5/28/2015

Governs de progrés

Passada l'eufòria pels magnífics resultats electorals de cap de setmana passat, comencen les negociacions per formar governs municipals i autonòmics. I al País Valencià pot passar un poc com li va passar a Susana Díaz a Andalusia, que el que era una victòria clara s'ha convertit en un "via crucis" tortuós. A casa nostra, quan tot apunta a unes majories de progrés evidents, determinades declaracions dels principals implicats i algun que altre moviment ocult poden complicar la conformació de governs de recanvi a les principals ciutats del País i al govern autonòmic.
Però ho volem dir ben clar i en català a l'estil de València, si l'electoral valencià ha votat com ho ha fet és, principalment, per fer fora un PP corrupte i en procés de descomposició evident i portar a les institucions un poc de vent fresc i un molt de regeneració democràtica. Si els principals triomfadors de les eleccions no entenen aquest missatge i s'entrebanquen en discussions de noms, prioritats partidàries o principis elegants, la societat que els ha votat no els ho perdonarà mai. La responsabilitat que ha caigut damunt de PSPV, Compromís i Podem és tan clara que fins i tot els dirigents populars ja s'han apartat de l'escenari; Fabra anunciant la seua dimissió, Rita buscant futur en algun càrrec honorífic, Rus negociant la presó a la que prefereix anar i la resta d'alcaldables retirant-se a les casernes d'hivern per passar la travessia del desert que els espera. Si fins i tot ells, que són els que podrien oferir una resistència a les noves majories, les accepten amb resignació, els cridats a assumir les noves majories de govern no poden fer la viu viu i defraudar aquestes expectatives.
Declaracions no partidistes, sorgides suposadament d'unes bases populars i també de boca d'algun líder
nacional que des de Madrid apunta amb el dit allò que s'ha de fer ací, demanant que siga Oltra la presidenta del Consell, no ajuden a crear un clima de diàleg necessari en les actuals circumstàncies. Desqualificacions "a priori" de que Puig no està legitimat com a President, perquè ha perdut vots o pel passat socialista tant és, no són favorables a la necessitat de confiança mútua que requereix governar en coalició, com tampoc ho són plantejar coalicions a dreta i esquerre sense cap criteri ideològic. Igualment que el partit minoritari convoque els altres des de la superioritat moral dels que se saben verges en política real i amb el poder decisori d'una matemàtica electoral tan injusta com volàtil. Tots aquests moviments només poden ser comprensibles des d'un tacticisme previ a la negociació. Si és així i al final s'arriba a un acord de govern, cap problema. Però anem amb compte perquè la tradició d'esquerres del nostre país no és gens procliu al pacte i la coalició, només ens falta agitar l'aviram.
Més enllà de totes aquestes disputes, per tant, no els queda altra que negociar un govern de progrés, per al Consell i els ajuntaments en els quals siga possible, que es comprometa a una regeneració democràtica imprescindible i a unes primeres mesures de salvació i recomposició de la societat civil que obriga finestres i deixe les portes obertes a la participació popular i a la recuperació de la dignitat com a poble. No ha de ser difícil un acord de mínims en aquests aspectes vitals, i cap dels partits implicats pot negar-se a fer-ho, estava en els seus programes electorals. I aquest acord ha de partir d'una acceptació dels resultats electorals, que són els que són i han col·locat determinats partits en un lloc preeminent en cada lloc, i d'un respecte a tots els partits implicats, que disposen de la legitimitat que els seus electors els han conferit.
És un moment històric decisiu, i la ciutadania valenciana ha votat en aquesta direcció. És indefugible i seria incomprensible que aquells que s'omplen la boca amb conceptes com diàleg, negociació, participació i regeneració non sigueren capaços ara d'articular una alternativa que el poble valencià ha demanat clarament.

10 comentaris:

Teresa ha dit...

Hola enric. Una mica pesimista, no trobes? Per que ho penses això? He sentit les declaraciones de Mónica oltra i d ximo puig i sembla q el q fiquen por davant són les decisions q han de prendre. Penses q nomes ho diuen "de boquilla?

Unknown ha dit...

Moltes gràcies Enric per l´article "a demanda", conforme vaig dir a un comentari a un article teu anterior, esperem que les esquerres s´entenguen i mantinguen un bon enteniment cordial i arriben acords pel bé dels ciutadans...

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Estic completament d'acord, hauria, com així serà, governar el PSPV amb Compromís amb Ximo Puig de President de la Generalitat, no, no és pot demanar l'impossible, i tots sabem que Podem no voldrà governar perquè es troben molt plàcids en l'oposició, guanyant en la crítica, mentre no arriben a la solució final marxista, que diria algú, tot i que sempre és aigua clara en el panorama valencià la presencia d'aquest partit castellà. Però perillós per a l'endegament lingüístic del nostre poble, que ha de demanar que els seus polítics comencen, espentats per Compromís, la immersió lingüística a les nostres contrades, cosa que els altres partits ja han demostrat que no faran ni farien.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

No, Teresa, vull ser optimista, només dic que no tensen la corda i assumesquen la responsabilitat que els hem donat, i confie que sí, que ho faran.

Enric Senabre ha dit...

Esperem LLuis, esperem, i que es trenque un poc la tradicional falta d'enteniment de l'esquerra

Enric Senabre ha dit...

Clar Vicent, tenen molta faena per davant, el tema lingüístic, el de regeneració democràtica, el d'atenció social, l'educació, la sanitat... que es posen el mono i a treballar!

Unknown ha dit...

Al costat del meu poble, el Psoe amb 3 i Compromís amb 2 regidors, deixaran governar al PP amb 4. És lamentable que no puguen arribar a un acord. Als pobles menuts tots es coneixen i s'envegen. Ells s'ho perden.

Enric Senabre ha dit...

Als pobles és diferent, certament. També tenen una història de pactes anteriors, governs en coalició, traicions, desencontres, enveges com bé dius... I és una llàstima, però al govern valencià i ajuntaments com els de València això no ha passat perquè porten 20 anys a l'oposició tots, i seria imperdonable que deixaren passar l'oportunitat. Crec que no ho faran i pactaran, de segur, i més si fem tots força. Salut Juan José!

efurom1 ha dit...


Además de Fabra, Rita y Rus ahora tenemos el "caso Castellanos"...y los que seguro que irán saliendo en los próximos meses. Ojalá PSPV, Compromís y Podemos acierten con la fórmula para plantear una alternativa seria de gobierno para acabar con la corrupción que hemos visto en los últimos años. Los ciudadanos se merecen esta alternativa y, en caso contrario como tú apuntas, pasarán factura.

Enric Senabre ha dit...

Imagina como estamos, Emilio, o los echamos fuera o nos pudren a todos con su podredumbre.