4/30/2012

Sobre els contracte programa

Els contracte programa són l'últim descobriment de la Conselleria d'educació per tal de convertir el nostre sistema educatiu en un model de qualitat. A la mateixa introducció de la resolució que li dona cobertura legal es reconeix la necessitat de reduir l'abandó i augmentar l'èxit escolar i, per aconseguir-ho, se li dona autonomia organitzativa als centres amb recursos humans i econòmics especials. Tot a canvi d'un compromís explícit en uns objectius que no poden ser altres que els anomenats abans.
Fins ací, cap objecció, aquesta conselleria tindrà al professorat i a la comunitat educativa en els seu conjunt al seu costat quan el que es busque siga millorar la qualitat de l'educació pública, reduir el fracàs escolar, integrar els nouvinguts o potenciar les altes capacitats.
El problema apareix quan, en paral·lel a aquests nous programes, la mateixa Conselleria -en un exercici esquizofrènic digne de la millor literatura- augmenta les ratios d'alumnes per aula i les hores lectives del professorat, redueix els programes d'atenció a la diversitat i de compensatòria, no cobreix les baixes i desincentiva la formació dels professionals destinats a portar endavant aquests programes. I tot sense despentinar-se i mantenint, amb cara de pòquer, que aquestes mesures no redueixen la qualitat de l'educació.
En aquest context la proposta dels contracte programa és una obscenitat que només busca maquillar el desficaci d'una administració educativa nefasta i clarament perjudicial per a la qualitat educativa. La Conselleria sap perfectament que els números són tossuts i que les pròximes dades sobre abandonament escolar, fracàs i resultats diagnòstics -ja s'ocupen de no participar en PISA per no fer el ridícul públicament- seran desastrosos, i només busquen titulars que manipulen l'opinió pública o, pitjor encara, només busquen responsabilitzar els professionals del fracàs que ells han generat.
En aquestes circumstàncies crec que és impossible participar. Mentre la Conselleria no tire enrere les mesures de desprestigi del professorat i de desatenció de l'alumnat de l'escola pública, no podem entrar en aquest tipus de programes. L'única resposta, de moment, és la renúncia a nous programes que no se saben on van mentre es redueixen altres que havien demostrat la seua eficàcia (PDC, PAR, PAE, etc.). Amb una administració que ha incomplit reiteradament tots els contractes signats anteriorment (plantilles, mapa escolar, bilingüisme...) no se'n poden signar altres, perquè no són de fiar.
De moment continuarem treballant per la qualitat educativa amb els recursos de què disposem i demanem a l'administració que el millor contracte programa que pot signar amb la comunitat educativa és el de mantenir els números raonables d'alumnat per aula, les plantilles estables dels centres i  les hores lectives del professorat , el compromís de substituir les baixes de manera diligent, el de dotar de programes de compensatòria els centres que ho necessiten, generalitzar els PDC de dos cursos allà on hi haja alumnat que ho necessite i formar al professorat que ha d'impartir aquests programes de manera actualitzada i eficaç. Això i garantir l'ensenyament en valencià a més d'introduïr una tercera llengua en condicions de qualitat, reforçar les tecnologies de la informació i la comunicació i fomentar la qualitat, la creativitat i l'excel·lència en un sentit ample.
Aquest contracte el signem tota la comunitat educativa de seguida. On s'ha de signar?

4 comentaris:

Corpi ha dit...

Ahir parlava precisament d'això amb el meu fill, que engany fa primer d'ESO. De vint-i-tres alumnes que són a la seua classe, nou són repetidors, i dels altres, ell calcula que només en passaran a l'altre curs, cinc o sis. Així no anem enlloc.

Enric Senabre ha dit...

Està clar que calen mesures per millorar resultats, prevenir el fracàs i estimular l'alumnat amb curiositat, en això estem tots d'acord, però les coses no es fan com vol la conselleria. Ha d'unir forces amb el professorat i pares i mares i proposar programes creibles i consensuats.
Aquest és el repte de la nostra educació

josevi ha dit...

Enric, hay que entender el leguaje de los políticos que nos gobiernan. JJ.Millás ya los ha entendido,je,je:

"http://elpais.com/elpais/2012/04/26/opinion/1335442116_849344.html"

Salut.

Enric Senabre ha dit...

El mundo al revés, no? Millàs siempre acierta!