9/24/2016

Incapacitat democràtica

Rita, Camps, Campos, Fontdemora, Rus, Fabra... i el llistat podria continuar profusament. Una legió de polítics corruptes que han governat el nostre xicotet País amb supèrbia i menyspreu, amb altivesa i superioritat moral. Els hem suportat vint i tants anys sense poder fer res més que plantar-los cara i testimoniar una oposició irritada i ineficaç, inútil.
Cap dels mecanismes previstos per aquest suposat sistema democràtic ha funcionat; ni el control parlamentari, ni les protestes ciutadanes, ni el control dels tribunals, ni les diferents institucions, síndics ni observatoris. Res ha funcionat mentrestant exercien la hipocresia arrogant del "nosaltres tenim la raó", "les urnes han confiat en nosaltres", "som els legitimats per governar" amb un cinisme que espantava. Des de la suposada superioritat moral de la missa setmanal i dels vots recomptats pontificaven sobre les injustícies dels rojos, la corrupció dels aturats i la malfaeneria dels funcionaris i treballadors en general. Mentre ells eren la reserva espiritual d'occident, els sanejadors de les arques públiques, els privatitzadors de l'eficiència.
A qui enganyava aquest discurs? Potser als seus, potser a nosaltres fins i tot, però la veritat no era la qüestió, només es tractava de mantenir les aparences i difondre una mena de discurs encoratjador, com el dels entrenadors abans d'un partit que saben van a perdre. Però no podíem fer res, els mecanismes de control han resultats ineficaços, inútils i, fins i tot, còmplices. Sense periodisme crític, amb jutges simpatitzants ben col·locats als llocs clau, una oposició acomplexada i una ciutadania desmoralitzada i apàtica podien continuar el seu passeig triomfal per l'enriquiment personal, el dopatge polític i l'abús generalitzat.
Han hagut de podrir-se internament, d'esmolar els ganivets entre ells i de lluitar com gossos famolencs per les comissions a repartir. Han hagut de ser ells mateixos els qui s'han denunciat, gravat,
publicat i delatat les seues pràctiques manifesseres i corruptes. Han hagut de ser els Benavent, Grau, Alcon i altres els que han destapat la gran conxorxa, la vergonya institucionalitzada i la corrupció matussera i descarada, però al mateix temps invisible per als encarregats de vigilar i denunciar.
No podem estar contents, no podem apuntar-nos la victòria, no podem estar satisfets, perquè tots els sistemes de control han fallat i, com que no s'han reformat, tornaran a fallar. No hem solucionat el problema, no hem desterrat la corrupció, no hem donat el càstig merescut, només hem assistit impàvids a un ajustament de comptes entre una màfia política que ha trencat palletes internament. Però ja sabeu, a "capo" mort, "capo" anomenat, i a la feble democràcia a la què vivim és ben fàcil fer-se amb el control del negoci.

9/08/2016

Censura a Facebook

L'article que podeu veure encapçalant aquesta entrada i que podeu trobar ací, un article ben interessant sobre la manera com els homes viuen els avanços en els temes d'igualtat, ha sigut censurat per Facebook.

Però no ha sigut censurat pel tema que tracta, no, pel que sembla les normes comunitàries de Facebook restringeixen l'exhibició de nus, i la visió dels pits de les Femen que il·lustren l'article entra en aquesta condició. L'avís és inapel·lable, o elimines l'entrada o no accedeixes a Facebook, sense embuts, sense opció de rèplica.
La veritat que ja sabia alguna cosa d'aquestes condicions, per mares a les que els han censurat fotos donant de mamar, o per altres usuaris que han denunciat aquesta criminalització dels pits de les dones. Si bé quan t'afecta directament t'indigna més, si cal.
Però més enllà del cas concret, el fet em fa reflexionar sobre la imposició d'una moral particular (una moral hipòcrita, retrògrada, mecànica en aquest cas) a un àmbit públic en general. Les normes morals que Facebook adopta han de ser seguides per tots els membres que accedeixen a la comunitat, a fi de comptes, i és una cosa que no podem oblidar, estem a casa seua i per això acceptem les condicions legals quan accedim a la xarxa social. Malgrat tot, no deixa de ser una manera intolerant i autoritària d'imposar una determinada visió de les relacions entre persones que no deixa lloc a la discussió ni al debat.
A més a més, aquests criteris s'imposen de manera automàtica, mecànica, a través d'un algoritme. La moral de Facebook no avalua, només identifica i sanciona, sense contextualització. Evidentment que el fet de ser un algoritme el qui aplica els principis morals no eximeix l'empresa de responsabilitat. A fi de comptes els algoritmes són programacions fetes per humans, i reflecteixen la moral curta de mires, reaccionària i masclista dels propietaris de Facebook.
I tornem al primer punt que hem comentat, Facebook és una empresa privada i sembla tenir dret d'admissió, aspecte que aplica sense remordiments; o t'adaptes o no pertanys als nostres. Fins ací, poc tenim a dir, a no ser que Facebook s'entenga com un servei públic, com un mitjà de comunicació lliure que permet l'expressió d'idees, inquietuds, sentiments, etc. Cosa que, evidentment, no és, tot i que de vegades ens ho vol fer creure.
I el problema és que ens ho creiem, que tenim la sensació que l'Internet és totalment lliure, és una mena d'àgora virtual en la que interaccionem sense traves. Però la realitat és que l'accés a internet és privat, ho fem a través d'empreses de telefonia que poden limitar i restringir la navegació (com passa a la Xina, per exemple) i a través de plataformes com Facebook, Twitter, Instagram, etc.. que imposen les seues normes de manera unilateral. La majoria dels usuaris de Facebook sabem aquestes coses de manera difusa, però confiem que podrem escapar a elles, que a nosaltres no ens afecten, que nosaltres dominem el mitjà, però no és així. I ens n'adonem quan ens passen coses com aquestes, més freqüents del que creiem. I jo era d'aquest grup que creia poder dominar Face. Ara m'he quedat fora de joc i la qüestió exigeix una reflexió més serena. Paga la pena continuar en Face sabent que he d'acceptar unes normes que no compartisc? No estic col·laborant d'aquesta manera a difondre unes normes morals que em semblen contraproduents, discriminatòries, retrògrades i hipòcrites? O he d'abandonar aquesta plataforma i buscar espais més lliures i sans?
En aquestes estic, i vosaltres què en penseu?