9788413581224.html" target="_blank">Generació C. Reflexions per conviure amb la pandèmia</a> a <a href="https://bromera.com/?inici=1" target="_blank">l'editorial Bromera</a> (@Bromera). </span></p><p><span style="font-size: large;">El titular deixa clar la intenció del llibre: </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-rBtFigLGk_Y/X-XLfJHWuZI/AAAAAAAAJ4s/Q5nXUa571iISqxmp5FH9jE9gtPsyOjxcwCLcBGAsYHQ/s799/Entrevista%2Befe%2Bportada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="537" data-original-width="799" height="430" src="https://1.bp.blogspot.com/-rBtFigLGk_Y/X-XLfJHWuZI/AAAAAAAAJ4s/Q5nXUa571iISqxmp5FH9jE9gtPsyOjxcwCLcBGAsYHQ/w640-h430/Entrevista%2Befe%2Bportada.jpg" width="640" /></a></div><br /><p><span style="font-size: large;">El reportatge comença així: </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #4d4d4d; font-family: Roboto, "Roboto Condensed", Arial, Helvetica, Verdana, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px;">"La pandemia de coronavirus marcará a la juventud actual, que quizá será conocida como la "Generación C" por la inicial del virus que lo ha transformado todo, y que puede que sea la que diga "basta" a una "normalidad" que ha resultado ser "tóxica" y se "arremangue" para cambiar el mundo.</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #4d4d4d; font-family: Roboto, "Roboto Condensed", Arial, Helvetica, Verdana, sans-serif; font-size: 16px; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px;">Así lo sostiene Enric Senabre en "Generació C" (Ediciones Bromera), un ensayo filosófico sobre la pandemia dirigido a los jóvenes, "aunque lo puede leer cualquier persona", que busca ayudarles a reflexionar sobre la "catástrofe" que ha trastocado el mundo conocido y ofrecer ideas para una "normalidad alternativa"."</p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #4d4d4d; font-family: Roboto, "Roboto Condensed", Arial, Helvetica, Verdana, sans-serif; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px;"><span style="font-size: large;">I podeu continuar llegint-lo <a href="https://www.efe.com/efe/comunitat-valenciana/portada/la-generacion-c-juventud-que-puede-repensar-normalidad-y-cambiarla/50000877-4426970" target="_blank">ací</a>. També ha aparegut a La Vanguardia, en aquest <a href="https://www.lavanguardia.com/local/valencia/20201224/6147123/generacion-c-coronavirus-repensar-normalidad-cambiarla.html" target="_blank">enllaç</a> i <a href="https://www.lavanguardia.com/vida/20201224/6147131/generacion-c-juventud-repensar-normalidad-cambiarla.html" target="_blank">aquest </a>altre. </span></p><p style="background-color: white; box-sizing: border-box; color: #4d4d4d; font-family: Roboto, "Roboto Condensed", Arial, Helvetica, Verdana, sans-serif; font-stretch: normal; font-variant-east-asian: normal; font-variant-numeric: normal; line-height: 22px; margin: 0px 0px 10px;"><span style="font-size: large;">Molt agraït a Loli Benlloch i l'Agència Efe pel seu interés i treball. </span></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-82571997502205465862020-12-19T13:28:00.000+01:002020-12-19T13:28:31.803+01:00Reflexions ètiques i polítiques sobre la pandèmia<p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-AFas4dXRiWE/X93qwiY4ZVI/AAAAAAAAJ2Q/ASycp9yRtoczxPnT3J9RnAO33JjqKuDHQCLcBGAsYHQ/s629/illa.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="360" data-original-width="629" src="https://1.bp.blogspot.com/-AFas4dXRiWE/X93qwiY4ZVI/AAAAAAAAJ2Q/ASycp9yRtoczxPnT3J9RnAO33JjqKuDHQCLcBGAsYHQ/s320/illa.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;">El reguitzell de mesures socials i econòmiques per contenir la pandèmia de la Covid-19 a l'estat espanyol s'ha convertit en un ball de propostes quina més imaginativa i original que l'altra. El debat</span><span style="font-size: large;">, o la crítica acarnissada, és encara més particular i esbiaixat, perquè les perspectives solen ser partidistes i pocs càrrecs polítics es situen en una perspectiva global i general. Amb tot, entre tanta fullaraca, el debat entre ètica i política, pot introduir una mica de llum a tanta declaració visceral i malintencionada. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-9mrwI0Q91MM/X93rDpZYlxI/AAAAAAAAJ2Y/Ml6IO25yRUY-rQVLilG3T7OkeGJCFsjZgCLcBGAsYHQ/s449/ximo.