4/02/2016

El biaix sexista del Muvim

Ha reobert l'exposició permanent del Muvim (Museu Valencià de la Il·lustració i la Modernitat), L'aventura del pensament, després d'un any i escaig tancada per raons gens explicades per l'anterior govern. És una boníssima notícia que vaig aprofitar aquest cap de setmana per tornar-la a visitar, perquè sempre he pensat que és una de les poques exposicions permanents que incorporen un sentit filosòfic, i també una de les primeres que va iniciar al nostre país una via divulgativa, educativa i lúdica alhora, de la història del pensament. Amb pocs fons, molta imaginació i una utilització intel·ligent i atractiva dels mitjans audiovisuals, aconsegueix explicar de manera clara i entenedora el procés històric que ens ha portat al present.
L'exposició no ha canviat quasi res des de la seua inauguració, i en aquesta reobertura han mantingut l'estructura i guió tal i com estava, supose que per raons econòmiques bàsicament, perquè alguns dels seus aspectes caldria actualitzar-los. Un d'aquests aspectes que necessita revisió és el del paper de les dones en aquesta aventura del pensament que ha estat la  modernitat. Podríem dir que un dels principals avanços d'aquest període històric ha estat la reivindicació de la igualtat entre homes i dones. Aquesta va sorgir de la mà de la Revolució francesa, des del principi pràcticament de la modernitat, juntament amb els drets dels homes i ciutadans que van tenir la rèplica immediata amb la Declaració de drets de la dona i la ciutadana d'Olympe de Gouges.
Bé, doncs a l'exposició la primera dona que apareix és a l'antepenúltima sala, concretament Marie Curie (quina sorpresa!) i col·locada davant del seu home (com no!). És cert, abans apareixen imatges de dones, algunes famoses, altres anònimes, però cap col·locada com un subjecte de canvi en aquest procés de modernització. La primera sala enumera, utilitzant el desdoblat genèric, això sí, homes i dones, un munt d'autors que han aportat idees, obres literàries, accions polítiques i científiques al procés de la modernitat i la Il·lustració, però cap dona apareix anomenada en aquesta narració. A les següents passa el mateix, fins i tot a les sales dedicades al període il·lustrat, on és una dona vestida d'època la que acompanya als visitants, però cap de les dones que van participar en aquest procés històric és citada. Quan arribem a les sales dedicades al segle XX, centrada en els avanços científics, la situació empitjora, ja que ací la ignorància del paper de les dones en els processos narrats és més evident, i per tant, la seua ocultació més culpable.
En resum, que l'exposició necessita una actualització igualitària urgent, perquè tal i com està plantejada, ignora i oculta el paper de les dones en la història de la humanitat i dona una visió als estudiants que la visiten sesgada i incompleta, afavorint d'aquesta manera la concepció tòpica de que poques dones van participar en processos importants de la història de la humanitat.

4 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

És una errada que caldria posar de manifest la creença en la poca importància de les dones en la Història, mira, les dones són una per una i en l'anonimat la meitat dels avenços de la Humanitat, el que passa és que és el baró, qui està al discurs de l'amo i del capitalista normalment, per qüestions de lloc en el paper sexual, qui treu tot el protagonisme a les dones, però no és que les dones no hi estiguen, en absolut no, clar que estan i caldria que aquesta idea quedara clara.
Mira, sense l'esquerra política la Història no s'haguera desenvolupat de cap manera, però no només al segle XX o al XXI sinó durant tota la Història, posant l'exemple en hòmens, si l'anònim Pere o Vicent Peris Magraner o Josep Sanchis i Soler no haguera a Alcoi fet la seua presa de postura cap al moviment obrer no haguera començat la revolució industrial a València, i com això o aquests noms inventats et puc anomenar a Empar Berenguer i Soler o Vicenta Sánchez i Peris, no, no són les dones qui porten la senyera dels moviments, però sense elles res no haguera estat possible en la Història, no sé si queda clar.

Vicent

Loles ha dit...

Les dones no han estat senyeres de moviments socials, artístics, científics? No coneixem només que una història, i si és ben cert que algunes dones han defugit el seu paper (Clara Schumann per exemple), això només ens indica fins a quin punt a les dones ens ha calat el pes o la inèrcia cultural, fent que es perpetue la mirada masculina arquetípica del món. Les dones també han estat ahí, enmig de tot, però invisibles. Cada dia ens sorprén el descobriment del paper d'una dona pionera en qualsevol camp. De vegades un paper heroic, si tenim en compte les dificultats afegides d'haver de lluitar contra corrent. Per cert, una altra manera d'ocultar el quefer de la dona en la història: restar-li importància a les tasques de cura de les persones i les llars que tradicionalment han estat en mans de dones i que avui reivindiquem com a tasca de tots i totes. Només ens semblen importants com a fites històriques els descobriments i les grans empreses humanes. No compta com a empresa humana el portar endavant la nutrició, la higiene, la salut, l'educació dels nens o la protecció dels majors. Serà només quan es generalitze als homes aquesta funció necessària que deixarem de considerar com a tasca menor la del manteniment, salvaguarda i transmissió dels bens humans, inclosos els de l'educació? Una ciència domèstica, o un art complexe d'allò domèstic s'anomenarà, ja veuràs.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

A veure si em puc explicar millor: Si el yin, allò femení, les dones, una per una, no-tot front al tot masculí del generalisme Home, si la dona Mary Smith, anglesa o americana no haguera treballat a les fàbriques de munició a la II Guerra Mundial el yang haguera triomfat, haguera triomfat la involució del yang, que no és que siga ni bona ni roïna, sinó que haguera portat al món a no passar la revolució tecnològica, la informàtica, l'atòmica i el món haguera romàs en una Edat Mitjana i volta a començar.
Jo sé que hi haurà gent que haguera volgut això, però el yin sap que l'Home ha de traspassar la barrera de la informàtica i de la química per a trobar-se.
Un altre exemple pot ser si una per una les mares de tots els hòmens del "símbol" els que figuren simbòlicament en la Història hagueren sigut diferents no hagueren sigut ells sinó uns altres qui hagueren estat amb la senyera dels canvis i de la Història.
Les dones són l'esquerra, els hòmens són el símbol, la part simbòlica i el major exemple amb el que em jugue l'amor de mi mateix en dir-ho és que Déu és dona, però simbòlicament és home.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

I una barreja d'ambdós, l'Innomenable que diuen els jueus, i no per manca de dret a pronunciar-lo sinó per manca de ¿? Déu, que és la suma de l'Home, les dones i llurs fills és el símbol sense símbol. D'ací la importància de les dones, que si fem una roïna lectura pot portar-nos a pensar que la gent que té aquesta idea no és amant de les dones, res més allunyat.

Vicent