4/27/2015

Presentació d' El Viatge d'Atena a la Fira del llibre

Presentació de la novel·la de divulgació filosòfica El viatge d'Atena. La presentació correrà a càrrec de Tobies Grimaltos (professor de filosofia i escriptor i divulgador de la filosofia) i l'autor. Però a l'acte prendran vida personatges clàssics de la tradició filosòfica. Comptarem amb Zaratustra, Epíctec, Epicur, Hipàtia d'Alexandria, Simone de Beauvoir, Sartre i la personatge principal del llibre, la jove Atena. No us podeu perdre l'espectacle, us esperem. N'esteu convidats!


He d'agrair, de bestreta, la presentació de Tobies Grimaltos. És tot un honor per a mi comptar amb el referent de la divulgació filosòfica al País Valencià, l'iniciador en la nostra llengua d'un estil de filosofar pròxim i comprensible per a tots els públics. Els seus llibres, El joc de pensar i Pren-te la vida amb filosofia (en aquesta mateixa col·lecció de l'editorial Bromera) han iniciat a generacions de joves valencians en la filosofia i han estat un recolzament fonamental per als qui ens dediquem a ensenyar filosofia.








Confirmat! Simone de Beauvoir assistirà a la presentació del llibre, i em diu que, fins i tot, parlarà amb Atena i li explicarà alguns dels secrets més ben guardats de la filosofia.









Diògenes no podrà assistir a la presentació del llibre de la seua Atena. Tot i haver estat un dels
consellers més assenyats (fins i tot quan es va traure allò a la plaça del barri) que han acompanyat Atena en aquest viatge, ens ha dit que si no deixen entrar els seus gossos ell tampoc anirà. Consultada l'organització de la Fira sembla que no deixen entrar animals i, clar, Diògenes pensa que els gossos son prou més savis que els humans i prefereix no assistir.
Una llàstima!





Hipàtia d'Alexandria, científica i filòsofa, confirma que estarà a la presentació d'El viatge d'Atena, encara que com estàtua humana, la seva nova ocupació per a temps de retallades dels programes d'investigació. Vol parlar amb Atena sobre els avanços científics i la manera de congeniar-los amb una societat millor. 







Habermas i Martha Nussbaum van dialogar a un programa de televisió quan encara existia la televisió autonòmica, i Atena els va escoltar. Després la van tancar i ara estem orfes de mitjans de comunicació en la nostra llengua. Dissabte, evidentment, no podran acudir a la presentació del llibre, però ens envien el seu salut.


Atenció! Primícia! Epicur, el filòsof del plaer i la disbauxa, la felicitat i la bona vida, l'ateisme i el dubte, assistirà a la presentació d' El Viatge d'Atena. A hores d'ara és Okupa, però va trobar un dia a Atena a la porta de la casa okupada i li va contar els secrets de la felicitat. No us podeu perdre els seus consell si voleu arribar a la felicitat.


Zaratustra el nietzscheà avisa que la mort de Déu és un fet irreversible i que sou vosaltres, tots vosaltres, qui l'heu
mort. 
I ho pensa cridar a pleret a la presentació d'El viatge d'Atena, no debades és el personatge amb el qual s'inicia la novel·la i causa de la crisi adolescent d'Atena. Així que prepareu-vos per a l'espectacle


4/21/2015

Funcionaris exemplars

Portem uns anys en els quals l'actuació exemplar de molts funcionaris en l'exercici de les seues funcions s'ha convertit en notícia de titular dels informatius. Un grapat de jutges, alguns substituts, han tirat endavant investigacions compromeses a determinades personalitats polítiques i institucionals, des de membres de la realesa a ex-ministres, ex-presidents de comunitats, ex-diputats, ex-tresorers de partits, etc, i normalment en contra de les ordres dels seus superiors. Interventors i secretaris d'Ajuntament han hagut de suportar les pressions dels seus caps polítics (alcaldes i regidors) quan exercien honradament les seues funcions. Metges que han hagut d'incomplir les lleis que els obligaven a deixar
d'atendre als malalts que acudien a les seues consultes, i els han atés. Mestres que han hagut de fer el paper de pare o mare, psicòleg, conseller, mediador... fins i tot posant en risc la seua vida o la tranquil·litat i seguretat de la seua família. Bombers que han hagut de negar-se a desnonar una família de sa casa a costa d'una sanció. Policies que s'han vist en un dilema quan havien de multar tota una ex-presidenta de comunitat. Funcionaris d'hisenda sota sospita perquè tiraven endavant investigacions a personalitats de reconegut prestigi.
Casos tots ells que, com he dit al principi, han esdevingut titulars de premsa, entradetes d'informatiu i tema de programes d'investigació. En principi podríem pensar que tots aquests fets ens reconcilien amb la natura humana i ens demostren que l'honradesa en l'exercici de la professió dels funcionaris públics és exemplar. Podem estar tranquils, hauríem de pensar, perquè l'ésser humà és més honrat dels que solem pensar i els nostres funcionaris fan bé la seua faena.
Però el problema no és aquest, perquè en realitat la qüestió és perquè aquests funcionaris s'han vist obligats a haver d'actuar heroicament amb risc del seu lloc de treball o, fins i tot, de la seua integritat psíquica i física, si la seua actuació era precisament la correcta. Quan els funcionaris que només han
d'acomplir la legalitat vigent i les instruccions que els seus caps polítics els encomanen, es veuen obligats a ser herois quotidians, a enfrontar-se als seus caps directes i a convertir-se en estrelles mediàtiques per actuacions que són les exigibles a qualsevol persona en les seues circumstàncies, aleshores és que la política ha deixat de fer les seues funcions.
El protagonisme de determinats funcionaris públics només demostra la degeneració de la política, la total
claudicació dels encarregats democràticament a fer funcionar de manera correcta la cosa pública. La única notícia necessària hauria de ser el clar i inequívoc compromís dels representants democràtics en fer funcionar l'espai públic de convivència. Però quan la política abandona els seus compromisos i els polítics només estan interessats en el seu benefici particular, aleshores només queda la resistència, personal, professional i ciutadana. I aquest és l'aspecte més dramàtic del protagonsime d'aquests herois quotidians que, en una democràcia consolidada, serien humils servidors públics que acompleixen la seua faena amb honestedat i compromís.