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; display: inline !important; float: right; font-size: large; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; text-align: center;"><img border="0" data-original-height="220" data-original-width="449" src="https://1.bp.blogspot.com/-9mrwI0Q91MM/X93rDpZYlxI/AAAAAAAAJ2Y/Ml6IO25yRUY-rQVLilG3T7OkeGJCFsjZgCLcBGAsYHQ/s320/ximo.jpeg" width="320" /></a></span><span style="font-size: medium;">D'una banda les mesures que va anunciar el ministre Illa fa unes setmanes eren prou amples i </span><span style="font-size: large;">deixaven a les comunitats la potestat d'endurir o afluixar aquestes restriccions en funció de les seues xifres. Les crítiques a aquesta laxitud no es van fer d'esperar, fins i tot des d'una part de l'esquerra, i de seguida es demanava més control per part estatal. És aquesta una postura que no s'entén des d'un punt de mira democràtic, perquè la mateixa legitimitat democràtica té Díaz Ayuso que Pere Aragonés o Pedro Sánchez, i haurem d'acostumar-nos a respectar les decisions de cada territori encara que no ens agraden, ja s'ho farà cada poble amb les seues eleccions. Altra cosa és el debat sobre quines haurien de ser aquestes competències, però qüestionar la capacitat de gestió de la representació política democràtica només perquè es tracte d'un territori inserit en un estat major demostra molt poca cultura democràtica. </span></p><p></p><p><span style="font-size: medium;">Una vegada aclarit aquest extrem, es pot discutir si les decisions que prenen aquests càrrecs polítics són les més convenients per contenir la pandèmia que patim. En aquest sentit, des d'un punt de mira ètic, les mesures restrictives de la mobilitat i capacitat de circulació ciutadana haurien de ser el més amples i permissives possibles, sempre respectant la salut i seguretat ciutadana. Vull dir, que llançar mesures molt prohibitives sobre la celebració del Nadal o totalment permissives en funció de la transcendència religiosa d'aquestes dates, representaria una intromissió de la moral particular dels i les representants polítiques en la </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-SLMVlEYsGSQ/X93rcf6GVJI/AAAAAAAAJ2g/UZ-V2e3m_6Y5y2azUCAf3QW7Cj0nhkK5gCLcBGAsYHQ/s333/maquiavel.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="151" data-original-width="333" src="https://1.bp.blogspot.com/-SLMVlEYsGSQ/X93rcf6GVJI/AAAAAAAAJ2g/UZ-V2e3m_6Y5y2azUCAf3QW7Cj0nhkK5gCLcBGAsYHQ/s320/maquiavel.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />moral particular de la ciutadania. Des de Maquiavel sabem que les propostes polítiques han d'estar allunyades de la moral i religió particulars d'una part, encara que siga majoritària, de la comunitat política. Els i les polítiques han d'aconseguir congeniar ètica i política i adoptar una postura ètica universal i fonamental amb mesures que respecten els diferents sentiments i costums morals i les permeten totes mentre acompleixen els principis democràtics bàsics de convivència. Les decisions polítiques tampoc poden ser idèntiques a les científiques o sanitàries, si bé han d'estar assessorades per aquest sector professional que és fonamental en la situació que vivim, de la mateixa manera que tampoc poden ser directament econòmiques, ja que el cos social està composat per diferents vectors de convivència social i no sols econòmica. Les decisions polítiques són complexes i per això han de tenir en compte tots aquests aspectes i valorar-los de la manera més honrada i compromesa amb la ciutadania possible. Just per això, arriscar la població en funció d'un determinat sentiment religiós o d'unes pèrdues econòmiques és ben perillós. Les restriccions han de ser les justes sempre que no es pose en perill la salut o els drets fonamentals de la ciutadania. Potser el nostre govern estatal ha afluixat massa tot i haver deixat als <a href="https://apuntmedia.es/va/noticies/societat/noves-restriccions-a-nadal-fins-a-6-persones-a-taula-i-toc-de-queda-a-mitjanit-" target="_blank">governs autonòmics </a>marge per a decretar-les, potser el<a href="https://www.elnacional.cat/ca/salut/italia-decreta-confinament-quasi-nadal-covid_567102_102.html" target="_blank"> govern italià </a>ha estat més directiu en aquest sentit. En tot cas, la decisió és política i ha d'estar guiada per uns principis ètics que situen per davant els drets de tota la ciutadania i no determinats interessos particulars, siguen de l'àmbit que siguen. