7/16/2014

Instruccions suïcides

Crec que, a hores d'ara, 16 de juliol, ja podem donar per acabat el curs escolar més llarg de la història. L'avançament dels exàmens de setembre a juliol ha forçat que, a mitjan juliol, el professorat es trobe encara als centres realitzant faenes acadèmiques en compte de les tradicionals de formació i preparació.
De segur que la consellera Català aportarà en uns dies uns resultats esplèndids d'aprovats que justifiquen la seua decisió arbitrària i precipitada, però més enllà d'aquest maquillatge estadístic tots sabem que aquesta imposició ha estat un desficaci que ha perjudicat els estudiants, el funcionament dels centres i la dinàmica general de l'educació.
De vegades tinc la impressió que si les nostres autoritats educatives ens ordenaren cremar els centres per
estiu per tal de reconstruir-los al setembre, ho faríem i, a més a més, els centres estarien en peu per tal de començar el curs amb normalitat. De la mateixa manera ens imposen calendaris impossibles que acabem acomplint, currículum inabastables que programem i, de vegades fins i tot impartim, o un nombre excessiu d'alumnes a l'aula que acabem embotint com sardines en llauna en aules que no reuneixen les condicions mínimes legals que ells mateixos ens han ordenat contemplar. Si la consellera publiqués al DOGV que hui és 3 de setembre, aniríem tots als centres, alumnes, profes i personal laboral a complir amb la nostra faena. Som així d'obedients.
El problema és que de vegades les lleis físiques van per damunt de les ordenances del DOGV, i el que no es pot fer no és possible. Per exemple no és possible recuperar un curs acadèmic en dues setmanes, i la Consellera haurà d'acumular en les seues esquenes el percentatge d'alumnat que haurà de recuperar curs o iniciar curs nou amb assignatures pendents. Potser ella considere això danys colaterals, però m'agradaria escoltar el que pensen els pares i mares d'aquests alumnes de la decisió capriciosa d'avançar els examens. O de segur que ella ordena salomònicament començar el curs el 3 de setembre, però algú haurà de demanar comptes de tancar 35 adolescents en aules mal preparades que poden arribar a 35º. També pot decretar que el professorat treballe per competències, però si no programa la formació i preparació d'aquests professionals difícilment ho aconseguirà, de la mateixa manera que la matemàtica potser li impedisca que s'atenga més alumnat amb menys professorat.
Són coses que estan clares per al sentit comú però, com tots sabem, el sentit comú és una virtut que no tenen precisament els nostres governants. Ara bé, espere que en algun moment, la realitat toçuda els caiga al damunt en forma de fracàs electoral, ridícul mediàtic escandalós o escratxe ciutadà irremeiable. Tant de bo es done la tormenta perfecta i s'acomplisquen totes tres possibilitats.

13 comentaris:

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

El fracàs electoral, el ridícul mediàtic o l'escratxe ciutadà estan a les nostres mans. Per qué no fem res? Per qué som obedients davant d'instruccions suïcides?

Enric Senabre ha dit...

La teua pregunta és la resposta, no fem res perquè som obedients, què anem a fer! Ha ha ha.
Fins el dia que se'ns calfen els sous!

Vicent ha dit...

Malauradament qui vota a la dreta o a l'esquerra no mira només a un partit o a una cara o política, sinó que mira la llei del Pare, el patriarcat inamobible si és de dretes o la demanda femenina si és d'esquerres, tot i que el primer puga esdevenir en una involució nostàlgica del Pare (el que en certa manera està passant amb el trencament del pacte institucional per part del PP) o una demanda infinita femenina en el segon cas, com les demandes que ja es fan insostenibles per a qualsevol ment una mica assenyada (se m'acudeix que no es pot conduir, si més no legalment havent pres un organolèptic diari o ocasionalment per motius d'una psicosi, tan normal hui en dia, que ja arriba al 40 % de la població, les crisis psicòtiques ja són una altra cosa, són moments puntuals) i, per aquest motiu sempre hi haurà qui defense la dreta o l'esquerra o el país que ens anorrea la llengua tant si fa com si no fa, com diuen els iaios hi ha gent per a tot, en el moment en què ens donen una llepolia com la creació a València de l'insubstituïble Palau de les Arts i de les Ciències per una altra banda.
I és que el poder desgasta però fa adhesions eternes.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Espere que el poder no desgaste als que no el tenen, com deia Andreoti, sinó als que porten 25 anys xuclant d'ell.

Weltschmerz ha dit...

Doncs que se vos calfen!!Però ja! Feu algo!

Ja ho tenim bé de queixar-se als cafés (no només ho dic per vosaltres, ho dic per mi també). Si podem fer algo per no tornar tan enrere com per a tirar-nos les mans al cap, deu ser és un bon principi. Principi només.

És hora de fer, si els deixem a d'ells, és evident que sols espera el naufragi, que és on volen portar a l'Educació Pública.

Pare ja que me fique on fire. Ànims als dos, que vos espera un any dur.

P.D. Tan de bo les eleccions siguen a novembre.
P.D. Tan de bo arribem a temps!

Enric Senabre ha dit...

No hem parat, però necessitem que la resistència siga generalitzada, necessitem una sublevació, una resposta comuna i majoritària. I això... no sembla tan pròxim, per desgràcia.

Quico ha dit...

Allò del ridícul mediàtic no ho veig clar. Imagine que vols dir que el PPCV isca a l'Intermedio o a tal volta al Sálvame. En el millor dels casos a TV3, en el full dominical d'ACPV o al DOCV. No hi ha arreu el País Valencià més que mitjans de persuasió, no de comunicació. La novaparla ha estat instal•lada als nostres caps i ara ja hem perdut els dons de la sinonímia i del reconeixement dels eufemismes perversos.

Particularment, jo preferiria que perdés les eleccions El País.

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Sempre hem treballat i lluitat per l'escola pública, és hora de continuar fent, Weltschmerz, probablement d'una altra manera, igual tenim q reinventar-nos, però mai parar.

PD: gràcies pels ànims (si son per a mi)
PD: amb eixe nom tan guai, no et conec.

efurom1 ha dit...

Aquí, en Andalucía, algún Consejero de la Junta "espabilao" también decidió hace unos años hacer los exámenes de septiembre en julio y no fueron los obedientes profesores los que hicieron cambiar la norma. Cayó por su propio peso.
De todas maneras, creo que las comunidades están ensayando la manera de tener a profes y alumn@s en los centros hasta el 31 de julio y reducir las vacaciones al mes de agosto.
Todo ello, naturalmente, de la forma más barata posible, sin invertir un € en mejorar y/o adaptar los centros no solo a las condiciones climatológicas locales sino a las mínimas condiciones pedagógicas.

Enric Senabre ha dit...

Si, Quico, tens raó, però el desig ja saps que és lliure, allò que desitgem és que faça el ridícul més espantós possible!

Enric Senabre ha dit...

Pues eso Emilio, que aún nos da más rabia el que sabemos que otras comunidades lo han probado y han rectificado, pero nada, aquí tiene que joder como sea, ya tu sabes!

pons007 ha dit...

No diguis gaire fort això de cremar els centres perquè encara els hi agradarà la idea...

Enric Senabre ha dit...

Tens raó Pons, i no és això