4/25/2012

Carta als pares i mares

La Consellera d'educació, Mª Josep Català, ha manifestat aquest matí als mitjans de comunicació que la vaga de professorat potser no seria entesa pels pares de l'alumnat que es trobaren aturats. Són unes manifestacions que confirmen que la ínclita consellera no té només un defecte ("parlar en la seua llengua"), sinó més d'un, entre ells ser una cínica consumada i una mentidera compulsiva. Perquè ella sap perfectament que aquest pare o mare que es troba aturat potser ho estiga perquè ha estat acomiadat d'una empresa pública valenciana (vora 5.000 acomiadaments), o és un interí d'educació que no ha estat contractat pels retalls de la seua Conselleria (uns milers més) o simplement ha perdut la faena com a conseqüència de la recessió que les mesures de contenció del dèficit del govern del seu partit estan provocant.
Però més enllà dels pares i mares aturats, crec que tots els pares i mares mereixen una explicació de les raons per les quals prenem una decisió tan dolorosa com la de fer una vaga a final de curs, amb els perjudicis que, per a tothom, tindrà aquesta vaga.
En primer lloc és totalment fals que el motiu principal de la vaga siga la reducció del complement específic del professorat (els sexennis que es cobren per formar-se i realitzar activitats extraescolars i complementàries). Tot i ser una raó absolutament justificada i que continuem reivindicant, no és el motiu principal, perquè si fora així no faríem vaga, ja que no donaríem una part del nostre sou a l'administració de manera voluntària. El professorat que fa vaga (el que no en faça ja explicarà les seues raons) sacrifica una part important del seu sou perquè creu que el deteriorament de l'educació pública pot ser tan greu que li impedirà acomplir la seua funció.
La raó principal per la qual fem vaga és perquè l'augment del nombre d'alumnat per aula farà impossible gestionar la diversitat, solucionar conflictes, tutoritzar l'aprenentatge, atendre la convivència i, a més a més, ensenyar. Perquè no cobrir les baixes de professorat perjudicarà el ritme d'aprenentatge de l'alumnat i impedirà desenvolupar els currículums en condicions. Perquè la reducció de professorat obligarà a impartir assignatures per a les quals no estem formats. Perquè els desprestigi professional i el menyspreu laboral a què ens està sotmetent la conselleria perjudicarà la nostra autoritat i dificultarà l'ensenyament en valors i el prestigi social de l'educació. Perquè la falta de formació (no n'hi ha programes de formació ni es reconeixen) impedirà atendre les noves necessitats educatives i resoldre els autèntics problemes de la nostra educació.
Si tenim en compte que els índexs de fracàs escolar del País Valencià són els més alts de l'estat i d'Europa, que els resultats de les proves diagnòstiques  no són gens esperançadors, que no s'atén l'excel·lència correctament ni es superen les desigualtats, ni es proporciona una igualtat d'oportunitats a col·lectius discriminats socials o amb discapacitats, si tenim en compte tot açò, les mesures de al nostra consellera són devastadores.
I adoneu-vos que no són devastadores per al professorat especialment (que mal que bé continuarem fent la faena en les condicions que ens deixen), sinó sobretot per a l'alumnat i per als sistema educatiu públic.
Estimats pares i mares, si aquesta vaga no triomfa, si la Conselleria no negocia les mesures que està imposant, el resultat serà el deteriorament irreversible de l'ensenyament públic. Per això fem vaga, perquè creiem en el que fem, perquè estimem la nostra faena i la volem fer bé, perquè confiem en el poder de l'educació pública per formar ciutadans i superar les desigualtats. Per tot això farem vaga i creiem sincerament que els pares i mares estaran amb nosaltres. Pel futur dels seus fills i filles, pel futur d'una societat més justa, per una educació pública de qualitat.

10 comentaris:

emilio ha dit...

Hay quew tener cara. Decir que "la huelga de profesorado quizá no sería entendida por los padres del alumnado que se encontraran parados" es llamarles a estos gilis, además de un intento de enfrentar a la comunidad educativa.
Nos quejamos de que Sarko nombre a España como ejemplo que no hay que seguir en las elecciones francesas.
Pero en este país podemos encontrar "un petit Napoleon" a la vuelta de cada esquina.
¿Hablará Catalá otro día sobre la importancia de la convivencia en la escuela? Pues que empiece dando ejemplo.

Enric Senabre ha dit...

Gracias Emilio, no te puedes ni imaginar lo que es esto. Y no sabeis, o si? lo que os habéis ahorrado. Esto se está convirtiendo en un auténtico despropósito tras otro, no nos dejan trabajar, ni nada. Un asco!

Corpi ha dit...

Com a pare que sóc, estic d'acord amb vosaltres, els mestres. O els parem els peus a estos, o ens esclafaran com una manada d'elefants. (Es pot dir elefant?)
Salutacions

Enric Senabre ha dit...

Elefant dius? Crec que el que no es pot dir és República!

Joan del Alcàzar ha dit...

Aquella xica de Torrent a la que no coneixia ningú, va ser primer alcaldesa, i ara consellera. Si continua diguent tonteries tan grans i demostrant tant de cinisme... arribarà a ministra.

CMG ha dit...

Es muy difícil poder dialogar con alguien que desconoce un tema: en este caso la docencia.
Desde que en Consellería los técnicos han pasado a ser meros gestores, como en la empresa privada, no se trata de calidad ni de mejora. Sólo importan las cifras... de euros, claro.

Enric Senabre ha dit...

És allò de la proporció inversa entre ineptitud i càrrec? Joan, estem perduts, però si hagueres vingut l'altre dia a l'insti del teu fill i el meu, t'hauries adonat que ens queda un poc d'esperança.

Enric Senabre ha dit...

Tens tota la raó, CMG, quan només es conten els diners es perd allò més important, i estem sotmesos a l'imperi de la utilitat més curta de mires

Maria ha dit...

Hola Enric,
espere que no t'importe que la copie i pegue en la web del ampa de la escola de Santa Teresa a València, a més d'enllaçar el teu blog. Cree que molts pares i mares han de llegir-la. Gràcies

Enric Senabre ha dit...

Encantat, Maria.