2/23/2014

9 barris cabrejada

Aquest cap de setmana han estat per Benimaclet Xavier Artal (President de l'associació barcelonina Bidó de 9 Barris), Antonio Alcàntara (educador) i Carlos Pérez (educador del Kasal Jove de Roquetes). Van compartir amb els veïns del barri el seu projecte en una xerrada divendres al Centre Social Terra i un taller dissabre a l'Associació de veïns.
Es tracta d'un projecte de gestió comunitària amb moltes vessants, amb l'Ateneu Popular 9 barris com a buc insignia, però amb projectes col·laterals molt interessants, com el Kasal jove, 9 barris cabrejada o no a la incineradora de Lafarge. Tots els projectes tenen un fil conductor ben interessant, l'empoderament de la ciutadania de la gestió cultural i ciutadana del seu entorn més pròxim. A l'Ateneu gestionen de manera comunitària un pressupost cultural de quasi sis zeros, que destinen per decisió ciutadana a tallers de circ per a menuts i grans, representacions teatrals i literàries, dinamització cultural de base i més esdeveniments que comparteixen la participació social i la dinamització ciutadana com a eix vertebrador. Ells funcionen a l'inrevés del que normalment fan els polítics als nostres pobles, primer detecten o generen una necessitat en la ciutadania i després ofereixen la seua satisfacció. D'aquesta manera la cultura satisfà una necessitat social d'expressió i no es limita a ser un aparador passiu de gran cultura feta per elits amb interessos allunyats del públic.
Al Kasal Jove de Roquetes s'organitzen joves del barri des de les seues inquietuds; l'skate, la música o l'atur generen sinèrgies que troben un mitjà d'expressió des del Kasal, però que ells mateix posen en marxa, fugint sempre d'un model paternalista o conmiseratiu i proposant solucions i accions imaginatives.
Els desnonaments, la lluita contra la incineradora, els bancs d'aliments o els autobusos urbans són altres dels problemes que tenen al barri i que, des de Bidó de 9 Barris conflueixen en reivindicacions que unes vegades són escoltades per les autoritats municipals o autonòmiques i altres cristalitzen en plataformes de protesta ciutadana i de reivindicació popular.
Es tracta d'un model de democràcia directa, de gestió comunitària veïnal i d'organització social que demostra que la participació es construeix des de la base i que quan s'inicien dinàmiques participatives, la capacitat d'intervenció i eficàcia augmenta de manera exponencial. Als polítics, normalment, no els agrada massa aquest empoderament ciutadà, però estan equivocats perquè justament açò és la democràcia i d'aquesta saba es nodreix la seua vitalitat.
Quina enveja sana ens van fer els companys de 9 barris!

6 comentaris:

Vicent ha dit...

Aquesta és o hauria d'ésser la veritable democràcia, una en què els ciutadans es facen amb el control de la vida pública, tots sabem que sempre hi ha i hi haurà líders, però cal que aquests siguen ben controlats per la majoria.

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Efectivament Vicent, la democràcia comença amb el poble fent política en el millor sentit de la paraula, i això és el que fan els companys de 9 barris, una experiència encoratjadora!

Josevi ha dit...

Efectivamente Enric, ese es el verdadero camino de la democracia 'Bottom-top. El verdadero cambio. Desde el individuo,con un pensamiento individual de colaboración, en colaboración 'libre' con otros individuos, formando la estructura base de crecimiento.
Miedo da eso a los que 'aman' las estructuras piramidales 'Top-bottom' (especialmente porque están en el top)

Enric Senabre ha dit...

Menuda terminología, josevi, cuando puedas nos la explicas, ha ha, pero sí, tienes razón que hemos de empezar desde abajo, poco a poco, generando sinergias.

Lluis ha dit...

Tema molt interessant, no coneixia aquesta nova tendència de participació ciutadana, m´agrada!

Enric Senabre ha dit...

Sí Lluis, són aquelles coses que et creus que són utòpiques, però que existeixen. El que passa és que la informació que tenim no sol ocupar-se d'elles, no siga cosa que s'apeguen!