4/10/2015

Keep Calm!

Els resultats definitius de les convocatòries electorals que ens esperen enguany es presenten més insegurs que mai. La volatilitat que demostren les enquestes, assenyalen un escenari canviant i complicat, imprevisible, però en tot cas, difícil de gestionar amb els paràmetres de grans majories als quals estàvem acostumats.
L'aparició de noves forces com Podemos i Ciudadanos sembla imparable, però potser els seus resultats no siguen tan definitius com ells esperarien. I els grans bastions del bipartidisme no acaben d'entregar la cullera i, de segur, donaran batalla fins al final. No serà fàcil formar govern, ni amb ells, ni sense ells.
Al mateix temps, partits que es presentaven com una gran esperança, s'esmicolen per la pressió de les previsions, com és el cas d'Upyd, destrossada per resultats i expectatives electorals. Per això és tan important per a les forces d'esquerra minoritàries consolidades després d'anys de lluita parlamentària i social mantenir la calma. Compromís i EU poden caure en la temptació de la desesperació si miren les enquestes, sobretot després d'haver generat unes expectatives molt superiors.
El cas d'Eu és més perillós, perquè les enquestes sembren el dubte del vot útil i poden provocar un fugida
dels electors cap a opcions suposadament més segures, o als seus dirigents a forçar aliances electorals poc treballades  o, fins i tot, a escissions precipitades (com ha passat a Madrid). Malgrat això, i més enllà de les previsions que puga mostrar la desmoscòpia electoral, EU manté un electorat fidel i convençut, que no s'ha de deixar portar per la por a les enquestes, i que, cas de confirmar-se les previsions, pot jugar un paper molt important en la construcció d'una alternativa d'esquerres al govern autonòmic i nacional.
Compromís sembla tenir més assegurada la seua presència al parlament valencià i espanyol, i l'opció nacionalista que representa està més definida davant de Podemos, per això no sembla perillar el paper que ha de jugar en el futur govern valencià. Però EU representa una opció clarament d'esquerra transformadora que no exclou el nacionalisme, però que entra en competició amb l'opció que, se suposava, representava Podemos. Si bé, Podemos cada vegada més, difumina el seu missatge esquerrós i no sembla tenir gens clar l'opció nacional. Per això EU esdevé una força imprescindible al Parlament valencià (i espanyol), perquè pot aportar una claredat programàtica i una visió progressista definida, que ajudarà a conformar un govern a l'esquerra, progressista i amb una forta component nacionalista.
La desaparició d'EU del Parlament valencià, cas de no superar la injusta barrera del 5%, seria una catàstrofe per moltes raons. Perquè podria afavorir una majoria de forces conservadores per pura aritmètica d'Hondt, poc favorables a defensar el sentiment nacional o mantenidores d'un bipartidisme vell (PP-Ciutadans, o PP-Psoe o fins i tot Psoe-Ciutadans). Perquè faria més complicat un govern progressista amb vocació transformadora (opcions tripartites o fins i tot quadripartites Psoe-Compromís-Podemos-EU). I, sobretot, perquè deixaria sense una opció d'esquerres ferma i clara a una bona part de la societat que porta reclamant-la al carrer i les institucions des de fa anys.
Potser per això, i algunes raons més, cal conservar la calma i votar amb el cap i no deixar-se portar per la por que determinades enquestes intentaran escampar abans de les eleccions.