9/23/2012

De reformes educatives

L'anunci de la nova reforma educativa per part del ministre WERTgonyós (la LOMCE, amb M de millora, sembla) ha de fer saltar totes les alarmes socials que tenim bastides al voltant de l'ensenyament. Pel que sabem de moment, es tracta d'una involució clarament elitista del sistema educatiu (amb revàlides, itineraris i separació per nivells), d'un retrocés en les concepcions pedagògiques (que torna a una concepció antiquada de l'esforç, la memòria i les matèries importants) i d'una reducció de recursos per a l'ensenyament públic (s'anuncia el cost zero de la mateixa i l'extensió dels concerts educatius fins i tot als centres segregadors per sexe).
Però la valoració de la LOMCE no pot fer-se sense tenir en compte la història educativa dels darrers 20 anys, i en aquest context, la LOGSE apareix com la llei més avançada i revolucionària que hem tingut en la història recent. Ja se que ben aviat us llegiré comentaris en contra d'aquesta opinió, però la generalització de l'educació fins als 16 anys, l'aposta clarament comprensivista, la revolució didàctica que pretenia introduir, el tractament equitatiu i igualador de l'alumnat, la introducció de l'educació ètica, així com la seua elaboració consensuada amb sindicats docents i col·lectius educatius i pedagògics, la converteixen en una llei que ha marcat la millora de l'educació espanyola de la democràcia (tot i els informes PISA).
No seria honrat negar-li els errors, com el finançament deficient amb el que va partir des del seu naixement i per culpa dels mateixos polítics que l'havien ideada, l'escassa implantació entre el professorat, que no va comprendre certes innovacions pedagògiques per a les que no se'ls va preparar suficientment o les divergències en la seua aplicació. D'altres problemes que va tenir, van ser motivats per la conjuntura econòmica (la crisi dels 90), social (el canvi en les famílies i la concepció de l'educació), comunicativa (la revolució digital) i política (l'alternança), que haurien afectat qualsevol reforma, potser amb major intensitat.
El model de la LOGSE, de fet, ha marcat les lleis posteriors (LOCE i actual LOE), que no han pogut desembarasar-se de l'estructura del sistema, ni dels reptes de l'atenció a la diversitat i de la integració de l'alumnat diferent.
Crec que és el moment de valorar la LOGSE amb tranquil·litat, de reconeixer els avanços que ha introduït en l'educació, també dels errors, sobretot perquè el que ens ve damunt és un retrocés pre-LOGSE de vint anys, una tornada a la LGE de Villar Palasí. I els que estudiàrem amb aquella llei sabem ben bé de la facilitat amb la que expulsava del sistema educatiu a l'alumnat.

14 comentaris:

Corpi ha dit...

Jo crec que deguem esperar un poc a tindre més informació sobre esta nova llei. El que sí estava clar, era que este govern n'havia de fer una de nova, de llei d'educació, més que res perquè no es perga la tradició.

Enric Senabre ha dit...

Una malauradada tradició que ens està tornant bojos a tots, profes, pares i mares, alumnat i societat civil en genera. I pense, Corpi, que ja està prou clar, l'avantprojecte no es modificarà molt, tenen majoria absoluta i no escolten, la debacle està anunciada.

Anònim ha dit...

D'aquest govern i d'aquest ministre no és possible esperar res que tinga a veure amb la defensa dels interessos de la majoria, i per tant si reformen l'educació com si reformen la sanitat ho fan amb uns criteris ideològics que sintonitzen amb els interessos empresarias (educatius o sanitaris), tot reservant la "cosa pública" per als pobres a mode de la cristiana benefiçència. Dit això, he d'afegir que no compartisc la valoració tan positiva que fas de la LOGSE. Per motes raons, però especialment perquè crec que és una llei que es va fer amb uns criteris en molts aspectes discutibles (idealistes?). Magnífica l'extensió de l'ensenyament obligatori fins als 16, però amb problemes no sols de finançament. Un que pot ser punyent: la devaluació absoluta de la cultura de l'esforç. No cal tindre la cultura oriental del treball que proposa el senyor Roig de Mercadona, però és necessari valorar l'esforç dels estudiants més, crec, del que aquella llei contemplava. Ara, i això és segur, Wert ens farà ennyorar la LOGSE.

Enric Senabre ha dit...

És clar que la valoració de la Logse ha de ser més matisada, de fet pense que la necessitem, una valoració serena d'aquella llei que, com bé dius, Wert ens farà enyorar.
Però crec que l'aspecte de la cultura de l'esforç sí que el valorava aquella llei, només que d'una manera més adaptada a cada alumne. És cert, el professorat es va esvalotar pel fet de passar de curs amb moltes assignatures suspeses, o per la possibilitat de repescar l'alumnat en qualsevol moment. El problema va ser que van deixar massa obert el criteri de promoció, i el professorat no sabia o no s'atrevia a imposar-lo. Ara, amb el temps, es veu que repetir cursos només porta a expulsar del sistema educatiu, i damunt ix car. Bé, repetirem tantes voltes com calga, com a l'EGB, on jo tenia un company de 14 anys a 5é d'EGB (10 anys). I què? Fracàs.
En fi, continuarem parlant, Joan

emilio ha dit...