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">A partir d'aquest moment, entra en escena la moral particular de la ciutadania. Dins dels </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-mKJxtlCYypM/X93tFBlEjoI/AAAAAAAAJ2s/_dtIBFcs_lsthCVDtNXIVbSm1jZDmH9ogCLcBGAsYHQ/s1192/sopar%2Bnadal.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="630" data-original-width="1192" src="https://1.bp.blogspot.com/-mKJxtlCYypM/X93tFBlEjoI/AAAAAAAAJ2s/_dtIBFcs_lsthCVDtNXIVbSm1jZDmH9ogCLcBGAsYHQ/s320/sopar%2Bnadal.JPG" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />marges que marca la legislació política, la ciutadania pot optar per seguir-les estrictament o aplicar-se una sèrie de prevencions més fortes per tal de prevenir la seua salut i la de les persones amb les quals es relaciona. En aquest cas, la percepció personal del risc, els valors individuals i socials i les creences religioses o morals inclinaran la decisió en un sentit o un altre. Però no podem deixar d'assenyalar que la responsabilitat personal és intransferible. És curiosa la poca transcendència que a casa nostra es dona a aquest factor. Sembla com si no tinguérem criteri propi, com si la nostra capacitat personal de decidir no existira, com si esperarem indicacions clares i quan no en tenim no sabem què fer. Supose que es tracta d'una falta de cultura moral, d'un costum d'amagar el cap sota l'ala o tancar els ulls, però ens molesta que descarreguen sobre la nostra decisió moral la responsabilitat de les conseqüències personals i col·lectives que ens corresponen. Ens cal molta cultura moral, més educació ètica per tal de convertir-nos en ciutadania responsable i conscient de la importància i repercussions de les nostres decisions. En canvi, els mateixos polítics que ens demanen responsabilitat per tal de ser bons ciutadans, eliminen l'ètica de l'educació secundària. S'omplen la boca amb la necessitat de formació moral i l'eliminen dels plans d'estudi. Així tenim el cos social que tenim, i patim les conseqüències que patim. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-Mj5SqDYxxb8/X93tXDBpa6I/AAAAAAAAJ20/540RPedA5WM5fcwUIJ2xjKpimmSYRb6KQCLcBGAsYHQ/s1200/mani.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="674" data-original-width="1200" src="https://1.bp.blogspot.com/-Mj5SqDYxxb8/X93tXDBpa6I/AAAAAAAAJ20/540RPedA5WM5fcwUIJ2xjKpimmSYRb6KQCLcBGAsYHQ/s320/mani.jpg" width="320" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br />Un tercer aspecte d'aquest problema seria el d'aquelles persones que rebutgen qualsevol intromissió política en les seues decisions personals i, si ho fan, les desafien amb l'incompliment o l'oposició frontal. En nom de la llibertat es critiquen les restriccions al moviment, fins i tot en situació d'emergència sanitària, i es desafien amb menyspreu i indignació. Curiosament en aquest cas, el de la pandèmia que patim, són les persones més obedients en altres aspectes; a la disciplina militar, imposicions econòmiques o estatus social, les que més desobediència pregonen. Mentre les habitualment desobedients, les que han criticat l'explotació econòmica, militar o social, ara es mostren més respectuoses amb unes mesures necessàries per salvar la vida dels sectors més vulnerables. Potser aquest debat sobre les limitacions de les llibertats individuals i les responsabilitats socials de les nostres actuacions acabe posant a cada u al seu lloc i acabe mostrant-nos qui defensa realment una llibertat responsable i en igualtat i qui proposa un model egoista i individualista que busca la satisfacció personal a qualsevol preu i, sobretot, a costa de les persones més vulnerables. </span><p></p><p><span style="font-size: medium;">Si voleu ampliar la reflexió sobre la pandèmia i els efectes socials de la Covid-19 podeu</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-4TqIO_ZS0Uo/X7oxdUMOGNI/AAAAAAAAJms/KeJ98A77fAYbzrC9h0RpztufcBPvTW-zgCPcBGAYYCw/s397/generacio-c-conviure-amb-la-pandemia.