7/11/2012

Més política!

Entre totes les mesures de reducció de les despeses públiques que avui ha presentat el president Rajoy, n'hi ha moltes vertaderament repugnants; les reduccions en la llei de dependència, en les retribucions de l'atur, en les baixes del funcionariat, l'eliminació de la paga de nadal als treballadors públics, l'augment de l'IVA... pràcticament totes tindran un cost social devastador. Més pobresa, més indefensió, més humiliació per als més necessitats.
Però una bona part d'aquestes mesures tenen un sentit més ideològic que econòmic, i a més a més, són aplaudides per una bona part de la població, que veu satisfet el desig de revenja contra la casta política i sindical. Vaja per davant que crec que els polítics corruptes i els sindicalistes apoltronats haurien d'abandonar els seus llocs públics i passar a la presó o al seu lloc de treball. Ara bé, generalitzar aquesta concepció negativa dels polítics i sindicalistes forma part d'una estratègia clarament antidemocràtica que, sembla, beneficia els polítics "tècnics" que dominen el panorama europeu. La reducció de regidors als ajuntaments, de les subvencions als partits polítics i d'alliberats sindicals, formen part d'un atac ideològic contra l'essència mateixa de la democràcia que busca responsabilitzar la política dels desficacis d'una casta dirigent que, justament, ha aconseguit escapar del control polític i ha imposat uns punts de mira economicistes privats que han perjudicat la major part de la població europea.
El que ens cal per fer front a aquesta crisi econòmica és justament més política, i no menys. De fet, les causes d'aquesta crisi han estat, entre altres, l'absència d'un control polític democràtic de l'esfera econòmica i la falta de transparència i control polític dels dirigents públics. Aquesta jugada sembla anar en la línia de les demandes populars (15M inclòs), però és un autèntic parany que ens portarà pel camí contrari al que s'anuncia; menys democràcia, menys control polític, mans lliures per a l'especulació, corrupció i autoritarisme.
El que ens cal és més política democràtica, més participació ciutadana, més implicació popular als partits i sindicats, més informació veraç, en resum, més democràcia.

16 comentaris:

Vicent Blai ha dit...

Ante todo mucha calma! No sobren el 30% dels regidors, sobren tots i aixina a cada poble que posen al seu señorito de turno. Pareix que es el que volen aconseguir. Pero no patiu que la verge del rosio ja està mans a l'obra per traurens de la crisi. Paraula de Santa Fátima Báñez. Amén

Enric Senabre ha dit...

Això és perfecte, si va funcionar durant 40 anys, perquè no ha de funcionar ara? Durant el franquisme, es feia així i ben contents que estàvem. És igual que allò dels 42 alumnes per aula, si tota la vida hem estudiat així i no estem gilipollas, perquè ara no han de poder? O si que estem gilipollas?

Álvaro ha dit...

En la meua opinió s'ha de tallar per l'arrel la situació que estem patint a causa del descontrol que ha hagut, y sí em pareix bé que lleven càrrecs polítics y que controlen als polítics perqué el que no pot ser es la barbaritat de sou que tenen y tots els seus privilegis. En la meua opinió cal urgentment un canvi en el model que tenim a l'administració. Tenim que elegir entre societat del benestar o societat del "despilfarro".
A més, no estic content amb els sindicats españols y la mostra de que un part de la població tampoc ho está es veu molt clarament si es compara el nombre d'afiliats als sindicats alemanys amb els afiliats als nostres sindicats. La diferència es brutal.

Vicent Blai ha dit...

Si a l'actual llei electoral els partits minoritaris ho tenim complicat, si es retalla en regidors o diputats la cosa encara serà pitjor. El que cal retallar, perdó, cal ERRADICAR, són tots els càrrecs d'assessors a dit. TOTS! Qui entre a governar te els suficients funcionaris de carrera per al seu suport. I si per governar necesita 3 o 4 assessors potser no estiga capacitat per a eixa tasca i el millor es que.sen vatja a casar soques. Els familiars i amiguets que es busquen la vida com tot lo mon.

John ha dit...

És una batalla més de la lluita de classes que hem perdut les classes populars. I el motiu fonamental de perdre totes les batalles és que no som conscients de la pertinença a la classe treballadora, a la falta de consciència de classe, que és el que pot donar-nos la força de la majoria. El treball de sapa ideològic de la dreta els ha donat un magnific resultat. Cal més política, però més política de classe. Els poderosos no l'han perdut mai i, sent una minoria que té molt a perdre, ens guanyen en tots els terrenys a la immensa majoria que pot jugar-s'ho tot perquè quasi res té.

Enric Senabre ha dit...

