11/06/2013

#Rtvvnoestanca

Aquesta vesprada recorde la cançó de Raimon, "per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui has sentit la llibertat tens més ganes de viure", perquè aquesta vesprada la televisió valenciana s'ha convertit en el que hauria hagut de ser tots aquests anys, un espai de llibertat. Els treballadors han perdut la por i han pres les regnes de la programació, i han fet el que saben fer, un programa veraç, elaborat des de la indignació, però també des de la llibertat d'expressió i el deure d'informar sobre la realitat que vivim. Per unes quantes hores, els periodistes que han viscut durant tot aquest temps atemorits, controlats, marginats, anul·lats i fins i tot censurats i autocensurats han dit prou, i han dit prou perquè l'anunci del president de la generalitat els condemna a la desaparició total.
Aquesta vesprada aquests professionals han demostrat que sabien fer la seua faena, que coneixien quina era la veu que necessitaven fer pública, quins personatges calia convidar, quines notícies necessitàvem saber.
Gràcies a aquest crit d'indignació han demostrat la necessitat d'una televisió pública, valenciana, de qualitat, veraç, atenta a la societat que li dona sentit. Aquesta televisió encara és necessària, o és més necessària que mai. El problema que hem patit és que hem viscut 20 anys sense ella, que la televisió valenciana que hem tingut era només el reflex més fosc d'una televisió pública. L'han manipulada, l'han humiliada, l'han espoliada i l'han convertida en un instrument patètic d'un poder sense legitimitat.
Ara, quan la crisi ho justifica tot, han volgut furtar-nos no sols la televisió ridícula que havien construït, sinó el concepte mateix d'una televisió pública digna i necessària. Però la paradoxa d'aquesta situació és que amb l'anunci del seu tancament han destapat totes les potencialitats que tenien amagades i tancades amb pany i clau, han obert una caixa de Pàndora plena de llibertat  i han motivat que la Pesta que circulava per les instal·lacions de Burjassot amb una llibreta apuntant els condemnats, haja perdut la seua força, perquè la llibreta ja està plena, ja hi estant tots. I quan a la pesta se li acaben els noms perd tot el poder. (La Pesta no és altra que els comissaris polítics que circulaven per les instal·lacions de la televisó prenent nota dels periodistes crítics i condemnant-los a l'exili interior o a l'acomiadament per ERO)
Per unes quantes hores els treballadors de RTVV s'han sentit lliures i han dit la veritat que han hagut de callar tots aquests anys, han assenyalat uns governants irresponsables, covards, manipuladors i balafiadors dels diners públics. Han assenyalat uns dirigents dedicats al robatori i a l'espoli de la cosa pública com els principals responsables d'aquesta situació impossible en qualsevol país democràtic. Els nostres governants han perdut la poca legitimitat que els quedava i més els valdria prendre nota de la realitat que els està mostrant la seua televisió, perquè tot això que estan veient i escoltant és justament el que la majoria pensem d'ells; que són uns malparits, uns fills de mala mare i uns deshonrats i que el millor que farien és retirar-se i deixar pas a un nou govern amb més legitimitat.

7 comentaris:

Vicent ha dit...

És el cant de cigne del discurs capitalista, la mercantilització fins de les coses més sagrades, com és la veu d'un poble, ja ens van llevar la veu del Nord ara la del Sud de la nostra llengua, el discurs capitalista que se'ns vol imposar és el del senyoret amb una mà d'obra barata i mercantilitzada, és la neoliberalització d'Occident i que els fa una televisió tot i que siga fonamental per a donar veu a un poble en la seua única llengua, l'única pròpia? El discurs capitalista es ven per un zero més o menys en una base acces d'un ordinador d'un banc qualsevol, instal·lat a un qualsevol temple de l'usura.
Prou de nacionalismes estranys que volen acallar la veu del nostre poble! Fora ja!

Vicent

Enric Senabre ha dit...

És l'ideal del capitalisme dictatorial que se'ns imposa. Amagar la informació per a que la ciutadania no pense, no decidisca, no participe. Però potser no ho aconseguisquen

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Esta reacció dels treballadors de canal nou dona una pinzellada d'optimisme, s'han atrevit (perquè ja ho tenen tot perdut) a treballar sense por i han demostrat q saben fer-ho. Està clar q necessitem una televisió pública, valenciana, de qualitat, veraç, atenta a la societat que li dona sentit, com bè dius; ho con seguirem?, ací comença el pesimisme....... Però, gaudim del bon moment i imaginem q si.

Enric Senabre ha dit...

Ja han fet un decret per parar-los. Ha estat bonic mentre ha durat

efurom1 ha dit...

Qué pena, Enric! Los que hemos vivido la dictadura, la Transición y la implementación de laas Autonomías, no nos podemos creer lo que está pasando: el país va marcha atrás, cuesta abajo y sin frenos.
Las televisiones autonómicas, que teóricamente habían nacido como un espacio de libertad, se han convertido en un espacio de telebasura (tambie´n política).
Pero estas "cuantas horas" pasarán a la historia. Desde aquí, mi solidaridad con los trabajadores de RTVV.

Enric Senabre ha dit...

Gracias Emilio, la sensación que tenemos todos es que vivimos en un país en derribo, en venta por saldo. Es muy triste, pero esperemos que estas cosas hagan reaccionar a la ciudadanía.

JV ha dit...

Está muy bien la actuación de los periodistas de la RTVV.

Pero esto nos muestra una cosa..., te tiene que llevar al punto donde ya lo tienes todo prácticamente perdido, para que tomes tomes en serio tu dignidad, tus valores y tu libertad, y dejes de permitir que te sometan a cambio de "migajas de prebendas"