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-4TqIO_ZS0Uo/X7oxdUMOGNI/AAAAAAAAJms/KeJ98A77fAYbzrC9h0RpztufcBPvTW-zgCPcBGAYYCw/s320/generacio-c-conviure-amb-la-pandemia.jpg" /></a></span></div><span style="font-size: medium;"><br /> llegir <b style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><a href="http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/p/biografia.html" style="color: #7c93a1; text-decoration-line: none;" target="_blank">Senabre, E</a></b><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;">. </span><i style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"><a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8183-generacio-c-conviure-amb-la-pandemia-9788413581224.html" style="color: #5dc2c0;" target="_blank">Generació C. Conviure amb la pandèmia</a></i><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;">. </span><a href="https://bromera.com/?inici=1" style="background-color: white; color: #7c93a1; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; text-decoration-line: none;" target="_blank">Edicions Bromera.</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;"> </span><a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/53-el-nord" style="background-color: white; color: #7c93a1; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif; text-decoration-line: none;" target="_blank">Col·lecció El Nord</a><span style="background-color: white; color: #222222; font-family: Arial, Tahoma, Helvetica, FreeSans, sans-serif;">. València. 2020</span></span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-12229033406732306222020-11-22T11:09:00.002+01:002020-11-22T11:19:30.789+01:00Generació C <p><span style="font-size: large;"><b><a href="http://observatoridelaciutadania.blogspot.com/p/biografia.html" target="_blank">Senabre, E</a></b>. <i><a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8183-generacio-c-conviure-amb-la-pandemia-9788413581224.html" target="_blank">Generació C. Conviure amb la pandèmia</a></i>. <a href="https://bromera.com/?inici=1" target="_blank">Edicions Bromera.</a> <a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/53-el-nord" target="_blank">Col·lecció El Nord</a>. València. 2020</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://bromera.com/infantil-juvenil/el-nord/8183-generacio-c-conviure-amb-la-pandemia-9788413581224.html" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-4TqIO_ZS0Uo/X7oxdUMOGNI/AAAAAAAAJmo/udS-6S0Id9gj6z_he0B13nZzdIr35RlhwCLcBGAsYHQ/s320/generacio-c-conviure-amb-la-pandemia.jpg" /></a></div><p></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;">En ple 2020 ens trobem al mig d'una pandèmia de dimensions mundials. Des de les grans guerres que assotaren Europa, no ens havíem vist en una com aquesta i una sensació d'invulnerabilitat i seguretat s'havia assentat en les nostres consciències. Però de sobte, tot ha entrat en crisi: el sistema sanitari, l'economia, l'ecologia i la política. Tots els àmbits d'interacció social s'han vist trasbalsats per una situació per a la qual no havíem previst una resposta efectiva. </span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>I ací ens trobem, assetjats per un virus filòsof que </span><span>ens ha obligat a </span><span>trencar la normalitat i a qüestionar els llocs </span><span>comuns, com </span><span>fa </span><span>la filosofia, que ens ha obligat a</span><span> replanteja els problemes i a suspendre</span><span> les nostres creences i </span><span>maneres de viure, que les ha posades en crisi i les ha </span><span>tretes d’una normalitat acrítica. </span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Perquè, no ho oblidem, la normalitat prepandèmica no era tan idíl·lica com volem recordar. E</span><span>l planeta es trobava i es troba a la vora del col·lapse </span><span>sistèmic; desigualtats, concentració de la riquesa, </span><span>calfament global, superpoblació, consumisme </span><span>forassenyat, contaminació, indústria extractiva i </span><span>explotació desmesurada de recursos naturals. </span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;"><span>Si aquesta era </span><span>l’antiga </span><span>normalitat a la qual alguns volen tornar, potser ens ho hauríem de pensar.