6/09/2013

Guerra a la Lomce

Aquesta és setmana de protestes contra la Lomce. Concentracions a les portes de les escoles i instituts el dia 12, taules rodones i xerrades per explicar els perills de la nova llei i, com a colofó, mani el 15. La pressió dels col·lectius educatius, de professorat, de pares i mares, d'estudiants, de moviments de renovació i de defensa de l'ensenyament públic augmenten el to de la protesta. És, possiblement, l'últim cartutx abans del parèntesi estiuenc, però no per això menys necessari i, encara menys, el definitiu.
Si analitzem l'evolució d'aquesta lluita, pense que podem fer un balanç positiu. A més del retard en l'aprovació de la llei per part del consell de ministres -símptoma inequívoc de dubte en un camí fins aquest moment imparable-, allò més important és que hem guanyat la batalla de l'opinió pública. De fet, s'ha aconseguit crear una sensació de fracàs entorn de la llei, d'escepticisme i incredulitat vers les seues propostes, quan no de clara oposició. Poca gent la defensa en públic, i quan ho fa, és amb la boca menuda, sempre pensant en els seus interessos particulars -per exemple, els empresaris de la concertada, als quals afavoreix, l'església oficial, a la que proporciona uns privilegis escandalosos o la ciutadania més clarament reaccionària que admet que amb aquesta llei ajusten comptes amb l'ensenyament públic i amb la tendència igualitària que havia aconseguit introduir a la societat-.
En aquest sentit, i ara que sembla que Gramsci torna a posar-se d'actualitat, s'ha aconseguit crear una hegemonia cultural entorn del retrocés que implicarà la Lomce. No és poca cosa, però no és prou. Amb aquest desprestigi a l'esquena, el govern pot aprovar la llei i posar-la en marxa entre la desesperança i impotència dels afectats més directes. Com que l'autèntic interés és desmuntar l'escola pública, deteriorar-la i convertir-la en refugi residual dels desclassats, els desastrosos efectes de la seua implantació es converteixen en avantatges per a les autoritats. El resultat es recollirà en uns anys, i aleshores la ciutadania passarà factura aquest govern de mentiders malintencionats. Però nosaltres no podem esperar tant.
El nostre objectiu hauria de ser més ambiciós, els nostres fills i filles no mereixen aquest sacrifici, hauriem d'aconseguir que la Lomce no arribe a posar-se en marxa, que s'ature abans de la seua implantació. No se si amb aquestes mobilitzacions ho aconseguirem, però estem en el camí.

8 comentaris:

JV ha dit...

Que esta “Lomce” es un paso (o zancada) atrás potenciando los “valores segregacionistas” , no hay la menor duda, que los intereses creados son los motores de la misma tampoco, y que intención es la “adoctrinación” en lugar de la “educación” se ve claramente. Cada ser humano es distinto de otro ¿por qué todos deben de “sufrir” el mismo proceso educativo?
Sugiero el visionado de este documental: http://www.youtube.com/watch?v=-1Y9OqSJKCc
Quizás nos “recuerde” que hay otras posibilidades.

Enric Senabre ha dit...

El documental es bueno, en algun aspecto demasiado exagerado, pero tiene propuestas muy ineresantes. Gracias josevi!

emilio ha dit...

Los burócratas del ministerio de educación tienen la lección bien aprendida (y se van pasando su 'enseñanza' de unos a otros):
Al parecer, el debate parlamentario de la ley wert se va a producir a mediados de julio, es decir, cuando la comunidad educativa esté lejos de sus centros de formación y/o de trabajo y, por lo tanto, haya menos capacidad de respuesta.
Ya verás como se dan prisa para que el debate finalice antes que el mes de julio y salga en el boe en agosto :(

Enric Senabre ha dit...

Son unos impresentables, y un auténtico peligro público! Pero mira, Emilio, parece ser que los hemos elegido democráticamente, glups!

efurom1 ha dit...

...democráticamente engañados. No están haciendo nada del programa o dicho de otra manera: están haciendo todo lo contrario de lo que habían prometido.
Tan es así que sus líderes nisiquiera obtienen el aprobado de sus votantes!

Enric Senabre ha dit...

En eso estamos totalmente de acuerdo.

Corpi ha dit...

I lo tranquil que està el ministre Wert! Pareix que li agrade la marxa. En el llit me l'imagine amb roba de cuir i un llàtic a la mà fustigant la dona.
Salut

Enric Senabre ha dit...

Roba de cuir, una tralla i gorra de nazi, ha ha ha. Bé que ens fot, bé, però em pense que acabarà pitjor del que ell es pensa. Aviat es convertirà en un personatge incòmode per al govern, i aleshores com a bon porc, tindrà el seu Sant Martí.