4/10/2015

Keep Calm!

Els resultats definitius de les convocatòries electorals que ens esperen enguany es presenten més insegurs que mai. La volatilitat que demostren les enquestes, assenyalen un escenari canviant i complicat, imprevisible, però en tot cas, difícil de gestionar amb els paràmetres de grans majories als quals estàvem acostumats.
L'aparició de noves forces com Podemos i Ciudadanos sembla imparable, però potser els seus resultats no siguen tan definitius com ells esperarien. I els grans bastions del bipartidisme no acaben d'entregar la cullera i, de segur, donaran batalla fins al final. No serà fàcil formar govern, ni amb ells, ni sense ells.
Al mateix temps, partits que es presentaven com una gran esperança, s'esmicolen per la pressió de les previsions, com és el cas d'Upyd, destrossada per resultats i expectatives electorals. Per això és tan important per a les forces d'esquerra minoritàries consolidades després d'anys de lluita parlamentària i social mantenir la calma. Compromís i EU poden caure en la temptació de la desesperació si miren les enquestes, sobretot després d'haver generat unes expectatives molt superiors.
El cas d'Eu és més perillós, perquè les enquestes sembren el dubte del vot útil i poden provocar un fugida
dels electors cap a opcions suposadament més segures, o als seus dirigents a forçar aliances electorals poc treballades  o, fins i tot, a escissions precipitades (com ha passat a Madrid). Malgrat això, i més enllà de les previsions que puga mostrar la desmoscòpia electoral, EU manté un electorat fidel i convençut, que no s'ha de deixar portar per la por a les enquestes, i que, cas de confirmar-se les previsions, pot jugar un paper molt important en la construcció d'una alternativa d'esquerres al govern autonòmic i nacional.
Compromís sembla tenir més assegurada la seua presència al parlament valencià i espanyol, i l'opció nacionalista que representa està més definida davant de Podemos, per això no sembla perillar el paper que ha de jugar en el futur govern valencià. Però EU representa una opció clarament d'esquerra transformadora que no exclou el nacionalisme, però que entra en competició amb l'opció que, se suposava, representava Podemos. Si bé, Podemos cada vegada més, difumina el seu missatge esquerrós i no sembla tenir gens clar l'opció nacional. Per això EU esdevé una força imprescindible al Parlament valencià (i espanyol), perquè pot aportar una claredat programàtica i una visió progressista definida, que ajudarà a conformar un govern a l'esquerra, progressista i amb una forta component nacionalista.
La desaparició d'EU del Parlament valencià, cas de no superar la injusta barrera del 5%, seria una catàstrofe per moltes raons. Perquè podria afavorir una majoria de forces conservadores per pura aritmètica d'Hondt, poc favorables a defensar el sentiment nacional o mantenidores d'un bipartidisme vell (PP-Ciutadans, o PP-Psoe o fins i tot Psoe-Ciutadans). Perquè faria més complicat un govern progressista amb vocació transformadora (opcions tripartites o fins i tot quadripartites Psoe-Compromís-Podemos-EU). I, sobretot, perquè deixaria sense una opció d'esquerres ferma i clara a una bona part de la societat que porta reclamant-la al carrer i les institucions des de fa anys.
Potser per això, i algunes raons més, cal conservar la calma i votar amb el cap i no deixar-se portar per la por que determinades enquestes intentaran escampar abans de les eleccions.

6 comentaris:

Vicent Llémena i Jambet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
efurom1 ha dit...

Tras casi cuarenta años de bipartidismo, se abre ante nosotros un escenario al que no estamos acostumbrados y que, en principio, nos puede parecer incierto.
Mucho vamos a tener que cambiar nuestros esquemas: del voto "cautivo" a la "volatilidad" del voto. Del Bi al polipartidismo, de la ley D´Hont a una nueva ley electoral...
En andalucía ya se está viendo que algun@s no quieren/pueden cambiar sus rígidos esquemas.
La actual presidenta, Susana díaz "urge" a los partidos a apoyar su investidura. Los partidos de la oposición, por su parte, no están dispuestos a facilitarle un cheque en blanco y se quejan de que sus planteamientos no son atendidos.
He aquí una de las claves para este nuevo escenario.
Hay que dialogar, hay que negociar. Los partidos que sean integradores, dialogantes y con capacidad de negociación se llevarán el gato al agua. Y los que no, como estamos viendo con UPyD, se irán, con perdón, al carajo.

Vicent Llémena i Jambet ha dit...

Potser les enquestes donen uns valors aproximats però mai ni tan sols una mica exactes, jo no m'he refiat mai d'elles per la qual cosa sempre he votat com he pensat que podria afavorir més el que més a hores d'ara m'estime, la llibertat lingüística i el reconeixement de la nostra realitat nacional, dels valencians. Potser votant un partit que mai no governe, com jo faig, és com es fa un filòsof o una persona que no vol estar implicada en els avenirs luctuosos d'una societat, però de tant en tant cal mullar-se i dir, la igualtat dels homens, llengües, oportunitats davant de tot, junt a la llibertat.

Enric Senabre ha dit...

Un panorama apassionant, Emilio i Vicent, amb pactes, reivindicacions que poden acomplir-se, per fi. L'exemple de Grècia ens ha de donar un poc d'aire, de perspectiva. El canvi és possible, difícil, però possible, i hem de treballar per aconseguir-lo.
Gràcies pels vostres comentaris, amics.

Lluis ha dit...

Raó tens Enric, fan falta totes les forces d´esquerres per canviar els quasi cuaranta anys de bipartidisme...Un abraç

Enric Senabre ha dit...

Certament, Lluís, cal sumar i construir des de la base. Gràcies per passar per ací.