5/24/2010

Pinten bastos

Potser siga que la ment humana té molts mecanismes de defensa, que ens acostumem a tot, que les coses perden intensitat amb la distància, però mireu, ja comence a relativitzar el tema de la retallada del meu sou. Encara no me l'han aplicada i ja comence a comprendre les raons del nostre president. Raó política obliga, i quan s'han de prendre decisions en funció del bé general, les raons privades sobren.
El problema és que quan més racionalitze la qüestió més por m'agafa. Perquè per a que un president del govern aprove una retallada de sous i una congelació de pensions és que les coses estàn molt magres, que li han apretat les brides o que el que s'acosta pot ser encara molt pitjor. És evident que aquestes mesures resten recolzament electoral, sobretot la de les pensions, perquè la dels funcionaris fins i tot li'n pot donar, i un polític que té vocació de continuitat només prendria mesures tan impopulars en la única situació de catàstrofe imminent.
Però ben pensat, encara pot tenir una altra raó aquesta de congelar i retallar, i és la de prepara la resta de treballadors i ciutadans en general, per al que vindrà. No oblidem que el pacte per a la regulació del mercat laboral està en marxa, i amb la crisi que tenim, de segur que és més fàcil digerir mesures liberalitzadores de l'acomiadament. El pacte de Toledo per a les pensions també s'ha de revisar i en l'actual conjuntura, ningú sap què pot passar. Els convenis de les empreses privades es negocien a finals d'any, i amb aquesta situació, qui es podrà oposar a una congelació de sous o a acceptar acomiadaments per tal de salvar l'empresa?
El president de l'FMI ens ho ha deixat ben clar avui, Espanya necessita la reforma del mercat laboral i la introducció de canvis estructurals de l'economia. Ja sabeu, agafeu les carteres, venen a per nosaltres.
Ara ja ho tinc clar, una vegada digerida la crisi financera que va motivar aquest crack, del qual es va culpabilitzar en principi els especuladors i banquers, sembla que tot ha tornat a ser com era abans, com ha sigut sempre. Els que manen tornen a dirigir l'economia mundial, i ells sempre exigeixen sacrificis. Prepareu-vos, perquè pinten bastos.

8 comentaris:

Josevi ha dit...

La estratégia és la de sempre: por indescriminado. Davant la por, s'accepta tot. Quan vam valorar la nostra dignitat i llibertat? Preferim ser “sotmesos i esclavitzats” de por de la incertesa que ens mostra un canvi?. La manera en el qual s'intenta resoldre la crisi, és i logicamente esperat. Canviar i “ajustar” al poble! Perquè gens canvie. No obstant això, solament està en la nostra mans el qual aqueix canvi de paradigma des de l'econòmic al social se de. No fa mancada batalles ni vagues, simplement un actuar conscient en el que està al nostre abast. Actuar independent de la por i de la deixadesa del comoditat. Llámadme ingenu si quiereis, d'allò altre, ja podem intuir les conseqüències

Enric Senabre ha dit...

Josevi, escriu en castellà, que et veig patir i t'entenem. T'agrisc l'esforç de totes maneres.
I és cert que la por moltes vegades ens paralitza, és com en l'obra de teatre La pesta, de Camus, que només quan es supera la por es supera la tirania.

Josevi ha dit...

Enric, te lo dije en mi primer comentario. Entiendo el valenciano (aunque a veces tengo que tirar de diccionario), pero no se utilizarlo para expresarme bien con él. Así que acepto gustosamente tu ofrecimiento y me expresaré en castellano.

Efectivamente, el miedo, es el mecanismo ideal para manipular y subyugar. Si el miedo es, a algo sugerido, pero no definido, peor todavía. Ante eso, solamente cabe tomar conciencia de ello y superarlo, para poder actuar en libertad. Ayuda el recordar, que ninguno vamos a salir vivos de esta vida y además no nos vamos a llevar nada material de ella.

Enric Senabre ha dit...

Per això t'ho deia, i perquè he vist l'esforç que has fet i això ja diu molt en el teu favor.
Has sentit avuiu les notícies? Amenacen amb reforma laboral, crak de les pensions, etc. i ens tenen a tots cagats

Jesús Párraga ha dit...

El miedo, la angustia... Joder, últimamente veo a Heidegger por todas partes... surgiendo de la Nada que habita como un gusano en el centro del Ser... creo que tengo indigestión de Lovecraft... y que se me han acabado las pastillas.

De què parlàvem?

emilio ha dit...

Hola Enric: ¿tú ves el programa de gabilondo en cnn+? Pues si lo viste anoche, es posible que llegaras a la misma conclusión que yo: es cierto que pintan bastos, pero no podemos decir cómo va a terminar todo esto. Según uno de los contertulios, esto puede empeorar...pero también puede mejorar y por muchas vueltas que le demos no vamos a encontrar la solución en este momento. Habrá que ir viendo el día a día...sin bloqueos!
Ahora, eso sí, como no espabilemos, los que ahora mandan, van a mandar más: Ay de los críticos!

Enric Senabre ha dit...

Tu has d'anar a la farmàcia, Jesús, últimament en prens massa de pastilles. Home, Lovecraft no ho pintaria millor que Heidegger, però no oblidem que el gusano està ahí, esperant el moment adequat... quina por!

Enric Senabre ha dit...

Lo veo a veces, pero anoche no, es que ponían Física o química, y ya sabes, es mucho más interesante. Ja ja. De todas maneras, yo lo que veo es que los poderes económicos estan crecidos y nos van a meter la puntilla todo lo que puedan. Lo triste es que les ayude ZP.