9/08/2016

Censura a Facebook

L'article que podeu veure encapçalant aquesta entrada i que podeu trobar ací, un article ben interessant sobre la manera com els homes viuen els avanços en els temes d'igualtat, ha sigut censurat per Facebook.

Però no ha sigut censurat pel tema que tracta, no, pel que sembla les normes comunitàries de Facebook restringeixen l'exhibició de nus, i la visió dels pits de les Femen que il·lustren l'article entra en aquesta condició. L'avís és inapel·lable, o elimines l'entrada o no accedeixes a Facebook, sense embuts, sense opció de rèplica.
La veritat que ja sabia alguna cosa d'aquestes condicions, per mares a les que els han censurat fotos donant de mamar, o per altres usuaris que han denunciat aquesta criminalització dels pits de les dones. Si bé quan t'afecta directament t'indigna més, si cal.
Però més enllà del cas concret, el fet em fa reflexionar sobre la imposició d'una moral particular (una moral hipòcrita, retrògrada, mecànica en aquest cas) a un àmbit públic en general. Les normes morals que Facebook adopta han de ser seguides per tots els membres que accedeixen a la comunitat, a fi de comptes, i és una cosa que no podem oblidar, estem a casa seua i per això acceptem les condicions legals quan accedim a la xarxa social. Malgrat tot, no deixa de ser una manera intolerant i autoritària d'imposar una determinada visió de les relacions entre persones que no deixa lloc a la discussió ni al debat.
A més a més, aquests criteris s'imposen de manera automàtica, mecànica, a través d'un algoritme. La moral de Facebook no avalua, només identifica i sanciona, sense contextualització. Evidentment que el fet de ser un algoritme el qui aplica els principis morals no eximeix l'empresa de responsabilitat. A fi de comptes els algoritmes són programacions fetes per humans, i reflecteixen la moral curta de mires, reaccionària i masclista dels propietaris de Facebook.
I tornem al primer punt que hem comentat, Facebook és una empresa privada i sembla tenir dret d'admissió, aspecte que aplica sense remordiments; o t'adaptes o no pertanys als nostres. Fins ací, poc tenim a dir, a no ser que Facebook s'entenga com un servei públic, com un mitjà de comunicació lliure que permet l'expressió d'idees, inquietuds, sentiments, etc. Cosa que, evidentment, no és, tot i que de vegades ens ho vol fer creure.
I el problema és que ens ho creiem, que tenim la sensació que l'Internet és totalment lliure, és una mena d'àgora virtual en la que interaccionem sense traves. Però la realitat és que l'accés a internet és privat, ho fem a través d'empreses de telefonia que poden limitar i restringir la navegació (com passa a la Xina, per exemple) i a través de plataformes com Facebook, Twitter, Instagram, etc.. que imposen les seues normes de manera unilateral. La majoria dels usuaris de Facebook sabem aquestes coses de manera difusa, però confiem que podrem escapar a elles, que a nosaltres no ens afecten, que nosaltres dominem el mitjà, però no és així. I ens n'adonem quan ens passen coses com aquestes, més freqüents del que creiem. I jo era d'aquest grup que creia poder dominar Face. Ara m'he quedat fora de joc i la qüestió exigeix una reflexió més serena. Paga la pena continuar en Face sabent que he d'acceptar unes normes que no compartisc? No estic col·laborant d'aquesta manera a difondre unes normes morals que em semblen contraproduents, discriminatòries, retrògrades i hipòcrites? O he d'abandonar aquesta plataforma i buscar espais més lliures i sans?
En aquestes estic, i vosaltres què en penseu?


14 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo el que pense, mira, ara t'ho diré si puc, els esdeveniments dels jihadistes han fet que la figura de la blasfèmia torne al món, és positiu o negatiu? No ho sé, el que sí sé és que cal posar límits, ara l'aparició d'uns cossos nus, si no estan en posició d'odi, si representen la Dona, les dones o l'Home d'una manera ben feliç, jo crec que no deuen estar prohibits.
Jo fa un temps a una persona de la que no diré el nom i en contestació a uns insults vaig posar la foto del meu penis erecte, amb un article, no me'l van censurar, però potser eren altres temps i abans de l'aparició de la blasfèmia.
La pregunta és: Cal que posem límits a la vida? a la Història? o tenim un creixement moral i ètic infinit? El que es diu deconstrucció o dialèctica.

