11/22/2013

Violència dels xics contra les xiques

S'acosta el 25 de novembre, dia contra la violència de gènere, i la situació del maltractament a les dones i fins i tot dels assassinats de dones a mans dels seus marits, parelles o nóvios no sembla millorar (700 durant els últims 10 anys). Els números dramàtics marquen una tendència tossuda al manteniment o fins i tot augment, i només descendeixen pels efectes de la crisi econòmica que impedeix la denúncia o la fa més difícil encara.
Però un dels vessants del problema augmenta amb força, el del maltractament per part de xics joves a les seues parelles, i un altre irromp com a novetat, el del maltractament tot utilitzant les noves tecnologies de la informació i la comunicació, Whatsapp i xarxes socials principalment.
És molt curiosa l'opinió estesa entre els i les joves sobre el tema, perquè afirmen que mai pensaven que això de la violència de gènere els afectara a elles i ells. Pensaven que eren coses de dones majors, de matrimonis i divorcis, però no de nóvios i parelles joves. La causa primera d'aquesta inconsciència és la falta de projectes educatius per combatre aquesta plaga. Si ho pensem bé, només des d'associacions feminista i de defensa de les dones maltractades es fan cursos i tallers per prevenir la violència masclista, però ni des de l'escola ni des del govern es programen activitats en aquest sentit. La nova Lomce encara empitjora la situació, perquè elimina les úniques assignatures en les que es podia tractar el tema de manera directa, l'educació per a la ciutadania i l'educació ètica, i condemna l'educació en valors a un suposat voluntarisme del professorat i de les ONG.
Però aquesta falta d'identificació de les joves amb la violència masclista potser vinga donada també pel nom que li donem al fenomen. Fa anys, quan els crims masclistes s'anomenaven violència passional o domèstica, les protestes dels sectors defensors de la igualtat  denunciaven que s'emmascaraven uns fets que tenien poc de passionals i menys encara de domèstics. Amb la lluita i la reivindicació es va aconseguir anomenar violència de gènere o masclista als crims que tenen relació amb la situació de dominació patriarcal i la violència estructural masclista. Molt bé. Però el problema ara és, potser, que les joves no s'identifiquen amb aquestes paraules, no les comprenen en el seu sentit profund, no els sonen a la situació real que elles viuen. El terme gènere significa molt per al moviment feminista, perquè va aconseguir assenyalar una problemàtica cultural i educativa que abans s'atribuïa a la natura, però difícilment es comprén d'aquesta manera entre una joventut que no ha viscut aquesta batalla. I el terme masclista està molt marcat ideològicament entre una joventut desideologitzada, amb la qual cosa genera rebuig o incomprensió.
Per això crec que es necessari utilitzar una terminologia més propera al sector social al qual volem prevenir i conscienciar, i seria millor emprar en aquests casos la denominació de violència dels xics contra les xiques, perquè tot i que és un poc més llarga, identifica millor el problema entre el sector juvenil al què afecta i permet la seua identificació i conscienciació.

11/06/2013

#Rtvvnoestanca

Aquesta vesprada recorde la cançó de Raimon, "per unes quantes hores ens vàrem sentir lliures, i qui has sentit la llibertat tens més ganes de viure", perquè aquesta vesprada la televisió valenciana s'ha convertit en el que hauria hagut de ser tots aquests anys, un espai de llibertat. Els treballadors han perdut la por i han pres les regnes de la programació, i han fet el que saben fer, un programa veraç, elaborat des de la indignació, però també des de la llibertat d'expressió i el deure d'informar sobre la realitat que vivim. Per unes quantes hores, els periodistes que han viscut durant tot aquest temps atemorits, controlats, marginats, anul·lats i fins i tot censurats i autocensurats han dit prou, i han dit prou perquè l'anunci del president de la generalitat els condemna a la desaparició total.
Aquesta vesprada aquests professionals han demostrat que sabien fer la seua faena, que coneixien quina era la veu que necessitaven fer pública, quins personatges calia convidar, quines notícies necessitàvem saber.
Gràcies a aquest crit d'indignació han demostrat la necessitat d'una televisió pública, valenciana, de qualitat, veraç, atenta a la societat que li dona sentit. Aquesta televisió encara és necessària, o és més necessària que mai. El problema que hem patit és que hem viscut 20 anys sense ella, que la televisió valenciana que hem tingut era només el reflex més fosc d'una televisió pública. L'han manipulada, l'han humiliada, l'han espoliada i l'han convertida en un instrument patètic d'un poder sense legitimitat.
Ara, quan la crisi ho justifica tot, han volgut furtar-nos no sols la televisió ridícula que havien construït, sinó el concepte mateix d'una televisió pública digna i necessària. Però la paradoxa d'aquesta situació és que amb l'anunci del seu tancament han destapat totes les potencialitats que tenien amagades i tancades amb pany i clau, han obert una caixa de Pàndora plena de llibertat  i han motivat que la Pesta que circulava per les instal·lacions de Burjassot amb una llibreta apuntant els condemnats, haja perdut la seua força, perquè la llibreta ja està plena, ja hi estant tots. I quan a la pesta se li acaben els noms perd tot el poder. (La Pesta no és altra que els comissaris polítics que circulaven per les instal·lacions de la televisó prenent nota dels periodistes crítics i condemnant-los a l'exili interior o a l'acomiadament per ERO)
Per unes quantes hores els treballadors de RTVV s'han sentit lliures i han dit la veritat que han hagut de callar tots aquests anys, han assenyalat uns governants irresponsables, covards, manipuladors i balafiadors dels diners públics. Han assenyalat uns dirigents dedicats al robatori i a l'espoli de la cosa pública com els principals responsables d'aquesta situació impossible en qualsevol país democràtic. Els nostres governants han perdut la poca legitimitat que els quedava i més els valdria prendre nota de la realitat que els està mostrant la seua televisió, perquè tot això que estan veient i escoltant és justament el que la majoria pensem d'ells; que són uns malparits, uns fills de mala mare i uns deshonrats i que el millor que farien és retirar-se i deixar pas a un nou govern amb més legitimitat.