9/28/2017

La Revolució simbòlica

Fa uns dies Joan Burdeus batejava a Núvol el Procés català com La revolució postmoderna. L'article i el concepte em van fer pensar perquè en principi no soc amic de l'etiqueta postmoderna, però la descripció de Burdeus tenia sentit i ajudava a comprendre un moviment que ha suposat una nova manera de protestar i d'enfrontar-se a un poder impassible.
En aquest sentit, jo preferiria batejar el Procés català, amb dret a decidir, referèndum i independència, com la primera Revolució simbòlica. Si ens fixem bé, el moviment impulsor d'aquest Procés és clarament Transversal políticament i social, perquè abarca des de la dreta burgesa ben situada econòmicament  del PdCat fins l'esquerra perroflauta i alternativa de la CUP, aspecte absolutament nou dins de la història dels moviments transformadors i revolucionaris. També és transversal en sentit
generacional, perquè ha barrejat en la mateixa reivindicació a gent gran i joves estudiants de secundària. A més ha estat un moviment pacífic i contingut, que ha fugit d'un enfrontament directe amb les forces de seguretat malgrat les provocacions que han patit. Després, una bona part de la lluita s'ha jugat a les xarxes socials, amb diferents batalles dialèctiques que ha guanyat l'enginy independentista habitualment. També s'ha jugat una partida estratègica als mitjans de comunicació i les cancelleries estrangeres, que s'ha saldat amb diferents resultats, però que ha reforçat la raó política dels independentistes, en la mesura que els mitjans i polítics espanyols, amb honroses però minses excepcions, estaven perduts. I, per fi, ha estat un moviment polític, escenificat al Parlament català, que ha volgut mostrar la força de les institucions per canviar democràticament una situació d'injustícia legal i efectiva.
El moviment ha fugit de convocar vagues generals que afectaren el sector industrial, ha tranquil·litzat l'empresariat i ha permés la ciutadania continuar la seua vida normal amb l'afegit de la lluita simbòlica indepe en forma de manifestacions, piulades, articles i signatura de manifests diversos. Ha estat un moviment tranquil, que se sabia amb la força de la raó i el temps al seu favor, que ha buscat guanyar la partida per la força de l'argumentació i no per la de la força fàctica del poder policial punitiu. Potser perquè els seus recursos no eren els de la força, o potser perquè realment han cregut que amb la força del raonament es podia guanyar una guerra democràtica. Realment aquest moviment català ha obert una nova manera de reivindicar més civilitzada, profundament democràtica i clarament dialogant. Ha estat un moviment ciutadà, que ha volgut lluitar amb les armes de la convicció i del convenciment.
Si Marx alçara el cap faria una predicció ben clara, aquest moviment s'ha situat en un terreny
purament ideològic i té la batalla perduda davant d'un poder efectiu, econòmicament i policial, i està condemnat al més absolut fracàs. I més si pensem que el moviment indepe té al seu davant l'Estat Espanyol, un poder poc acostumat al raonament i més habituat a la patada a la porta i el NO irreflexiu com a resposta. La Revolució simbòlica durarà fins que se li acaben els símbols a l'Espanya Grande i Una, però gens Lliure, i els seus recursos ja es veu els que són. S'acaben aviat. 
Si no fora perquè...
Potser el sistema productiu, amb una globalització instal·lada de manera efectiva, afavoreix una dissolució de les fronteres clàssiques i juga contra Estats antiquats i inoperants de factura pre-industrialista. Potser en aquest sentit, la revolució simbòlica catalana camine en la direcció que el capitalisme postmodern apunta, i en aquest sentit, podria estar destinada a guanyar la partida amb les armes ideològiques, perquè la base productiva ja fa temps que ha declarat la independència d'un nou Estat a una Europa sense fronteres per al Capital.
 

5 comentaris:

Hector ha dit...

