9/22/2014

Ideologia i eleccions

La dreta es distingeix precisament per utilitzar la ideologia en el sentit més marxista del terme. Per a ells, l'aparell ideològic que defensen té la missió de distraure d'una visió ajustada de la realitat o, en el pitjor dels casos, per vendre una realitat que no existeix en la pràctica. Defensen la maternitat públicament, però la desatenen d'ajudes i recolzament. Divulguen la caritat i abandonen els desafavorits. Criden per la llibertat i la limiten en quant poden per mantenir la societat callada.
Potser per això l'actual govern popular ha decidit aparcar la modificació de la llei de l'avortament, per la mateixa raó que la va posar en marxa. Per una convicció ferma en el dret a la vida i la maternitat que diuen defensar? NO, per un càlcul electoralista que els ha fet comptar vots i adonar-se'n que necessiten obrir-se a un centre liberal que perden a gambades.
Durant els tres anys que porten al govern, han alternat mesures ideològiques dirigides al seu electoral més conservador i catòlic, com la Lomce, la llei de seguretat ciutadana o la proposta de llei de l'avortament, amb mesures clarament neoliberals en l'àmbit econòmic, com la reforma laboral, el rescat bancari i el recent anunci de baixada d'imnposts, dirigides a aquest sector suposadament centrista, menys ideologitzat i amb poca convicció catòlica.
Però ara sembla que els comptes no els ixen, perquè mentre no perden vots pel sector més assilvestrat, que no creix electoralment (Vox no ha arrancat), en canvi si que alimenten una Upyd i Ciutadans que furten l'electorat centrista i laic. I mentre, el Psoe de Pedro Sanchez creu poder pescar al mateix centrisme que abandona el partit al govern, tot i que és discutible que això li permeta recuperar el que perd per l'esquerra, amb Podemos i Esquerra Unida.
Sembla que tots volen captar l'electorat centrista que es sol mostrar com la panacea de les victòries electorals, però espere que aquesta vegada, l'autèntic electorat que incline la balança del govern siga un conscient i participau que no es creu les falses promeses electorals i aposta per un canvi de forma de governar i per una democràcia més participativa.

9/05/2014

Carn de canó

S'anomenaven carn de canó els contingents de soldats que enviaven a una mort segura durant la 1a guerra mundial. Els generals solien ser-ne conscients de la inutilitat del sacrifici, però un càlcul basat exclusivament en necessitats tàctiques o personals justificava la mort de milers de joves sense més trellat.
Una cosa semblant deu haver pensat la nostra consellera d'educació i portaveu del consell en enviar milers d'alumnes acompanyats del respectiu professorat a una mort pedagògica segura en aules infradotades i sobreescalfades dels centres escolars del País.
El gest és inútil pedagògicament parlant, perquè avançar el curs a setembre i escurçar-lo per juny no aporta cap benefici organitzatiu, i molt menys educatiu, però si que li pot aportar unes rendes electorals fàcils i segures a la nostra generala principal. El càlcul purament estratègic ha dirigit unes decisions irresponsables i molt cares en termes humans, perquè la salut dels menuts, adolescents i professorat no és una moneda de canvi que es puga calcular en termes econòmics. L'onada de calor era totalment previsible a la  major part dels territoris del País i la situació de les infraestructures dels centres també és coneguda, o ho ha de ser per part de les autoritats que dirigeixen les instàncies educatives. Però cap d'aquestes consideracions ha pesat en la decisió final. La necessitat de significar-se i postular-se dins d'un partit popular en hores baixes i orfe de lideratge, de demostrar mà dura amb el professorat i sintonia amb una ciutadania menyspreada que, se suposa, demana més aparcaments infantils, han estat les raons principals per a prendre una decisió irresponsable i perillosa per a la ciutadania.
Les aules amb temperatures superiors als 30º (fins i tot algunes han arribat als 35º), per damunt del límit legal de 27º, han generat lipotimies i previsibles cops de calor entre una població menuda i adolescent, necessitada de més hidratació i protecció en aquestes circumstàncies. Però ni aquestes consideracions de salut pública ni altres consideracions pedagògiques, com el desgast i la desil·lusió que ha generat entre el professorat, els dèficits organitzatius que s'acumularan al llarg del curs i la mala imatge de l'educació que s'ha produït,  han estat suficients per tal de programar el curs escolar en condicions de possibilitat i èxit educatiu. Totes aquestes circumstàncies han quedat enrere de les necessitats estratègiques d'una generala que volia demostrar la seua fermesa i capacitat de decisió davant dels seus superiors. Les víctimes, en aquest cas els nostres menuts i joves, només eren carn de canó per a una consellera àvida de poder i irresponsable.