5/29/2014

La consellera portaveu

Mai pensava que anava a dir el que vaig a dir ara, però pense que ha arribat el moment. Efectivament, tenim una consellera d'educació que ha superat la desfeta educativa que va portar a terme l'anterior conseller, l'odiat i maldestre Font de Mora. I vosaltres direu, no és possible! Font de Mora va concentrar en la seua contra tota la comunitat educativa per voler implantar l'educació per a la ciutadania en anglés, va ser la riota de tot l'estat per negar-se a implantar mini ordinadors a l'escola perquè deia que deixaven cecs els menuts, va patir sentències judicials desautoritzant les seues absurdes mesures de plurilingüisme i es va convertir en la figura política més coneguda, i més vilipendiada, per la comunitat educativa a través de cartells, pancartes i dibuixos elaborats pel propi alumnat. Certament, Font de Mora va fer riure a tots i va posar moltes traves i dificultats al desenvolupament de l'educació valenciana, però ho va fer tan mal, que moltes de les seues intencions van quedar en no res amb la conseqüència que el sistema educatiu no va millorar, però tampoc va empitjorar més.
Ara bé, l'actual consellera d'educació, ascendida a portaveu del consell per la seua capacitat de comunicació, en castellà clar, perquè el defecte de parlar en valencià el té superat, ha aconseguit implantar moltes de les mesures que Font de  Mora no va ser capaç de posar en pràctica. I a més, ho ha fet amb un cert silenci impotent de la comunitat educativa. I tot per una estratègia agosarada i intel·ligent de dividir la comunitat educativa, vendre suposades mesures de millora que en la pràctica la perjudiquen i saber imposar-les sense immutar-se per les crítiques.
La consellera Català ha dividit els sindicats de professors amb l'acord d'interins i de recuperació de sexennis, aconseguint fer d'una qüestió de dret una graciosa concessió de la conselleria. Ha dividit privada i concertada amb programes plurilingües, concessions a centres que separen per sexes i proves diagnòstiques afavoridores de la concertada. Ha esfondrat l'ensenyament en valencià amb la reducció de línies i la formació de grups mixts sobre els quals no hem escoltat ni una protesta. I ha dividit professorat i pares i mares amb mesures com la d'allargar el calendari lectiu, passar els examens de setembre a juliol o augmentar la càrrega lectiva del professorat. La consellera és ben intel·ligent i potser per això ara l'ascendeixen a portaveu, perquè maneja molt bé la comunicació i és capaç de vendre mesures populistes i inútils com si d'un bàlsam contra la crisi es tractara.
Ara bé, que ella siga tan espavilada és, en part, conseqüència de la nostra candidesa. Pares i mares, professorat i alumnat hem caigut repetidament en les seues trampes, unes vegades per incapacitat ideològica d'oposar un model educatiu alternatiu, altres per impossibilitat de fer escoltar la nostra veu als mitjans de comunicació i fer arribar el nostre missatge a la societat, i altres per pensar que fotre l'altre sector educatiu beneficiava el nostre. Mesures com la del plurilingüisme, que es ven com una millora del sistema educatiu, són un autèntic desficaci impossible d'aplicar en el context de les escoles reals que tenim. L'avançament del començament de curs al dia 3 de setembre una crueltat amb alumnat i treballadors que patiran temperatures de 40 graus als centres mal dotats dels què disposem. Les proves diagnòstiques una berena de negres en la que els centres concertats aconseguiran augmentar la seua parròquia amb una publicitat gratuita. I, en general, l'avançament de moltes de les modificacions de la fatídica Lomce al nostre País, que s'ha utilitzat com a banc de proves de les derives més elitistes i competidores que volen imprimir al sistema educatiu, s'han aplicat sense despentinar-se i amb motiu d'orgull als congressos populars.
Bé, ella ha guanyat noves responsabilitats com a resultat del seu èxit dinamitador del sistema educatiu, però nosaltres també podrem aprendre amb l'experiència i començar a bastir una resposta contundent i coherent a l'espoliació i desmembrament del sistema públic valencià. O pares i mares, professorat i alumnat unim les nostres propostes dins d'una alternativa seriosa i compromesa amb un model públic, equitatiu i en valencià d'educació o el sistema educatiu públic deixarà de ser una alternativa creïble dins del panorama educatiu.

