8/04/2015

Política de barberia

El meu barber, o perruquer si ho preferiu, està expectant amb la política. La primera cosa que m'ha dit hui quan he anat a tallar-me el monyo, és que espera que aquests, referint-se al nou govern autonòmic i municipal, no la caguen. Evidentment, això esperem tots, no tant que no la caguen, que és una manera col·loquial de parlar, sinó que governen amb trellat i ens confirmen que es pot fer política d'una altra manera. També sabem que, facen el que facen, la caverna blavera i mediàtica soltarà els gossos a la mínima oportunitat, i això ens fa carregar-nos de paciència i donar un marge el més ample possible a la seua acció de govern que, tot siga dit, de moment és prou satisfactòria.
El meu barber és un autònom, ell sol porta el seu negoci i suporta tots aquests pagaments i imposts dels què tant parlen els polítics neoliberals i que, normalment, utilitzen per justificar les retallades socials. En canvi a ell, que n'és un dels afectats, no li sembla que aquest siga el problema, sinó més aïna està molest amb la corrupció i el balafiament de recursos que els polítics de la "casta" han estat fent els últims anys amb els seus diners. Igual que a la resta de ciutadans que treballen a sou, funcionaris i treballadors per compte aliè, el que li molesta no és pagar, si aquest pagament està ben repartit, sinó l'ús que se'n fa dels diners que paga.
Com podreu apreciar pel que us he contat, el meu perruquer sempre ha sigut d'esquerres. Fa anys, en els temps del desert de la majoria absoluta PPera, era d'Esquerra Unida, i ja blasmava contra els desoris PoPulars i la necessitat d'un canvi seré que, en aquells temps, representava Esquerra Unida.
Després va ser Podemita, portat, potser, pels vents de canvi i esperança que, en els primers moments de la formació morada ens van injectar en vena via audiovisual i que, amb el temps i les declaracions de Pablo Iglesias, ha anat esbravant-se.
Hui m'ha dit que si Ribó revisa el decret d'obertura en diumenges i festius dels centres comercials de les
zones suposadament d'afluència turística ell, i la seua dona que treballa a un d'aquests centres comercials que no cal anomenar, es faran seguidors de per vida de Compromís.
Amb tot açò el que us vull dir és que el meu barber no és el penell del mercat, no canvia de partit com canvia de camisa, sinó que ell, com la majoria de votants d'esquerra, el que vol és un projecte progressista il·lusionant que ens porte a una societat més justa i equitativa. I ell, com la resta de votants d'esquerra, no troba tantes diferències polítiques entre Esquerra Unida, Podem i Compromís, i el que preferiria és que no li ho posaren difícil a l'hora d'anar a votar i, a més, rendibilitzaren el seu vot a efectes del canvi polític necessari. És fàcil de comprendre, esperem que qui té la responsabilitat de fer-ho ho tinga igual de clar.

2 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

El que cal és un canvi de política i de paràmetres, ja caldrà arraconar l'aliança entre capital i ciència, que es farà a soles i deixant el curs de la Història, per a reprendre la de ciència i amo amb llibertat, no, no és possible que jo haja fet més de cinquanta trucades de telèfon a Ono per a intentar donar-me de baixa la televisió i no ho haja pogut fer, dues setmanes més tard, ja no hi ha un subjecte-confiança, algú que dirigisca l'avió i, l'avió pot arribar a estavellar-se. Cal retrobar eixe subjecte confiança, no confiar en superestructures capitalistes sinó en persones i, això ens ho donarà la nova Era.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

El que et passa amb Ono si que és greu, i qualsevol de nosaltres que ho hem intentat et comprenem perfectament... La resta... només és política! Salut