6/29/2022

És l'hora de l'educació. Acabem fartes!


El professorat acaba el curs molt cremat. Ha estat un any difícil; amb mascaretes, incerteses, avís de nova llei i nous currículums que no arriben mai, horaris adaptats i esforços extra per integrar l'alumnat amb seqüeles d'una pandèmia que sembla haver-nos deixat però continua ben present. Amb aquest panorama, Marzà ha transitat a ocupacions més urgents i ha estat substituït per Raquel Tamarit, a la qual s'han dirigit els sindicats educatius per exigir unes mesures que són imprescindibles per mantenir la qualitat educativa.

La FECCOOPV ha organitzat una concentració a les portes de la

Conselleria d'Educació amb un reguitzell de reivindicacions que mostren la necessitat de solucions a problemes que poden anquilosar-se i posar en risc el sistema educatiu valencià, mentre, l'STEPV ha plantejat a la

Consellera un pacte per a negociar aspectes d'ensenyament públic no universitari i d'ensenyament privat concertat.

Les seues reivindicacions coincideixen en exigir una baixada de ràtios, que és una d'aquelles coses que no hauriem d'haver oblidat mai dels temps de pandèmia. Passem pàgina massa ràpid i no aprenem d'aspectes que, en temps d'adversitats, s'han mostrat efectius. La reducció d'alumnat per aula, degut a l'alternança en l'assistència i al reforç de personal

covid, ha mostrat que l'atenció individualitzada ajuda a conciliar la diversitat i col·laborar en un aprenentatge personalitzat amb més garanties d'èxit. Però de seguida s'ha volgut oblidar i l'eliminació del professorat de recolzament ha tornat als 30 alumnes per aula i a les mateixes dificultats per posar en marxa les recomanacions que la mateixa Conselleria exigeix en sentit teòric a través de la legislació i impedeix en la pràctica per la seus dotació material i personal. Per això aquest aspecte s'ha de veure reforçat amb més recursos de personal i augment d'inversió educativa.

Un altre aspecte en què coincideixen és en la reducció de la burocràcia als centres, aspecte aquest que facilitaria la funció educativa per tal de centrar-se en l'important, atendre l'alumnat de manera directa i efectiva.
L'actualització salarial del personal docent és també una

reivindicació comuna i lògica en l'actual context d'inflació desbocada. No es pot exigir als treballadors i treballadores que paguen els plats trencats de l'absència d'una política de contenció de l'augment dels preus de l'energia i altres productes bàsics.
La dignificació de les tutories és una reivindicació de la FECCOOPV que, de segur, serà assumida per la resta de sindicats, perquè si una de les ocupacions dels i les docents ha vist augmentada la dedicació necessària és la de tutoria. Seria de justícia que es reconeguera a efectes econòmics i/o de reducció d'altres càrregues laborals per tal de recompensar i facilitar aquesta dedicació vital en el nou context educatiu.
La no imposició obligada dels àmbits, és també un aspecte que la Conselleria hauria de replantejar-se. Parlant des de la convicció i el compromís amb la innovació educativa, hem d'afirmar que aquesta s'ha de construir des de baix, motivant i incentivant el professorat innovador i estenent i facilitant la implantació d'aquestes innovacions, i no des de la imposició des de dalt, que només genera malestar i efectes més perniciosos que positius.
A aquestes reivindicacions hem de sumar mesures per millorar les condicions de treball dels tribunals d’oposicions, introduir als centres educatius les figures d’educador/a social i de contenció, la reducció de càrrega lectiva del professorat major de 55 anys o la reducció de jornada per interès particular, entre d’altres reivindicacions.



L'STEPV afegeix l'augment de la presència del valencià com a llengua vehicular en el sistema educatiu, un aspecte que després de la introducció del plurilingüisme és vital per la supervivència de la llengua i un pacte d'estabilitat per al professorat interí, que també es presenta com a necessari en l'actual context de revisió de l'accés a la funció pública, les incerteses que genera i els possibles efectes no prevists que puga tindre.

Aquestes mesures són compartides per la majoria de treballadors i treballadores de l'ensenyament i representen un crit d'ajuda per tal de salvar el sistema educatiu valencià. Si realment es creu en polítiques d'esquerra, s'ha de prioritzar l'educació i la sanitat pública, i aquestes són propostes que haurien d'anar en la línia política de l'actual govern del Botànic i de la Conselleria d'Educació. Necessitem il·lusionar la ciutadania, aportar propostes que ens ajuden a creure en la política com una activitat transformadora, només d'aquesta manera s'aconseguirà parar la dreta i les propostes reaccionaries que proposa.