Simbólica. Interesante. Yo la veo narcisista, reaccionaria y pequeño burguesa. El gran capital catalán amenaza con poner domicilio fiscal en Madrid. Los trepas del estado ahora piden una colecta entre los subditos para pagar las costas de sus deseos de democracia, a escote se dice. Los medievalistas están en auge, se ve en esas ceremonias bajo la Iglesia donde se aman y dan "la paz" los facistas y los independentistas recibiendo las bendiciones del cielo y su admonición (entre medio, la masa desprecible que carga con la codicia de los capilistas - le llamn crisis - está dispuesta a cambiar de amo, pero no a desturirlo. Hay una "barreja" de independencia, libertad, democracia, nacionalismo, mesianismo, republicanismo, y demás, que me recuerda las "primaveras árabes" aquellas revoluciones que acabaron mayoritariamente ¿en qué?. El simbolismo está muy bien, es un movimiento literario y artístico posterior al romanticismo, que yo sepa, que no consiguió nada, excepto transformarse en surrealismo para escapar de algún modo al nacionalismo y patrioterismo de la primera guerra mundial. Cuando pienso en Hegel y su dialectiva del amo y el esclavo me pregunto dónde está el sacrificio y la sangre en todo esto, es decir, dónde está la realidad y no la idea. La negatividad ha de haberselas con el principio de realidad ( los intereses materiales ), si no hay resistencia no es más que un sueño: reino del inconsciente y de los símbolos. Los terroristas vascos, tan asesinos, estaban más cerca de la honestidad que todo este juego de imágenes y emociones, aún así, camusianamente, estaban equivocados, para ser honestos y justos debieran haberse inmolado en su acto a lo suicida.

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Por ser el capitalisme actual està independitzan-se de les fronteres, jo diría més, les fronteres li molesten i són un entrebanc per al seu afany globalitzador. Pot ser açò afavorisca la revolució simbòlica catalana. Sí, pot ser. Un bon anàlisi sense etiquetes.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo, que per la meua història personal no defense el referèndum i per motius que per seguretat col·lectiva amagaré et dic que estic completament d'acord amb tu en el tema de fons, estem, després de la Història de l'amo, des de la prehistòria, l'home capitalista des de la modernitat en l'home del discurs esquizofrènic-histeric, és a dir, l'aparició de la realitat simbòlica, i aquest nou paradigma fa guerres, de ben segur, com en tota la Història, però les ha fet, gràcies a la xarxa d'Internet i la química del cervell, simbòliques, hem après dels paons a dirimir les seues diferències amb un ball simbòlic, en aquest cas amb la paraula.

Vicent Adsuara i Rollan

Enric Senabre ha dit...

En fi, Hèctor, baix el llenguatge messiànic i altisonant que utilitzes s'amaga el mateix defecte que critiques, un simbolisme exacerbat. Però que és la filosofia i la lluita ideològica si no és simbòlica. Allò que critiques és el que jo veig més interessant del moviment polític català, la novetat, el pacifisme, l'argumentació. Que serà poc per generar un canvi? Potser, o potser iniciem un nou cicle polític, qui ho sap?
Gràcies Mari Carmen pel teu comentari, amb el tema de les fronteres hem de pensar que aquest moviment polític va a la contra d'aquells que volen alçar murs, perquè l'estat català, serà un estat sense fronteres visibles, sense exèrcit, un estat del segle XXI.
Tant de bo, Vicent, ens mantinguem en el terreny de la paraula, com bé dius, encara que les hordes de policies i guàrdia civils van ben armats amb tota la parafernàlia repressora. Serà una lluita desigual, en la que espereme que, per una vegada, guanye la paraula.

Hector ha dit...

Jo no suscribix l´idea de que el llenguatge es la casa del ser. Alló simbólic no es la realitat. En lo simbólic també està la violència que substitueix la cosa per la paraula. La revoluciò simbólica de la que parles es efectivamente, encara que no ho cregues, violència, una redistribuciò dels significants i els significats que ha de manifestar-se tard o prompte. La constituciò d´un estat no te res a vore en la llibertat, si no en la propietat. Els conflictes per la propietat els tenen els propietaris. Imagine que van a canviar moltes coses, de moment, en aquesta festa de la democràcia, no han aparegut els Leopard 2A4. Ja vorem. Compulsió de repetició.