9/10/2015

Carta al Conseller Marzà

Comencem el curs a Secundària, el curs de les propostes, del canvi, de la il·lusió en educació. Un curs esperançador en el què volem que les malifetes d'uns polítics miserables queden en el record d'un País al que han maltractat i ha sabut renàixer.  El conseller Marzà ha manifestat públicament que s'ha obert una nova etapa en educació, i tota la comunitat educativa ha rebut el seu anunci amb l'esperança i la il·lusió amb la què vam posar el vot a l'urna electoral i vam participar en multitud de manifestacions i propostes al llarg dels últims quatre anys.
Però queden moltes coses per fer, i les primeres accions del nou govern pel que fa a l'educació no tenen la
radicalitat que, potser, feia falta. I no parlem de parar la Lomce com han fet a Aragó, que al nostre País Valencià no és possible perquè la il·lustre consellera Català la va avançar convertint el País en laboratori de les polítiques educatives més neoliberals, sinó de mesures efectives que alleugeren la càrrega negativa d'aquesta llei, i altres que no depenen de la nova llei i s'han aplicat ací.
Les modificacions cosmètiques que ha aplicat la conselleria a Secundària (com la modificació horària a les troncals de batxillerat i les de currículum) són, la majoria, inaplicables amb el curs iniciat, i les que hauria pogut prendre no s'han proposat. La reducció de ràtios a les aules, la recuperació de l'assignació horària del professorat d'abans del decret de mesures especials, la disposició d'hores per a funcions com mediació, biblioteca, activitats esportives i altres són aspectes organitzatius i laborals que s'han posposat aquest curs per raons poc explicades o, en tot cas, justificades per la situació econòmica.
Però no sols és això. El govern del PP va deixar la qüestió ben nugada, i abans d'eixir de les poltrones va reduir les hores de coordinació dels caps de departament i va eliminar les hores de preparació del professorat implicat en programes específics d'atenció a la diversitat (com PDC, PAC i FPB). I allò més greu és que ho va fer a través d'instruccions que s'oposaven a la legalitat existent i a través de resolucions que són fàcilment modificables. Però el nou govern no ha derogat aquestes instruccions ni ha modificat les resolucions, i ho hauria pogut fer, ha decidit no fer-ho i deixar la situació com l'havia heretada. Les raons son comprensibles; la falta de temps, el desconeixement de la situació econòmica, la necessitat d'analitzar tranquil·lament les opcions de futur... Bé, podem dir que el professorat les accepta de moment, perquè no ha hagut protestes i els sindicats tampoc han alçat la veu, però haurem de recordar que és una situació anòmala, que descarrega damunt les ja carregades espatlles del professorat el manteniment de la qualitat del sistema educatiu públic.
Haurem de recordar a la Conselleria, i esperem que els sindicats del professorat més representatius -STEPV i CCOO- ho facen, que si volen prestigiar l'educació pública s'ha de reconéixer els professionals que la porten endavant. Que defensar l'educació pública no és fer vídeos carregats de bones intencions, sinó donar temps als professionals per coordinar la seua faena amb la resta de companys, ocupar-se del seu alumnat, atendre pares i mares, preparar classes i innovar en la seua especialitat i com a tutors. I tot açò es fa a través de l'organització de l'horari del professorat de manera raonable, atenent a les diferents funcions que desenvolupen als centres, estimulant la coordinació, el treball en equip i la innovació educativa. De moment, amb les condicions laborals i organitzatives del curs que iniciem, això és difícil i només depén de la bona voluntat del professorat, degut a la sobrecàrrega horària que porta acumulant al llarg dels anys de menyspreu i prepotència d'un govern poc interessat per l'educació pública. Però el govern ha canviat i sabem que està interessat en l'educació pública, per això comprenem que es tracta d'un curs de transició i que cal donar temps als nous responsables, però no comprendrem que aquesta situació no canvie el curs vinent, no acceptarem que no es reconega la faena del professorat de manera clara i efectiva i no només a través de declaracions grandiloqüents.

3 comentaris:

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Totalment d'acord, cal donar temps, però no comprendrem, no acceptarem i es rebel.laren si no hi ha canvis per al proper curs
També cal fer una nova llei, on el primer plantejament siga quin tipus de ciutadans volem formar i que ens porte noves estratègies per aconseguir-ho; però, clar açò, si volem fer-ho bé necessita més temps.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Jo el que demane al nou govern és que s'enfronte a Madrid i prenga la paella pel mànec i faça la immersió lingüística de veres.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Esperem que siga així, Mari Carmen i Vicent, si espentem tots... potser ho aconseguim.
Records