6 comentaris:

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Tenim q ficar-se a treballar ja, rapidet i sense parar, perquè el sistema educatiu (públic, equitatiu i en valencià) ???? ha deixat de ser una alternativa creible per alguns. Pares lluitadors per l'escola pública estan molt desenganyats.......

Weltschmerz ha dit...

Ja podem fer marxa. L'alternativa no m'apanya res.

Si ella fa les coses d'amagatall i sense explicar-les ben bé, nosaltres deuriem fer el mateix. Actuar. Ja està bé la broma.

Futur, només demanem futur.

Bes!
M.

Enric Senabre ha dit...

Us trobe molt combatives, esperem que la societat civil valenciana estiga amb vosaltres

Vicent ha dit...

Mai no és d'estranyar que el sistema capitalista i, no parle des de l'òptica marxista ni tan sols socialista, sinó lacaniana, el discurs capitalista que tots portem dins, no tinga en comptes res que no siga la producció de plusvàlues i a una persona ancorada a aquest discurs durant moltes hores del dia frueix de l'obtenció de les plusvàlues com jo, quan estic a l'histèric del saber, i és per això que no els interessa bàsicament una cohesió lingüística d'una pàtria xica ni fins i tot d'un país com a globalitat econòmica, sinó l'obtenció d'aquestes plusvàlues que amb l'anglés poden o creuen que poden en un futur aconseguir.
Això en primer terme i en segon que hi ha una certa por des de Madrid, que només els diferents o diferents als castellanoparlants o monolíngües coneixem, com és el perill de la individualitat de cada poble i el perill de desintegració de la unitat econòmica per a uns i ideològico-nacional per uns altres.
I en tercer lloc que tothom puga poder llegir, que no es fa precísament a les escoles l'ensenyament, tot i que estic defensant l'ensenyament públic i en català-valencià, sinó que en entrar a primària ja ens inoculen el no saber llegir sinó repetir uns cànons econòmico-empoderats, és a dir, llegir en clau de l'amo, econòmica i de poder, no interessa que ni tan sols una minoria puga reivindicar el seu discurs i el transit humà per tots cinc o huit discursos inherents a l'ésser humà, perquè aquesta llibertat de la saviesa és la més gran revolució, la més gran pressa de consciència que un individu, mirat des del punt de mira del discurs de l'amo, amb el poder o des del discurs capitalista amb les plusvàlues i el diner, és la major pressa de consciència que sempre ha estat en mans d'uns quants, que normalment han estat bocs expiatoris, Sòcrates, Crist, fins i tot tots els màrtirs de totes les guerres que han estat intel·lectuals no compromesos amb el gruix de gent sinó amb si mateixos. No, no interessa un individu esclau-amo, que siga esclau econòmic però amo de si mateix.
I la quarta part del meu comentari i no menys important és que no podem pretendre que tothom s'allibere de si mateix, que és el mateix amo, però en el postulat de liberació de tothom i en proposar-lo tot i que només siga teòricament amb lleis a la pràctica està també la gran revolució.
I finalment et dic: No, no és que tinguen un pla pormenoritzat en contra del saber sinó que no ho concebeixen com a vàlid, volen homens o normòpates, tocats per les lleis del discurs de l'amo o econòmicomens, o totcats pel discurs capitalista i aptes per al consum, estan sembrant la realitat a la seua manera de veure-la i contra açò tots els que de tant en tant estem al discurs de la feminitat, aquell qui gaudeix del saber com és l'histèric hem de posar-nos al nostre lloc i reivindicar la importància que feminitat i saber, és a dir, el nostre discurs bàsic, té per al món.

Llarga tasca, que no lluita, amb desig ho aconseguirem.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Bé, Vicent, supose que amb termes diferents, diem el mateix, el problema és que no volen educar, sinó ensinistrar, tallar pel mateix patró, normalitzar i, sobretot, dividir per castes o estaments en funció de l'estatus econòmic. Volen la pública per als treballadors normalitzats i una concertada per formar els seus cadells

Vicent ha dit...

Clar, així és, volen fer del país, a l'igual que els colpistes el volen fer una caserna, ells el volen fer una fàbrica i el "pensen" en termes de fàbrica.

Vicent