No n’és casual que enguany les Trobades d’escoles en valencià de València es celebren a Benimaclet, perquè Benimaclet bull d’activitat ciutadana. La creació de Benimaclet viu, la plataforma que agrupa les entitats organitzadores de les Trobades n’és només una mostra. Perquè Benimaclet s’hi troba en una espècie d’estat de gràcia. L’Associació de veïns es troba en plena activitat, s’ha creat Benimaclet autogestió, una plataforma de veïns que ha començat a actuar directament sobre els terrenys destinats a equipaments públics que l’Ajuntament manté en l’abandó més absolut des de fa anys, i ja ha construït un pàrking per als veïns. Benimaclet està en ebullició, i per això no és estrany que organitze les Trobades.
En la societat civil invertebrada en la qual vivim, les Trobades s'han convertit, possiblement, en l'esdeveniment social més representatiu d'una societat civil en vies d'extinció. En una societat que ha abandonat l’activitat política a uns representants que conviuen alegrement amb la corrupció i l’amiguisme més vergonyós, el fet de mantenir vives les Trobades, un esdeveniment social organitzat directament pels pares i mares, representa un bri d’esperança en un món desesperant. Potser el seu caràcter integrador i voluntari afegeix una transcendència a l’acte, perquè més enllà de la política partidista, les Trobades fan política en el sentit autèntic del terme, el de la participació ciutadana per exigir els drets socials.
I, encara que semble el contrari, encara que simulen mirar cap a un altre lloc, any rere any, els polítics de torn prenen nota d'aquest crit il·lusionat i sincer i, potser per això, encara mantenim uns mínims de supervivència de l'escola en valencià. Però estic segur que estan esperant, amagats, a que el moviment es desinfle, perquè als que manen no els interessa gens que la societat civil parle, la prefereixen callada i adormida. De l’èxit i força de les Trobades depenen moltes coses, però entre altres en depén la nostra supervivència, la d’una ciutadania activa, crítica i participativa que parla alt i clar en valencià.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada