7/30/2013

Consciència

Les paraules del conductor del tren que es va estavellar dimecres passat són corprenedores. Tant les primeres paraules que va confessar en calent als voluntaris que l'ajudaven i a l'inspector en cap de la policia, com les que ha confirmat al jutge, demostren una consciència moral sincera i, lògicament, turmentada per les conseqüències de la seua actuació.
Com bé diu als primers moments de la tragèdia, més li valia haver mort a l'accident, perquè la seua vida a partir d'aquest moment serà una autèntica tortura. De segur que espera una condemna ferma, que l'allibere del càstig de la seua pròpia consciència. Es tracta d'un sentiment ben lògic, però irreal, perquè l'impacte dels fets és tan gran, que la reacció més lògica de qualsevol persona és la de sentir-se culpable. Penseu en la tendència que tenim a descarregar sobre les nostres espatlles una gran quantitat de fets que, en realitat, no depenen dels nostres actes, però dels quals ens sentim responsables per proximitat o efecte d'una emocionalitat desbordada.
Ara bé, conegut el sistema penal espanyol, i escoltades les declaracions dels responsables d'Adif i Renfe, no hauria d'haver estat tan sincer en les seues declaracions. La demostració d'honradesa moral que ha fet Garzon, no es correspon en absolut amb la dels seus caps que, ben d'hora han disparat directament al conductor, estalviant-se qualsevol responsabilitat en els fets. La consciència moral és un sentiment elevat, digne només d'aquelles persones que han desenvolupat els nivells més alts del raonament moral. No sembla que els responsables tècnics, empresarials i polítics de la xarxa de transports arriben a aquest nivell de desenvolupament moral. Més aïna al contrari, són gent acostumada a la insensibilitat i la hipocresia. Tendeixen a esquivar qualsevol responsabilitat, i són especialistes en descarregar en els seus subordinats totes les culpes.
El guió està escrit, i de segur que algun cervell immoral està filtrant, amb cura i calma, informacions intencionades que els mitjans s'empassen sense la més mínima crítica.
La representació televisiva que arriba al ciutadà és la d'una persona reconeguda culpable, que assumeix les seues culpes amb dolor,  però amb honradesa. Un personatge perfecte per als interessos d'aquells responsables directes dels mitjans de transport públics que haurien d'assumir els seus errors, les mancances d'inversió, de manteniment i d'organització, i reconéixer el pes de la seua consciència com ho ha fet aquest treballador honrat. Però això, és clar, és un privilegi de les persones moralment elevades, els psicòpates morals només necessiten bocs expiatoris, i en tenen un, i ben visible!

5 comentaris:

Silvia ha dit...

Aquest home ja ha estat jutjat i condemnat per l'opinió pública. Una balisa, un ens imprecís que dissenyi un traçat erroni, un sistema de seguretat no són prou bons com per tirar-los les culpes, fa falta una cara, uns ulls, una imatge que penjar al costat d'un enfilall d'insults.
El linxament social va començar des del primer moment. No vull ni imaginar el sofriment pel qual el maquinista i els seus familiars estaran passant, havent de fins i tot disculpar-se per haver sortit amb vida de l'accident.
Molta gent s'ha afanyat per emetre judicis morals inflant molt el pit, esgrimint arguments ètics i sentimentals. Per a mi la veritable mostra de moralitat seria reconèixer en aquest senyor un ésser humà el dolor sincer del qual és ja suficient càstig.

Mari Carmen Cabo Montalt ha dit...

Si, te una conciència moral molt sincera, massa per enfrontar-se amb ell mateix i amb la falta de conciència moral dels dirigents de RENFE i ADIF, amb els politics, els mitjans de comunicació, la gent..... Tots l'han jusgat ja. I es responsabilitza d'algo que , a pessar d'ell, no haria d'haver passat

Enric Senabre ha dit...

Estem d'acord, Silvia i Mari Carmen, i el pitjor de tot és que els responsables directes, els superiors del maquinista, els responsables directes del bon funcionament dels trens, de la xarxa, només estan copiant l'actitud esquiva dels seus superiors polítics, els nostres dirigents, presidents i ministres i consellers, incapaços d'admetre la seua culpabilitat moral en casos com aquests i altres semblants.
El cinisme i la hipocresia s'ha instal·lat en la nostra societat de manera ben preocupant.

JV ha dit...

En el “pensamiento” judeo-católico, hay una tendencia a confundir “responsabilidad” con “culpabilidad”. Como casi siempre hay “intereses” que salvaguardar y en este caso no es diferente. Lo mejor es tener un “CULPABLE” donde verter todas las responsabilidades de las muchas que se pueden vislumbrar. ¿Quién mejor que el maquinista? Hasta él mismo tiene ese (grabado) sentimiento de “culpabilidad” que la “moral” le dicta, y conocemos otros casos donde ha funcionado.
El accidente es eso, un accidente. En condiciones normales se deben de dar varios fallos consecutivos para que este tenga lugar. La distracción del maquinista (no importa la causa), esta es la única responsabilidad que se le puede exigir al maquinista. Que no culpabilidad, porque uno no puede ser “culpable” de un mecanismo intrínseco ¿Quién en un camino repetitivo y monótono no se ha despistado conduciendo? Forma parte de la naturaleza humana el “desconectarse” (despiste momentáneo) ante una “estímulo monótono” y por eso se buscan alternativas tecnológicas para soslayar el "error humano".
¿A quien se le puede pedir la responsabilidad, de que no estén los medios tecnológicos que existiendo no estén instalados en ese tramo?

Enric Senabre ha dit...

Josevi, no lo podia explicar mejor, estamos totalmente de acuerdo. y ahora tienen otro chivo expiatorio, el interventor que llamó por teléfono. Al final los dirigentes de Renfe van a salir ganando y todo, porque seguro que aprovechan para otra vuelta de tuerca en las condiciones de los trabajadores. En fin, buenas vacaciones!