12/22/2013

Ha fallat tot

No puc deixar de pensar que per arribar a l'actual situació política i de falta de qualitat democràtica han d'haver fallat tots els mecanismes previstos per protegir-la.
La divisió de poders ha estat una pífia, perquè un parlament dominat per un partit monolític amb majories absolutes ha pervertit tot el seu funcionament i s'ha convertit en una simple corretja de transmissió dels decrets que, per via urgent, s'ha enviat des del poder executiu. La separació entre legislatiu i executiu ha estat il·lusòria, encara que aquesta ha estat una situació que ja s'havia produït durant els anys anteriors, però mai amb tanta falta de consens, sordera institucional i voluntat d'imposar una visió partidista de la política estatal. L'apisonadora popular ha imposat una llei d'educació retrògrada, una llei de seguretat ciutadana franquista i privatitzacions a la sanitat i la dependència d'efectes encara incalculables, i pretén imposar una llei de l'avortament beata i irresponsable que generarà més patiment i desgràcia de la necessària.
El poder judicial s'ha vist controlat i sotmés als interessos políticament més baixos, sense capacitat de reacció i sense mitjans materials ni humans per exercir la seua funció.
El quart poder, ja ho hem vist a Canal 9 i la resta d'autonòmiques, i estem veient-ho a Rtve, és fàcilment controlable i el periodisme privat camina per sendes previstes en el llibre de comptes de les empreses propietàries. Una catàstrofe, un desastre de proporcions incalculables per a un dels instruments més necessaris d'una societat democràtica.
És cert, jutges i periodistes, mestres i metges s'han revoltat contra aquesta deriva antidemocràtica, però la majoria de vegades ho han hagut de fer per professionalitat estricta i han hagut de deixar a la ciutadania la reivindicació social dels serveis públics necessaris per mantenir viva la democràcia. I el poble també ha parlat al carrer, no ha parat, però sempre dins dels esquemes que es suposaven acceptats dins d'una societat democràtica. El problema és que la suposició era falsa, i protestar a una democràcia no és el mateix que a un règim dictatorial o autoritari. Un règim autoritari exigeix una protesta que sacrifica la vida privada i personal, que entrega la vida i la llibertat, com en el cas de Mandela al qual hem lloat al seu soterrar. Però a una democràcia suposàvem que les vies de comunicació eren més amples i civilitzades, compatibles amb el manteniment de la faena i la llibertat, i no esperàvem que les protestes s'havien d'assemblar a les dels països no democràtics. Les protestes de la ciutadania han sigut democràtiques, pacífiques i respectuoses, com han de ser en sistemes que tenen en compte la veu dels seus ciutadans.
Però aquesta via també ha fallat, i ací ens trobem perduts en un atzucac de difícil eixida al qual ens ha portat un govern i un partit irresponsable i que només permet una escapatòria adient al nou règim. Ens falta un poc de temps per adonar-nos, però no ho dubteu, al remat l'estaca caurà.

8 comentaris:

Vicent ha dit...

Jo crec que no és que haja fallat tot sinó que a escala internacional volem o volen, tant em fa, fer un estat de coses diferent, ja mort el capitalisme com l'hem conegut, és a dir, repartidor de riqueses amb la socialdemocràcia i creador d'elles amb les lleis de mercat, l'ampolla de benzina que suposa el capital ja ha cremat i cal un arreplegar els trastos cap a una societat d'amo i ciència, i quina millor manera que callant els poders democràtics, però no hem de ser covards, una societat com la futura que ens ve no pot deixar de banda les humanitats, la poesia, la literatura, la filosofia, la política, les mesures socials, i no perquè jo ho vulga així, sinó perquè el deliri de l'amo i la ciència podria portar-nos sense a la fi, talment a la fi, si no hi ha un humanista, un poeta que els faça força en contra.

Una abraçada des del barri de Russafa de València

Vicent

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Si, la ciutadania ha sigut democràtica, però el gobern no, es permeten funcionar a base de decrets, sense consens i amb prepotència. Podem pensar que estes ultimes lleis, la d l'avortament, l'han tret (per què no ho va fer Aznar?) per assegurar l'electorat més conservador, perquè l'altre l'han perdut ja. Si és així, L'Estaca ja està caiguent.

Enric Senabre ha dit...

Jo pense que allò que més falta fa és la política en el sentit més pur de la paraula, política per a una humanitat millor i més democràtica. Salut des de Benimaclet, Vicent

Enric Senabre ha dit...

Això esperem Mari Carmen, això volem. Bon nadal

Josevi ha dit...

¿Democracia? ¿eso no era lo del gobierno del pueblo por el pueblo?...esto que tenemos es lo de siempre. Una "aristocracia rica" (ahora se llaman políticos y financieros) y un pueblo pobre sometido. Y esto será así, mientras que no se tome conciencia de ello, y una gran mayoría no salgan de la ilusión que "les han vendido" de que todo es por su bien, y protección. Así que, lo que quieren es que seamos libres para elegir cadena de esclavo.
Cheee!! que nadie sale vivo de esta vida... así que no perdamos la dignidad.
Bon Nadal!!

Enric Senabre ha dit...

Tens raó Josevi, aquest govern s'assembla més a una oligocràcia medieval que a una democràcia moderna, però sembla que a la gent li done igual, o es senta impotent davant de tanta desgràcia.

lluís ha dit...

Sí, l´única via, que arriben les eleccions i que almenys no tornen a guanyar el mateixos si més no amb majoria absoluta...per favor!!!

Enric Senabre ha dit...

Això esperem, Lluís, això esperem!