2/24/2015

El viatge d'Atena

Ja teniu a les llibreries i al web de l'editorial Bromera El viatge d'Atena, una novel·la de divulgació filosòfica i creixement personal que ajudarà a formar la personalitat de les noves generacions.
Atena és una jove atrevida i curiosa que, un bon dia, escolta el crit desesperat d’un rodamón que anuncia la mort de Déu. A partir d'aquesta moment un canvi irreversible sacsejarà la seua adolescència. L’amistat i la confiança, l’amor i el sexe, la gelosia i el control excessiu, els desnonaments i l’atur, el WhatsApp i les xarxes socials es convertiran en qüestions que haurà de gestionar en el seu dia a dia. Però en aquest viatge no navegarà sola, perquè uns personatges misteriosos li serviran de brúixola i l’orientaran de manera enigmàtica. Al remat, només ella decidirà el rumb del seu vaixell.
Una manera atractiva i pràctica d'utilitzar la filosofia per respondre de manera pròpia i personal als reptes de la societat que ens envolta.
Si voleu llegir-ne un fragment, ací el podeu descarregar.

2/06/2015

Podemos i l'esquerra

La irrupció impactant del fenomen Podemos ha trasbalsat de manera radical el panorama polític de l'esquerra espanyola i valenciana. En un primer moment, les expectatives de victòria, el ràpid ascens a les enquestes i la radicalitat inicial del missatge dels seus caps visibles, va generar unes expectatives apassionants. Si bé de seguida vam veure que el seu ascens es feia a costa dels partits d'esquerra tradicionals, el Psoe, Esquerra Unida i Compromís al País Valencià. Tampoc es perdia molt, van pensar molts. Que el Psoe perdera el se paper hegemònic a l'esquerra podia ser interpretat com una entrada d'aire fresc beneficiós després de dècades d'immobilisme polític i poca transformació social. Si Esquerra Unida quedava convertida en una força testimonial de nostàlgics d'una esquerra acabada tampoc preocupava a molts. I que Compromís vegés limitades les seues expectatives d'ascens podia interpretar-se com una conseqüència lògica del discurs nacionalista al País Valencià.
Però el problema arriba quan les expectatives electorals del nou partit, Podemos, no són tan espectaculars com per aconseguir una victòria directa, i quan els dirigents mediàtics del moviment comencen a suavitzar el seu discurs. Açò ens situa davant de dos problemes que poden convertir el somni d'un recanvi polític en un malson de continuïtat.
En primer lloc, és molt possible que Podemos arribe a una segona o tercera posició a les eleccions nacionals
i autonòmiques, amb un repartiment d'entre un 20 i un 30% dels tres primers partits (Psoe, Pp i Podemos), cosa que faria molt difícil la formació d'un govern i que podria conduir a un pacte dels partits tradicionals, a una gran coalició PP-Psoe que impedira el canvi necessari. Al País Valencià aquest escenari és especialment dramàtic, ja que les enquestes pre-podemos situaven la possibilitat d'un tripartit Psoe-Compromís-EU com l'opció més probable. Ara la situació es complica i potser ens trobem amb una majoria de bloqueig institucional que impedisca la necessària transformació de les institucions polítiques. Si bé, algú pensarà que aquesta circumstància no és roina, només dilata uns anys la victòria de Podemos, com ha passat a Grècia amb Syriza.
Però això no ens pot consolar perquè tot i que el fet que l'esquerra no puga formar govern a les pròximes eleccions pot interpretar-se com una qüestió merament estratègica, que portaria uns anys més tard a la victòria esperada, oblida que tres o quatre anys més de govern popular o de coalició poden representar, per al País Valencià en particular, una desfeta cultural, lingüística i política irreversible. No ens queda temps, i ho teníem ahí amb el tripartit, mentre que ara no està gens clar.
Però en segon lloc, i el problema més gran per a l'esquerra, és que el partit que es postula per a ser principal partit d'aquest espectre no té un discurs clar ni articulat de canvi social, que el seu discurs es cada vegada més ambigu i descafeïnat i que els seus dirigents estan imposant una estratègia de fagocitació de l'esquerra que busca acabar amb qualsevol competidor i no confluir per a guanyar. Això significa que la seua irrupció està portant a l'esquerra tradicional (Esquerra Unida particularment) a l'escissió, el dubte estratègic i la confecció accelerada de propostes i lideratges improvisats, cosa que pot abocar-la a la desaparició o conversió en força testimonial. No passaria res que un terratrèmol polític sacsetjara les forces polítiques i les transformara en moviments més preparats per als nous temps, però si el recanvi passa per la formació d'un gran partit a l'estil del Partit Democràtic de Renzi o d'una repetició del que va ser la gestació del Psoe a la transició, aleshores haurem perdut un temps molt valuós per a la transformació social.