Enric Senabre ha dit...

Estic d'acord amb tu, Vicent, no és el mateix un cos nu net i sense intencions ofensives, o amb intencionalitat política (com és el cas) que un cos utilitzat per ofrendre, i el problema és aquest precisament, que les normes de Facebook criminalitzen el cos en general sense distincions. NO hi ha criteri moral, només aplicació d'un mecanisme basat en creències reaccionàries i estretes de mires.

Lluís ha dit...

Hola, jo ho tendria clar, buscaria altres plataformes (encara que no siguen tan populars com aquesta) que en deixaren expressar lliurement la meua forma de pensar on no existisca tanta censura, simplement perque apareguen un pits... Un abraç.

Anònim ha dit...

En la meua opinió pots mostrar al mon la teua oposició a aquesta llei que fa que no pugues publicar a Facebook un article amb aquestes característiques, però podries haver pensat en coses com aquestes abans d'acceptar la seua política de privacitat.
MGM

Anònim ha dit...

Jo pense que es veritat que Facebook te com un dret d'admissió on si no obsedeixes a les bases que te imposen abans de descarrega-ho, te poden censurar o inclús esborrar-te el teu compte de Facebook.

Peró si estem em ple segle XXI no te que hi haver cap censura, ja que som lliures a expressar-nos, si una persona publica una cosa que no te hi agrada, bloqueges lo que a publicat, així, no te apareixerà, però no talles el seu dret a expressar-se per que pot haver gent que si este a favor o li agrade lo que a publicat.

Per altra part com ja sabem, Facebook bloqueja totes les publicacions on apareixen pits de dones, Peró si bloquegen el de les dones, per que no el dels homes? Per que alguna gent no pensa que pot ser que excite? Jo pense que si les dones no poden pujar fotos del seus pits, si elles volen, els homes tampoc, ja que això seria hipocresia, i homes i dones tenim els mateixos drets.

Com a conclusió, pense que Facebook te la fama que te gracies als usuaris que som nosaltres, així , tots nosaltres deuríem eixir i trobar una altra xarxa social on si que ens deixen expressar-nos amb llibertat i sense cap 'dret d'admissió'.
RAS

Anònim ha dit...

Això em fa reflexionar el masclisme que hi ha a la societat. No es deuria esborrar cap article sense mirar la contextualitat per a vore si l'article pot ser roin o no. Les pàgines estan plegades d'homes sense camiseta i això no és exhibicionisme però si una dona, sent qui dona el pit als fills al nàixer, són les mateixes que rebrem el despreci.
Jo pense que quan entrem a una pàgina com Facebook, avanç de registrar-nos ens fan acceptar unes condicions que imposen ells on posa tot el que esta prohibit i de la manera que es deuria utilitzar la pàgina sense donar-nos l'oportunitat d'expressió sempre que respectem als altres.Això ens lleva a qüestionar-nos si realment pensem el que volem o només el que els informàtics volen que pensem.

SLG

Anònim ha dit...

La meua opinió és que es deuria de revisar tot aquest contingut una vegada els logaritmes que s’encarreguen d’ identificar tot el contingut no permés identifiquen una foto o un text ( com a il·lícit) perquè poden tindre molts significats i no tots roïns.
ARP

Anònim ha dit...

En la meua opinió, tú quant aceptes la política de privacitat ja sas lo que pots o no publicar, perque Facebook te pot borrar una foto o directament el teu conte soles per ixir parts del cos. Hui en dia estem en un món que és lliure expressar la teua opinió com tu vuigues, ami personalment no me pareix bé que censuren una foto sense mirar primer el context i lo que vol expressar com per exemple en la que ixen dones protestant per la igualtat de homes i dones,i ho demostren ensenyant els pits l'associació "Femen" , si al contrari no vols que te aparega alguna publicació pues bloquetges,pero no lleves la seua llibertat a expressar lo que pensa.
Això demostra que Internet no sempre es lliure per publicar el que vols,sino sols el que la página o red social te deixa.
ARU

Anònim ha dit...

