9/07/2011

Educació

Últimament només escric d'economia. Serà perquè la crisi ens ha sobresaturat la informació econòmica, o perquè l'agenda informativa ens marca les prioritats a força de repetició. El cas és que volia parlar d'educació, de la guerra educativa que mantenen comunitat educativa i administració a les comunitats de Madrid, Navarra, les Castelles i altres. Guerra de la qual nosaltres, el País Valencià, estem  un poc a recer. Ja estava bé, que portavem uns anys que no paràvem, amb l'amic Fontdemor, possiblement el pitjor conseller d'educació que ha ocupat el càrrec, bé, possiblement no, sense cap dubte el pitjor i més perjudicial per a l'educació de tots els consellers haguts i de segur que per haver.
En fi, que amb l'excusa de la crisi i la reducció del dèficit (excusa econòmica) s'està ajustant els comptes amb el sector públic, i l'educació, igual que la sanitat, és l'escenari d'un combat en el qual de segur que perden els ciutadans. L'excusa de l'austeritat és tan impactant que, en plena campanya electoral, fins i tot es barallen els candidats per demostrar qui retalla més. Ahir mateix, Fernandez Vara (expresident d'Extremadura) li replicava a Monago (president peper amb l'abstenció d'Esquerra Unida) que ells havien retallat més el pressupost del que vol retallar ara el PP (enteneu perquè no li va voler votar Esquerra Unida?).
La tormenta ideològica neoliberal és tan forta que que pocs polítics s'atreveixen a defensar els serveis públics (pocs dels partits majoritaris, és clar), amb la qual cosa tenim el peix venut.
Però no s'atrevirà ningú a reconeixer que aquesta política de reducció de la despesa pública i de menys imposts, és en la pràctica, un transvasament de diners de mans públiques a privades? Aquest escenari és ideal per a fer negocis, perquè tot allò que no cobreix l'estat s'ha de suplir per negocis privats, i tot allò que es deixa de recaptar passa a les mans dels que més tenen, mentre la resta perd poder adquisitiu per la via de la reducció de serveis.
Ho veieu? Volia parlar d'educació, del desprestigi del professorat com arma de guerra a les mans de la poma podrida d'Ana Botella, de la importància d'atendre adequadament l'alumnat, de tot això. I he acabat parlant d'economia, quina angoixa!

8 comentaris:

Hector ha dit...

L´estat mínim neoliberal ès algo que es sembla molt al model d´estat de països com Afganistan,Somalia, Haiti, Ecuador, el que resta de Nicaragua i d´altres on no hi ha cap respecte pels drets humans i on la vida no val res, fent excepció dels sicaris.

Josevi ha dit...

Efectivamente Enric, todo esto es un movimiento neoliberal con el único objetivo de cargarse lo público, sacrificando todo a los mercados. Si recortamos en educación (pública por supuesto), solamente la educación privada tendrán una “educación” de calidad (subvencionada desde lo público por medio de “contratos” y “ayudas”), y a estos, solamente tendrán acceso los que los puedan permitirse ese coste. Lo que se intenta es llevar la educación desde ser un “derecho universal”, a un “bien escaso” , al que solamente podrán acceder los “ricos”. Y todo gracias al nuevo dios “LOSMERCADOS” y sus acólitos los políticos que sacrifican y sacrificarán todo lo que sus sacerdotes les pidan. Por este camino volveremos poco a poco a la a analfabetización de las mayoría pobres ¿es realmente lo que queremos?

Enric Senabre ha dit...

Clar, Hèctor i Josevi, però el que em dona ràbia és que ho venen com si fora un benefici per a la gent. "Anem a baixar els impostos", què bé, però a qui li baixen els impostos? Als que en paguen! És una mentida en la que la gent cau, i em dona ràbia!

Jesús Párraga ha dit...

Vos trobe una mica "tòpics". La "massa" no té com a alternativa a l'ensenyament públic l'ensenyament privat, sinó eixe "quiero y no puedo" de merda que és la concertada i els que hi van no són, en absolut, rics. Més aviat són proletaris coents més fabes que pixar cap amunt que es pensen que posant-li una faldeta a quadres a la xicona ja té el futur assegurat. No patiu que l'ensenyament públic obligatori és un negoci privat (construcció, material, mobiliari, llibres, etc.) tan lucratiu que ningú s'atreviria a desmuntar-lo. I pel que fa a la nova "analfabetització"... Això ja és un fet. Em calle que l'amic Enric s'enfadarà si dic on pense que és la causa de tant d'analfabet funcional com n'hi ha per ahí.
:)

emilio ha dit...

Economía y educación. Durante el verano, los medios han hablao de economía. Ahora toca la educación, en navidad, el turrón, y en semana santa...
Los medios tienen un calendario y unos temas fijos y viven al día. en este país no hay manera de introducir un debate educativo a medio plazo y menos a largo.
Todo el mundo repite que la educación es un pilar del futuro, pero si puede ser baratita...

Enric Senabre ha dit...

Això és el que jo volia dir Jesús, que al remat es tracta d'omplir els concertats, amb la qual cosa es transvasen diners públics a mans privades, i de retruc se'ls manté el control educatiu (sobretot als religiosos). Respecte a l'analfabetisme funcional, això requereix un altre post ;)

Enric Senabre ha dit...

Se les llena la boca de la importancia de la educación, pero tienes razón, Emilio, si puede ser baratita mejor. Y desde luego que no hay manera de debatir a largo plazo y con serenidad sobre educación. Rajoy ya anuncia otra reforma de la reforma, quitar la ciudadania y sustituirla por una asignatura sobre Europa (sabes algo y qué te parece?). Lo que nos faltaba!

Mónica ha dit...

Com dius, fa angoixa que l'educació estiga reduint-se a economia, vaja, diners. Que siga un negoci, com volen fer amb la pública. I la construcció, el material, el mobiliari donen diners independentment de que parlem de pública o de privada; no crec que siga una raó de pes per a no desmantelar l'educació pública. Sí que ho és fer major negoci del que ja n'hi ha ara i reduir l'educació als rics. Els criats no necessiten estudiar. Volen que les classes socials queden més delimitades, no només econòmicament. L'educació, l'abscència d'ella, més bé, hi té un paper important.