10/27/2013

Rates glocals

A l'àrea metropolitana de València tenim un conflicte obert per les rates. Sí, sí, com llegiu. Resulta que els ajuntaments de València cap i casal i el de Mislata, que comparteixen el tram de capçalera del parc del riu Túria, s'acusen mútuament de no invertir el suficient en desratitzar i que una epidèmia d'aquests rosegadors està fent-se amb el control de les zones limítrofes amb el riu. No vull acusar ningú, i de segur que tots dos han retallat en manteniment, però l'ajuntament de València ja porta uns anys enfrontat amb diferents ajuntaments de l'àrea metropolitana pels autobusos, neteja, sanejament, etc.
Però allò que més crida l'atenció és la manera localista i simplista amb la què aborden aquests conflictes els nostres governants.  És com si pensaren que les rates en saben de termes municipals, o els usuaris dels autobusos municipals només viatjaren per València ciutat, o les aigües canviaren de composició i salubritat en travessar les diferents canonades. Als temps de la globalització, quan una davallada de la borsa de Nova York, una vaga a la factoria Renault de França o una paràlisi governamental a Alemanya, repercuteix directament a les nostres economies i vida quotidiana, els nostres polítics continuen pensant local.
I el problema és que és una actitud molt estesa entre els nostres polítics. El govern espanyol ha suprimit l'atenció sanitària als immigrants, com si les malalties saberen d'ètnia o origen social. Una malaltia contagiosa és una malaltia que s'estén si no es preveu i combat, siguen quins siguen els seus contagiats.
Però els dirigents polítics continuen a la seua, mirant-se el melic com si amb aquesta observació acurada pogueren contenir una infecció d'estómac. Als temps de la globalització i el pensament glocal (pensar en global i local de manera interrelacionada i interdependent) nosaltres estem sotmesos a una acció de govern ingènua i simplista com a mínim. I dic com a mínim, perquè és molt possible que aquestes iniciatives polítiques tinguen més de malintencionades i interessades que d'ingènues. La sospita que es tracta només d'una estratègia electoralista i curta de mires per tal de culpabilitzar els altres de les errades i ineficàcia pròpia és més que probable.
Estem condemnats, les rates ens menjaran, això sí, seran les rates de Mislata, que les de València estan dominades per la flautista de veu suau que viu a un raconet del Bioparc.

4 comentaris:

JV ha dit...

Si Enric, parece que ninguno aplica esa lema tan de nuestra época que usa “green peace”: “Think globally, act locally”. Ell@s (estos políticos de pacotilla) van a lo suyo, a su ombligo a proteger su parcelita de poder, aunque caigan en el absurdo. Y entre “ratas” no se van hacer daño, ja,ja,ja… sorry, por el chistecillo, es para relajar, y para evitar segregar químicos en la corriente sanguínea que puedan perjudicar mi propia salud.
Salut

Vicent ha dit...

No em considere dels que se sumen als conspiranoics, però hi ha una certa guerra entre els valencians que molts sectors s'entossudeixen a atiar, des dels ajuntaments i fins i tot des del parlament, jo tampoc no faig projectes col·lectius i em conforme amb la meua vida o uns valors de la indidivualitat, tan denostats actualment, però no és possible l'odi que se'ns té, i jo vaig adonar-me fa uns vint-i-cinc anys o trenta anys a la ciutat d'Alacant per exemple als de la ciutat, jo innocent de mi vaig intentar parlar a tothom a la dita ciutat en el valencià del carrer pensant que així seria entès i me les van fer passar magres.
Ara sembla que també s'ha atiat des de fa uns quinze o vint anys l'odi dels de la ciutat de Castelló i creieu-nos hi ha gent normal ací a la ciutat de València, que l'únic que vol es poder ser ella amb ella mateixa amb normalitat, tot i que semble el contrari, però ja li dic, sembla una mà negra que no vulga perills amb una germanor valenciana. Tindran les seues raons però fan un magre favor a l'ànima d'aquest poble, la llengua i la convivència, però potser només som una ciutat de segon ordre dins d'Europa per alguns, espere equivocar-me.

Una abraçada des de Russafa

Vicent

Enric Senabre ha dit...

Totalmente de acuerdo, Josevi, con el chiste y con el lema de Greenpeace. parece que los políticos creen poder mantener sus privilegios refugiándose en un localismo corto de miras. Espero que la realidad les pase por encima.

Enric Senabre ha dit...

En aquest cas, Vicent, l'odi contra els capitalins se l'estan treballant a consciència els nostres dirigents. A mes a més, forma part d'una estratègia més global de desdibuixar el sentir de País. Ells, la dreta governant, sempre ha preferit el provincianisme i el localisme per desactivar una consciència de País més reivindicativa.