12/22/2013

Ha fallat tot

No puc deixar de pensar que per arribar a l'actual situació política i de falta de qualitat democràtica han d'haver fallat tots els mecanismes previstos per protegir-la.
La divisió de poders ha estat una pífia, perquè un parlament dominat per un partit monolític amb majories absolutes ha pervertit tot el seu funcionament i s'ha convertit en una simple corretja de transmissió dels decrets que, per via urgent, s'ha enviat des del poder executiu. La separació entre legislatiu i executiu ha estat il·lusòria, encara que aquesta ha estat una situació que ja s'havia produït durant els anys anteriors, però mai amb tanta falta de consens, sordera institucional i voluntat d'imposar una visió partidista de la política estatal. L'apisonadora popular ha imposat una llei d'educació retrògrada, una llei de seguretat ciutadana franquista i privatitzacions a la sanitat i la dependència d'efectes encara incalculables, i pretén imposar una llei de l'avortament beata i irresponsable que generarà més patiment i desgràcia de la necessària.
El poder judicial s'ha vist controlat i sotmés als interessos políticament més baixos, sense capacitat de reacció i sense mitjans materials ni humans per exercir la seua funció.
El quart poder, ja ho hem vist a Canal 9 i la resta d'autonòmiques, i estem veient-ho a Rtve, és fàcilment controlable i el periodisme privat camina per sendes previstes en el llibre de comptes de les empreses propietàries. Una catàstrofe, un desastre de proporcions incalculables per a un dels instruments més necessaris d'una societat democràtica.
És cert, jutges i periodistes, mestres i metges s'han revoltat contra aquesta deriva antidemocràtica, però la majoria de vegades ho han hagut de fer per professionalitat estricta i han hagut de deixar a la ciutadania la reivindicació social dels serveis públics necessaris per mantenir viva la democràcia. I el poble també ha parlat al carrer, no ha parat, però sempre dins dels esquemes que es suposaven acceptats dins d'una societat democràtica. El problema és que la suposició era falsa, i protestar a una democràcia no és el mateix que a un règim dictatorial o autoritari. Un règim autoritari exigeix una protesta que sacrifica la vida privada i personal, que entrega la vida i la llibertat, com en el cas de Mandela al qual hem lloat al seu soterrar. Però a una democràcia suposàvem que les vies de comunicació eren més amples i civilitzades, compatibles amb el manteniment de la faena i la llibertat, i no esperàvem que les protestes s'havien d'assemblar a les dels països no democràtics. Les protestes de la ciutadania han sigut democràtiques, pacífiques i respectuoses, com han de ser en sistemes que tenen en compte la veu dels seus ciutadans.
Però aquesta via també ha fallat, i ací ens trobem perduts en un atzucac de difícil eixida al qual ens ha portat un govern i un partit irresponsable i que només permet una escapatòria adient al nou règim. Ens falta un poc de temps per adonar-nos, però no ho dubteu, al remat l'estaca caurà.

12/03/2013

Mantenir viva la flama

L'illa 63, la revista de llibres de Bromera, dedica el seu número de Nadal a regalar valors.
Ací teniu l'article que he escrit per a l'ocasió:
"Ara que els nostres responsables polítics i educatius han decidit eliminar l'educació formal en valors de les nostres escoles amb una llei retrògrada i elitista, és el moment de fer un pas endavant i mantenir viva la flama de la consciència moral. Acceptar la desaparició de l'educació moral dels currículums educatius significa acceptar un món on es fomente la desmemoria i egoisme, on es veneren  ídols com aquell senyor de les mosques del llibre de Golding que significava la desaparició de la convivència i el domini de la violència, la insolidaritat i el domini del més fort.
Però si l'escola no admet l'educació moral entre les seues parets, pares i mares implicats en la formació dels seus fills i filles, professors i professores compromesos amb una educació integral, ciutadans i ciutadanes convençuts de la necessitat d’una educació que forme ciutadans conscients dels seus drets com a persones, som l’última muralla que ha de protegir la memòria dels embats de l’oblit d’unes paraules carregades de sentit. Som els portadors de la flama que ha de mantenir viu el record d’un món que prefereix els valors humans, un llum que oriente una vida rica en felicitat, carregada d’igualtat i llibertat, assaborida per la solidaritat i el companyerisme, farcida de dignitat i respecte, amerada d’amor i amistat.

Com al Món feliç de Huxley, l’esperança té forma de llibre, i potser algun dia, en un futur més optimista, molts dels joves de hui ens agraesquen el regal d’unes paraules sentides carregades de valors, d’idees morals i de drets humans. Paraules que els ajudaràn a recordar la importància que per a les persones tenen els ideals alliberadors i els valors assumits des d’un compromís amb una humanitat millor. "