3/11/2012

Unitat

A la presentació del llibre Valencianistes en la postguerra. Estratègies de supervivència i de reproducció cultural (1939-1951), l'autor, Faust Ripoll, comentava la transcendència que va tenir per al grapat d'escriptors valencians en català de la postguerra, el suport i contacte amb les editorials catalanes i mallorquines. Feia referència a aquest aspecte, al qual dedica el quart capítol del seu llibre, per tal d'assenyalar que la unitat lingüística va esdevenir una estratègia vital de la cultura valenciana, que va buscar un ressò més ample en les editorials catalanes, però també per als intel·lectuals catalans que van intentar aplegar a les seues faldes els nous valors valencians i mallorquins. Casacuberta, un personatge cabdal de la cultura catalana de postguerra, va donar recer a Xavier Casp i Joan Fuster, entre altres, amb plena consciència que, d'aquesta manera,  proporcionava una perspectiva de futur més ampla a la llengua catalana.
El present, va recordar Ripoll, no va per aquest camí, sinó més bé al contrari. Amb l'Acadèmia Valenciana de la llengua, l'exacerbació de la diferència lingüística i alguns prejudicis incomprensible, sembla que anem en la direcció contrària. L'autocrítica de les terres del Sud sempre ha estat, en aquest aspecte, ben visible, tot i que a hores d'ara semble menys evident. Però des de les terres del nord també és més necessària que mai aquesta visió. La despreocupació del govern català respecte  al sensenyal de tv3 al País Valencià i la poca importància periodística, o fins i tot l'abandonament, respecte al que passa per ací baix, són fenomens que demostren una actitud de braços caiguts, o un donar per perdut el País Valencià.
No hauríem d'oblidar-ho, ja que tot i que cada vegada semble més llunyana una actuació conjunta en l'àmbit polític, a efectes culturals continuem compartint una llengua i un patrimoni cultural comú. I això és una cosa que no podem deixar passar, ni al nord ni al sud, o el perill d'extinció o de simple intranscendència cultural serà cada dia més pròxim.

2 comentaris:

emilio ha dit...

Creo que puedes comprender, Enric, que para nosotros, para los que vivimos fuera del área catalano-valenciano-balear, es complicado opinar sobre estos temas.
Creo incluso que para muchos de ciudadanos del área mencionada será difícil: además de situaciones históricas se crean ciertos lobbys que muchas veces no se saben si miran por el interés general o por su interés particular.
Por eso creo que siempre será útil un libro como el de Faust Ripoll para ver las cosas en perspectiva...y después tomar las oportunas decisiones. Un saludo: emilio

Enric Senabre ha dit...

Gracias Emilio, supongo que desde fuera esto se puede ver como una pelea provinciana, pero hay mucho en juego, entre otras cosas la supervivencia de una lengua.