2/12/2013

Ideologia neoliberal

Els tres pardalets de les imatges adjuntes representen l'avantguarda de la ideologia neoliberal. Són allò que un bon marxista diria "intel·lectuals pragmàtics", en el millor sentit de la paraula, perquè no es dediquen, només, a difondre ideologia, sinó que la posen en pràctica des dels seus llocs de treball. Empresaris de renom com són, posen en marxa a les seues empreses allò que prediquen a les rodes de premsa, si bé la pràctica sol mostrar la cara oculta de les seues declaracions.
Un d'ells demana treballar més i cobrar menys, mentre aplica acomiadaments salvatges a les seues empreses tot i que amaga desorbitats guanys econòmics i evasió fiscal. Un altre diu que la reforma laboral s'ha quedat curta mentre paga en negre els seus treballadors per tal d'estalviar-se les cotitzacions socials. I el que mana ara de tots ells demana que els funcionaris es queden a casa per estalviar despeses de papereria, però quan es dirigeix a hisenda a demanar subvencions li posen la catifa roja per tal que no espere massa.
Podrien semblar contradictòries les paraules i els fets, però són molt coherents. El discurs de la dreta neoliberal dona por per la seua simplicitat, es resumeix en un "nosaltres hem de guanyar més i a vosaltres que us en donen".
I encara dona més por saber que aquest discurs tan simplista arriba a calar entre determinades capes socials. És increïble que mentides com les que exposen públicament siguen susceptibles de debat, no mereixen ni una paraula. L'autèntic missatge no és el políticament correcte de les declaracions, sinó el dramàticament obscé dels fets. Són males persones, miserables i profundament egoistes, perquè estan convençuts que tenen dret a tenir més que la resta del món (el jaguar a la porta o el xalet a La Moraleja, o ambdúes coses), encara que a la resta del món els falte la casa on aixoplugar-se o la medicina que aminore el dolor.
Aquesta és la ideologia neoliberal, no us equivoqueu, sempre ha estat la mateixa i Marx la va radiografiar en els seus inicis i la va anomenar lluita de classes, i no ha canviat gens ni mica. Als miserables aquests els deixeu fer i s'ho quedaran tot, si poden.

16 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

"Són males persones, miserables i profundament egoistes"
Doncs... tens tota la ráo. Considera, tanmateix que el teu raonament és de caràcter moral. L'altre dia l'amic Xavier Aliaga va publicar un article demanant una "gran regeneració moral"(http://sotalacreueta.blogspot.com.es/2013/02/la-gran-regeneracio.html). Et dic el mateix que li vaig dir a ell: caldrà que ens posen d'acord en els principis ètics des dels quals fer la nostra critica i trobe que seria qüestió d'anar deixant de banda cert relativisme molt de moda... ;-)

(me cagen en les parauletes i els numerets de "demostra que no ets un robot"!)

Enric Senabre ha dit...

Clar que és necessari un acord sobre principis ètics mínims! És el que demanem fa temps, i els que creiem en un caràcter relatiu dels valors no tenim cap problema en pactar-ne uns acceptables per tots, crec que el problema està més en l'altra part, perquè solen ser tan integristes que no accepten pactar sobre certs valors "fonamentals" i inamovibles.
Des del relativisme moral relatiu (relatiu perquè certs principis no ho són tant, com els drets humans fonamentals) s'accepta el pacte a través del diàleg com a norma fonamental, la única des de la que es poden acceptar valors generals. Però l'universalisme sol ser més intolerant i és més difícil acordar amb postures intransigents o fonamentalistes. :)

Joan del Alcàzar ha dit...

Cal que discutim sobre els principis ètics? A veure que vos sembla el meu simplisme: No robes, no digues mentides, no mates. Poseu els tres principis en el context actual (per exemple, matar no en la seua literalitat, lligant-lo per exemple als desnonaments), i afegim-li allò de llibertat, iguadat i solidaritat. Fa falta més? Els pardals d'Enric els violent tots els principis enunciats.

Jesús Párraga ha dit...

Xe, tu, n'has citat tres! Encara et falten set i ja tenim els deu manaments! ;-)

Enric Senabre ha dit...

És cert Joan, jo no veig les dificultas que planteja Jesús en aquest tema. Les normes democràtiques i cíviques mínimes són suficients. Ara bé, si ens carregem l'educació per a la ciutadania aleshores serà més difícil trobar-ne, ;)

Jesús Párraga ha dit...

Ja hi som! :P

Enric Senabre ha dit...

Ha ha ha

efurom1 ha dit...

Pues si esa es la vanguardia...
Lo de diaz ferran no tiene nombre. Y de la cruzada de Rosell contra los funcionarios prefiero no hablar por ser parte implicada.
Ahora bien si ellos hansido o son el estandarte de los empresarios...Hace unos años llegué a creer que los empresarios españoles estaban, muy lentamente, dejando de ser cavernícolas: craso error! Ahora se están asomando la patita por debajo de la puerta :(

John ha dit...

L'empresariat dels països capdavanters d'Europa potser no ho fan tan a les clares com aquests tres però són igual que els nostres en quant a l'egoisme, l'afany d'explotar al màxim els treballadors i mantindre i augmentar els seus privilegis. Tot i sent conscients de les diferències de l'empresariat patri, tots estan fent el mateix, doncs el sistema polític, que està fet per ells i a la seua mesura, els ho permet. És la Europa del capital que s'ha imposat a la Europa dels ciutadans

Enric Senabre ha dit...

Emilio, la patita que enseñan es la de la caradura que tienen. Cómo se atreven ellos a pedir austericidio? Porque eso se traduce en ganancias para ellos? Sinvergüenzas!

Enric Senabre ha dit...

La lluita de classes, John, que és internacional, i no coneix de nacionalitats. Si Marx alçara el cap!

Ratón Ayala ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Joan Alcàzar ha dit...

Si Marx alçara el cap i no el donarà un patatús, que seria el més normal, diria: Xe, ma que sou burros, xe! Això en alemany col.loquial, clar.

Enric Senabre ha dit...

Però burros, burros, en valencià de tota la vida

josevi ha dit...

Con el nombre de “empresarios” se hacen llamar esos “pajaritos egoístas” que no ven más allá de sus intereses pecuniarios propios (disfrazados o justificados por sus ideales, que quizás por eso tienen esos ideales neoliberales). Vaya elementos representan al gremio de los “empresarios”. Algunos empresarios-emprendedores, como en el resto de los gremios son personas éticas y morales y miran un poquito más allá de sus narices…eso quiero creer.























youtube converter

Enric Senabre ha dit...

Això volem creure, josevi, que hi ha empresaris honestos i ètics, però ens costa trobar-los, i els que els representen donen una imatge que ja veus! O la CEOE es depura o corren el perill de semblar tots iguals que els tres de la foto!