En la meua opinió, si tot el mon pujara a Internet el que vol pot molestar a altres persones o perjudicar a altes persones o el que siga, per aixo esta la política de cada xarxa social.Per tindre regles, perquè sense regles podria ser un caos per altra part que censuren algunes coses sense ninguna raó no me pareix be.
MSB

Anònim ha dit...

Aquest article me pareix molt interessant ja que te fa plantejar-te varies qüestions, com ara mateixa: què faig?, m'he elimine el compte en Facebook per el fet de que aquest no esta acceptant a les persones que estan lluitant per la igualtat entre homes i dones? Tindria que fer-ho, però primer Facebook tindria que parar-se a pensar abans de censurar fotos que no estan pujades perquè ells o elles vuiguen lluir el seu cos, sinó perquè volen mostrar els seus valors.
En la meua opinió Facebook es tindria que fixar més en els continguts que volen reivindicar les persones, i no en que hi ha que censurar-lo per el fet de que vaja nua.
AVS

Anònim ha dit...

Jo pense que cadascú es lliure per a expressar la seua opinió i lliure de pujar el que vuiga, si tu no estas d'acord pues no fas cas però tenim q respectar les opinions de tots,sempre amb respecte, esta clar que hi han persones que publiquen fotos o comentaris que poden ser ofensius, aleshores Facebook te el permís de censurar la foto o eliminar el comentari ja que son les polítiques que tu aceptes quan et fas un conter de Facebook i tens que respectar-ho.

MAP

Anònim ha dit...

Per suposat, has de saber el que tu estas acceptant a l'hora de fer-te un compte de Facebook o qualsevol altra, i has de saber que també et poden censurar sense el teu permís una foto que has publicat, ja que pot ser que no siga adequada. Però també, fixant-se en la foto posada de les dones nues, pense que no havia de haver sigut llevada, ja que tu en ixa foto estas fixan-te en el contingut i el que vol significar i no vas a fixar-te només en els mugrons de les dones.
AAR

Anònim ha dit...

Aquets tema també em pareix mal a mi.
No atenc perque censuren a una xica nua, me dona igual si la foto te la finalitat revolucionaria o solamente perque ella vol.Hi ha una barbaritat de video maltratant als animals o imatgens de xiquets morir-se de fam.
Per exemple, en una ocasió, una mare pujá a facebook un video que apareixia ella donant de fumar al seu xiquet petit.Com dixen ficar ixes coses?
Les fotos de gent nua. Si la imatge es, per exepmle, contra el masclisme, perque censuren? Esa persona l'ha pujat amb un bon proposit no per a que la gente observe els seus pits.Encara que la pujara perque si, doncs que faja el que vulga, el seu cos, el seu problema.

ESB

Enric Senabre ha dit...

És molt interessant el fil de comentaris que s'han creat. I la veritat que el tema adquireix molts punts de mira. Teniu raó els qui recordeu que quan accedeixes a facebook dones el teu consentiment a les seues normes, i per tant, ara no tindria sentit queixar-se. Si bé, tots sabem que aquestes normes estan imposades sense massa debat, i això fa que tots les acceptem sense llegir-les massa, perquè no podríem canviar-les. Per això, aquestes haurien de ser molt obertes i tolerants, si es vol afavorir la comunicació i la convivència. Potser Facebook abusa de la seua condició de gran empresa i poca cosa podem fer de manera individual.
Per això és interessant el que diu algú d'unir-se i plantar cara o buscar una xarxa més lliure.
També parleu alguns de la necessitat de que una persona real, física, revisara els resultats de l'algoritme, i teniu molta raó. No podem oblidar que estem parlant de qüestions ètiques, i l'ètica és un assumpte molt humà, que no admiteix automatismes.
També dieu que tractant-se de qúestions polítiques, com el cas de Femen, no s'hauria de censurar el contingut, i també teniu raó en aquest aspecte, doncs la politica forma part de les nostres creences més profundes i s'ha de respectar en una societat democràtica.
És un tema candent aquest de la moral que la xarxa ens encomana i m'alegra veure la vivacitat dels comentaris.