</span><span> Les situacions de crisi </span><span>ajuden a </span><span>reflexionar sobre el món en què vivim i sobre el món que volem. I aquesta és una oportunitat extraordinària per fer-ho. </span></span></p><p><span style="font-family: arial; font-size: large;">Per tot això n'estic segur que aquesta pandèmia marcarà la vostra generació, la dels i les joves adolescent que sereu coneguts com la Generació C, C de coronavirus. Perquè aquesta situació condicionarà la consciència amb què encarareu el futur i aquest llibre és una xicoteta contribució en la construcció d'una normalitat alternativa amb la qual construireu un món millor. </span></p><p><br /></p><p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-26109927903057092152020-08-08T17:29:00.007+02:002020-09-17T18:51:33.506+02:00Tertúlia a Ador<p><span style="font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-ZCjsE1SbwBA/Xy7EgP7up2I/AAAAAAAAI1I/oXBpmxg9AG4HtxyUPuyW6On4ua-Rc8iHQCLcBGAsYHQ/s378/tertulies%2Bliteraries.jpg" style="clear: left; display: block; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="273" data-original-width="378" src="https://1.bp.blogspot.com/-ZCjsE1SbwBA/Xy7EgP7up2I/AAAAAAAAI1I/oXBpmxg9AG4HtxyUPuyW6On4ua-Rc8iHQCLcBGAsYHQ/s0/tertulies%2Bliteraries.jpg" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;">Les tertúlies literàries són una modalitat de lectura en grup que ameren i estructuren el País literari en què vivim. Per llibreries grans i menudes, biblioteques de poble i de ciutat o, fins i tot, cafès i locals privats de colles i agrupacions socials, grups de persones es reuneixen per llegir i comentar llibres acordats prèviament. </span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">El passat dijous 6 d'agost em van convidar a la tertúlia d'Ador, un poble encantador de la Safor amb unes vistes </span><span style="font-size: x-large;">impressionants </span><span style="font-size: x-large;">sobre la vall que arriba a la mar. El grup havia decidit llegir <i>L'infinit a les teues mans</i>, tot i que es tracta d'una novel·la juvenil, però la curiositat i les ganes d'aprendre van poder amb les reticències dels tòpics sobre les categories literàries en que solem tancar les obres. </span></p><p><span style="font-size: x-large;">De fet, podríem afirmar que no llegim llibres, sinó que fem lectures,</span></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-xrGrhKiNBys/XYdL3bKbw_I/AAAAAAAACf8/XQASi8bwHSMkb2ch_DcLXAWUYkcoDPbRQCPcBGAYYCw/s581/L-infinit-a-les-teues-mans.gif" style="clear: right; display: block; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="581" data-original-width="369" height="372" src="https://1.bp.blogspot.com/-xrGrhKiNBys/XYdL3bKbw_I/AAAAAAAACf8/XQASi8bwHSMkb2ch_DcLXAWUYkcoDPbRQCPcBGAYYCw/w236-h372/L-infinit-a-les-teues-mans.gif" width="236" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;"> perquè l'horitzó hermenèutic sempre és personal i qualsevol obra és rebuda des de les circumstàncies específiques de lectura que aportem. Per això, encabir les obres dins de categories com literatura juvenil o adulta, de dones o homes, ciència ficció o històrica, és una convenció que, massa vegades, dificulta més que facilita la lectura. En aquest sentit, contrastar lectures en grup, com es fa a les tertúlies literàries, enriqueix la visió personal i aporta elements variats amb els que no comptarien sense aquestes aportacions. Com diu Emilio Lledó, la lectura ens acosta a la mirada de l'altre i en aquest cas no és sols el llibre el que ens mira, perquè també disposem de les mirades dels altres lectors i lectores. </span><p></p><p><span style="font-size: x-large;">A Ador em vaig trobar amb deu persones àvides de saber, amb una curiositat engrescadora i un criteri literari acurat i sense prejudicis. Rosa, Juanjo, Ferran, Pep, Itziar, Cristina, Àurea, Maite, Maria, Amparo i Rosa, havien llegit <i>L'infinit</i> i van opinar amb agudesa i precisió. La recepció de l'obra havia sigut molt diferent, i cada membre de la tertúlia explicava la seua lectura des de perspectives vitals alternatives; des dels seus 12 anys, Itziar va aportar el punt de mira adolescent, Ferran i Maite el dels mestres experimentats en el foment de la lectura, Pep i Juanjo el dels pares preocupats per l'educació digital dels seus fills i filles, Cristina i Àurea es preocupaven per la recepció de l'obra entre els lectors juvenils, Rosa assenyalava la recerca de la felicitat com a intenció última de l'obra i </span><span style="font-size: x-large;">Amparo i Rosa </span><span style="font-size: x-large;">interrogaven sobre la veracitat dels personatges. Maria va aportar l'experiència de la traducció al castellà de l'obra. Els comentaris van ser molt més variats i el conjunt va aportar una lectura coral travada des de visions complementàries totalment diferents a la inicial de què tots