2/02/2011

Els amos del present

Hi ha poc espai per la utopia. Ja ho sabiem, malgrat el que dèiem ahir, encara que els successos d'avui no desementeixen en absolut l'esperança que ja s'ha obert. Però els amos del futur sempre estan ahí, amb les seues armes, la seua força i el seu poder. Els que dominen el futur no accepten que aquest se'ls escape només per un bri d'esperança. Ho sabem des de fa molt de temps, des de Tiannamen, des de l'Espanya de 1936, des del Tejero del 82 i la Primavera de Praga. Els amos del futur no donen el seu braç a tòrcer tan fàcilment, i nosaltres no serem tan ingenus de creure que l'esperança oberta és sinònim de victòria. Queda molta lluita, potser molta mort, massa mort.
La única manera d'evitar-ho a hores d'ara està en mans d'un Obama que hauria de demostrar la seua altura política sense dubte. El camí està obert i el final és previsible, però el que importa ara és si aquest camí està més ple de mort que de vida.

6 comentaris:

Corpi ha dit...

Hem donen fàstig estos individus que són capaços a portar al seu poble a una guerra civil abans que abandonar el poder.
Molt interessants la sèrie d'articles que estàs publicant estos dies. Estic prenent consciència de coses que se'm passaven per l'alt.

Enric Senabre ha dit...

En això pensava, en Mubarak al seu palau enviant als sicaris a iniciar una guerra civil abans que anar-se'n. En fi, n'han hagut molts com aquest, per desgràcia.
Gràcies per l'interés, el tema m'interessa, emociona i preocupa, tot a l'hora

emilio ha dit...

Estoy de acuerdo: queda poco espacio para la utopía. Si Egipto sale adelante, ¿tendrá que ser a base mártires?
Aunque si me permites, Enric, es muy curioso el pensamiento de un europeo cuando se refiere a la necesidad de "un Obama". Ya sé que esa es la "solución" más realista en estos momentos, pero ¿no deberíamos mirar y exigir algo más a Ashton?

Enric Senabre ha dit...

Claro que lo he pensado, Emilio, pero como los nuestros estan tan desaparecidos me ha dado vergüenza. Aquí los ingleses tienen mucha responsabilidad y mucha mano, pero Europa en política internacional está desparecida

emilio ha dit...

Me parece que tenemos que aprender mucho de tunecinos y egipcios: deberíamos salir a la calle para exigir más democracia en la UE. No basta con que el PE le tire de las orejas a Ashton!

Enric Senabre ha dit...

Totalmente de acuerdo