8/31/2011

Dèficit democràtic

Però, continuant amb el tema anterior, si una conseqüència se'n desprén de l'acord de reforma constitucional és el sotmetiment de la política a instàncies estranyes, en aquest cas a l'economia.
La democràcia es caracteritza per ser un salt en el buit de la decisió política davant d'altres règims que consagraven el poder a instàncies superiors. La decisió més democràtica no és la millor, la més adient tècnicament parlant, sinó la que decideix la població per raons que poden ser ben diferents a les estrictament tècniques. La constitució ha de ser un marc de referència que reforce les possibilitats d'elecció política, ha de ser la garantia d'autonomia política davant d'altres poders, la majoria de vegades més forts, com el militar, econòmic, religiós, etc.
En el cas que ens ocupa, la reforma constitucional lliga de mans el poder polític, és una tornada a la minoria d'edat política en la mesura que no es fia de la seua capacitat de decisió, sinó que li imposa uns límits que venen marcats per instàncies alienes, és a dir, es tracta d'una tornada a una concepció política heterònoma, sotmesa a poders fàctics que marquen, amb la connivència dels mateixos polítics, les línies que no cal traspassar.
Amb la reforma constitucional i la imposició d'un límit al deute la política claudica i els polítics es desprestigien en la mesura que demostren que no són de fiar. Però el problema no és que aquests polítics no siguen de fiar, això ja ho sabem i ens ho han demostrat a bastament, sinó que amb aquesta decisió manifesten que la ciutadania no és de fiar, que no sap votar perquè dona el poder a uns irresponsables, o que no disposa del suficient criteri per decidir el que es millor per a ells.
Com ja he dit, el problema no és que la ciutadania vote a uns cara dures corruptes -Camps, com estàs?-, això ha passat i passarà, potser és el preu de la democràcia, encara que ens pese, sinó que amb aquesta reforma es desacredita la democràcia i es tracta a la ciutadania d'incapaç, de menor d'edat. Es tracta d'un pas endarrere, d'una agudització del dèficit democràtic. I això ara que el moviment 15M semblava que havia consolidat la denúncia d'insuficiència democràtica.
El problema es solucionaria en part amb un referèndum, en la mesura que es donava a la ciutadania la capacitat de decidir sobre els seus compromisos o les seues cadenes, però malgrat això la mesura en si mateixa és incompatible amb la democràcia i desprestigia la Constitució. Amb aquesta reforma aquesta Constitució serà menys de tots i aquesta democràcia menys creïble.

4 comentaris:

Weltschmerz ha dit...

Hi ha coses que donen vergonya, sí. El pitjor de tot és què ni aprenem ni reaccionem.

Per cert, també fa vergonya el temps que no sé de tu ni de Gabriela. Pel que sé, teniu moltes coses que contar-me, més que res per saber on tinc que fer les pràtiques... A vore si ens veiem un dia d'estos, quan pugues.

Un bes gran.
M.

Josevi ha dit...

Completamente de acuerdo con tu entrada. Efectivamente a la democracia le han dado un buen "golpe". No se si has visto estos dos comentarios de Iñaki Gabilondo, pero no tienen desperdicio:
(http://blogs.elpais.com/la-voz-de-inaki/2011/09/01/)
(http://blogs.elpais.com/la-voz-de-inaki/2011/09/02/)

Salut

PD. No soy Emilio je,je

Enric Senabre ha dit...

No Maria no aprenem, i això fins i tot pot ser productiu, l'oblit com a motor de canvi i renovació, però el principal problema és que tampoc reaccionem, i això sí que és imperdonable.
Ja estas per València?

Enric Senabre ha dit...

Ostres Josevi, estic totalment d'acord, què bé ho diu, Iñaqui cada vegada més radical, supose que l'edat el fa més clar i sense embuts, i té tota la raó. Si l'arribe a escoltar no escric l'article i penje el seu mítin. No us el perdeu!!