Cuando he leído que "la LOGSE aparece como la ley ley más avanzada y revolucionaria de la historia reciente..." me iba a caer de espaldas. Menos mal que más adelante esta información queda matizada por
1. Escasa financiaciación: Yo la he vivido en mis propias carnes, no me lo han contado ni lo he leído en un libro y es efectivamente la principal "pega" del LOGSE.
Parafraseando a D. Quijote (algo de quijotesco tiene una ley que no tiene la financiación apropiada) se podría decir "Dios, que buen vasallo (ley) si oviese buen señor (financiación)".
2. Claro que este es el punto de vista de alguien que empezó a dar sus clases con una joven democracia: no fueron malos los primeros años 80 en educación con los socialistas.

Enric Senabre ha dit...

Ja, ja, ja, claro que hay que matizar, Emilio, y mucho. Pero he tenido una intención polémica, porque me molesta la mala prensa que ha tenido la logse entre los mismos profesores.
Al final, muchos de susn aspectos más polémicos, se han visto como positivos, como la comprensividad, la no repetición de curso sin medidas especiales, la atención a la diversidad.
Podríamos decir que la logse acabará venciendo más batallas muerta que viva!

Mairena ha dit...

Con esta "reforma" educativa (reválidas, conciertos a escuelas sexistas, etc.) se agrava el fracaso y abandono escolar prematuro; refuerza los contenidos memorísticos que no son nada constructivos, supone un obstáculo para la igualdad de oportunidades al establecer reválidas al final de cada etapa educativa, dificulta el acceso a las becas lo cual conlleva a dificultar el acceso a la educación sobre todo a aquellos que provienen de familias con pocos recursos económicos, a la vez; debido a los pocos recursos, gestión y financiación dirigida hacia los centros públicos se potencia una enseñanza privada concertada.
En resumen, esta “reforma” unida a todos los recortes empeora muchísimo el sistema educativo español en todos los aspectos. Viola derechos irrefutables a todos los ciudadanos y ciudadanas como son el derecho de acceder a la educación y la no discriminación entre otros. Se pierda la idea de una educación democrática y del Estado de Bienestar.

Enric Senabre ha dit...

Totalmente de acuerdo contigo Mairena, y lo peor es que el proceso de degeneración de la escuela pública es irreparable. Vamos a retroceder veinte años, que nos han costado mucho esfuerzo. A no ser que consiguiéramos parar recortes, reformas y otras desgracias, pero eso... parece una utopia, de momento!

Teresa ha dit...

Tornem arrere, educativament, quan la societat ja no és la que era. Abans, qui se n'eixia del sistema educatiu començava a treballar l'endemà mateix, i això ara ja no passa.

La LOGSE no m'agradava, però la LOMCE és encara pitjor.

A veure quan els polítics consulten experts en educació abans d'establir noves lleis educatives, perquè açò és vergonyós.

Enric Senabre ha dit...

O es posen d'acord en certs aspectes bàsics i deixen de fer mala política amb l'educació. NO ens ho mereixem!

Jesús Párraga ha dit...

Que els liberals (neo o a seques) vulguen acabar amb l'ensenyament públic o, el que és el mateix, reduir-lo a escola assistencial no ha d'extranyar ningú; que la màxima expressió de la qualitat de l'ensenyament públic fóra la LOGSE és, amb finançament adient o no, simplement una fal·làcia. No podem (o no debem, pense jo) identificar, "pedagogies constructivistes" amb "esquerra" i "pedagogies de l'esforç" amb "dretes". Si la dreta está destruint l'ensenyament públic no és a base de canviar la metodologia pedagògica (a ells això els té igual) sinò llevant-li recursos: professors mal pagats, aules massificades, instalacions dolentes, etc. Crec que aquesta és la contradicció principal però si es tracta de lluitar per "l'aprenentatge significatiu" amb mi no compteu i trobe que amb molts altres tampoc. Dit siga amb tot el carinyo del món.
:)

Enric Senabre ha dit...

A tu t'esperava, Jesús! ja sé que no combregues amb la Logse, però jo tinc l'obssessió de convéncer els mestres d'esquerra que la Logse era molt millor del que van comprendre. L'aprenentatge significactiu és el que tu has fet a classe sempre, de segur, o no intentaves que els teus alumnes estimaren la literatura, l'assaboriren? Doncs això és significatiu! Potser de vegades no ens entenem amb les paraules, i identifiquem amb certs integrismes (o caricatures d'integrismes) coses que no són tan dogmàtiques.
Jo, sincerament, crec que ha estat una llàstima, perquè una logse ben entesa, hauria millorat molt l'educació, i hauria donat més oportunitats als fills dels obrers (sense maniqueismes)

Jesús Párraga ha dit...

Per a una crítica de les idees d'Ausubel o, més aviat, de la generalització i descontextualització acrítica d'aquestes teories pedagògiques dels seixanta, recomane la lectura de "Adolescencia, posmodernidad y escuela secundaria", del matrimoni Obiols. Pense que és un llibre molt aclaridor pel que fa a qüestions pedagògiques i d'organització escolar. Una altra cosa és la desfeta econòmica de l'escola pública, per això no anem a discutir.
:)

Enric Senabre ha dit...

No el conec el llibre, però el buscaré. Tot i això si el problema és la descontextualització i, supose, "mala" generalització, totalment d'acord. Posem-nos a discutir com fer-ho, però deixem-nos de laments sobre les virtuts d'un ensenyament memorístic caduc i inútil, sobre els canvis en les funcions del professorat i sobre, suposades, crítiques d'esquerra a una llei d'esquerres.