partíem. </span></p><p><span style="font-size: x-large;"></span></p><div class="separator" style="clear: both;"><span style="font-size: x-large;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-JF1UKgNUk3c/XbclLH2REJI/AAAAAAAAClM/Kol40B-H_IMFVhPVfLXaFABnIXfjKy1MwCPcBGAYYCw/s210/epicur.jpg" style="clear: left; display: block; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em; padding: 1em 0px;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="156" src="https://1.bp.blogspot.com/-JF1UKgNUk3c/XbclLH2REJI/AAAAAAAAClM/Kol40B-H_IMFVhPVfLXaFABnIXfjKy1MwCPcBGAYYCw/s0/epicur.jpg" /></a></span></div><span style="font-size: x-large;">Seguint les recomanacions epicúries, vam fruir d'un Jardí de plaers mesurats i enriquidors, </span><span style="font-size: x-large;">com va suggerir Rosa.</span><span style="font-size: x-large;"> Vam llegir i vam contrastar lectures, vam parlar i vam beure, vam menjar entre amics i amigues sota un sostre d'estreles i un llevant bressolador mentre la conversa fluia sense obligacions. La vall de la Safor ens va oferir totes les condicions i la resta ho vam posar nosaltres, un grup de lectura que va reforçar amb l'amistat el plaer de la lectura. Llegir és un plaer, sí, i contrastar la lectura amb les nostres amistats reforça aquest gust amb l'alegria de compartir i de crear vincles de comunitat i estima. </span><p></p>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-68655149961301598842020-07-24T17:55:00.001+02:002020-10-21T16:05:38.392+02:00Llegir<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://1.bp.blogspot.com/-bmdfYjgbe4s/XxsCX4qe0tI/AAAAAAAAIu4/eRn444GIAs0yYAlJDEus4ky0lRNH0BWGQCLcBGAsYHQ/s1600/errata.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="609" data-original-width="397" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-bmdfYjgbe4s/XxsCX4qe0tI/AAAAAAAAIu4/eRn444GIAs0yYAlJDEus4ky0lRNH0BWGQCLcBGAsYHQ/s320/errata.jpg" width="208" /></a></div>
<span style="font-size: large;"><div><span style="font-size: large;">Aquest article ha estat guardonat amb el tercer <a href="https://fundaciobromera.org/novetats/pilar-alfonso-guanya-el-premi-llegir-2020/">premi Llegir</a> 2020 de la <a href="https://fundaciobromera.org/">Fundació Bromera per al Foment de la lectura</a>. </span></div><div><span style="font-size: large;"> </span></div>Rellegir un intel·lectual europeu com George Steiner, lector empedreït dels clàssics i dels moderns, és una oportunitat engrescadora. Perquè, com diu el nostre autor a <i>Errata </i>(Arcàdia), un clàssic és aquell que "<i>ens llegeix</i>", que ens "<i>interroga</i>" cada vegada que ens acostem a ell, que ens obliga a re-imaginar-nos seriosament, cara a cara, sense concessions. </span><br />
<span style="font-size: large;">En aquest llibre, subtitulat <i>Una vida a examen</i>, l'autor fa un repàs de la seua trajectòria vital i professional que sedueix des de les primeres pàgines per la sinceritat descarnada, absent en tot moment de pretensiositat, però carregada d'una erudició i una saviesa difícils de trobar entre la intel·lectualitat actual. El repàs pel món de la literatura, de la música, de l'art, és exhaustiu i ferm, guiat per un criteri personal forjat a través d'una educació clàssica que no ha pogut, ni volgut, abandonar al llarg de la seua vida. Aquesta exercici de memòria es converteix en un diàleg sobre la mort i l'amor, l'amistat i l'educació, la llengua i la paraula. ´</span><br />
<span style="font-size: large;">Amb tot, la reivindicació de la lectura com una activitat personal, única, irrepetible, és un dels temes que vertebra l'obra i guia el criteri hermenèutic que converteix aquesta activitat en una tasca acumulativa, comprensiva i autocorrectora. Llegir sempre és enfrontar-nos amb nosaltres des de perspectives històriques, personals i vitals diferents, i com que aquestes circumstàncies canvien, qualsevol relectura esdevindrà una "nova" lectura, un nou descobriment, un enriquiment vital i personal únic i intransferible. </span><br />
<span style="font-size: large;">De la mateixa manera, qualsevol traducció es convertirà en una reescriptura alternativa del text original, en una obra nova que ens parlarà des d'una altra llengua i una altra situació. </span><br />
