5/01/2013

Periodisme

El programa "Salvados" de l'últim diumenge s'ha convertit en un fenomen social. La manera com Jordi Évole ha tractat l'accident del metro de València ha estat una lliçó de periodisme d'investigació, de periodisme compromés i de denúncia. Mentre el veia, no donava crèdit al seguit de testimonis esborronadors, proves fefaents d'una ocultació vergonyosa, entrevistes impossibles, que mostraven una realitat oculta que es desvetllava amb l'exercici impecable d'una professió tristament devaluada.
La pregunta que sorgeix arran d'això és perquè no es fa més periodisme com el d'Èvole a la televisió, a la premsa digital o escrita, a la ràdio. A més a més, perquè és tan estrany trobar programes com aquest a la graella generalista, tan estrany que ens va deixar a tots bocabadats davant la televisió i pensant, què poc durarà açò a una televisió dominada per un lobby molt conservador.
Veient Salvados em feia més conscient de la necessitat d'un bon periodisme per a la democràcia. Sense informació no hi ha ciutadania crítica i participativa i sense el prisma d'una narració calidoscòpica de la realitat és impossible l'articulació de diferents sensibilitats que puguen conviure. Sense control del poder polític, sense transparència informativa, la democràcia queda reduïda a una pantomima poc creïble, gens connectada amb la ciutadania i separada en una esfera de poder autònom i opac que esdevé autoritari per la seua pròpia dinàmica burocràtica.
I aquest és un dels molts problemes de salut democràtica que patim, i no el menor. La concentració de canals en dos grans grups mediàtics perjudica la diversitat i dificulta l'expressió de diferents sensibilitats. De moment, La sexta perviu, però no sabem fins quan, i aquesta por ens fa estimar més programes com el d'Êvole o el Wyoming. Sense ells la nostra democràcia seria molt pitjor.

11 comentaris:

JV ha dit...

Completamente de acuerdo Enric, yo también veo ambos programas (Salvados y el Intermedio). Dos formatos diferentes, uno basado en las preguntas supuestamente “inocentes” pero bien preparadas, que dejan fuera de juego al entrevistado, y el otro con una buena utilización de la ironía. Creo que ambos demuestran que el periodismo puede ser un verdadero tercer poder. En lugar de una herramienta más del poder (como es ahora la TV1).
En fin, esperemos que duren y sigan “destapando y aireando” las mentiras a las que nos tienen acostumbrados estos “políticos de vía estrecha”. Como muy bien dices, “mejoran” nuestra maltrecha democracia (o mejor dicho oligocracia)

Anònim ha dit...

Molt bò, com sempre. Açò es el que de veritat necessitem, persones que ens expliquen la veritar y ens mostren els fets sense que els manipule eixa gran mà negra que ens controla i ens goberna. Persones que ens ajuden a pensar i no ens obliguen a fer-ho a la seua imatge.

Per cert,soc Sara, ex alumna i com no, molt fan de Salvados

efurom1 ha dit...

Pues yo veo en algunas ocasiones Salvados, pero mi horario de trabajo me impide ver el intermedio.
Concretamente, el que se refiere al accidente de Valencia no lo he visto y no puedo opinar en estos momentos, aunque intentaré verlo en internet.
De los otros programas que he visto de evole te diré enric lo siguiente: ¡Qué mal está la tele para que tengamos que considerar que el follonero hace programas del "otro jueves"!

Enric Senabre ha dit...

A mi si que em pareixen molt interessants, aporten un punt diferent de la realitat, Josevi, i donen vida a la democràcia retallada a la qual vivim

Enric Senabre ha dit...

Gràcies per passar per ací, Sara, però a vore quan passes per l'insti i xarrem.
Records

Enric Senabre ha dit...

Emilio, a mi si que me parecen buenos programas, otra cosa es que deberían ser más normales en la televisión, y que la atonía en la que vivimos nos haga magnificarlos.

Corpi ha dit...

Mentre El Intermedio y Salvados donen diners, és a dir, tiguen audiència, duraran. El mal vindrà quan els resultats no siguen els esperats. No oblidem que ara la Sexta el del tio Planeta, i eixe ja sabem de quin peu coixeja.
En fi, el que tu dius, desgracidament el periodisme està venut als poders polítics.
Salut

efurom1 ha dit...

Totalmente de acuerdo, Enric!

Enric Senabre ha dit...

Eixa és la por que tenim Corpi, que depenem dels interessos, no sempre clars ni solament pecuniaris, d'aquests empresariots clarament reaccionaris.
Difícil ho tenim

CMG ha dit...

Lo que resulta extraño es que se mantengan. No nos equivoquemos, la prensa no es independiente y los pocos periódicos que lo eran se han visto reducidos a la edición digital. Si se cargasen La Sexta, como pasó con CNN e Iñaki Gabilondo, sería demasiado descarada la censura y la falta de libertad de expresión.Pero no demos ideas. De momento, nos dejan verla como si fuésemos pobres ilusos que aún creen que no vivimos bajo una dictadura. Hasta que el señor Lara decida cortar el grifo.
Cuando a mis alumnos de 2º de bachillerato les pongo un Comentario de texto, siempre les digo que se fijen en el diario en el que ha sido publicado. Así verán si la información está más o menos manipulada.
Pero por muy progres que creamos que son algunos diarios, no nos equivoquemos, detrás hay un gran imperio editorial, y otras veces, no se sabe qué tipo de accionistas. Véase "Declaración de un vencido" de Alejandro Sawa y las corruptelas que arrastramos desde el siglo XIX.

Enric Senabre ha dit...

Tienes mucha razón CMG, pero por eso mismo debemos defender esos pocos resquicios de libertat informativa que nos quedan, y sobretodo, hacer como haces tú, educar a la jóvenes generaciones a leer entre líneas y a detectar las manipulaciones informativas