1/11/2012

Poca broma

És cert que el riure és un antídot contra la depressió i les males notícies. Prendre's les coses amb humor sol ser una bona manera de passar els tràngols de la vida. Ridiculitzar els nostres problemes o fer acudits sobre situacions dramàtiques ens ajuda a superar-les i continuar vivint mentre busquem refugis de felicitat.
És cert, i no vull negar-ho, però faig aquest comentari per tal d'aplicar-lo a la nostra resposta davant els últims retalls del govern valencià. Perquè tot i que fot que et baixen el sou, tots som capaços de comprendre que quan no n'hi han diners, poca cosa més es pot fer. Fins ací, res que objectar. Si cal col·laborar per fer més gran la Comunitat de veïns (a partir d'ara CV), doncs ahí estem nosaltres.
Ara bé, el que més ens toca els nassos és saber que el deute acumulat per la nostra insigne CV ha vingut de pagar-li un Scalextric de tamany real als fills de Camps, un aeroport sense avions als nets de Fabra i un parc d'atraccions als amics de Zaplana.
Durant tot aquest temps de gloriós regnat del Partit Popular (a partir d'ara PP) a la CV, hem sabut que erem la comunitat més endeutada, que els diners estaven balafiant-se sense mesura i amb interessos obscurs, per no dir massa evidents, que augmentaven els casos de corrupció i que el suposat milacre econòmic de la CV només era una bombolla unflada de cement injectat per inversions públiques que han enriquit mans privades.
I ara ve el que volia dir realment, perquè, què hem fet nosaltres durant tots aquests anys? No vull dir els votants del PP ni els "idiotes" -en el sentit clàssic de passotes i abstencionistes-, que ja sé que n'estaven ben contents sentint-se en una CV de joguet. Vull dir nosaltres, la gent d'esquerres, nacionalista, benpensant, militant i participativa. Sí, què hem fet nosaltres? I direu, manifestar-nos, renegar entre dents, maleir, queixar-nos en veu alta a la faena i al mercat, avergonyir-nos de ser valencians identificats a tot arreu per les majories peperes i... riure'ns de nosaltres mateixos.
Perquè no em direu que la broma audiovisual a l'estil Xavi Castillo, l'acudit graciós sobre el tamany de l'acaldessa del cap i cassal i el comentari despectiu sobre la talla intel·lectual dels nostres governants no ha estat present de manera abrusadora. I no critique que en hajam refugiat en l'humor ni tan sols discutisc els seus efectes terapèutics, però no podreu negar-me que ha estat una vàlvula d'escapament ben eficaç personalment, però totalment inútil a efectes polítics. Potser hem relativitzat massa, potser no ens hem pres seriosament el talant dels senyors que ens governen i ara ens trobem que aquelles conductes tan irrisòries tenien efectes devastadors, no sols per als seus votants sinó per a tot el País (ai, perdó, CV).
Potser l´humor ens ha excusat d'intervenir políticament, o simplement ens ha fet minimitzar el problema o menysprear-lo, o qui sap, era l'únic consol que ens quedava. Però siga com siga, ara veiem clar que s'han acabat els temps dels acudits i hem de començar a actuar. Poca broma, com deia l'Stepv en referència als acudits de Font de Mora.
Doncs això, poca broma.

6 comentaris:

Jordi Beltran ha dit...

En certa mesura a Catalunya hem tastat el govern diem-ne d'esquerres, però ja hem tornat a la normalitat ... Bon any, col·lega!

Enric Senabre ha dit...

Des del País Valencià solem mirar Catalunya amb admiració. Quan tenieu el tripartit més encara, tot i les crítiques que se'n feien.
Però ara heu estat els avançats... en els retalls. També la teniu bona, també

Jesús Párraga ha dit...

Em sembla que, en general i malgrat les succesives majories absolutes del PP a casa nostra, la gent d'esquerres no s'ho ha acabat de creure, de prendre seriosament. Es com si la (suposada) superioritat moral de l'esquerra quedara "rebaixada" tot admetent la victòria real de la dreta. Potser tens raó i la desfeta de l'esquerra al País Valencià està molt relacionada (però molt) amb una frivolitat suïcida.

Enric Senabre ha dit...

En realitat jo estava fent autocrítica, més que crítica, perquè a mi també m'agrada el Xavi i el Wyoming, però el sentit últim del que volia dir és el que tu assenyales, Jesús: no ens creiem el que estava passant i en compte d'un enfrontament directe hem optat pel distanciament, saludable en molts casos, però clarament insuficient.

Loles ha dit...

No és solament què hem estat fent la gent d'esquerres durant el temps que n'érem conscients del que hi havia i del que anava a vindre. La qüestió ara és: què anem a fer? Anem a continuar amb l'humor negre? Crec que el nostre deure (que no hem fet, que no ens han deixat fer, i que si s'ha fet ha estat diligentment ocultat i pervertit davant els nostres nassos)és actuar d'una vegada. De totes les maneres possibles, amb tots els recursos que tinguem i inventem. L'humor negre també val, clar. Som valencians.

Enric Senabre ha dit...

Loles, crec que aquest País ha despertat. Tant de bo! Les manis de dissabte donen un missatge clar, PROU! JA ESTÀ BÉ! Amb humor o sense, s'han acabat els corruptes, mans llargues i aprofitats. Per fi som un País de pau en peu de guerra!