És cert que cal racionalitzar, Alvaro, però això significa justament exigir uns politics i una política diferent, compromesa, democràtica, controlada. Crec que estem d'acord en l'objectiu, però el problema actual no és el nombre de regidors, sinó la qualitat democràtica i el control de la seua gestió.
I sobre el tema dels sindicats no estic en absolut d'acord amb tu, crec que se'ls ha desprestigiat de manera intencionada per carregar-se'ls, però aquest tema requereix un altre article

Enric Senabre ha dit...

Clar Vicent, reduir regidors significa reduir la representació minoritària, que és el que volen, estar ells i fer i desfer sense intromissions.
I el tema dels assessors crec que és el balafiament del que parla Alvaro, en depurar-los estem tots d'acord

Enric Senabre ha dit...

Però és el problema de l'esquerra, John, que no tenim estratègia, que hem cregut que amb la veritat i les bones intencions estava tot aconseguit, perquè la nostra opció era la millor.
I no, la politica és estratègia, i hem de portar-la endavant amb astúcia sense perdre de vista els objectius.

josevi ha dit...

Me estoy quedando estupefacto ante tanta cara dura. Las imágenes en las noticias de la bancada popular aplaudiendo que he visto en las noticias (y que encabeza la entrada) es una apoteosis de la inmoralidad (me ha hecho recordar como contrapunto, las lágrimas de la ministra Italiana cuando anunció medidas restrictivas).

Sobre todo, sabiendo que todos estos recortes, tanto a la democracia, como al pueblo, lo están llevando a cabo personas, con más de dos sueldos en su mayoría, y que ninguno de ellos recibirán (por lo menos de momento) en sus carnes estos sacrificios que piden al pueblo.
En fin, tenemos lo que ha votado una mayoría. Veamos si aprendemos algo de esto.
Me pregunto: si un partido llega al poder con un programa electoral, y hace todo lo contrario de lo que había en el mismo, ¿es legitimo mantenerse en el poder ?¿Si aducen, que no puede ejecutar su programa, porque se le impone algo desde “el club”, debería dimitir y realizar nuevas elecciones?

Enric Senabre ha dit...

La veritat, Josevi, que veien les imatges que dius donen ganes d'acomiadar-los a tots! I damunt la filla de Fabra, que diu "que se jodan!" als aturats. És una vergonya, però el problema no és la política, sinó la manca de política, perquè el que necessitem són les coses que dius, compromís amb el programa electoral, rendiment de comptes, sous ajustats, evitar duplicitats i acumulació de càrrecs. Fa falta depurar els polítics actuals i recuperar el sentit democràtic radical, el que parteix del poble.
Jo què sé, però el que passa porta directament al feixisme.

Loles ha dit...

Menys regidors, menys representació i els partits minoritaris al "limbo" de les utopies massa idealistes. En realitat sí que sobren massa coses: assessors (centenars), amnisties fiscals (milers de milions), polítics (només els que han oblidat el vertader sentit de la política, és a dir, uns quants, massa). I sindicalistes... al marge de la necessitat d'un canvi, és evident que darrerament se'ls ha culpabilitzat i criminalitzat tant o més com al funcionariat. Ara resultarà que són els culpables del mal funcionament de tot plegat. Estic plenament d'acord amb tu, Enric. No retallem en política, fem política.

Loles ha dit...

Menys regidors, menys representació i els partits minoritaris al "limbo" de les utopies massa idealistes. En realitat sí que sobren massa coses: assessors (centenars), amnisties fiscals (milers de milions), polítics (només els que han oblidat el vertader sentit de la política, és a dir, uns quants, massa). I sindicalistes... al marge de la necessitat d'un canvi, és evident que darrerament se'ls ha culpabilitzat i criminalitzat tant o més com al funcionariat. Ara resultarà que són els culpables del mal funcionament de tot plegat. Estic plenament d'acord amb tu, Enric. Fem més política, però de l'autèntica, la que dóna sentit a l'art de la convivència.

Enric Senabre ha dit...

No puc afegir ni una coma al que dius, Loles. Bon estiu, si el foc que crema la nostra Mariola ens deixa.

emilio ha dit...

Si lo que queremos es más democracia hay que exigir cambios en los partidos politicos y en la ley electoral.
Para que funcione la democracia es necesario que los partidos sean democráticos, cosa que actualmente no son. Y eso por no hablar de su financiación.
La ley electoral está exigiendo a voces que se revise: listas abiertas y mayor proporcionalidad...

emilio ha dit...

Si lo que queremos es más democracia hay que exigir cambios en los partidos politicos y en la ley electoral.
Para que funcione la democracia es necesario que los partidos sean democráticos, cosa que actualmente no son. Y eso por no hablar de su financiación.
La ley electoral está exigiendo a voces que se revise: listas abiertas y mayor proporcionalidad...

Enric Senabre ha dit...

Evidentemente Emilio, más política, pero más democràtica, de más calidad, con una participación ciudadana más abierta, menos elitista... todo eso nos hace falta para profundizar esta sociedad democrática, pero la deriva parece ser en la dirección contraria.