4/23/2012

A l'abisme!

La cara de Mariano ho mostra tot. Està compungit, preocupat, demanant ajuda. Mariano, el president, ens demana recolzament. Ell sap perfectament que les mesures que està aplicant el seu govern són un autèntic desastre, un aprofundiment en la crisi, una davallada al l'infern de la recessió. Ho sap, però no li queda més remei que aplicar-les, perquè va xulejar a Europa mormolant la duresa de les seues reformes, perquè ha de demostrar als "capos" de la cosa econòmica que a Espanya es fa bon negoci i perquè no pot quedar com un insegur davant el seu electorat a tres mesos de la seua elecció.
Però els vents a Europa han girat a babord; a Bèlgica no accepten les mesures draconianes, a França qüestionen un Banc Central Europeu venut als bancs privats, a Itàlia i Grècia la gent se suïcida sense contemplacions i a tot arreu la ultradreta recull els fruits de la política absurda d'empobriment general.
Mariano ho sap, perquè no és tonto, i per això ens demana a la ciutadania que li montem una vaga general, un seguit de protestes rotundes i contundents, alguna immolació pública, manifestacions multitudinàries o aldarulls de carrer descontrolats. El que siga, però que li permeta justificar una marxa enrere davant l'opinió pública europea i mundial sense perdre la cara d'incertesa que l'acompanya.
Però, pobre Mariano, la seua ciutadania no està disposada a donar-li el que demana. Perquè ja està bé, la gent ja s'ha cansat de donar-li sempre la raó, i no pensa piular, ni protestar ni tan sols queixar-se. No senyor, la ciutadania espanyola li demostrarà a Mariano l'oposició frontal a les seues polítiques, per això les encaixarà totes sense alçar la veu. Que ja n'hi ha prou de permetre al poder tots els seus capricis.
Obediència absoluta i confiança cega en el viatge a l'abisme més fosc, aquest és el càstig més dur que se'ns acudeix per al nostre president.