5/02/2011

Mourinho, Belén Esteban i Cospedal




El títol d'aquest article, com podeu suposar, amaga una pregunta: en què s'assemblen l'entrenador del Madrid, José Mourinho, la famoseta i habitual del cor Belén Esteban i la política del PP, Mª Dolores de Cospedal? En principi podeu pensar que en res, sobretot perquè treballen en tres àrees ben diferents de l'espectre social. Però no, tenen un punt en comú que els fa entrar en relació, i és que tots tres treballen de cara als mitjans de comunicació i són uns especialistes en difondre missatges que calen en la societat.
Però si els pose en relació ací, és perquè el seu paregut és més profund. Fixeu-s'hi un poquet i us n'adonareu que tots tres utilitzen una estratègia mediàtica similar. Es tracta de dir en públic i davant de les màximes càmeres possibles, la bajanada més atrevida, absurda i desproporcionada que se us acudisca. La característica fonamental que ha de tenir l'exclusiva és la de no recolzar-se en cap demostració possible i si insulta algú, molt millor, perquè aleshores crea més morbo.
Adoneu-vos que és una estratègia que s'han anat copiant entre ells. Perquè si en un primer moment el model el va introduir la Esteban per acusar el Jesulin de mal pare o el que siga, com que es tractava de programes del coloret i d'assumptes del cor, no va semblar perillós. Quan Mourinho el va utilitzar la setmana passada per acusar el Barça i la UEFA de connivència mafiosa, la cosa ja semblava més important, però encara era futbol. Ara bé, quan Mª Dolores de Cospedal va acusar la TVE d'afavorir el PSOE i manipular, aleshores les coses se'n van eixir de mare.
Però és igual, perquè no passa res. S'ha de dir la mentida amb cara de pòquer i com si fora l'evidència més gran del món. La resta ho faran els mitjans, que li donaran ressò, ho comentaran i invocaran els "ais" corresponents. Però l'afirmació mai es podrà contrastar, o si en algun moment s'arriba a comprovar i a demostrar la seua falsedat (o veritat), la rectificació no passarà d'una nota llegida a peu de pàgina (o d'informatiu) amb sigles incloses (recordeu "ce", "ce", "o"). Amb el funcionament dels mitjans i de la justícia, dir l'animalada més grossa o el insult més recalcitrant, ix a compte, encara que en alguns casos, pocs, als porcs els arribe el seu santmartí ( Miguel Àngel Rodríguez n'és l'exemple més esperançador)

11 comentaris:

Joan del Alcàzar ha dit...

Estic d'acord amb tu, Enric. Es tracta de dir la més grossa, i avant. Sense proves, sense evidències. Tirar-la ben llarga, i veure com perjudiques més els adversaris convertits en enemics.

Mira per on, avui hem coincidit en parlar els dos de Mourinho i del PP.

Enric Senabre ha dit...

Sí que hem tingut una bona coincidència, però la pitjor coincidència és la d'ells, perquè és intencionada i amb mala idea

Josevi ha dit...

Si Enric, es el estilo maquiavélico del “fin justifica los medios”. Amplificado en nuestra época por los medios de comunicación. Es la “moda”, vivir en la mentira, y la difamación. Pero no olvidar, que esos tres, son simplemente una “muestra” representativa de la población.

Enric Senabre ha dit...

Sí, i el que crec és que aquests tres saben aprofitar un funcionament esbiaixat o malèvol dels mitjans. Són uns mestres... de la mentida

John ha dit...

Entre Mourinho, el PP i laEsteban és precís que hi haja moltes coincidències per la filosofia que els mou: el fi justifica els mitjans.

Anònim ha dit...

No solament utilitzen estratègies semblants. També en ocasions esdevenen models del que s'ha de fer per triomfar.No importa la manca de principis, el que importa és el que s'aconsegueix amb el menyspreu pels principis. Molt didàctica la teua exposició. Vaig a utilitzar-la, si no t'importa.

Loles

Enric Senabre ha dit...

És clar que sí teniu raó, l'estratègia anuncia uns principis i unes finalitats, els posa en evidència. Però el problema sembla ser que s'apega, i va passant del món del cor al del fútbol, i a la política. Al final, com diu loles, ho haurem d'explicar a classe de filosofia.

emilio ha dit...

No había establecido una relación entre estos "personajes", pero ahora que lo dices...
Los medios (no todos) están cayendo en algo indigno. Y lo malo es que están maleducando a sus lectores o espectadores, que tieneden a mimetizar cierta conductas.

Enric Senabre ha dit...

Sí, Emilio, nos acostumbramos al cinismo más descarado, y eso es lo peor que nos puede pasar.

Paco ha dit...

Eps Enric, llegint "Escriure en l'aire" t'he trobat per aquests racons blocaires. Res, et llegiré de tan en tan. Si t'interessa, el meu racó s'anomena: Sócelqueveus.blogspot.com

Salut.

Paco.

Enric Senabre ha dit...

Interessant el teu blog, t'afig als meus blogs favorits.
Records