11/29/2012

Madrid Arena pijo's

Acabe de llegir que ha faltat la cinquena víctima del tràgic succés del Madrid Arena. És un autèntic drama, i no vull ni pensar com estaran els pares de les víctimes, i fins i tot els dels joves que estaven en aquella festa i van poder fugir de l'atzucac en el que els havien ficat. Les notícies no deixen d'aparéixer, i cada una pitjor que l'altra, que s'hi van ajuntar 20.000 persones on només en cabien 9.000, que no s'havia avisat el SAMU, que la policia no sabia res... tot un seguit de despropòsits clarament negligents, sinó directament delictius.
Però malgrat tot això, no em va deixar de sorprendre des del primer moment la manera com es va informar sobre els fets. Sense acusacions desmesurades, amb molta precaució, paraules compungides... tot a l'inrevés del que passa normalment. Conforme van sabent-se les circumstàncies, ens assabentem que l'empresari era amic d'algun membre del govern del PP, que havia organitzat altres festes, que els joves eren fills de classe mitjana i benestant madrilenya... I tot això junt ha fet que la caverna mediàtica no haja rugit amb la mateixa violència que normalment ho fa, i que la classe política haja mesurat les seues desqualificacions habituals. Si el concert hagués estat d'un grup Heavy o radical, hauríem sentit els habituals "orgia de drogas y alcohol entre jóvenes radicales" o "organizan una fiesta antisistema sin medidas de seguridad". Però res d'això hem escoltat, tot el que hem sabut hem anat coneixent-ho per informacions periodístiques, judicials o testimonis dels mateixos participants.
Tanta mesura ens deixa bocabadats, i només demostra que per a la dreta mediàtica i política, totes les víctimes no són iguals ni, per descomptat, els delinqüents tampoc, perquè no és el mateix un empresari que provoca morts i ferits guiat per la seua ambició i afany de guany, que un grup que organitza un concert amb motivacions polítiques contràries al poder governant. L'habitual missatge catastrofista sobre la joventut es va haver de contenir des del primer moment, quan el pare d'una de les participants, jutge ell de l'audiència nacional, va tirar a tort i dret contra institucions, organitzadors i autoritats. No va respectar la presumpció d'innocència (cosa que em sembla perfecta i totalment comprensible en la voràgine del moment), tot i ser un jutge en exercici, però no es va sentir ni una veu oficial demanant-li comptes per les acusacions sense proves fefaents en aquell moment.
Ara bé, no penseu que no li trauran suc als morts, res d'això, seria un desperdici en la guerra ideològica a mort que mantenen amb els sectors més contestataris de la societat. Al nostre venerat periòdic degà Las provincias, li ha faltat temps per lligar un concert en un centre educatiu públic amb el botellot i amb els dramàtics successos de Madrid. En un totum revolutum barregen en l'article citat l'independentisme dels organitzadors, la venda d'alcohol a menors i les molèsties als veïns, i ho adoben amb els perills que comporten aquest tipus d'actes: "Parece mentira que después de la tragedia del Madrid Arena no controlen más estas fiestas», señaló enfadado un vecino " I si no ho va dir, doncs ho diem nosaltres, periodistes independents i compromesos amb la veritat. Com que els empresaris no eren adictes al règim i els joves eren antisistema, doncs podem descarregar tota la fel, sense embuts.
Per favor senyors de Las Provincias i mitjans similars, no utilitzeu els morts com arma política i, sobretot, deixeu els nostres fills en pau que, potser no seran tan pijos i ben vestits com els vostres, però els donen cent patades en compromís humà i personal amb els valors democràtics.

8 comentaris:

Jesús Párraga ha dit...

No sé exactament què vol dir el teu article, Enric, i ho dic sense cap ironia, és què no t'entenc.

Enric Senabre ha dit...

Que la premsa tea party i els governants PP, en general i amb excepcions, són uns tendenciosos amb principis morals miserables

Jesús Párraga ha dit...

En això estic bàsicament d'acord, però trobe que davant la tragèdia de Madrid i de les seues causes últimes, l'anàlisi del tractament mediàtic no és massa important. Altrament el que no acabe d'entendre és el teu raonament: com que els organitzadors (empresaris), els responsables polítics (de dretes) i les mortes (que Déu em perdone!) eren pijes i tots de la nostra classe... anem a no fer massa soroll. Trobe que el teu raonament peca de "non sequitur". Al menys jo no li veig la relació. Descansen en pau les cinc xiques que han mort i resem perquè la brutalitat i la massificació animal de l'oci no assassine cap més, petit-burgeses, proletàries o sense clasificar.

Enric Senabre ha dit...

Això ho deixe clar al principi, però el que volia dir ara és que no tracten les víctimes igual, en funció de qui siga el responsable i qui siguen les víctimes. I a més a més, ho aprofiten per censura el que no els convé, això és el que em fot, la utilització partidista que es fa.

josevi ha dit...

En este caso, han tenido que fallecer unas niñas para que salga a la luz “negligencias intencionadas y compadreos” con el único objetivo de ganar más dinero (el viejo egoísmo). ES lo que hay, y está al orden del día. Solamente que ahora “toca” que las “inmoralidades sociales” salgan a la luz. Sean visibles y que la gente tome conciencia de ello (si quiere).

No voy a entrar en conflictos dialécticos de izquierdas-derechas, prohibiciones y “salidas de tono” de unos medios, minimizaciones de otros, etc. Solamente hay una norma: “el sentido común” y la responsabilidad de los individuos.

Los partidos, las instituciones, las empresas… son “entelequias” para “ocultar” las manipulaciones interesadas de los individuos.

Enric Senabre ha dit...

No le quito responsabilidad al individuo, Josevi, pero los movimientos sociales responden a causas que los individuos, muchas veces, desconocemos. Y estimular la violencia, el odio hacia determinados colectivos es muy peligroso

emilio ha dit...

Estoy de acuerdo en que "para la derecha mediatica y politica, todas las víctimas no son iguales".
Y esto no solo vale para este caso. A ver qué pasa, por ejemplo con el fraude fiscal. Se mira con lupa al trabajador con nómina y se hace la vista gorda con las cuentas en los paraísos fiscales. Y como los que tienen allí cuentas lo saben, Hacienda no ha cumplido sus objetivos con la amnistia fiscal.

Enric Senabre ha dit...

Bueno, Emilio, lo de la Hacienda de este país es de verguenza, aquí sólo pagan las nóminas, y no se persigue el fraude con seriedad. Así no se puede construir una solidaridad nacional-