<span style="font-size: large;">Steiner era un políglota convençut, educat en tres llengües, francés, anglés i alemany, no considerava cap d'elles "primera" o "materna" i es manejava amb elles amb la mateixa desimboltura, fins al punt de considerar-se "nadiu" en totes elles. No considerava estranya la seua condició bilingüe o trilingüe i afirmava que moltes cultures mantenien aquesta condició que enriquia el seu substrat cultural. Des d'aquest multilingüisme reivindicava la íntima unió entre llenguatge i món, entre idioma i comprensió de la realitat, i per això afirmava que la "mort d'una llengua, és la mort d'un món". Amb una actitud tolerant i oberta, respectuosa amb la diversitat lingüística i des de la reivindicació d'una Babel mítica que dona sentit a la manera humana d'imaginar el món a través del llenguatge, el nostre intel·lectual responia a tanta intransigència lingüística que, des de la defensa d'un monolingüisme de llengua dominant (ja fora anglés o espanyol) menyspreava els idiomes minoritaris. </span><br />
<span style="font-size: large;">Nosaltres podem continuar els ensenyaments d'Steiner: hem de llegir, i hem de fer-ho en totes les llengües que siguem capaços, perquè l'idioma és una font de riquesa i de comprensió, personal i social. Però com a parlants d'una llengua minoritzada, clarament discriminada socialment i política, acostar-nos a l'experiència lectora des de la llengua pròpia d'una manera integradora i oberta significa reivindicar un món complex i únic, nostre. Llegir en valencià és tan important com parlar-lo i escriure'l, perquè llegir significa viure a la nostra manera, interrogar-nos com a comunitat i poble des d'un rerefons cultural i històric únic, i renunciar a aquest patrimoni cultural és una manera més de morir que no ens podem permetre. </span>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-2135249033701830019.post-35124729256673594042020-06-23T11:55:00.001+02:002020-06-23T11:55:09.091+02:00El infinito en tus manos<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://1.bp.blogspot.com/-8GTdz0jpLBw/XvHQ7G6qugI/AAAAAAAAIVk/MqfFzPR5ta0TpCfuc-YA8uCKkc2UM85qQCK4BGAsYHg/s397/el-infinito-en-tus-manos.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="397" data-original-width="252" height="320" src="https://1.bp.blogspot.com/-8GTdz0jpLBw/XvHQ7G6qugI/AAAAAAAAIVk/MqfFzPR5ta0TpCfuc-YA8uCKkc2UM85qQCK4BGAsYHg/s320/el-infinito-en-tus-manos.jpg" /></a></div><font size="5">La traducció al castellà de L'infinit en les teues mans ja està a les llibreries! L<a href="https://algareditorial.com/3327-algar-joven" target="_blank">'editorial Algar</a> ha publicat <a href="https://algareditorial.com/algar-joven/8057-el-infinito-en-tus-manos-9788491423744.html" target="_blank">El infinito en tus manos</a>: </font><div><font size="5"><br /></font><div><font size="5"><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: OpensansRegular;">Atena y sus amigos se han pasado el verano enganchados a la pantalla del móvil, pero se acaban las vacaciones y tienen que empezar el instituto. Aunque compaginan los deberes y los exámenes con los </span><em style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: OpensansRegular; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;">whatsapps</em><span style="background-color: white; color: #666666; font-family: OpensansRegular;"> y las redes sociales, Atena empezará a replantearse la información que sube a Internet cuando sus cuentas sean invadidas por comentarios groseros e insultantes de la mano de un usuario desconocido: «@infinitooo_». La joven intentará descubrir quién es el misterioso acosador y, afortunadamente, no estará sola.</span></font><p style="background-color: white; border: 0px; box-sizing: border-box; color: #666666; font-family: OpensansRegular; font-stretch: inherit; font-variant-east-asian: inherit; font-variant-numeric: inherit; line-height: inherit; margin: 0px 0px 1em; min-height: 1px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><b style="border: 0px; box-sizing: border-box; font-family: inherit; font-stretch: inherit; font-style: inherit; font-variant: inherit; line-height: inherit; margin: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><font size="5">Incluye una guía didáctica con consejos para hacer un buen uso del teléfono móvil, así como algunas actividades y propuestas para trabajar en clase.</font></b></p></div></div>Enric Senabrehttp://www.blogger.com/profile/03839410740973845940noreply@blogger.com0