9/09/2012

No és l'economia, estúpid! És la ideologia

La frase exacta va ser dita a l'inrevés, "És l'economia, estúpid!", i diuen que la va dir un assessor de campanya electoral de Bill Clinton. També li la van repetir a Barack Obama en la seua campanya i sembla que s'ha convertit en un tòpic per tal de justificar la influència de l'economia en la política actual. Perfectament ens la podria etzibar Mariano Rajoy en qualsevol de les seues intervencions públiques per tal de justificar el seguit de mesures anticrisi amb les quals continuarà, de segur, la seua intervenció.
Però aquesta idea s'ha convertit en una coartada i, si analitzem bé les mesures amb les quals se'ns pretén salvar de la debacle, ens podem adonar de seguida que l'autèntica intenció no és econòmica, sinó ideològica, en el sentit d'ideologia neoliberal i liberalitzadora, que no alliberadora.
Per exemple l'augment de l'IVA, fet de manera selectiva i malintencionada, que no augmentarà la recaptació real d'ingressos, perquè minvarà el consum, però que iguala comprar un iot i tallar-se els cabells, descarregant la càrrega impositiva en la classe mitjana i baixa de la societat. O l'eliminació de l'atenció sanitària als immigrants il·legals, mesura que no estalviarà res del pressupost sanitari, però sí que envia un missatge clar als votants del PP i descontents en general, el de la mà dura amb els de fora. La nova reforma educativa, un altre cas de mesura absolutament intranscendent en el terreny econòmic, però ben útil en l'ideològic, ja que representa un retrocés pedagògic i una privatització real de l'educació. La contrareforma de la llei d'avortament només és una clara involució en els drets de les dones, sense més repercussió econòmica. I podem continuar amb la reforma laboral, la limitació de polítics o la reducció de les seues retribucions, en tots els casos trobarem mesures absolutament inútils i intranscendents en el terreny econòmic però clarament dirigides a un canvi de model social, a un desprestigi de la cosa pública, a una desautorització del sentit democràtic, a una denuncia del sentit solidari o dels drets de les persones, a una posada en qüestió de la igualtat de condicions. En resum, a una autèntica revolució conservadora i neoliberal que està soscavant els ciments d'un model de convivència democràtic que, mal que bé, ha funcionat els últims anys.
No us equivoqueu, l'economia és la coartada, l'autèntica intenció és imposar un  model social insolidari i egoista, favorable, això sí, al guany econòmic dels mateixos, però sobretot, facilitador de la dominació i opressió de la ciutadania.

8 comentaris:

emilio ha dit...

UF, Enric, parece que vienes fuerte! Puedo estar de acuerdo en que "la economía es la cuartada", con lo dices del IVA, de la educación, de la sanidad...En cambio la limitación de los políticos -aquí tenemos más que en la ubérrima Alemania (Deutschland, Deutschland über alles)-, por lo menos de los políticos actuales es imprescindible. Como deía un compañero: "Hay que moverles la silla".

Corpi ha dit...

¿No s'ens inflaran mai els collons?

Enric Senabre ha dit...

Pues en eso no estoy de acuerdo, Emilio, el problema no es el número sino la calidad de los políticos que tenemos. Y lo más triste es que la imagen que dejen sea la de los peores. Es el fin de la política y de la democracia

Enric Senabre ha dit...

Com els tens tu, Corpi? Jo els tinc a rebentar!

Lluís ha dit...

Qué raó tens, Enric! La coartada és l´economia però la finalitat és ideològica i que els votants del PP "facen paus" amb el seu electorat dolgut per les mesures que estan prenent i així poder arribar a les properes eleccions amb l´esperança de revalidar els seu èxit a les urnes i és que damunt no hi ha oposició efectiva.

Enric Senabre ha dit...

Aquest és el problema, que no n'hi ha oposició, i la que n'hi ha no sembla alçar el vol. Què li ha passat a Sedano per Alcoi, ha ha ha

emilio ha dit...

Bueno Enric, no siempre vamos a estar de acuerdo. En otras ocasiones he señalado el "peligro" de estos comentarios: tienen que ser breves y muchas veces las opiniones hay que desarrollarlar, argumentarlas y matizarlas. Pero eso requiere otros espacios. seminarios, congresos...
Por supuesto que la calidad importa y que si reducimos el nº total de polítcos a 5, si son imbéciles o corruptos, la cosa no tiene apaño!

Enric Senabre ha dit...

Toda la razón, Emilio, y la verdad que mirando a los que tenemos, dan ganas de reducirlos a 5, sean como sean. Ja, ja